19 de maig de 1946Un grup de nois i noies del GEiEG pugen al petit tren de la línia Girona-Olot per anar a Les Planes, a l’Aplec Excursionista de Sant Pelegrí de Cogolls. Tenen per endavant un divertit diumenge d’excursió i estan emocionats i excitats. Riuen, fan bromes, s’ho passen d’allò més bé.A les 6 en punt el tren es posa en marxa, alguns treuen un entrepà i una bota de vi que es passen de mà en mà per fer més distret el pesat viatge. Poca estona després passen de llarg l’estació del Veïnat de Salt. El tren no para en aquesta ocasió, és un tren especial que els ha de dur directament a destí. Per això tampoc no para a l’abaixador de Salt. Per la finestra veuen el campanar de Sant Cugat mentre el tren s’endinsa per les deveses i fa camí cap a la riba del riu Ter per sortejar el difícil pas de la muntanya de Montfullà, allà on sembla que el tren vagi penjat del precipici, just al Pas del Gegant.El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.El tren ha descarrilat. La locomotora i el primer vagó han caigut al riu que, en ser primavera, baixa amb molta aigua i s’han submergit. Per sort la majoria de la gent anava en els darrers vagons per evitar empassar-se el fum de la locomotora i en el primer cotxe hi anaven només tretze persones que han pogut sortir pel seu propi peu excepte un, en Pere Gibert de vint-i-sis anys, que ha rebut un fort cop al cap que l’ha deixat inconscient i hauria mort ofegat si els seus companys no s’haguessin adonat que faltava i l’haguessin rescatat de l’interior del vehicle mig submergit.Pocs minuts després del descarrilament, veïns de Salt, de Bescanó i la Creu Roja són al lloc dels fets per ajudar en les tasques de salvament. Seixanta persones han resultat ferides de diversa consideració, però gairebé totes de caràcter lleu. Només en Pere Gibert és el que ha rebut més. Està greu i una ambulància se l’endú a l’hospital on dies després aconsegueix recuperar-se favorablement. També s’emporten a l’hospital a Blai Magaldi amb un trau al cap, però no és una ferida greu i després de curar-lo pot tornar a casa seva.Per què s’ha produït l’accident? Els diaris no en diuen la causa i la versió més o menys “oficial” apunta cap el mal estat de les vies, degut a la falta de manteniment (que es volia amagar) i les abundants pluges que havien caigut dies abans. Però hi ha una altra versió que corre de boca en boca per tot el poble de Salt i que es resumeix en una sola paraula: sabotatge.Hi ha uns aspectes inquietants en les notícies publicades a Los Sitios (21/05/1946, pàgines 1 i 2) i a La Vanguardia (22/05/1946, pàgina 11) que ens en fan sospitar: l’accident es va produir en una corba molt tancada que dificultava la visió de la via. El maquinista va frenar bruscament, va fer sonar el xiulet tres cops com a senyal d’alarma i va poder saltar de la locomotora juntament amb el fogoner abans que el tren es precipités cap el riu.Si va frenar i activar l’alarma és que, potser, va veure alguna cosa sospitosa a les vies, però no va tenir temps d’aturar-se abans a causa de l’escassa visibilitat? Com és que en les fotografies que han donat aquest 2014 a l’Arxiu sobre l’accident es veu la via del tren clarament desviada cap el riu? Van ser desviades per una mà humana o van ser arrossegades per la força de la locomotora en el moment del descarrilament? Per què les autoritats i la premsa va ocultar la causa real del descarrilament? No interessava que se sabés que havia estat un sabotatge o el que no interessava és que se sabés que no es feien les tasques de manteniment necessàries a la línia fèrria?Accident o sabotatge? Potser mai podrem esbrinar la veritat del que va passar aquell matí d’un mes de maig.http://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/[+] ACTUALITZACIÓ DE L’ENTRADA (18/02/2014):Hem rebut un correu electrònic en referència a aquest article que diu el següent: “El grup de maquis de la zona de Girona va rebre des de Tolosa de Llenguadoc la informació de què aquell tren portaria un carregament d’armes de Girona a Olot, així que es va planificar el sabotatge. La nit corresponent van anar a descargolar les vies. El que mai van saber va ser si la informació havia estat errònia o si les autoritats van utilitzar la gent del GEiEG d’escuts humans per protegir l’armament.”Interessant apunt!авария новости сегодняcar cover medium
1963. L’Ajuntament de Girona inicia l’expedient per a les incorporacions dels municipis de Salt i Sarrià
1965. L’Ajuntament de Girona aprova una memòria sobre les annexions de Salt i Sarrià
1968
9 maig. El Consell d’Estat emet un informe desfavorable a les annexions de Salt i Sarrià al municipi de Girona
16 agost. Decret del Ministerio de Gobernación on s’acorda l’annexió dels municipis de Salt i Sarrià al de Girona
1969
11 juny. El Tribunal Suprem acorda la suspensió provisional del decret d’annexió i la paralització de les actuacions, arran d’un recurs presentat per l’Ajuntament de Salt contra aquest decret.
