Un centenar de persones s’han inscrit a la trobada celebrada a la Factoria Cultural Coma Cros, on s’ha advertit que Catalunya només produeix el 16% de les hortalisses que consumeix. El congrés continuarà aquest dimecres a Girona.
Salt ha acollit aquest dimarts 20 d’octubre la primera jornada del II Congrés d’Horta de Catalunya, una trobada celebrada a la Factoria Cultural Coma Cros que ha reunit un centenar de persones inscrites per analitzar la situació actual de l’horticultura catalana i els principals reptes de futur del sector.
La jornada ha posat sobre la taula dues dades significatives: Catalunya només produeix el 16% de les hortalisses que consumeix i, entre els anys 2019 i 2025, la superfície dedicada a l’horticultura s’ha reduït un 35,7%, segons les xifres exposades per la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete.
El congrés, que continuarà dimecres a Girona, vol fomentar la cooperació entre els diferents agents del sector i compartir experiències i coneixements per impulsar una producció agrícola més sostenible, innovadora i de proximitat.
Catalunya disposa de 7.033 hectàrees dedicades al cultiu d’hortalisses
Una de les intervencions destacades de la jornada ha estat la de Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), que ha presentat una radiografia de l’estat actual de l’horticultura catalana.
Ferrete ha explicat que Catalunya disposa actualment de 7.033 hectàrees de superfície dedicada a les hortalisses, un cultiu que ocupa la cinquena posició en importància dins del sector agrícola català. La carxofa i el tomàquet són els cultius hortícoles amb més superfície.
Durant la seva intervenció, ha advertit de la necessitat de revertir la reducció de superfície hortícola i ha defensat que l’horta es converteixi en una peça estratègica del sistema alimentari català.
Segons Ferrete, cal recuperar i mantenir les terres agrícoles, garantir una producció viable i sostenible i fomentar la diversitat de sistemes productius, cultius, territoris i canals de distribució.
Salt reivindica el paper de la terra i de les persones que la treballen
La jornada ha començat amb la benvinguda institucional de l’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, i la secretària del DARPA, Rosa Cubel.
Durant la seva intervenció, Cubel ha explicat que el departament treballa en plans sectorials territorials a la demarcació per preservar els sòls agrícoles i ha destacat la innovació com un element necessari per garantir el futur de l’horticultura.
«Hi ha territoris que expliquen la història a través dels seus monuments, l’horta, en canvi, explica la seva història a través de la terra, l’aigua i les persones que treballen i que fan possible cada dia els productes que se’n generen i que tenen un gran valor afegit», ha assenyalat.
El congrés s’emmarca en el desplegament del Pla Director de l’Horta de Catalunya, que busca reforçar el sector hortícola, promoure els aliments saludables i de proximitat i preservar l’activitat agrícola davant dels reptes ambientals i econòmics.
La innovació tecnològica, un dels grans reptes de l’horticultura
La tecnificació i la digitalització han estat altres eixos centrals de la primera jornada.
Roberto García, director de Sostenibilitat i Desenvolupament Agroalimentari del Grup Cajamar, ha ofert una ponència sobre l’evolució de l’horticultura a Almeria durant els darrers cinquanta anys, a partir de l’experiència de recerca i innovació de l’Estació Experimental Las Palmerillas.
García ha destacat el paper de les noves tecnologies, l’optimització de l’ús de l’aigua i els fertilitzants, l’agricultura regenerativa i la bioeconomia circular per avançar cap a sistemes de producció més eficients i sostenibles.
Posteriorment, una taula rodona moderada per Glòria Pujol, subdirectora general de Transferència i Innovació Agroalimentària, ha reunit representants del Grup Cajamar, l’IRTA, Vega Innova, la UPC i Ametller Origen.
Els participants han coincidit en la importància de la cooperació per impulsar la transformació tecnològica del sector i han identificat diferents obstacles, com els costos econòmics, les necessitats de formació i les limitacions urbanístiques i burocràtiques.
Sostenibilitat, agroecologia i comercialització dels productes de l’horta
El programa també ha dedicat una part de la jornada a les pràctiques agrícoles sostenibles i als serveis ecosistèmics associats a l’horticultura.
Enric Navarro Rosell, representant del Parc Agroecològic de l’Empordà, ha presentat una experiència de transició agroecològica en horticultura.
A continuació, una taula rodona sobre la millora de la sostenibilitat ha comptat amb representants de la Cooperativa Arreu, l’IRTA, l’Espigall, Germans Buera, l’Horta Ecològica de Pla de Munt i Rocalba.
La programació de la tarda preveu abordar la funció social i econòmica de l’horta i la comercialització dels seus productes, amb la participació d’entitats i projectes com la Fundació Espigoladors, la Fundació Eixarcolant, Mercabarna, la Cooperativa Xarxa Agrosocial i Tarpuna.
La jornada es completarà amb una conferència de Francesco Cagnola sobre el Pacte de Milà i el paper de l’horta com a element de connexió entre el món urbà i el rural, així com amb diversos grups de treball.
El congrés continuarà dimecres a Girona
Després de la primera jornada a Salt, el II Congrés d’Horta de Catalunya continuarà aquest dimecres 21 d’octubre a la Fira de Girona.
La segona jornada se centrarà en la innovació, la recerca, el relleu generacional i el futur del sector hortícola català.
El programa inclourà noves ponències, taules rodones i espais de debat amb representants del sector agrari, administracions i entitats vinculades a l’horta.
El congrés finalitzarà a les 13.30 hores amb la presentació de les conclusions i la cloenda institucional, a càrrec de Rosa Altisent i Rosell, directora general d’Agricultura del DARPA, i Sergi Cot Cantalosella, regidor d’Acció Climàtica de Girona.
El II Congrés d’Horta de Catalunya està organitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’Ajuntament de Salt i l’Ajuntament de Girona, amb l’objectiu d’impulsar la cooperació i afrontar els reptes de sostenibilitat, canvi climàtic i relleu generacional que condicionen el futur de l’horticultura catalana.
