|
 |
|
|
|
Bibliografia:
-
CLARA, Josep. Elements per a una història de Salt. Revista de Girona, 86 (1r trimestre 1979) pàg 7-8. Publicació trimestral de la Diputació
-
P.M. i F. Escuts de Salt. Programa de la Festa Major, 1976. Casal de Jubilats, secció Petanca
-
Punt Diari, 28 de juny i 25 de juliol de 1984
-
Informe sobre el “Escudo de armas del Ayuntamiento de Salt (Gerona)”, aprovat per la Real Academia de la Historia de Madrid, el 9 de desembre de 1949
-
Informe núm. 176, sobre l’escut heràldic de l’Ajuntement del poble de Salt, emès el 18 de setembre de 1983, per Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic, diplomat en Genealogia, Heràldica i Nobiliària, assessor de l’Arxiu Nacional de Catalunya
-
Informe sobre l’escut de Salt, emès el 30 de gener de 1984, per l’Institut d’Estudis Catalans
-
Al·legacions elaborades per l’heraldista Armand de Fluvià i Escorsa, el 23 de gener de 1985
-
Al·legacions elaborades per l’heraldista Armand de Fluvià i Escorsa, el 24 de març de 1986
- Mayol, Frederic. 60 anys de l’escut de Salt. La Farga. Revista de Salt, 261 (maig, 2009) p. 8
Durant el segle XVIII el municipi saltenc emprà un segell rodó amb el nom rodat de la població i uns elements ornamentals, entre els quals hi destaca una creu. Després, durant el XIX i primers anys del XX, en gastà un altre amb l’escut de Castella i Lleó.
De fet, doncs, no existí cap escut propi de Salt -cal no confondre un escut amb un segell- fins que, el 1949, l’ajuntament n’encarregà la confecció d’un que, finalment, seria aprovat per Madrid* i adoptat per altres entitats culturals o esportives de la vila, bé que introduint-hi elements específics de cada associació. Aquest escut de Salt, ben conegut i divulgat de llavors ençà, es compon d’una corona de príncep, la qual al·ludeix al Principat de Girona, les barres catalanes, una espiga de blat per representat l’agricultura i una roda de molí sobre unes aigües per simbolitzar la indústria.
Només a títol complementari, podem fer un esment de l’escut que Manuel Bassa inclou en un llibre sobre els escuts dels pobles de Catalunya i que no ha tingut cap trascendència al poble. Duu les armes del comtat de Barcelona i al peu, en punta, una creu patada i eixemplada negra. L’autor reconeix que la creu no diu res de Salt, però l’adopta d’aquell primitiu segell del segle XVIII.
A principis de l’any 1984, l’ajuntament va sol·licitar a l’Institut d’Estudis Catalans la confecció d’un projecte d’escut oficial de la vila (L’informe fou signat per R. Aramon i Serra a Barcelona, el dia 30 de gener de 1984). Més tard, i en un acord del Ple municipal, donaven les gràcies a aquest institut, però decidien de continuar amb el mateix escut que havia presidit fins aleshores els actes oficials del municipi.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Per Veure els Escuts mirar el detall/descripció de les imatges. |
|
-
Un antic segell rodó amb el nom de Salt donant la volta a una creu (1790-1850), ja esmentat al Diccionari de la Llengua Catalana, Ed. Salvat i i Cia, s.C. i publicat també pel Sr. F. Carreras Candi a la seva Geografia General de Catalunya
-
Escut de la vila projectat i dibuixat pels mestres Moreno, pare i fill, l’any 1924, i ara reproduït pel Sr. Vila i Fàbrega. El salt d’aigua simbolitza de manera molt adient el nom de la vila
-
El mateix escut, modificat en la forma, però contenint els mateixos elements, fou adoptat per la societat Casal Saltenc, durant 1932-1936
-
L’any 1949 l’Ajuntament, a proposta del batlle Sr. Joaquim Muñoz, decideix dotar a la Vila d’un escut. S’adopta el dels Srs. Moreno que compta ja, si bé de manera no oficial, 25 anys d’existència. El ple del consistori decideix afegir-hi una espiga i una roda dentada, segons el disseny dels Srs. Mitjà de Salt i Riuró de Girona
-
Escut que segons l’heraldista Manuel Bassa i Armengol (1968), hauria de ser el representatiu de la Vila
-
Proposta d’escut que va fer l’Institut d’Estudis Catalans, el 30 de gener de 1984, segons l’informe emès per la seva Secció Històrico-Arqueològica a proposta de la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya
|
|
 |
Escut actual de Salt aprovat per la Dirección General de Administración Local del Ministerio de Gobernación el 1950, després d’un dictament favorable emès per la Real Academia de la Historia de Madrid l’any 1949.
*L’informe sobre l’escut de Salt, emès pel Marqués de Saltillo, va ser aprovat per la Real Academia de la Historia el dia 9 de desembre de 1949 i va aparèixer al: Boletín de la Real Academia de la Historia, 126. Madrid, 1950, pàg. 321-322.
|
|
|
| Logotip de l’Ajuntament
El mes de juny de 1984, l’Ajuntament va decidir convocar un concurs públic per a la realització del disseny del logotip municipal que, des del moment que s’aprovés havia d’encapçalar els documents de l’Ajuntament, senyalitzar els vehicles municipals o qualsevol altre lloc on hagués d’anar l’escut de la vila i la inscripció de l’Ajuntament.
El motiu pel qual l’Ajuntament volia disposar del logotip era per substituir en la pràctica quotidiana de la l’institució l’escut oficial, que així quedava reservat només per a ser utilitzat en llocs d’honor.
El veredicte del concurs es va donar el dia 23 de juliol de 1984 i el va guanyar Ramon Berga i Agullana de Barcelona. (Punt Diari, 28 de juny i 25 de juliol de 1984)
|
|
|
