Dimarts, 28 de juny de 1910
Són dos quarts de set del vespre quan, en el portal de l’edifici número 17 del carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla) de Barcelona, un noi troba una bomba amagada dins d’un sac preparada per esclatar.
És just una hora en que l’animació del carrer és més elevada: molts treballadors passen per aquest carrer per anar del centre de la ciutat a casa seva, al barri del Poble Sec, o per anar fins al Paral·lel a esbargir-se una mica. Ràpidament avisen la policia que acordona la zona per evitar el que es podia haver convertit en una matança. Però la gent sent curiositat i en lloc de marxar es queda a veure que passa.
Una hora més tard, a dos quarts de vuit, arribava per fi el nou carro blindat que l’Alcalde de Barcelona ha destinat per transportar explosius fins el camp de la Bota, un terreny de les afores de la ciutat on es fan explosionar els nombrosos artefactes que es troben disseminats per tot Barcelona en aquells anys convulsos on els atemptats i els aldarulls eren pa de cada dia.
Dos guàrdies municipals i un tercer fora de servei que es troba al carrer en el moment d’arribar el carro blindat, agafen el sac amb la bomba amb les degudes precaucions i el dipositen dins el carro blindat. Ara només queda portar-la a la Bota. Però el camí és perillós, s’ha de conduir el carro amb prudència pel rierol que baixa per la Rambla en direcció al passeig de Colom.
Ja són gairebé a tocar al final de la Rambla, al pla on hi ha la caserna de les Drassanes, davant del quiosc del tramvia i l’urinari públic quan la irregularitat del terra provoca que el vehicle faci un moviment brusc i la bomba esclata amb tota la seva potència. Els efectes de l’explosió són devastadors perquè el carro blindat ha servit a l’artefacte de capsa de ressonància i ha disparat fragments del carro destrossat a gran distància. El terra queda ple de les restes cremades. Els vidres dels edificis propers, la caserna de les Drassanes i el Banc de Barcelona, han desaparegut i a les seves façanes queda l’empremta dels projectils.
El pànic s’ha apoderat de la zona. La gent fuig aterrada en totes direccions. Hi ha vuit homes ensangonats, més morts que vius. Els ferits són els tres guàrdies que conduïen el vehicle blindat i cinc homes que es trobaven en el lloc dels fets en el moment de l’explosió. Un d’ells, Abelardo Salvador Sanjermes, un noi de 22 anys que estava esperant el tramvia a la parada, és el que està en pitjor estat i no es pot fer res per salvar-li la vida.
En el moment de l’explosió passava pel lloc del succés el carruatge del marquès de Camps. El senyor Carles de Camps va resultar il·lès, però no així el seu cotxer, Salvador Galtier, que va ser ferit en el baix ventre per un projectil. Per sort no va ser una ferida de gravetat.
A conseqüència d’aquesta explosió es criticar durament les autoritats per les deficiències en el transport d’explosius amb carros blindats. L’alcalde de Barcelona es va defensar de les crítiques adduint que el carro accidentat complia totes les mesures de seguretat i que no s’havia escatimat cap recurs en la seva construcció. De totes maneres, per la construcció d’un nou vehicle va demanar l’assessorament dels enginyers militars del cos d’artilleria que van idear un sistema que, en cas d’explotar, absorbís l’ona expansiva i evités que les restes de la bomba destrossessin la caixa del vehicle.
FONT: Arxiu Municipal de Salt
