Carrers de Salt amb noms de dones Saltenques, Catalanes i del món. Santes i de carn i ossos.
No fa gaires anys que salt va començar a posar noms de dones en els seus nous carrers, imaginem que com a la resta del país, on segur més del 90% dels noms de carrers són d’homes.
Celebrant el 8 de març, dia Internacional de la dona, volem homenatjar a les Dones, de carn i ossos, que han inspirat algun carrer o passatge de la vila de Salt.
Els carrers de les dones
Elisenda de Montcada, carrer de l’
El carrer de l’ Elisenda de Montcada es troba entre la plaça els colors i el mercat de Salt.
Elisenda de Montcada Pinós fou reina consort de la Corona d’Aragó (1322-1327), va ser la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.
Mare Teresa de Calcuta, carrer de la
El carrer de la Mare Teresa de Calcuta es troba en el polígon de la Mirona, molt a prop de la sala de la Mirona i la Deixalleria municipal de Salt.
Mare Teresa de Calcuta (Anjezë Gonxhe Bojaxhiu) durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l’expansió de la seva congregació, inicialment a l’Índia i després en altres països del món. És venerada com a santa per l’Església Catòlica.
Maria Àngels Anglada, carrer de
El carrer de Maria Àngels Anglada es troba la zona de la Maçana, és un carrer sense sortida/residencial amb l’entrada pel carrer del Dr. Ferran.
Maria Àngels Anglada, va ser una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana. És autora de Kyparíssia (1980), Columnes d’hores (1990) i Poesia completa (2009), entre altres. Va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i li van atorgar premis com el Josep Pla i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Maria Aurèlia Capmany, carrer de
El carrer de Maria Aurèlia Capmany es troba entre el passeig dels països catalans i el carrer Pep Ventura. Al costat de la gasolinera del passeig d’olot.
Maria Aurèlia Capmany, va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l’obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Maria Mercè Marçal, carrer de
El carrer de Maria Mercè Marçal, es troba la zona de la Maçana, és un carrer sense sortida/residencial amb l’entrada pel carrer de Santiago Ramón i Cajal, davant del Parc hospitalari Martí i Julià.
Maria Mercè Marçal va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana. Va fer servir com a nom de ploma Maria Mercè Marçal. També va ser activista política, cultural i feminista.
Maria Rosa Puig i Dalmau, passeig de la
El passeig de la Maria Rosa Puig i Dalmau, es troba entre el carrer Pau Masó i L’escola les Arrels.
Maria Rosa Puig i Dalmau, educadora infantil i filla predilecta de Salt, doctora en Filosofia i Lletres, Secció de Pedagogia, Especialitat Terapèutica, és autora de diversos llibres i articles, que tenen per centre d’interès el seu entorn social i geogràfic.
L’any 1969 va donar a la parròquia de Sant Jaume una parcel·la de terreny a fi de que fos destinada a fins específics parroquials. L’any 1974 va donar a l’Ajuntament el Mas Mota, edifici i solar, per fer un equipament destinat a obra social.
El 1991, any de la seva jubilació, va rebre el Premi 3 de Març per la seva dedicació a l’ensenyament d’infants deficients sensorials i la seva col·laboració ciutadana.
El 2006, l’Ajuntament de Salt inicia els tràmits per nomenar-la filla predilecta de la vila. L’acte d’homenatge es porta a terme el dia 9 de febrer de 2007, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura les Bernardes
Mercè Rodoreda, carrer de
El carrer de Mercè Rodoreda, es troba entre la rodona del passeig dels Països Catalans (Piscina Municipal) i el carrer major de Salt.
Mercè Rodoreda va ser una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d’altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
Rigoberta Menchú, carrer
El carrer de Rigoberta Menchú Tum, es troba es troba en el polígon de la Mirona, a tocar a l’autopista i la Mesquita.
Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala, 1959) és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i “ambaixadora de Bona Voluntat” de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional.
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l’arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
En la lectura del premi, va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes i va acusar la persecució soferta des de l’arribada dels europeus al continent americà, moment en què va concloure una civilització desenvolupada en tots els àmbits del coneixement; finalment, hi reflectí la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, Guatemala, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.
Rosa Leveroni, carrer de
El carrer de Rosa Leveroni es troba entre el passeig dels països catalans i el carrer Pep Ventura. Al costat de la gasolinera del passeig d’Olot i l’escola Mas Masó.
Rosa Leveroni, va ser una escriptora catalana. La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia (1981) i Contes (1985), tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Poèticament, és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia, conreà l’assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l’amor i la mort.
