1980-1982 Les llúdriguesLluís Mateu

Plaça de la Vila – Les Llúdrigues

Simbolitza el record dels saltencs a les llúdrigues del Ter, ara desaparegudes.El 3 de març del 2007 es van inaugurar les noves i actuals llúdrigues.  Neix a Salt, l’any 1943. Artista polifacètic: pintor, dibuixant, escultor, escenògraf…De la seva faceta d’escultor destaquen dos grups escultòrics: el de la plaça de les Llúdrigues i el de la Font del Paradís, al parc de les Deveses.A partir de 1990 es fa càrrec de l’Escola Municipal d’Art de Salt.En el 2013 fa en la cúpula de Les Bernardes de Salt, el Retaule del 1714.

1951 Monument del Dr. Joaquim Ravetllat

Claudio Díaz Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Joaquim Ravetllat (Salt, 1872-1923) veterinari i microbiòlegClaudi Díaz Pérez va nèixer a Figueres el 2 de novembre de 1904. Era fill de Claudi Díaz Marquès, que havia estat interventor de l´Ajuntament de la capital altempordanesa i assessor jurídic de l´Ajuntament de Roses des de començaments de l´any 1902, en un moment especialment crític per a la institució municipal rosinca, atès que el secretari d´aquella època, Francesc Marés Cusí, havia estat apartat del servei per falsedat documental i malversació de fons públics, uns càrrecs -que també esquitxaren l´alcalde Pere Cusí Marés- que li valgueren, el 1903, una pena de culpabilitat i la inhabilitació durant 8 anys per exercir la funció pública. Les tasques d´assessorament jurídic de Claudi Díaz Marquès no foren, tanmateix, puntuals i es perllongaren durant mig segle, fins ben entrada la dècada de 1950. De la mateixa manera que el seu fill, intervingué en tots els afers importants del poble de Roses de la primera meitat de segle XX, entre els quals destacà la urbanització de la Ciutadella. Gairebé com un miratge temporal, pare i fill estigueren gairebé 70 anys al servei dels veïns de Roses.Sigui com sigui, Claudi Díaz Pérez seguí els primers ensenyaments a Figueres. De la infantesa prové la seva amistat amb Salvador Dalí, ja que, des de ben petits, coincidiren en els estudis, tant a pàrvuls com més endavant a l´Institut o a les classes de dibuix del professor Núñez. Com explicaven Joan Falgueras i Enric Pujol, l´amistat amb la família Dalí fou pregona i àmplia: el geni empordanès, més enllà d´algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i «aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí». Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez «havia anat a preparar l´ingrés a l´Escola d´Enginyers». El 1930 obtingué el títol d´arquitecte i inicià una extensa carrera professional. Es casà amb Carme Garriga, filla d´un farmacèutic de Figueres, amb qui tingué dos fills, Víctor -enginyer industrial- i Maria Lluïsa. Visqué a Figueres, a la Rambla, fins al 1954, moment a partir del qual traslladà la seva residència a Barcelona, al Passeig de Gràcia. Tenia despatx a Figueres i, després de la Guerra Civil, també compartí oficina, a la plaça Marquès de Camps de Girona, amb Ricard Giralt Casadessús. A més de la seva activitat com a professional liberal fou arquitecte escolar provincial i arquitecte municipal de Salt, Portbou i, com s´ha esmentat anteriorment, Roses.A les darreries del mes de novembre de 1958 iniciava les funcions d´arquitecte municipal de Roses Claudi Díaz Pérez. De fet, les incògnites que planen sobre nombrosos aspectes de la vida i la carrera professional d´aquest veritable personatge també són presents en aquest episodi concret. És difícil saber com arribà a ésser l´arquitecte de l´ajuntament de Roses, sobretot si hom té en compte que, d´una banda, des de 1954 fixà la seva residència a Barcelona i, en segon lloc, que el 17 de març de 1957 el ple municipal havia acordat contractar l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra Matas. En tot cas, la documentació municipal no permet aclarir què va motivar la renúncia de la plaça de Bonaterra i quin fou el