Adrià Puntí: «Quan els indis callen, alguna cosa tramen»

Adrià Puntí. Imatges promocionals del llibre-disc Enclusa i un cop de mall, que surt paral·lelament al disc La clau de girar el taller Foto: Foto: L&H

El músic saltenc retorna després de deu anys de silenci amb ‘La clau de girar el taller’ i ‘Enclusa i un cop de mall’

“Em passo moltes hores en aquest taller, s’hi respira silenci, un ambient de tranquil·litat. Gaudeixo de l’ordre, l’exposició de les eines col·locades em transporta a un món artístic; com si fos una obra d’art”. Així descriu el cantant Adrià Puntí el taller del seu pare des d’on ha escrit gran part de les 22 cançons que es troben en els seus dos nous treballs: el disc ‘La clau de girar el taller’ i el llibre-disc ‘Enclusa i un cop de mall’. Dos obres indissociables que arriben després de deu anys de silenci musical. “Durant aquest temps no he parat però a nivell mediàtic es pot entendre que hi ha hagut un silenci però bé, ja ho diuen que, quan els indis callen, alguna cosa tramen”, assenyala Puntí.

“La inspiració del títol prové del meu pare i el seu taller; fa temps s’acostumaven a fer moltes bromes als aprenents dient-los que havien d’anar a buscar la clau de girar el taller i es tractava de la peça que pesava més i no tenia cap mena d’utilitat. Altres vegades se’ls ordenava buscar la clau i quan giraven una porta allà els esperaven una colla i els feien una mala passada. Vaig pensar que després d’aquest impàs discogràfic, el títol li anava bé al discurs”, explica el músic i cantant gironí, Adrià Puntí, des d’un tamboret situat a l’antic taller del seu pare, a Salt (Gironès).

El taller és, tal i com explica el cantant, un indret de pau i serenitat. “S’hi respira silenci, un ambient de tranquil·litat. Gaudeixo de l’ordre, de les eines totes elles col·locades que em transporten a un món artístic, com si fos una obra d’art, no es tracta d’un simple taller”, assegura el cantant. I és que, el mateix artista ho ha pogut viure en primera persona ja que gran part de les noves cançons que surten en el seu doble treball les ha creat en aquest indret. Entremig de malls, broques, eines i records d’infantesa.

A més, és el mateix emplaçament que surt en el seu primer videoclip del primer ‘single’ del disc homònim ‘La clau de girar el taller’ – que forma part de la pel·lícula ‘El viatge d’un savi vilatrista cap enlloc’- i que el mateix cantant ha dirigit sota el nom de Josep Puntí.

Tal i com el músic diu, després de deu anys, havia de retornar i amb força. Un objectiu que creu que ha assolit amb aquest doble treball. D’una banda, aquest divendres dia 16 d’octubre surt al mercat el disc amb tretze cançons noves com ‘Esbrina’, ‘Prohibit’ o ‘Tarda d’agost’. Un nou disc que està lligat amb un segon llibre-disc, més poètic, que porta per nom ‘Enclusa i un cop de mall’. Dos projectes indissociables i que es complementen entre ells. De les cançons als pomes i de les músiques als dibuixos. “Vaig veure que si només treia un disc em quedaven moltes coses al baül i, per això, vaig decidir treure un llibre-disc amb el qual la gent podrà entendre millor ‘La clau de girar el taller'”, assegura el cantant. Un llibre que forma part d’una trilogia on encara manca el segon volum.

El llibre-disc compta amb poemes, dibuixos i fotografies inspiradores que ha escollit o realitzat el mateix artista. A més, també inclou un disc amb nou cançons, algunes de les quals són les mateixes peces que es poden escoltar a ‘La clau de girar el taller’ però amb arranjaments i sonoritats molt diferents. “Hi ha ‘Amb el lliri a la mà’, ‘Cor emigrant’, ‘Flor d’un dia’ – que s’ha escrit en anglès- o ‘L’esperit’ però realitzades d’altres maneres. És un cúmul d’interioritats meves que he anat posant”, destaca Puntí. En aquest sentit, algunes de les noves cançons que surten en aquest doble treball són peces que Puntí tenia al cap des del 2002 o el 2003.

Unes obres, dibuixos, lletres i músiques que tracten de la mort, l’amor o l’humor, entre d’altres temàtiques. “Sóc pessimista però una mica escèptic”, assenyala. “Sóc una artista. Més bo o més dolent, això depèn ja de cadascú però crec en el que faig. Això no vol dir que trobi fantàstic tot el que faig, hi ha molta penúria darrere. No tot són flors i violes”, explica Puntí. Els dos treballs compten amb lletres que conviden a la reflexió i es pot notar i palpar les clares influències dels artistes que han marcat la trajectòria musical de Puntí.

