El duo thelee desplega a la Coma Cros una combinació eclèctica d’electrònica i visuals
Divendres passat, amb motiu de la inauguració de la temporada de l’Ateneu Popular de Salt, el recinte industrial de la Coma Cros acollia un aplec cultural singular, que va transcórrer de manera desapercebuda entre l’aparent tranquil·litat que l’envoltava aquell vespre. Sota un arc i entre dues parets de l’interior del complex, quedava recollit un escenari on s’erigien dues columnes i una piràmide de televisors TRC, coronada per un de més petit, de color platejat, on s’hi llegia thelee.
Amagat al darrere, el centre de comandament musical format per una col·lecció d’andròmines sonores estava en una disposició poc habitual: els músics quedaven l’un davant de l’altre i el públic els veia de perfil. L’Aida i la Thaïs venien de l’acte anterior i van veure el concert sencer. Tenen un grup de teatre social a l’Ateneu i destacaven “per sobre de tot, la posada en escena fosca, en el bon sentit”.
Vaig arribar tot just quan el grup interpretava la seva versió del ‘Psycho Killer’ dels Talking Heads, que va connectar fàcilment amb el públic per la seva familiaritat. Van continuar amb ‘Love, Love, Love’, una peça inspirada en els sons del House francès i que recorda ràpidament a les produccions de Thomas Bangalter, de Daft Punk. Els televisors emetien imatges de tota mena: gravacions dels anys noranta, anime japonès, rètols de cors amb estil retro…
Aquestes dues cançons, fàcils de digerir per l’oïda poc entrenada, servien d’aperitiu pel treball que defineix l’estil de la parella del Baix Montseny. Després d’un petit tast del provocador ‘Slaves’, que tenia com a única funció la de captar l’atenció del públic i generar intriga –i una mica de por, potser–, es començava a insinuar les freqüències greus de ‘Jurassic Phunk’.
“És el nostre tema preferit”, em va dir en Curu, el baixista, després del concert. Un bombo dens i feixuc, rugits sintetitzats i una línia de baix complexa i amenaçadora contrastaven amb vocals de hip-hop i imatges de la pel·lícula ‘Jurassic Park’ a les pantalles, on els rostres dels protagonistes havien estat substituïts pels dels artistes.
Després d’aquella exhibició de funk d’alt voltatge, l’acte va continuar amb una de les remescles del tema. Més accelerada, distorsionada i amb una secció carregada de tons d’Acid, tan característics de l’electrònica, és una de les tres reinterpretacions del tema que es van publicar a principis de l’any passat. Llavors, una veu greu començava a anunciar la cançó que dona nom a l’EP que presentaven durant el concert: “Bring the Big Beat Back”.
Els televisors es van omplir de lletres i números verds, que donaven pas a seqüències de ‘Matrix’. Els altaveus etzibaven percussions i sons sintetitzats amb la saturació característica de noms coneguts d’aquest estil, com Fatboy Slim o The Prodigy. Aquestes referències
venen de lluny per als músics de Sant Celoni, que ja les van incorporar al seu primer EP, ‘visions’, publicat el 2021.
No obstant això, la proposta dels thelee era majoritàriament nova per la major part del públic, com era el cas de l’Uma, de deu anys, i els seus pares, l’Alba i l’Aleix. “Ens ha encantat el concert, la instal·lació de televisors és espectacular”, explicava l’Alba. Després d’una seqüència misteriosa d’imatges d’un far acompanyades d’un so polsant que imitava un radar, el funk tornava a la càrrega amb ‘Tears of Joy’. El magnetisme de la peça es feia evident quan l’Uma i altres nenes i nens observaven de ben a prop el metratge colorit del programa de televisió ‘Soul Train’.
La Paula tampoc coneixia els thelee. Després de veure’ls, assegurava que repetiria completament: “mai havia vist un espectacle que combinés música en directe i televisors, m’ha fascinat”. No és d’estranyar, ja que la darrera cançó del concert, ‘Dancefloor Ignition’, no va deixar a ningú indiferent. Les vocals del cantant Pupa Congo sobre una base de reggae donaven pas a una amalgama psicodèlica, ferotge i accelerada, que va convertir la Coma Cros en una autèntica rave durant uns instants.
Daniel Hernández
