Divendres, març 29, 2024
spot_imgspot_img

La Última

La transformació de Salt per la industria tèxtil

No sol ser freqüent que un nucli fabril de relativa importancia aparegui de sobte en un espai determinat i en poctemps transformi un indret que fins aleshores tenia un marcat carácter rural en una zona amb unes relacions económiques propias d’una societat industrial. Aquesta és, pero, la situació que es va donar a SaIt a mitjan segle passat.

Al llarg de tota l’época moderna, i sobretot a partir de mitjan segle XVII, la vila de la séquia no es diferenciava gens de qualsevol nucli rural de la resta del Principat. Fins i tot les dades que coneixem ens Revista de Girona indueixen a pensar que alió que caracteritzava SaIt era la seva extrema ruralitat: un seguit de masos escampats i un petit nucli de poblad o entorn de l’església que no arribaven a superar els dos-cents habitants fins ben entrat el segle XVIII. Els censos anterior a 1850 demostren la poca empenta del que en podríem anomenar industria tradicional, i evidencien, per tant, i’escassa activitat artesanal que s’hi desenvolupava. D’altra banda, les gairebé nul.les transformacions só- cio-económiques que es donaren a la ciutat de Girona durant el setcents van impossibilitar l’existéncia d’un estadi protoindustrial, basat en la industria a domicili (puttingout), circumstánciaque hauriaocupat bona part de la má d’obra saltenca (ni que tos a temps parcial) i hauria preparat el camí cap a la industrialítzació”.

En definitiva, manca d’artesanat, manca de manufactura i manca d’indústria doméstica. Tot i així, aqüestes mancances no constituiren un obstacle per raparició de la industria moderna, pero el fet que fos importada i que no existís una evolució lógica i una articulado del mercat de treball, va provocar desequilibrls importants en la poblad o saltenca.

[+] Llegir més

FONT: Joan Boadas i Raset. “La transformació de Salt per la indústria tèxtil”. Revista de Girona, 1988, número 126

Latest Posts

spot_img

un xic de tot