1974
12 març. Sentència del Tribunal Suprem favorable al decret d’annexió
2 abril. Es fa pública la sentència als mitjans de comunicació
7 abril. Un centenar de joves saltencs, amb braçalets i corbates negres es passegen pels principals carrers de la ciutat manifestant la seva disconformitat amb l’annexió
27 juliol. Ample reportatge de la revista «Presència» sobre el tema de l’annexió amb el títol: «Salt, un poble que no vol morir»
30 desembre. L’alcalde de Salt, Narcís Davesa, entrega les claus de la vila a l’alcalde de Girona, Ignasi Ribot, en un acte protocolari celebrat a l’Ajuntament saltenc
1975-1983. Salt annexionat a Girona. El procés cap a la segregació
1975-1978
1975
1 gener. Annexió oficial de la vila de Salt a la ciutat de Girona
1976
28 febrer. Article a la revista «Presència» titulat: «Els veïns de Salt al carret»
1978. Apareix un còmic reivindicatiu, editat per l’Associació de Veïns, titolat: «El poble de Salt contra la administració»
8-12 maig. S’organitzen a la Biblioteca de Salt les «Primeres Jornades d’Estudis Saltencs». Un dels temes del debat és «Salt ha de tenir algun tipus d’autonomia?»
1979-1980
1979
3 febrer. L’AAVV organitza una assemblea al col·legi Menéndez Pidal per debatre «Què vol el poble de Salt: autonomia o independència». S’aprova la redacció d’un «Manifest al poble de Salt» en què, entre altres coses, s’exigeix la constitució d’un Consell Municipal amb poder decisori i executiu i la convocatòria d’un referèndum per a decidir entre autonomia o independència
8 febrer. L’AAVV adreça una carta als partits polítics que es presenten a les eleccions municipals del 3 d’abril. Se’ls convoca per 24 de març per tal que es pronunciïn sobre «El futur municipal de Salt»
març. Apareix un «Full informatiu» de l’AAVV amb el programa reivindicatiu davant les properes eleccions
24 març. S’organitza un debat a l’escoala Menéndez Pidal amb els caps de llista per a l’Ajuntament de Girona sota el títol: «Autogovern i programes municipals per a Salt»
3 abril. Eleccions municipals
23 abril. El Ple de l’Ajuntament de Girona es pronuncia a favor de la independència de Salt
18 maig. Creació del «Consell Municipal de Salt» presidit per Alfons Moré
1980
21 gener. Un grup de ciutadans saltencs adreça un escrit al Consell Municipal sol·licitant que aquest Consell prengui la iniciativa en el tema de la independència de Salt i generi la creació d’un Comissió per a la Independència
15 setembre. Sessió del Consell Municipal on es decideix la necessitat de crear una comissió que promogui una campanya per a la independència de Salt. El PSUC hi vota en contra amb l’argument que cal fer un referèndum abans per conèixer la voluntat del poble
23 setembre. Constitució de la «Comissió per a la independència de Salt», en una assamblea de veïns i entitats a les Bernardes
11 octubre. La Comissó s’adreça per carta al Conseller de Governació, Joan Vidal i Gayolà, i al President del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, exposant la problemàtica del poble i sol·licitant una entrevista
19 octubre. L’AAVV entra a forma part activa de la Comissió per a la independència
1981-1983
1981
9 gener. L’Alcalde de Girona, Joaquim Nadal, rep els representants de la Comissió. S’acorda la creació d’una Comissió tripartita (Ajuntament/Consell/Comissió)
5 febrer. Acte públic de prsentació de la Comissió per a la independència de Salt al supermercat Pis XII (c/ Àngel Guimerà). S’acorda que la vida d ela segregació és el camí a seguir per a la recuperació de la independència
7 febrer. Editorial del diari «Avui» titulat: «L’exemple de Salt»
11 febrer. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda per unanimitat iniciar el procés de segregació de Salt i Sarrià. Comença l’elaboració de l’expedient de segregació
13 febrer. II Assamblea de veïns, a les Bernardes, per a ratificar el treball de la Comissió i informar als presents d el’estat actual de la campanya
14 març. Cercavila reivindicativa pro-independència que recorre els principals carrers del poble
30 març. Entrevista dels membres de la Comissió amb Heribert Barrera, President del Parlament de Catalunya
12 juny. Debat a les Bernardes sobre «El Futur de Salt». Absència de l’Alcalde de Girona, Joaquim Nadal
20 juny. Reunió de Joaquim Nadal i els representants de la Comissió on es decideix la divisió de béns i deutes de Salt i s’exposa l’estat en què es troba l’expedient de segregació
4 juliol. Crisi política a l’Ajuntament de Girona que repercuteix en el Consell Municipal de Salt amb la dimissió d’Alfons Moré (CDC) l’octubre del mateix any. La presidèncis passa aleshores a Josep Cristòfol (PSC)
