Una troballa permetria datar en el paleolític inferior la presència humana al pla de Salt
Pere Canton, secretari de l’Associació Arqueològica de Girona, va recollir cent peces del lloc on fan el centre comercial
La troballa d’unes cent peces de pedra, utilitzades com a estris per dur a terme diverses tasques, feta pel secretari de l’Associació Arqueològica de Girona, Pere Canton, permetria datar, segons va comentar, la presència humana al pla de Salt en el paleolític inferior, fa 300.000 anys. Segons Canton, aficionat a l’arqueologia i autor de diversos llibres, a partir de les peces trobades es pot establir que «un grup d’homínids caçadors i recol·lectors nòmades coneguts amb el nom d’ Homo heidelbergensis , que foren avantpassats dels neandertals, van establir el seu campament temporal a Salt, al camí dels Carlins».
El pròxim dia 19 de febrer està previst que s’obri al públic, al Museu de l’aigua de Salt, l’exposició L’aigua i els primers humans al pla de Salt, en què es podrà observar les peces trobades per Canton, entre les quals hi ha alguns nuclis, choppers i chopping-tools, així com algunes ascles i bifaços, típics de la indústria axeliana, en què els prototipus d’eines són pedres tallades per les dues cares. Tot això són eines utilitzades per aquests homínids preneandertals per fer diverses tasques com ara tallar, trinxar i rascar, que Canton afirma que va trobar en els munts de terra remoguts per fer el forat dels fonaments i el pàrquing soterrat del nou centre comercial i lúdic de Salt, al costat del camí dels Carlins, al costat de l’antic curs de la riera Maçana. Canton, que va rebuscar en els pilons de terra per intuïció -«tenia l’esperança que en sortís alguna cosa»-, explica que el jaciment va ser trobat «en posició secundària -terrassa dos en el sistema d’estratificació del material arrossegat pel riu-, tot i que no es disposa d’una datació absoluta, la tecnologia de les eines de pedra confirma que van ser fabricades per homínids preneandertals, cosa que ha contribuït a descobrir el patrimoni prehistòric de Salt, desconegut fins ara». De les troballes fetes, Canton n’extreu la conclusió que «el pla de Salt ha estat ocupat des de sempre, i no només per la seva situació geogràfica, sinó pels recursos naturals que oferia a animals i humans». Totes aquestes consideracions les va fer el secretari de l’Associació Arqueològica, que treballa des de fa un any en la recerca i l’estudi de les peces, en un article que va publicar al número d’aquest mes de la revista saltenca La Farga. Canton, que diu que no es vol quedar cap peça, explica que desitja que després de l’exposició, que es tancarà el 31 de març, les eines es quedin en dipòsit al museu saltenc i «si és en exposició permanent, millor.» Per datar les peces que va trobar, Canton estableix una rela ció amb un jaciment de Domeny i el pla de la Joeria de Sant Gregori: «Les peces són molt semblants a les que es van trobar allà, la tipologia és la mateixa, la del heidelbergensis axelià, i estan datades en la mateixa època. Les restes de Domeny se situen sobre una terrassa del Ter, la secundària del Puig d’en Roca, que es van descobrir sobre una colada basàltica fruit d’una erupció del puig d’Adri. La lava es va poder datar en 317.000 anys, la qual cosa significava que la terrassa de sota havia de ser més antiga, i aquesta terrassa és la que forma també el pla de Salt.» El secretari de l’Associació Arqueològica explica que aquesta entitat ha descobert 27 jaciments prehistòrics i que el seu procediment, quan fan alguna descoberta, és estudiar-la i cedir les peces al museu corresponent. Pere Canton és l’autor del catàleg Les comarques gironines. Del paleolític als visigots, en què figuren identificats i ordenats per comarques fins a 900 jaciments arqueològics.
DANI CHICANO
FONT: El Punt
