LA PROCESSIONÀRIA,  LES ERUGUES DEL PI

Nom científic: Thaumetopea pityocampa

Període actiu de les erugues: Durant  l’hivern i els primers mesos de primavera.

Què és la processionària del pi?

La processionària del pi (Thaumetopea pityocampa)  és un lepidòpter que afecta als pins alimentant-se de les seves fulles i  poden ser molt perjudicials tant per a les persones com per als animals domèstics.  Aquestes erugues peludes però amb un aspecte innocent poden  produir urticària i greus afeccions al·lèrgiques, tant per contacte directe, com si trobem pèls de l’eruga dispersos en l’aire.

Vigileu amb la mainada i els gossos!

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és una eruga que cap a final de l’hivern o durant el principi de la primavera surt dels arbres i forma una processó serpentejant creuant el terreny fins a trobar un sòl tou on enterrar-se.

Aquesta imatge és de la setmana passada del parc/descampat que hi ha davant dels pisos de la Gassol de Salt. Les Erugues tenen els nius en els pins plantats a la vora de l’autopista AP7, però les podem trobar fent processó al pla dels socs, camins del carrilets, al costat de carreteres, etcètera.  Però sempre no molt lluny d’alguna espècie de Pi.

Cicle Vital de la processionària

Aquesta espècie passa al llarg de la seva vida per 4 fases: ou, eruga, crisàlide o pupa i papallona, essent la fase d’eruga la de major duració i la fase papallona la més curta.

De les diferents fases del cicle vital d’aquest insecte, només durant la fase d’eruga suposa un perill per a les persones i els animals domèstics. La fase adulta d’arna té una vida breu que no representa cap perill. L’arna mascle se sent atreta per les feromones sexuals que emana l’arna femella i després de la còpula una sola femella pot posar fins a 300 diminuts ous que adhereix en massa a una agulla de pi. Aproximadament després de 30 i 40 dies, aquests ous es converteixen en erugues minúscules. Les larves tenen 5 etapes de creixement anomenades «estadis», amb un creixement corporal molt ràpid.

Són erugues socials que viuen en comunitats familiars menjant les agulles de pi durant la nit, d’aquesta manera eviten l’atac d’ocells i vespes depredadores i  durant el dia dormen en petits nius/bosses de seda.  Aquest període d’alimentació nocturna ocorre durant els mesos d’hivern. Els nius o bosses de seda es situen acuradament per aprofitar la calor del sol, fent que la temperatura s’absorbeixi al niu ajudant a les erugues que descansen a digerir el menjar de la nit anterior.

Durant l’etapa del cinquè estadi i l’últim, el niu tindrà una aparença bruta causa del seu ús durant l’hivern i l’acumulació d’excrements a la base. En general aquesta etapa ocorre al voltant de febrer i març, però pot variar depenent de les temperatures començant al gener o continuant també fins a abril. En aquest moment deixen el niu i es preparen per a la següent part del seu cicle vital. És en aquest punt quan la majoria de les persones i els animals domèstics entren en contacte amb les erugues, de vegades amb conseqüències molt doloroses.

 La colònia es desplaça seguint un líder formant una llarga processó, és per això que rep el nom de processionària del pi. Aquestes processons poden variar molt en longitud, depenent de quantes han sobreviscut a aquesta última fase larvària i si no han estat afectades per agents externs. Seixanta o més erugues d’uns 4 cm de llarg es desplacen formant una cadena, i pot ser una visió impressionant, fins i tot pot confondre amb una serp si es veu al llarg d’una carretera. Mentre busquen un lloc per formar la crisàlide poden viatjar una distància de 30 metres o més,  fins a trobar sòl tou adequat on poder enterrar-se.

Les erugues estan cobertes de diminuts pèls urticants que són el seu mecanisme de defensa.

Un cop sota terra es transformen en pupes i durant aquesta etapa de la vida el seu aspecte és molt diferent del d’una eruga, ara estan cobertes d’una cobertura tubular protectora de color marró. Romandran en aquest estat inactiu fins als mesos d’estiu, podent sobreviure fins a la fase pupa gràcies als nutrients que han emmagatzemat en el seu cos. Si les condicions climàtiques són desfavorables poden romandre sota terra fins a l’any següent.

Quan els humans i mascotes entren en contacte amb aquests pèls poden causar reaccions que van des d’una lleu inflamació i irritació, a un xoc anafilàctic sever. Els pitjors problemes sorgeixen si es produeix contacte directe amb l’eruga o si s’ingereixen els pèls urticants, bé sigui per caminar sobre elles o manipulant d’alguna manera. Un cop en contacte amb la pell aviat sorgeix una erupció que pot causar una forta picor. En el cas d’haver tingut la mala sort s’hauria de consultar a un metge/veterinari. L’erupció pot ser dolorosa, amb molta picor i pot durar fins a tres setmanes.

El maneig d’erugues, els seus nius, o fins i tot les branques per les quals han caminat, pot alliberar els pèls a l’aire fent  que siguin inhalats o romanent de manera inapreciable sobre la nostra roba.

Els serveis veterinaris atenen molts  casos durant l’època en què les erugues migren a terra perquè els gossos curiosos s’acosten massa, intrigats per la processó i poden recollir els pèls amb les potes, aquests els causen irritacions que acaben llepant. Una vegada que els pèls estan a la boca indueixen picor, inflor i possiblement vòmits. Estigui atent als símptomes de: petites taques blanques a la boca i en la llengua, baveig i masticació excessius. En alguns casos l’amputació parcial de la llengua és l’únic procediment.

TotSalt.

Problemes amb la processionària? consulta un gestor en control i prevenció de plagues a Salt, Girona. FORAPLAGUES