Des del taller, el mateix artista explica que tot i la seva aturada discogràfica ell no ha parat de fer altres projectes musicals com gires o espectacles. “A nivell mediàtic sí que es pot entendre que hi havia un silenci però bé, ja sabeu el que diuen: Quan els indis callen, alguna cosa tramen”, destaca tot rient.

Estrena al Temporada Alta

En aquesta línia, el fill predilecte de Salt espera que les seves noves peces enganxin des del primer moment. “Quan et poses el disc o obres la tapa del llibre entres en un món suggeridor i només espero que, si tenen la paciència d’escoltar les meves cançons i mirar el llibre, molts altres dies vulguin tornar a fer-ho per poder relaxar-se, pensar, gaudir i entretenir-se”, subratlla. Els dos treballs conjunts surten al mercat aquest divendres 16 d’octubre i demà, dissabte, es podran escoltar en primícia a l’Auditori de Girona, dins del Festival Temporada Alta. Una estrena absoluta i el tret de sortida de la nova gira arreu de Catalunya.

Com és habitual, el músic no vol avançar cap mena de detall sobre com serà aquest concert tan esperat. “Ho estic dissenyant, fins a l’últim moment no acabo de fer el repertori. M’encanta sorprendre a la gent i sorprendre’m a mi mateix”, comenta.

Pel que fa a l’escena musical catalana actual, Puntí és contundent. “En alguns aspectes crec que falta el missatge, una proposta literària. Hi ha molta moguda però manca el missatge”, assegura. Tampoc li fa por parlar de política. Es declara “independentista unilateral”. “A mi el que em fot una mica de ràbia és que hi ha dos equips i sembla que s’estiguin passant la pilota d’una a altres i em sento com si et prenguessin una mica el pèl”, reflexiona. “I el tema d’Europa. Europa pot ser fantàstica però fins ara és un fàstic. La veritat, no sé”, afegeix pensatiu.

De moment, el que sí que sap és que té previst treure un altre nou treball la propera primavera. Encara està “verd” però el mateix Adrià Puntí assenyala que tot i el pas del temps encara té molt a dir. “Haver estat en ‘stand by’ durant molt temps m’ha permès crear i recopilar molt material. Ja que he tardat tant en treure aquest doble treball, potser ara estaria bé que no tardi massa en fer-ho de nou”, conclou tot rient.

FONT: ACN/Diari de Girona


 

“Aquest és un disc rocker que pesa, no és de fireta”

Tretze anys després del seu anterior disc, Maria, Adrià Puntí(Salt, 1963) publica avui el seu disc més esperat, La clau de girar el taller (Satélite K), que arriba acompanyat d’un llibre CD autoeditat,Enclusa i un cop de mall, amb dibuixos, lletres, poemes i, en el disc, temes inèdits i versions en directe i “2.0”, presentats per ell mateix en format radiofònic. La clau…, que es publica també en una edició limitada en casset –demà se celebra a tot el món el Cassette Store Day– i l’any vinent sortirà en vinil, es presentarà demà amb un concert a l’Auditori de Girona (21 h), dins del festival Temporada Alta.

