L’IAS aposta per la introducció de noves varietats de peix de proximitat als menús dels pacients
El Mediterrani, un mar que ha alimentat generacions de famílies pesqueres, viu temps convulsos. Mentre els pescadors lluiten amb ungles i dents contra la proposta de Brussel·les que els podria reduir les jornades de feina a només 27 dies l’any, a la cuina del Parc Hospitalari Martí i Julià s’està escrivint una història diferent, una que aposta pel futur de la pesca local.
Però enmig de la tempesta, la cuina de l’Institut d’Assistència Sanitària treballen per oferir una nova oportunitat als pescadors. Els seus menús, que alimenten pacients i treballadors, han iniciat una revolució silenciosa: substituir peixos estrangers com l’halibut per espècies mediterrànies locals.
La canana, un cefalòpode humil però saborós, i altres espècies com el peix per a sopa estan guanyant protagonisme als plats del Parc Hospitalari Martí i Julià. “Volem apostar pel peix de milla 0”, explica Paola Estrada, cap de Serveis Hotelers, “no només perquè és fresc i sostenible, sinó perquè estem donant suport als nostres pescadors”.
Cada any, aquesta cuina prepara més de 320.000 menús, cadascun adaptat a les necessitats nutricionals dels pacients. La seva aposta per la proximitat no només redueix l’impacte mediambiental, sinó que també ofereix un raig d’esperança per a la flota pesquera de Palamós i altres ports.
Una aliança necessària
Aquest canvi als menús hospitalaris no és només una decisió gastronòmica. És un missatge d’esperança per a un sector que es veu amenaçat per les regulacions europees. Mentre els pescadors lluiten per mantenir la seva feina, iniciatives com aquesta demostren que encara hi ha espais per donar suport a la pesca local.
La cuina del Parc Hospitalari no només està alimentant cossos, sinó també una xarxa de solidaritat entre pescadors, dietistes i pacients. Així, mentre Brussel·les debat el futur de la pesca d’arrossegament, els hospitals ja estan construint un model sostenible que pot inspirar altres sectors.
Cap al futur: salvar el Mediterrani
No tot són males notícies. La iniciativa del Parc Hospitalari és una prova que la pesca local té futur si es troben formes creatives i sostenibles de promoure-la. La canana, un cop considerada un producte modest, pot esdevenir un símbol d’aquesta nova aliança entre el mar i la terra.
Els pescadors no volen caritat, sinó oportunitats. I iniciatives com la del Parc Hospitalari Martí i Julià poden ser una brúixola que apunti cap a un futur més just i sostenible per al Mediterrani. Així, mentre les sirenes segueixen cridant als ports, a les cuines hospitalàries ja es cuinen les solucions.
