D

iversos estudiosos que han tractat sobre l’origen del nom de Salt, han treballat sobre dues hipòtesis: la primera considera que la derivació del nom prové de Sale Salte, aquesta corresponia a la forma més antiga en el llenguatge parlat a partir del S. IX, i la segona hipòtesis fa referència a la primera documentació trobada sobre el municipi de Salt, l’any 834, anomenat Salto, que hauria derivat del mot Saltus que en època romana era un tipus de propietat que es distingia per la seva extensió i independència.

Durant la major part de l’Edat Mitjana, la població estava formada únicament per masies al costat de la sèquia del Monar. A partir del segle XVI hi ha constància d’un nucli de cases agrupades, en l’actual carrer de la Ferreria Vella.

La població va continuar sent escassa i dedicada únicament a l’agricultura fins que a mitjan segle XIX, Salt va viure un procés d’expansió urbana amb la instal·lació, de tres fàbriques tèxtils que aprofitaven la força hidràulica de la sèquia del Monar.

En el període de la Segona República i la Guerra Civil, la població es va consolidar com a nucli antifeixista, de la qual cosa es van derivar accions repressives amb l’entrada de tropes franquistes.

Va ser agregat al municipi de Girona el 1975 i es va segregar per a constituir novament un municipi independent en 1983.