Taula Mutilació Genital Femenina (MGF) i dels Matrimonis Forçats (MF)

Els familiars de 85 nenes de la demarcació de Girona van signar el seu compromís de no mutilació durant el 2017

El 2016 se’n van signar 114 mentre que el 2015 van ser 146

Per aquest proper any, entre d’altres, es pretén formar i capacitar a homes de comunitats practicants perquè formin altres homes per intentar canviar la seva perspectiva sobre la mutilació genital femenina

Hi ha un grup de treball provincial i 20 taules locals que treballen per prevenir la mutilació genital femenina però també els matrimonis forçats

Les famílies d’un total de 85 nenes de la demarcació de Girona van signar al 2017 un document pel qual es comprometen a evitar la mutilació genital femenina. Aquest compromís se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d’origen, després d’un treball preventiu previ i una vegada revisades les nenes. Els municipis amb més casos són Salt, amb 16 i Banyoles amb 14. Amb aquest document es vol garantir la integritat física i psicològica de les nenes. Aquests 85 compromisos se sumen als documents signats en anys anteriors, que al 2016 van ser 114, i el 2015 un total de 146. En els casos que ja s’ha signat una vegada el compromís, abans d’un viatge, majoritàriament no es torna a signar si no és que es considera que servirà per reforçar la voluntat.

Aquesta és una de les dades presentades en el transcurs de la reunió anual de les taules locals i del grup de treball provincial de prevenció de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i dels Matrimonis Forçats (MMFF). A més, també es va poder escoltar una ponència des de la taula de prevenció de Lloret de Mar i una altra des de l’associació Valentes i Acompanyades que treballa per a la prevenció dels MMFF. També es va fer un debat sobre diferents temes per millorar la prevenció. En aquesta línia es potenciarà la sensibilització envers aquests temes i formarà als diferents professionals, es millorarà i augmentarà el treball comunitari, es formarà i capacitarà homes de comunitats practicants perquè formin altres homes per tal d’intentar canviar la seva perspectiva sobre l’MGF i es treballarà el suport emocional a les dones mutilades.

A la demarcació de Girona, la població originària de països on hi ha comunitats que practiquen la MGF les trobem a Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar, Cassà de la Selva i fins a 140 municipis més. Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu. Cal destacar que una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a l’MGF disposen de nacionalitat espanyola. Es calcula que a la província de Girona hi ha unes 1.400 nenes menors d’edat en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una ètnia que practica l’MGF; a la família, la mare i/o germanes més grans han patit mutilació; pertanyen a un grup familiar practicant que té molt present el mite del retorn al país d’origen… Aquestes nenes i famílies són d’especial atenció pels professionals que estan treballant a nivell local preventivament.

Pel que fa als matrimonis forçats a la demarcació de Girona hi ha un protocol pioner d’abordatge intersectorial des del 2014, únic protocol a nivell de Catalunya. Aquest és un fenomen global que no està associat a determinades cultures o religions. És global perquè és una pràctica present a diferents zones d’Àfrica, Àsia, en algunes parts d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est. També a Europa i a Catalunya hi ha matrimonis forçats, bé per la presència de persones provinents d’aquests territoris o bé per pràctiques de determinades comunitats.

El grup de treball provincial està format per professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; del Departament d’Ensenyament; dels Mossos d’Esquadra; de l’Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació) i del Col·legi d’Advocats de Girona; els quals treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules locals que hi ha arreu de la província de Girona (3 a l’Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l’Estany i 1 al Ripollès). Aquestes 20 taules la conformen diversos perfils professionals (treballadors socials, mossos d’esquadra, metges, infermeres, llevadores, professorat, tècnics de ciutadania o gènere…) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. Properament es crearà una taula de prevenció a Palamós i d’altres per tal que cada municipi gironí tingui una taula de treball de referència on s’abordi tant l’MGF com els MMFF. Cal reforçar més el treball comunitari per tal de posar les condicions per tal que les nenes, dones i les comunitats s’empoderin i s’aconsegueixi eliminar aquestes pràctiques per convenciment i no perquè hi ha una normativa darrera.

L’MGF està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, i és una de les màximes manifestacions de violència masclista. És una pràctica molt dolorosa física i psicològicament i té greus conseqüències a curt i a llarg termini. Pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort dels nounats, entre d’altres. El matrimoni forçat constitueix una vulneració greu dels drets humans, ja que sotmet les persones afectades a un procés de victimització que denigra la persona i estronca el seu projecte de futur.

Aquest treball s’emmarca en el Pla interdepartamental i intersectorial de Salut Pública (PINSAP), en el Pla de Migracions i Ciutadania i va amb línia del que es promou des de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, el cinquè pretén assolir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes, i una de les fites per aconseguir-ho és eliminant totes les formes de violència contra les dones i nenes, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina. L’existència d’indicadors a nivell regional i local permet identificar les necessitats específiques de cada territori i contribuir a la reducció de les desigualtats amb una gestió eficaç i eficient de la planificació i dels recursos. Per aconseguir-ho és necessari intensificar el treball en aquesta línia, tal com s’intenta fer amb les polítiques i actuacions desenvolupades pels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, del món local i d’entitats del tercer sector.

FER UN COMENTARI

Si us plau, introdueixi el seu comentari!
Si us plau, introdueixi el seu nom aquí