Per què calia publicar La clau… i Enclusa… alhora?
Per a mi era una condició indispensable per tirar endavant el projecte: jo no podria treure ara només un disc, perquè pensava que tenia més coses a dir, ja que he fet esperar tant de temps la gent…, i a mi també m’han fet esperar. El disc i el llibre es complementen, però també tenen prou substància per funcionar com a coses independents. Si escoltes el disc i llegeixes el llibre alhora, al·lucines. Em passa fins i tot a mi, que fa anys que faig aquestes cançons! [Riu]
Què diferencia aquest llibre de l’anterior, Incompletament?
Aquest està molt més lligat. Incompletament tenia un concepte clau, ja que estava dedicat al meu pare, que aquí també hi és d’alguna manera, però literàriament Enclusa… és com un sol poema estructurat en parts. Els dos llibres comparteixen una mateixa estètica perquè formen part d’una trilogia de la qualEnclusa… és la tercera part. La segona me la guardo.
Puntí torna o no va marxar?
S’han dit moltes coses: que surto de l’infern, que he fet la travessia del desert… Són formes de dir-ho, però jo no he estat mai quiet, ni he marxat enlloc. En tot cas, gràcies a aquest silenci aparent he obert camps que no havia tastat des de fa temps, com ara el cinema, el dibuix i la pintura. En aquests moments m’ho passo molt bé escrivint i per a mi això és molt important. No sempre puc controlar-ho tot, però vaig fent el meu camí. Ara he parat el rodatge de la pel·lícula Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc, però hi tornaré, perquè tot el que faig està interrelacionat.
Com va començar La clau…?
Algunes cançons més antigues com ara Tornavís i La clau de girar el taller van ser importants no només per tenir clar que el disc es diria així, sinó també per marcar l’horitzó cap a on havia d’anar tot plegat. Però va haver-hi un moment en què literàriament no em funcionava el que estava fent, fins que les vicissituds de despatx es van començar a posar al seu lloc i, quan es va veure que el disc podia fer-se realitat, es va produir una explosió i el procés creatiu es va desencallar. Entre les cançons més recents hi ha Amb el lliri a la mà –que obre el disc d’Enclusa…– i Fill de presons, que al principi tenia un to una mica trist, però ha acabat més optimista: vaig fer sortir el sol.
A Fill de presons canta: “Me la passo per la pixa. Vaig amb moto a l’autopista a preu de cost.” Un altre tema, L’amor i l’humor, defineix prou bé la seva obra.
Estic d’acord amb tu. Però hi ha més coses: per exemple, el títol del disc, La clau de girar el taller, té el punt humorístic una mica dur d’una antiga quintada que es feia als aprenents dels tallers, però també se’n pot fer una lectura seriosa: les coses que fas han de tenir els cargols ben collats i uns fonaments sòlids. Enclusa i un cop de mall també parteix d’aquesta idea. El taller del meu pare era industrial i aquest també és un disc dur. Hi ha sensibilitat i romanticisme, però és un disc rocker que pesa, no és de fireta.
Artista maleït, geni… Què tria?
Que diguin el que vulguin. Jo funciono al marge de tot això i intento ser conseqüent. De vegades sí que és la meva intenció dir les coses molt clares, posant els punts sobre les is. Per això em dic Puntí [riu].
AL TALLER

“Em sé les lletres, no mes les invento”

L’entrevista es fa a casa seva (“Sóc de barraca. Estic bé aquí, a casa”), al taller on el seu pare pintava i esculpia i ara ell compon i assaja amb el seu grup, reformat després d’Incompletament: es mantenen Lluís Costa (guitarra) i Pedrito Martínez (baix), de la Band Bang Bang, al costat de Toni Molina (bateria), Adrià Bauzó (saxos i flauta) i Edgar Casellas (violoncel). En el disc, gravat al Soundclub de Salt i al taller, també han tocat els percussionistes Dani Pujol i Quim Sitjes. A més, Quimi Portet i Enrique Bunbury toquen guitarra i baix en dos temes, per amistat i per l’estreta relació creativa que mantenen amb Puntí des de fa anys, Portet com a productor. Aquesta vegada Puntí ha estat el productor, compartint honors en els crèdits amb la seva mare.

Puntí continua treballant en els temes gravats per preparar el directe (“Sóc així: sempre hi trobo coses millorables”) i canta entusiasmat i molt concentrat sobre les cançons que reprodueix l’ordinador. “Tu corrobores que em sé les lletres, que no me les invento”, diu. Canta Tarda d’agost: “Tarda d’agost, un vi prou bo, enmig de l’era hi dorm…” I al mig de tot plegat, un penjat (“La seva part d’humor també hi és, encara que sigui negre”). Parlem de les seves cançons amb escenaris propers, com L’amor i l’humor. “Visc en un rosari de fades i llops. Quart surto prop de casa, m’enamoro”, canta, assenyalant al carrer. I continua el seu itinerari fins que arriba a “la cara li canvia, tot sortint de l’hort”. “Ara estem aquí, a les deveses de Salt”, assenyala. Viatja en el temps amb Tocayo, tema que tancaEnclusa… i on rememora un concert davant de tres persones en un bar gironí, el Mai Tai de Pedret, on ningú li va aplaudir ni una sola cançó fins que va dir que marxava. Li recordo que el seu disc surt poc abans que el nou de Sopa de Cabra (“Jo sempre he estat molt sopero”, afirma) i quan ja marxo em diu: “No em preguntes per la situació política?”

Xavier Castillón

FONT: El Punt Avuiкупить сковородачасы giorgio armani

Paraules

També et pot interessar...

0 comentaris sobre “Adrià Puntí: «Quan els indis callen, alguna cosa tramen»”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Agenda Saltenca

agenda-totsalt