Una diagnosi de la situació actual de la gestió de residus al municipi de Salt i una mirada cap al futur
El text planteja actuacions a curt i mitjà termini amb l’objectiu de divulgar la informació entre la ciutadania per processar els residus de manera més eficient
Una diagnosi impulsada per la comunitat de Som de Salt i l’Ajuntament de Salt, i que ha comptat amb la participació de l’IES Salvador Sunyer, fa un retrat de la gestió dels residus al municipi i proposa 35 intervencions con cretes, la majoria de les quals d’àmbit d’aplicació local, amb els objectius de millorar la implementació del reciclatge. La majoria d’accions plantejades són a curt i mitjà termini i passen, per exemple, per comunicar regularment la generació de residus als habitants, crear programes de formació permanents en instituts centrats en implicar l’alumnat a la gestió integral dels residus o facilitar la informació sobre com utilitzar el servei de residus (i altres serveis públics) de manera prominent i accessible a nous ciutadans, entre d’altres.
El text reflexiona sobre la manca d’efectivitat del sistema de recollida selectiva al municipi. Segons dades de l’Agència Catalana de Residus (2022), Salt va generar un total de 12.290,39 tones de residus al llarg del 2022. D’aquesta xifra, 4.616,76 tones van ser recollides amb la recollida selectiva, mentre que 7.673,63 tones van ser resta. La recerca, duta a terme entre els anys 2022 i 2023, indica que malgrat els increments en la recollida selectiva, més de la meitat dels residus (62,43%) acaben a la resta. Aquesta realitat allunya al municipi dels objectius imposats per la Unió Europea, que demana que per al 2025 el 55% dels residus es recullin en fraccions separades. El text alerta que el sistema de reciclatge sense incentius té uns límits i subratlla que si es volen assolir els objectius en aquest camp, cal apostar per altres sistemes de recollida que fomentin una major recuperació dels residus.
La Realitat els Residus a Salt
D’ençà que en tenim xifres públiques (2005), Salt ha repartit els residus que quedaven descartats fora de les fraccions de reciclatge entre dipòsits controlats i una planta de revalorització energètica. Aquests dos termes són eufemismes per dir «abocador» i «incineradora», respectivament. Molts residus que es generen, sigui per què no estan ben separats, però sobretot perquè el seu disseny n’impedeix el reciclatge o reaprofitament, estan destinats a acabar en alguna d’aquestes dues plantes. L’ajuntament sufraga aquests costos a través dels diners que li proporcionen els productors (SCRAPs) per recollir les fraccions que els pertocarien i les taxes municipals de residus que paga la ciutadania que també serveixen per pagar la fracció de rebuig i orgànica, que són responsabilitat municipal. Aquests dos ingressos, però, no cobreixen el cost total de la gestió. Especialment perquè hi ha residus que, o no es reciclen correctament, o es llencen al rebuig quan es podrien reciclar. El dèficit es cobreix mitjançant altres ingressos de l’Ajuntament, però aquesta pràctica deixarà de ser legal a partir del 2025. Fet que fa preveure una repercussió directa en l’increment de la taxa d’escombraries.
Les xifres de l’Ajuntament de Salt, que daten de 2022, situen el cost de la gestió de residus en 3,1 milions d’euros (3.195.387 euros). Una gestió continuista, amb contenidors oberts i soterrats, sense control, amb poques bonificacions i una taxa de reciclatge del 45%, anticipa que de cares al 2028 aquest cost es podria incrementar fins als 3.461.666 euros, dels quals 3.020.035 euros repercutirien en la ciutadania (87,24%).
La diagnosi es presentarà properament en un acte obert a tothom i dirigit a la població de Salt. Actualment es pot consultar el text de manera oberta en aquest pdf
diagnosiresidusdigital2024