Hi ha un premi amb el seu nom el Premi de poesia catalana Rosa Leveroni de Cadaqués
Teresa Pons, passeig de
El passeig Teresa Pons, es troba entre el Rec Monar i el carrer de les Filadores. És el parc/zona verda a tocar al Rec.
Teresa Pons va néixer el 10 d’abril de 1911, al carrer “dels 18 duros”, ara Carrer Indústria. Va ser la tercera dels quatre germans de can Clarà, estudià a l’escola pública de Salt fins als catorze anys, en què començà a treballar a la fàbrica Coma-Cros.
De ben jove s’interessà pels problemes socials de la comunitat; entrà a formar part de les Joventuts Llibertàries i freqüentava el Centre de Cultura la Floreal, on formà part de la companyia de teatre Arte y Amor.
La Teresa Pons fou la primera regidora a Salt i una de les primeres a les comarques gironines (19/10/36), però a finals de l’any 1936 abandonà la política i formà parella amb Salvador Piñol, líder sindical de a CNT. El 1939, amb l’exeècit franquista a les portes de Barcelona, passaren a França.
Carrers amb noms de santes i col·lectius femenins
Moreneta, carrer de la
El carrer de la Moreneta, es troba en la maçana i durant tot el perímetre nord de l’hospital de Salt. Just on es troba el pàrquing de personal del centre.
La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les set patrones de les comunitats autònomes d’Espanya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s’ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril. Són habituals les promeses a la Verge per demanar èxits esportius o polítics sobretot des del sector culer i catalanista respectivament.
Santa Afra, carrer de
El carrer de Santa Afra, es troba entre el carrer llarg i el carrer del Rec. Just al davant de la plaça del Teatre o Sant Jaume.
Afra d’Augsburg va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Com que no apareix esmentada fins als santorals del segle V, la seva existència història és qüestionada avui dia.
Santa Eugènia, travessia
La Travessia Santa Eugènia, es troba entre Salt i Girona. Entre el carrer de les Filadores i el Passeig de Països Catalans, travessant el carrer major de Salt.
Santa Eugènia de Roma va ser una dels primers màrtirs cristians romans.
Es deia que era la filla de Felip, “duc” d’Alexandria i governador d’Egipte. Hauria fugit de la casa del seu pare vestida amb roba d’home i va ser batejada per Helenus, bisbe d’Heliópolis . Més tard es va convertir en abat, quan encara fingia ser un home. Com diu la història, mentre era abat i encara vestia com un home, va guarir una dona d’una malaltia, i quan la dona va fer avanços sexuals, que va rebutjar, la dona la va acusar públicament d’adulteri. Va ser portada al tribunal on, encara disfressada, es va enfrontar al seu pare com a jutge. Al judici, es va revelar la seva identitat femenina real i la van exonerar. El seu pare es va convertir a la fe i es va convertir en bisbe d’Alexandria, però l’emperador el va executar per això. Eugenia i la resta de la seva família es van traslladar a Roma on va convertir molts, especialment donzelles, però això no va impedir el seu martiri. Protus i Jacint van ser decapitats l’11 de setembre de 258, i Eugenia va seguir el seu exemple després que Crist se li aparegués en un somni i li va dir que moriria a la Festa de la Nativitat. Va ser decapitada el 25 de desembre de 258.
Filadores, carrer de les
El carrer de les Filadores es troba a la zona del veïnat, a tocar a la Séquia Monar i i paral·lel al carrer de les Teixidores.
El carrer de les Filadores està molt a prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.
Una filadora és una operària dedicada a filar qualsevol matèria tèxtil. Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones. Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats
Llevadores, carrer de les
El carrer Llevadores es troba situat al sector Mas Masó, entre el carrer Dr. Castany a l’oest i el terme municipal de Girona a l’est, enfront de l’accés principal al Parc Hospitalari Martí i Julià.
Una llevadora és una dona que assisteix professionalment les parteres.
Teixidores, carrer de les
El carrer de les Teixidores es troba a la zona del veïnat, prop de les fàbriques on es desenvolupava la seva feina. El nom del carrer és un homenatge a les dones saltenques que van treballar-hi.
El carrer de les Teixidores és una prolongació del carrer Indústria.
Una teixidor/a és una persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Llibertat, plaça de la
I per última, un símbol representat quasi sempre per la figura d’una dona. La Plaça de la Llibertat està entre els carrers Francesc Macià, carrer Àngel Guimerà i el carrer major. Davant de la casa de cultura les Bernardes.
La llibertat sense entrar en trets filosòfics és la capacitat d’escollir, pensar i fer segons la voluntat d’un mateix. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer quelcom o no, el fa lliure, però també responsable dels seus actes.
Coneixeu algun carrer, plaça , passatge… amb nom de dona? Quin nom de dona proposaríeu?
