1988 Mural La Fraternal

Santiago Roca Delpech

Plaça Guifré el Pilós
Enderrocat el 17 de gener de 2007

Fent una mica d’història

A l’encetar el mes de juny, per iniciativa de l’Ajuntament amb la col·laboració d’en Joan Boladeras i en Ricart Renart, començaré una pintura mural al carrer Guifré el Pelós, de Salt. La paret que li ha de fer de suport és una mitgera de 90 metres quadrats de superfície, que té forma simètrica (escalonada per dalt). No cal dir que aquesta forma condiciona d’entrada el tema que s’hi ha de representar. Un altre condicionant natural és l’entorn en el qual, per anar bé, el mural s’ha d’integrar de la manera més harmònica possible

Tenint en compte tot aixó, la primera cosa que vaig decidir en rebre l’encàrrec va ser que aquesta paret només es podia pintar amb una certa possibilitat d’èxit, disfressant-la com si fos una façana de debó, és a dir, amb un “trompe l’oeil” equidistant entre la pintura i l’escenografia. Després, amb en Miquel Berga, vàrem pensar que l’edifici podia ser una mena de cooperativa, sindicat o seu social d’alguna organització dels volts dels anys 30, cosa que ho feia lligar bé amb l’esperit de Salt en el seu aspecte de notòria tradició d’avantguardia obrera (pensem que aquesta pintura estarà situada geogràficament gairebé davant del que fou el cèlebre FLOREAL).

Quedava després el tema dels elements plàstics que havien de donar forma a la idea i aixó ho vaig resoldre fent volts pel poble i espigolant elements arquitectònics i de color que hom hi troba repetidament.

Finalment, un cop recollit el material, va ser qüestió d’escollir i lligar totes les peces per dissenyar el projecte definitiu. En aquest punt en Joan Boladeras es va cuidar de posar en solfa les mides de tots els elements que jo havia triat i em va ajudar a descartar-ne alguns, a fi d’aconseguir la màxima coherència.

Sobre aquest plànol he fet el projecte de colors i l’he lliurat a l’Ajuntament perquè hi donin el seu vist-i-plau, si els agrada. Del local se’n dirà “LA FRATERNAL” i la gent hi anirà -o hi anava- a prendre cafè i a fumar caliquenyos, a jugar a cartes, a despotricar del Sistema, a conspirar o a fer projectes per fundar un Orfeó.

Tinc tota la il·lusió en aquest projecte, perquè a Salt hi van nèixer el meu avi, que era músic i esparter, i el meu pare que era pintor i músic, i perquè tot i la seva proximitat amb Girona, Salt ha mantingut un caràcter ben definit i afortunadament ben diferent, caràcter que espero no trair amb el meu mural.

Santiago Roca D. Costa.
Girona, maig 1988

 

FER UN COMENTARI

Si us plau, introdueixi el seu comentari!
Si us plau, introdueixi el seu nom aquí