Aquest treball incorpora el test no invasiu desenvolupat per l’empresa biotecnològica GoodGut basat en marcadors microbians fecals.
En estudis anteriors, el test va permetre diagnosticar el 88,2% dels pacients de la mostra, i va evitar proves addicionals i visites a l’especialista, així com reduir el cost mitjà per pacient en més de 1.000 euros.
Els centres d’atenció primària de Santa Clara de Girona, Anglès, Cassà de la Selva i Banyoles, juntament amb el Servei de Digestiu dels hospitals Trueta i Santa Caterina, i en coordinació amb el Laboratori Clínic Territorial de Girona, han posat en marxa un estudi per avaluar la incorporació d’un test basat en marcadors microbians fecals per al diagnòstic de la síndrome de l’intestí irritable.
L’estudi inclourà prop de 970 persones amb símptomes compatibles amb aquesta síndrome, que afecta aproximadament un 11% de la població europea i motiva que més del 60% de les persones que la pateixen consultin el personal mèdic. Actualment, el diagnòstic pot demorar-se perquè requereix de múltiples visites i proves per descartar altres possibles diagnòstics, amb la càrrega que això comporta per als pacients i el sistema sanitari.
En una fase prèvia, el Servei de Digestiu va avaluar l’impacte de l’ús d’aquest test, desenvolupat per l’empresa biotecnològica GoodGut (del grup HIPRA), que va permetre diagnosticar un 88,2% dels pacients, i va reduir proves addicionals en el 70,6% dels casos, a més de rebaixar el cost mitjà del diagnòstic de 1.723,98 a 662,93 euros per pacient. A partir d’aquests resultats, es va plantejar la possibilitat d’utilitzar-lo a l’atenció primària, – la porta d’entrada del pacient abans de ser derivat als especialistes hospitalaris de digestiu – amb l’objectiu d’incrementar la capacitat resolutiva, reduir les llistes d’espera i escurçar els temps de diagnòstic.
Es compararà el circuit actual amb un nou enfocament que incorpora el test des de l’inici, per refermar, en cas positiu, la sospita de la malaltia. També s’analitzarà l’eficiència del procés (reducció de proves, visites i costos), així com la percepció de les persones participants i l’impacte organitzatiu de la implementació del test en els centres d’atenció primària i al laboratori clínic.
Diverses investigacions han posat de manifest el paper clau de la microbiota intestinal per definir millor els trastorns digestius i contribuir a un diagnòstic clínic més precís. L’anàlisi de determinats marcadors microbians permet detectar si es pateix, o no, la síndrome de l’intestí irritable i permet diferenciar-la d’altres patologies.
Segons Mariona Serra, directora de GoodGut, la connexió entre la síndrome de l’intestí irritable i la microbiota intestinal suposa “un gran pas cap a un canvi de paradigma en el diagnòstic de la malaltia”. En aquest cas —explica— “esperem que el test redueixi un 45% els costos, les proves, i el temps de diagnòstic, a més de recolzar una teràpia personalitzada basada en la informació quantitativa dels marcadors microbians analitzats”.
Per la seva banda, el doctor Albert Alum, director d’operacions de la Gerència d’Atenció Primària i Comunitària de Girona i de la direcció d’atenció primària de l’Institut d’Assistència Sanitària, destaca que els resultats d’aquest estudi “poden contribuir a reforçar la capacitat diagnòstica de l’atenció primària, augmentar-ne l’autonomia i optimitzar la derivació a l’especialista”. També subratlla que això pot millorar la qualitat de vida de les persones, donat que “accedirien abans al tractament adequat, reduirien les proves i els desplaçaments innecessaris als centres hospitalaris”.
L’estudi té com a objectiu avaluar la integració del test en la pràctica clínica dels centres d’atenció primària i està coordinat per la Dra. Esther Gelada (CAP Anglès), la Dra. Alice Cristina Sandru (CAP Banyoles), el Dr. Lluís Gonzalo (CAP Cassà de la Selva), el Dr. Dan Oltean (CAP Santa Clara de Girona) i els doctors Xavier Aldeguer i Oriol Miquel (Servei de Digestiu de l’Hospital Trueta).
Sobre la síndrome de l’intestí irritable
Es tracta d’un trastorn funcional intestinal caracteritzat per dolor abdominal recurrent associat a alteracions del ritme deposicional (restrenyiment, diarrea o alternança d’ambdues). Presenta una alta prevalença als països desenvolupats i és una de les deu malalties més difícils de diagnosticar per la manca de proves diagnòstiques confirmatòries, fet que ocasiona un endarreriment mitjà de fins a quatre anys en la seva detecció. A nivell de costos socials, és una malaltia que està entre les que més freqüentment estan associades a baixes i disminució de rendiments laborals així com deteriorament de la qualitat de vida.
Sobre GoodGut
L’empresa biotecnològica GoodGut, adquirida per HIPRA l’any 2021, està focalitzada en solucions de diagnòstic i tractament per malalties digestives en base a la microbiota intestinal que permetin obtenir un diagnòstic precís, fiable i econòmic per al sistema sanitari, i per millorar la qualitat de vida dels pacients amb una salut digestiva compromesa.
GoodGut es va crear l’any 2014 com una spin-off de la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) per transformar el coneixement obtingut en solucions tecnològiques d’alt impacte per a la societat. Actualment, ja ha desenvolupat tres productes de diagnòstic amb presència a més de 79 centres de l’estat espanyol i altres tres es troben en fase d’estudi.