20 juliol. Debat públic sobre «El present i el futur de Salt», en el marc de la cooperativa Delta
5 agost. Joaquim Nadal informa a la Comissió de l’estat de l’expedient de segregació
22 setembre. Joaquim Nadal informa a la Comissió de l’estat de l’expedient
29 setembre. Visita de la Comissió per la independència a Arcadi Calzada, president de la Diputació de Girona, i que dóna suport al procés de segregació
1 octubre. La Comissió escriu al president de la Generalitat, Jordi Pujol, demanant audiència
16 octubre. Col·loqui a les Bernardes sobre «L’Organització Territorial a Catalunya», a càrrec de Joaquim Clusa i Lluís Casassas
11 novembre. Nota de premsa de la Comissió per a la independència de Salt denunciant el retard que porta el procés d’elaboració de l’expedient i de la passivitat dels partits polítics
8 desembre. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda posar l’expedient de segregació a informació pública durant tres mesos
1982
11 gener. El President de la Generalitat, Jordi Pujol, rep els representants de CDC de Salt
12 gener. El President de la Generalitat rep la Comissió per a la independència de Salt, que és acompanyada pel Conseller de Governació, Joan Vidal i Gayolà
21 gener. L’Ajuntament de Girona encarrega a l’equip encapçalat per l’economista Joaquim Clusa l'»Estudi sobre alternatives d’organització municipal. El cas de Salt i Sarrià a Girona»
25 gener. L’Ajuntament de Girona inicia una campanya de difusió dels expedients de segregació de Salt i Sarrià entre els veïns i les associacions gironines saltenques i sarrianenques. Encàrrec a l’empresa ECO de l’elaboració d’una enquesta d’opinió pública entre els veïns de Girona, Salt i Sarrià sobre el teme de la segregació dels dos municipis
31 gener. Crítiques de la Comissió a l’enquesta ECO
17 febrer. Acte de la Comissió a Can Panxut amb els representants de les entitats per fer balanç de la campanya i coordinació per a properes accions. S’acorda fer un manifest i s’insta els partits que es defineixin sobre la segregació
2 març. Campanya per a la independència de Salt amb cartells i adhesius, amb el logotip dissenyat per Lluís Mateu
11 març. Sessió informativa de la Comissió i el Consell Municipal a l’Escola d’Adults sobre el procés de segregació
18 març. Acte públic del PSUC, a Can Panxut, a favor de la independència
19 març. Acte de cloenda de la campanya pro-independència a l’Ajuntament de Salt
20 març. Marxa de més de 400 persones de Salt cap a Girona a favor de la independència per lliurar a l’Ajuntament de Girona una sèrie de documents per tal que s’adjuntin a l’expedient de segregació
24 març. S’acaba el termini d’informació pública de l’expedient. S’informa els veïns de les conclusions de l’estudi econòmic encarregat a l’equip Clusa-Casasses Gabarró sobre la segregació, la qual és desaconsellable per aquests
28 abril. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda per unanimitat remetre l’espedient de segregació a la Generalitat. S’incorpora a l’expedient l’estudi Clusa i 30 documents més
16 juny. L’Ajuntament de Girona fa efectiva la tramesa de l’expedient a la Generalitat
15 juliol. Un estudi dels estudiants de 5è curs de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona sobre les economies municipals, conclou que el cas de la segregació de Salt no és viable econòmicament
3 agost. La Generalitat tramet l’expedient al Consell d’Estat perquè formuli el dictamen preceptiu (no vinculant)
14 octubre. Macià Alavedra, conseller de governació de la Generalitat, visita l’Alcalde de Girona, un dels temes tractats és el de la segregació de Salt i Sarrià
6 novembre. El Consell d’Estat sol·licita a l’Ajuntament de Girona documentació complementària de l’expedient: el plànol on es delimiten els termes municipals de Girona, Salt i Sarrià
23 novembre. Reunió de l’Ajuntament de Girna, la Comissió i el Delegat de la Generalitat a Girona, per informar de la situació en què es troba l’expedient de segregació
1983
20 gener. Dictamen favorable del Consell d’Etat a la segregació de Salt i Sarrià
22 febrer. Entrevista a Girona de Macià alavedra i Joaquim Nadal, on es perfilen les dates de la segregació i els termes en què s’hauran de produir
28 febrer. Entrevista Alavedra/Nadal a Barcelona per deixar llest el decret de segregació
3 març. Decret de la Generalitat de Catalunya acordant la segregació dels municipis de Salt i Sarrià del de Girona
4 març. Acte protocolari a l’Ajuntament de Salt festejant la independència recuperada
9 març. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica el Decret 72/1983, de 3 de Març, pel qual s’aprova la segregació dels antics municipis de Salt i Sarrià de Ter, del terme municipal de Girona.
