Què hi ha rere les vaques de les Deveses de Salt?
Com alguns vilatans i altres usuaris de les meravelloses Deveses de Salt ja us haureu fixat, els darrers mesos (de fet els darrers 5 anys), la zona més a l’oest d’aquest espai natural peri-urbà que inclou el Pas d’en Prats, els Tres Pins i la zona de la Bassa de les Sorreres, ha patit certs canvis que l’estan duent a una creixent degradació ambiental! El darrer dels quals és la presència d’aquestes vaques que, d’entrada poden fer molta gràcia, però s’han excedit en el temps d’estada a les Deveses i sobretot en l’ocupació d’espais! Espais que són patrimoni natural de tots i que perillen de desaparèixer per la pastura i sobrecàrrega de les vaques….
Des de l’associació El Blauet i juntament amb el Consorci del Ter i altres organitzacions i particulars preocupats, portem MESOS, primer perseguint i després esperant respostes i actuacions per part de l’Ajuntament de Salt, referent a les denúncies i inquietuds que anem a explicar-vos:
Un projecte d’aquest caire: incloure pastures de bestiar en espais de conreu i explotacions silvícoles, en un ambient tan amè i en el fons, tan humanitzat com són les hortes i deveses de Salt, podia funcionar perfectament: avaluant els espais òptims per a la pastura i els espais que cal respectar, avaluant també la capacitat de càrrega dels espais i limitant així el nombre de caps de bestiar. En definitiva mantenir un equilibri amb l’entorn natural ja existent i propiciant nous hàbitats i la presència de noves espècies a les Deveses.
El gran problema esdevé quan, per poder establir aquestes vaques és comença a degradar i fracturar, intencionada i deliberadament, espais i elements d’interès natural i ecològic: com els marges no cultivables amb arços i pomeres de més de 30 anys on nidificaven espècies de papallones rares a Catalunya, zones de brolla i matollar mediterrani amb espècies de crasses i orquídies protegides, la perifèria de la bassa de les Sorreres que és l’únic lloc pràcticament de la comarca on cria el gripau d’esperons, en declivi i protegit a tota la seva distribució i a nivell Europeu; o per acabar-ho d’arrodonir, instal·lant malla cinegètica al revés, situant el forat gran i que permet el lliure pas de la fauna salvatge a dalt, dificultant així el pas d’espècies com el teixó, de presència comprovada dins d’aquest territori. Per posar alguns exemples.
A més, es tracta d’un espai amb gran diversitat d’espècies d’ocells nidificants, hivernants i també esdevé un lloc clau pels migradors, per la influència del riu Ter i la xarxa de basses i recs, així com la diversitat d’hàbitats en un territori petit. De fet, des de fa més de 20 anys que a la zona de les Sorreres hi havia situada una estació d’anellament del Projecte Sylvia de l’Institut Català d’Ornitologia. Una de les primeres estacions de Catalunya pel que fa a diversitat d’espècies i nombre de captures, és a dir, de gran interès. Enguany ja no s’ha pogut seguir amb l’anellament, interrompent així un estudi científic de llarga durada i gran interès ecològic.
A nivell botànic també és una zona molt interessant per la seva peculiaritat: combina brolla mediterrània, amb prats secs i bosc de ribera, a més s’hi troba (o trobava….) una important població d’orquídies. Gran part d’aquestes espècies esmentades són incompatibles amb la compactació del terreny que provoca la pastura d’un nombre tant elevat de vaques, trencant l’equilibri des de baix per als insectes, ocells, mamífers i tots els grups de flora i fauna.
Portem anys procurant entendre’ns i arribar a acords amb el propietari de l’espai, que de cares, sempre s’ha mostrat voluntariós a ser integrador i permetre mantenir l’activitat científica, preservar els espais i s’ha definit a si mateix com un defensor i amic de les Deveses. RES MÉS LLUNY de la realitat!
A mesura que s’han anat veient els actes, per sobre de les paraules, han sorgit les alarmes, una rere l’altre fins arribar al dia d’avui. Alarma rere alarma, denúncia rere denúncia a la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Salt, que d’entrada també es mostrava preocupada i alarmada pels esdeveniments que han anat degradant el patrimoni natural de tots, comprometent-se a posar-hi fre i buscar solucions. Altre volta, RES MÉS LLUNY! De la tala i arranjament dels marges de les papallones hem passat a la pastura de vaques DINS d’espais naturals i no en conreables o silvícoles, de manera permanent i continuada (de gener-febrer hem passat a gairebé 5 mesos que hi porten), amb menjadores formigonades i un llarg etc. Tot això amb una aparent misteriosa llicència de l’Ajuntament.
Demanem, desesperada i contundentment, que l’Ajuntament de Salt prengui cartes en l’assumpte de manera immediata i resolutiva, abans que sigui realment tard i perdem tots aquest patrimoni tan interessant.
Preguem que en feu difusió, és fàcil no veure-hi més enllà de les vaques si ningú t’ho explica, però… i les orquídies, les papallones, el siboc, el teixó i el gripau d’esperons, qui els veu?