Parlar de l’emblemàtic cinema Núria (carrer Major, 202-204), quan encara està tan recent en la memòria col·lectiva de tot un poble i no l’hem viscut directament, és molt difícil. Per això des d’aquí farem dues coses:
Donar-vos l’oportunitat de parlar del Núria
Fer un repàs de les dades objectives conservades a l’Arxiu municipal de Salt, en els llibres de Contribució Industrial.
De totes maneres hem de començar aquest repàs objectiu de forma contradictòria: ens hem de basar en suposicions. Sabem que el senyor Coma-Cros va comprar un cinema que ja existia abans de la Guerra Civil…
La primera dada que tenim és la data d’alta en la Contribució industrial: 7 d’octubre de 1929 (5 dies abans que el cinema del Centre Republicà, del qual en parlarem en una altra ocasió). L’apunt que tenim és que el senyor Ricard Gubau Cos dóna d’alta un cinema de 10 funcions al carrer Hernan Cortés s/n (actualment c/ Llarg) amb 100 localitats de 1ª i 50 de 2ª a 0,40 i 0,20 pessetes respectivament. Les funcions comencen el dia 13 d’octubre.
El 13 de gener de 1932, amb l’obertura del Centre Obrer de Cultura «La Floreal» al carrer Hernan Cortés, 68, es dóna d’alta una sala de cinema.
A partir d’aquesta data li perdem la pista. Continuava funcionant? Hem d’entendre que fins l’any 1936 sí. El que tenim és una dada de l’any 1933 mitjançant la qual sabem que el senyor Gubau, el 31 de març, tanca la cafeteria situada al carrer Ignasi Iglesias (abans de la República, Hernán Cortés) número 15, però no se’ns diu res de la sala de cinema.
Per la foto que hem reproduït, el local del cinema va patir molts desperfectes durant la Guerra Civil, però tot i això l’any 1939 (no ho tenim documentat) el senyor Joan Coma-Cros Cazes el va comprar i el 10 de juny de 1944, després d’entrebancs burocràtics i d’obres, es va inaugurar el nou i flamant cinema amb el nom, ara ja sí, de Núria, posat en honor de la seva muller, Núria Raventós. La sala tenia una capacitat de 324 localitats.
L’any 1945 l’entrada costava 2 pessetes i la programació anava a càrrec dels germans Esteve i Lluís Gubau Massana (fills d’en Ricard?).
Interior del cinema Núria el 1955. Cessió Joan Canals (AMS-AIAS 4229)
Tornem a tenir un salt d’anys i no trobem més dades fins el 1960 en que el 8 d’agost s’inicia un expedient d’obres (28/1960) per ampliar i reformar la galeria, l’arquitecte serà un conegut del poble, el senyor Claudi Díaz.
El 1962 els germans Gubau compren el cinema a Joan Coma-Cros. Aquesta dada no la tenim documentada tampoc.
El 17 de juliol de 1963 s’inicia un altre expedient d’obres (43/1963) per tal d’ampliar i reformar el local. L’arquitecte serà aquest cop el senyor José Rosa Casadevall.
El següent apunt que trobem és de l’any 1965 pel qual el propietari, el senyor Lluís Gubau Massana, dóna d’alta el cinema amb l’adreça de José Antonio, 117. Les obres van durar gairebé dos anys? Va estar tancat tot aquell temps?
Després d’això només trobem que el 1984 se li va fer una inspecció tècnica. I la data fatídica:
Al maig de 1985, fa just 30 anys, la pantalla del Cinema Núria va emmudir per sempre més.
Posteriorment el cinema es va convertir amb una bolera amb taules de billar (1988-1995) i finalment, el 9 de maig de 2003, se li va donar l’ús que té en l’actualitat: la biblioteca infantil Massagran.
Va desaparèixer un emblemàtic cinema, però per sort, l’edifici encara existeix i segueix oferint màgia i diversió als més petits en forma de llibres.
FONT: Arxiu Municipal de Salt