FONT: Col·lecció local Biblioteques Públiques de Salt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.
El tren ha descarrilat. La locomotora i el primer vagó han caigut al riu que, en ser primavera, baixa amb molta aigua i s’han submergit. Per sort la majoria de la gent anava en els darrers vagons per evitar empassar-se el fum de la locomotora i en el primer cotxe hi anaven només tretze persones que han pogut sortir pel seu propi peu excepte un, en Pere Gibert de vint-i-sis anys, que ha rebut un fort cop al cap que l’ha deixat inconscient i hauria mort ofegat si els seus companys no s’haguessin adonat que faltava i l’haguessin rescatat de l’interior del vehicle mig submergit.Pocs minuts després del descarrilament, veïns de Salt, de Bescanó i la Creu Roja són al lloc dels fets per ajudar en les tasques de salvament. Seixanta persones han resultat ferides de diversa consideració, però gairebé totes de caràcter lleu. Només en Pere Gibert és el que ha rebut més. Està greu i una ambulància se l’endú a l’hospital on dies després aconsegueix recuperar-se favorablement. També s’emporten a l’hospital a Blai Magaldi amb un trau al cap, però no és una ferida greu i després de curar-lo pot tornar a casa seva.Per què s’ha produït l’accident? Els diaris no en diuen la causa i la versió més o menys “oficial” apunta cap el mal estat de les vies, degut a la falta de manteniment (que es volia amagar) i les abundants pluges que havien caigut dies abans. Però hi ha una altra versió que corre de boca en boca per tot el poble de Salt i que es resumeix en una sola paraula: sabotatge.Hi ha uns aspectes inquietants en les notícies publicades a Los Sitios (21/05/1946, pàgines 1 i 2) i a La Vanguardia (22/05/1946, pàgina 11) que ens en fan sospitar: l’accident es va produir en una corba molt tancada que dificultava la visió de la via. El maquinista va frenar bruscament, va fer sonar el xiulet tres cops com a senyal d’alarma i va poder saltar de la locomotora juntament amb el fogoner abans que el tren es precipités cap el riu.
Si va frenar i activar l’alarma és que, potser, va veure alguna cosa sospitosa a les vies, però no va tenir temps d’aturar-se abans a causa de l’escassa visibilitat? Com és que en les fotografies que han donat aquest 2014 a l’Arxiu sobre l’accident es veu la via del tren clarament desviada cap el riu? Van ser desviades per una mà humana o van ser arrossegades per la força de la locomotora en el moment del descarrilament? Per què les autoritats i la premsa va ocultar la causa real del descarrilament? No interessava que se sabés que havia estat un sabotatge o el que no interessava és que se sabés que no es feien les tasques de manteniment necessàries a la línia fèrria?Accident o sabotatge? Potser mai podrem esbrinar la veritat del que va passar aquell matí d’un mes de maig.http://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/[+] ACTUALITZACIÓ DE L’ENTRADA (18/02/2014):Hem rebut un correu electrònic en referència a aquest article que diu el següent: “El grup de maquis de la zona de Girona va rebre des de Tolosa de Llenguadoc la informació de què aquell tren portaria un carregament d’armes de Girona a Olot, així que es va planificar el sabotatge. La nit corresponent van anar a descargolar les vies. El que mai van saber va ser si la informació havia estat errònia o si les autoritats van utilitzar la gent del GEiEG d’escuts humans per protegir l’armament.”Interessant apunt!
