Article publicat a la Revista de Salt, La Farga, suplement d’estiu núm. 25
Enguany es commemora el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, o la Gran Guerra, com s’anomenava a l’època.
El desencadenant del conflicte va tenir lloc el 28 de juny de 1914 quan l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, hereu de la corona d’Habsburg, i la seva dona van ser assassinats a Sarajevo. Però la inestabilitat venia de temps enrere per diferents motius: l’agressiva política exterior de l’imperi austrohongarès, l’afany expansionista d’Alemanya, que volia tenir un imperi similar al britànic, que controlava gairebé el 20% de la superfície terrestre; el conflicte dels Balcans i les rivalitats colonials.
Després d’assegurar-se el suport d’Alemanya, Àustria va declarar la guerra a Sèrbia el 28 de juliol, just un mes després de l’assassinat de l’arxiduc. La majoria dels països europeus s’hi van veure involucrats d’una manera o una altra i es van formar els dos grans blocs contendents: la Triple Entesa, els “aliats”, encapçalats per França, Gran Bretanya i Rússia, i més tard amb la incorporació d’Itàlia, Sèrbia, Bèlgica, Grècia, Montenegro, Romania, Japó, Portugal i finalment els Estats Units; i la Quàdruple Aliança, o “potències centrals”, formada per l’Imperi otomà, Alemanya, Àustria-Hongria i Bulgària.
Espanya es va mantenir neutral en el conflicte, sobretot per dos factors principals: estava centrada gairebé exclusivament en els interessos al Marroc – on hi havia la major part de l’exèrcit –, i per la debilitat espanyola en tots els terrenys. A més d’això, encara s’arrossegava la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, la guerra del Marroc i la creixent inestabilitat social i política. Francesc Cambó ho va reflectir molt bé amb les seves paraules: «Som neutrals perquè no podem ser altra cosa». No obstant això, la societat no vivia aliena al conflicte que es produïa a l’altre costat de la frontera i es van adoptar diferents posicions sobre la guerra: mentre que per a la dreta social i política, Alemanya representava l’ordre i l’autoritat, per a l’esquerra, França i Gran Bretanya representaven la llibertat, la raó i el progrés.
A Catalunya la situació era igual que a la resta del país. La guerra es veia com una cosa europea, una mica llunyana, però que indirectament també afectava la vida quotidiana: el carbó mineral, la farina i la llet, productes de primera necessitat, s’encarien dia a dia ifins i tot alguns eren difícils de trobar al mercat o els preus eren tan astronòmics a causa de l’especulació que no es podien pagar. Es van fer intents polítics de regular els preus i els mercats, sense cap èxit. Enmig d’aquesta situació no va ser estrany que un nombrós grup d’espanyols, i també de catalans, exaltats pel clima que s’hi vivia, s’allistés de forma voluntària per fer la “Gran Guerra”. La majoria d’aquests homes, sobretot dels catalans, es van enrolar a les files de l’exèrcit regular francès i van ser destinats a la Legió Estrangera, en no tenir la nacionalitat francesa.
Només hem trobat un saltenc en la «Llista dels ‘voluntaris catalans’ que van participar en la Gran Guerra de 1914-1918 al costat de les potències aliades» confeccionada pel Dr. Solé i Plà, d’entre tots aquests voluntaris. Era en Florenci Baroles i Corominas, de 29 anys, nascut a Salt i del qual no se sap com va acabar la guerra, tot i que sembla que potser es va poder llicenciar.
A l’Arxiu Municipal de Salt tenim, però, les proves de la col·laboració i solidaritat del poble de Salt amb els països en guerra des d’un moment ben proper a l’inici del conflicte: en l’acta del Ple de l’Ajuntament de Salt del 30 d’agost de 1914, es fa esment de la lectura de la circular núm. 138, de data 25 d’agost, del governador civil de la província referent a la suscripción nacional iniciada por S.M. la Reina Dª Victoria (q.D.g) para el socorro de los obreros que en situación de miseria regresan a España por las excepcionales circunstancias porque el mundo atraviesa. L’ajuntament, per unanimitat, va acordar la constitució immediata de la Junta Municipal pel socors d’aquestes persones. A més, tenint en compte la grandiosidad del particular de que se trata, va acordar contribuir amb 50 pessetes a aquesta subscripció.
El 20 d’abril de 1916, gairebé dos anys després d’iniciada la guerra, un nou acord de l’Ajuntament de Salt estableix donar suport a la iniciativa de l’Ajuntament de Lemoa (Biscaia) de rendir justísimo homenaje de admiración a su Majestad el Rey D. Alfonso XIII (q.D.g) por la obra de redención que realiza al gestionar felizmente, la libertad de tantos seres condenados a cautiverio y muerte por tribunales militares en las naciones beligerantes y demás innumerables actos de la más elevada caridad y misericordia.
En les actes del Ple de l’Ajuntament de Salt no hi ha cap més esment a la Gran Guerra fins poc més d’un any després de la seva finalització. Aquesta referència, però, té una gran importància en demostrar que molts homes de les comarques gironines van participar voluntàriament en la guerra. L’acta del 7 d’agost de 1919 diu així: El Sr. Presidente da cuenta al Municipio de que la suscripción de la Tómbola a beneficio de las madres, viudas y huérfanos de los soldados voluntarios catalanes de esta provincia que murieron en defensa de Francia, ha dado el resultado de haberse recaudado en este Ayuntamiento la cantidad de treinta y tres pesetas, cuya cantidad desde luego esta Presidencia remitirá a Mr. Henri Orlandi, Cónsul de Francia en Port-Bou (…).
La darrera mostra de solidaritat del poble de Salt porta per data el 15 de juny de 1920, just dos anys després d’acabada la guerra: l’alcalde de Salt, el senyor Josep Xifra i Xifra, impulsà l’adopció d’un acord, que va ser ratificat per unanimitat, per tal de concedir una subvenció de 50 pessetes per les despeses del viatge a Espanya d’uns nens austríacs víctimes de la guerra.
Desprès d’aquesta anotació ja no trobem cap més referència a la Gran Guerra en les actes de l’Ajuntament de Salt, ni en cap altra documentació de la que es conserva a l’Arxiu Municipal de Salt. Això ens porta a demanar-vos si teniu alguna història, algun document, alguna fotografia dels vostres avis… que ens ajudi a completar la visió saltenca d’aquest període històric. Si és així us podeu posar en contacte amb nosaltres al correu electrònic arxiu@salt.cat o a les nostres instal·lacions de la Factoria Cultural Coma Cros – Naus Guixeres.
Per saber més:
– “La Primera Guerra Mundial. El conflicte que va canviar el món”. Monogràfic especial. Revista Sàpiens. GrupCultura03 sàpiens publicacions. Barcelona. Núm. 143, juny 2014
– Tusell, Javier. “Manual de Historia de España. Vol. 6. Siglo XX”. Editorial Historia 16, Madrid 1994. Pàg. 137-222
– Alberch, Xavier. Burch, Josep. “Història de les Comarques Gironines. Volum III. Història del Gironès”. Diputació de Girona. Girona, 2002. Pàg. 564-569
– Martínez Fiol, David. «Els ‘voluntaris catalans’ a la Gran Guerra (1914-1918). Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1991
– Arxiu Municipal de Salt. Fons 100 Ajuntament de Salt. Sèrie I.1.1. Llibres d’Actes de Ple (1914-1920) Fitxes 1810, 2818, 2829 i 2830