procediment que permeté accedir Claudi Díaz Pérez a aquest càrrec públic.Sigui com sigui, però, el moment no és casual. L´Ajuntament de Roses era conscient que alguna cosa estava canviant. Els motius per contractar un arquitecte eren prou eloqüents: «…en vista del desarrollo que experimenta esta población con el aumento de nuevas edificaciones, sería muy necesario tener este Ayuntamiento persona técnica en cuestiones de urbanismo». De fet, l´increment de sol·licituds de llicències d´obres particulars anava creixent paulatinament i, si l´any 1955 suposaven 7 expedients, cinc anys després ja eren 50 i, encara, l´any 1965 representaven 228 tramitacions i 94682 m2 de sostre nou. Calia, per tant, un arquitecte per conduir tota aquesta nova allau urbanística. A més, l´any 1961 es redactà el primer Pla General d´Ordenació Urbana de Roses, que intentà planificar, sense èxit, el creixement futur de la població. Des de la seva privilegiada posició tècnica, Claudi Díaz Pérez fou l´home que millor copsà les revolucionàries tranformacions urbanes que s´esdevingueren a Roses en una dècada irrepetible. Així mateix, fou protagonista actiu d´aquests canvis i, nogensmenys, bona part de la retícula urbana actual li deu la seva fesomia. Per magnitud territorial i per concepció urbanística, les propostes de Claudi Díaz Pérez hauran d´ésser valorades justament, atès que han conformat el creixement urbà fins a l´actualitat. El gener de 1961 redactà l´avanç de Pla Parcial de l´anomenat sector E -Eixample-, que planificava tot el sector comprès entre el nucli antic fins a l´actual Gran Via de Pau Casals i entre la Ciutadella i el carrer Francesc Macià. Evidentment, aquest projecte urbanístic ha esdevingut fonamental per entendre l´actual xarxa urbana de Roses, atès que significa l´origen d´un urbanisme que superava per primer cop la tradicional configuració urbana de la població, de carrers estrets i sinuosos, d´alçades contingudes i essència marinera. L´any següent, Claudi Díaz Pérez plantejà l´ordenació d´una extensa zona delimitada per la riera de la Trencada a llevant, el Salatar a ponent i la Ronda de Circumval·lació al nord. Si bé no s´executà totalment tot allò proposat, l´empremta al sector denominat el Rastrell és innegable. Finalment, cal ressenyar que la labor planificadora de Claudi Díaz Pérez culminà el març de 1963 amb l´avanç de Pla Parcial de l´àrea compresa entre el carrer Francesc Macià, la Gran Via de Pau Casals i el port pesquer. D´aquesta manera, quedava definida tota la xarxa urbana que actualment existeix i que, en bona mesura, és atribuïble a Claudi Díaz Pérez. En definitiva, la seva incidència sobre el territori urbà de Roses només és comparable a l´obra planificadora que l´engi-nyer Antonio López Sopeña realitzà el darrer terç de segle XVIII (1791).Un altre aspecte gens negligible de l´activitat professional de Claudi Díaz Pérez és la seva dedicació a l´obra privada. D´una capacitat de treball descomunal, només del període 1959-1965 hom pot comptabilitzar 244 intervencions a Roses, la majoria consistents en modestos habitatges i petits xalets d´estiueig, senzills i funcionals. La seva zona de treball més habitual fou el nucli urbà estricte, encara que la seva obra arquitectònica també es pot trobar en urbanitzacions com el Mas Fumats o La Garriga. Tanmateix, la primera edificació que realitzà a Roses -actualment inexistent- data de l´any 1934, quan projectà la construcció d´uns banys d´onatge, compostos de vestidors, banys, dutxes i recepció, per a Joaquim Peco Daranas.Claudi Díaz Pérez es jubilà a principis de 1971, amb 67 anys, molta feina feta i un lacònic «puede autorizarse», tant auster i discret com la seva trajectòria professional. Anys després, el 19 de juny de 1985, moria a Barcelona. Desapareixia, així, l´home que, com recordava l´historiador Pierre Vilar, «amb les seves agudes observacions posava fi a les converses més complexes».