Salt reconeix la figura de l’artista Jaume Xifra i presenta l’edició d’un catàleg i una exposició retrospectiva de la seva obra

El catàleg, de més de 350 pàgines, fa un exhaustiu recorregut per la vida i l’obra de l’autor

Els germans i hereus de l’artista, Joan i Teresa, van cedir la seva obra a l’Ajuntament de la vila l’any 2015

El proper 14 de setembre a les vuit del vespre està previst l’acte de reconeixement a la figura de l’artista Jaume Xifra al Saló de Plens del consistori en presència de la seva família, amics i col·laboradors. En el mateix acte, que serà també l’agraïment públic als cedents i germans, Teresa i Joan, es presentarà el llibre i alhora catàleg “Home, natura, realitat. Jaume Xifra”.

Seguidament s’inaugurarà a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt l’ exposició retrospectiva. La mostra vol ser un homenatge i alhora una plataforma de difusió i d’interpretació del seu treball en clau antològica que posa en valor la donació de la família de Jaume Xifra a la col·lecció patrimonial del municipi de Salt i als artistes, amics i col·leccionistes que li feren costat.

Aquest reconeixement parteix del conveni que es va signar el 13 d’octubre de 2015 entre l’Alcalde de la vila, Jordi Viñas, i els hereus de Jaume Xifra per a la donació del llegat de l’artista que havia mort a París feia poc més d’un any. El document recollia el compromís del consistori de retre-li homenatge amb una exposició antològica i un catàleg raonat dins la legislatura vigent i l’assumpció de les despeses vinculades al traspàs i trasllat del fons des de París.

El fons, que consta de més de dues-centes obres artístiques (algunes realitzades per amics i col·laboradors), la totalitat dels seus arxius de treball, la seva biblioteca i un volum immens de documentació personal curosament arxivada i recopilada al llarg de la seva vida, podrà ser gaudit per primera vegada al país a través de la mostra, el catàleg i un tast dels seus llibres que es podran veure a la biblioteca municipal.

El comissariat de la mostra ha anat a càrrec de la crítica d’ art Sra. Pilar Parcerisas que també s’ ha ocupat de tenir cura de l’ edició del catàleg que edita l’ Ajuntament. La Casa de Cultura Les Bernardes ha treballat conjuntament amb el consistori en l’ exposició. La Diputació de Girona, a través del Fons de Cooperació Econòmica i Cultural, ha col·laborat en part de les despeses.

L’exposició Jaume Xifra (1934-2014). Home-Natura-Realitat planteja per primer cop una visió retrospectiva de la seva contribució a l’art contemporani d’ un dels artistes més singulars que ha donat Catalunya en maridatge amb la cultura francesa.

El fet que l’ obra de Jaume Xifra, després d’un llarg periple universal i parisenc, torni a Salt per ser custodiada però sobretot difosa entre els ciutadans, estudiosos i institucions del país és la finalitat principal d’ aquest gest de generositat d’ ambdues parts, la família i el consistori.

Jaume Xifra va néixer a Salt el 1934. Aquest “artista saltenc de París”, ha estat un gran creador i un gran pedagog. És el primer dels artistes de la generació conceptual catalana dels anys 60 que emigrà a França en plena dictadura. A casa nostra era conegut per formar part del grup dels artistes catalans de París dels anys 60 i 70, pel seu treball sobre l’objecte, les accions rituals i el projecte Scanning. La proposta creativa de Jaume Xifra és per naturalesa provocadora i, d’una banda, conté un esperit lúdic i d’una altra un reflex poètic.

Creador  actiu, provocador  i crític amb la societat,  inventor d’enginys com l’ Scanning per aprofundir en el retrat de l’ésser humà des de les emocions, va mostrar sempre una gran preocupació per la participació de l’espectador en les seves propostes i la incorporació de les noves tecnologies. El gran crític d’art francès Pierre Restany digué d’ ell que obria una “línia racional de l’alquímia postmoderna”.

Jaume Xifra marxà de molt jove a França, es defensà en la mecànica i en tota mena d’oficis per sobreviure. El 1960 s’enrolà a la marina mercant i viatjà per tot el món.

Ben aviat  afermà la seva vocació pictòrica i entre el 1961 i el 1962 freqüentà l’Acadèmia d’Art Modern d’Aïs de Provença. També s’apuntà als cursos de cinema del departament audiovisual de l’École Pratique des Hautes Études de París (1966-1968), sota la direcció de Jean Rouch. D’aquesta època daten alguns films documentals i altres experimentals que realitzà amb Benet Rossell. A mitjan anys seixanta viatja per Europa i fa uns treballs pictòrics amb tècniques d’esprai i pochoir, les quals tenen el caràcter de crítiques a la civilització del consum. Fa alguns films documentals i curts-metratges de creació, alguns en col·laboració amb Benet Rossell. Viatja a Xile (1968-1969), a Villa Huaquen, on pren contacte amb l’artesania i la cultura popular xilena. De retorn a França, se centra en l’art ritual i el cerimonial, d’ on surten els objectes “numinosos” i rituals i els reliquiaris.

Els primers anys setanta treballa els objectes impossibles i irreversibles. Va col·laborar en diversos cerimonials col·lectius, especialment amb Miralda. Destaca la seva participació al Memorial de Verderonne (1969), la Festa en blanc (1970),   la Festa en quatre colors (1972) o Rituel (1972). Segueix treballant en accions i festes rituals fins aprofundir en la seva tasca pedagògica com a professor a l’Escola de Belles Arts de Dijon i a la de Cergy-Pontoise (1974-1985). Des de l’any 1985 desenvolupa una recerca lingüística en l’àmbit del Computer painting, tot creant un joc de permutacions teòricament reglades a partir de combinacions interactives de tres famílies designes  sota el tema del retrat. Aquesta experiència culminarà amb el Scanning,  que desenvoluparà fins al final de la seva trajectòria.