1997 Cúpula invertida(5 metres) Josep Admetlla
Baralla d’amor (Baralla de Gossos)
1998 Baralla d’amor (Baralla de gossos)
José Luis Pascual Placeta del Teatre Més ironia en les escultures saltenques, en aquest cas jugant metafòricament amb una baralla de gossos.La taula desada
1997 La taula desada
Josep M. Oliveras
Pati de Mas Llorenç És una reflexió sobre la memòria, i sobre la imatge que ens retorna: eines de treball, la llançadora d’un antic teler de Salt, les mans de l’autor, fotografies del teixit urbà de Salt… tot està a punt de ser endreçat, desat, ja que el segle s’acaba i s’ha de fer neteja. Incorpora un text d’Albert Camus.Josep M. Oliveras. Salt, 6 de juliol de 1956
Josep Maria Oliveras. Fotògraf. Membre de l’equip fundador del diari El Punt, del qual va ser redactor gràfic. Fundador del Taller Fotogràfic DESALT. Ha treballat a Mèxic en la realització de materials audiovisuals en el marc del «Programa Nacional de Alfabetización» i a París per al grup editorial CASTERMAN. Compta amb una important obra de creació i ha realitzat treballs com a comissari d’exposicions i editor de llibres de fotografia.Vázquez Ramió, Eva. Presentació de: «La taula desada» de Josep M. Oliveras. La Farga. Revista de Salt, núm. 175 (agost, 1991) pàg. 12-14Paisatges Urbans amb rajoles de ceràmica
1982 Paisatges urbans, amb rajoles de ceràmica
Escolars de Salt
Plaça de la LlibertatEs modifica la ubicació durant la rehabilitació de la plaça de la Llibertat en el 2017.Mural La Fraternal
1988 Mural La Fraternal
Santiago Roca Delpech
Plaça Guifré el Pilós Enderrocat el 17 de gener de 2007Fent una mica d’història
A l’encetar el mes de juny, per iniciativa de l’Ajuntament amb la col·laboració d’en Joan Boladeras i en Ricart Renart, començaré una pintura mural al carrer Guifré el Pelós, de Salt. La paret que li ha de fer de suport és una mitgera de 90 metres quadrats de superfície, que té forma simètrica (escalonada per dalt). No cal dir que aquesta forma condiciona d’entrada el tema que s’hi ha de representar. Un altre condicionant natural és l’entorn en el qual, per anar bé, el mural s’ha d’integrar de la manera més harmònica possibleTenint en compte tot aixó, la primera cosa que vaig decidir en rebre l’encàrrec va ser que aquesta paret només es podia pintar amb una certa possibilitat d’èxit, disfressant-la com si fos una façana de debó, és a dir, amb un «trompe l’oeil» equidistant entre la pintura i l’escenografia. Després, amb en Miquel Berga, vàrem pensar que l’edifici podia ser una mena de cooperativa, sindicat o seu social d’alguna organització dels volts dels anys 30, cosa que ho feia lligar bé amb l’esperit de Salt en el seu aspecte de notòria tradició d’avantguardia obrera (pensem que aquesta pintura estarà situada geogràficament gairebé davant del que fou el cèlebre FLOREAL).Quedava després el tema dels elements plàstics que havien de donar forma a la idea i aixó ho vaig resoldre fent volts pel poble i espigolant elements arquitectònics i de color que hom hi troba repetidament.Finalment, un cop recollit el material, va ser qüestió d’escollir i lligar totes les peces per dissenyar el projecte definitiu. En aquest punt en Joan Boladeras es va cuidar de posar en solfa les mides de tots els elements que jo havia triat i em va ajudar a descartar-ne alguns, a fi d’aconseguir la màxima coherència.
Sobre aquest plànol he fet el projecte de colors i l’he lliurat a l’Ajuntament perquè hi donin el seu vist-i-plau, si els agrada. Del local se’n dirà «LA FRATERNAL» i la gent hi anirà -o hi anava- a prendre cafè i a fumar caliquenyos, a jugar a cartes, a despotricar del Sistema, a conspirar o a fer projectes per fundar un Orfeó.Tinc tota la il·lusió en aquest projecte, perquè a Salt hi van nèixer el meu avi, que era músic i esparter, i el meu pare que era pintor i músic, i perquè tot i la seva proximitat amb Girona, Salt ha mantingut un caràcter ben definit i afortunadament ben diferent, caràcter que espero no trair amb el meu mural.Santiago Roca D. Costa.
Girona, maig 1988
2023. Actualment aquest Mural no hi és! Es va construir un nou edifici. Homenatge a la família treballadora
1974 Homenatge a la família treballadora
(2-5 metres) Lluís Molins i Mateu
Plaça de la Llibertat Una clàssica família es mostra unida en la plaça que uneix Salt i el Veïnat. Tres són els conceptes necessaris per al seu bon funcionament: Família Unió i Treball.Es modifica la ubicació durant la rehabilitació de la plaça de la Llibertat en el 2017.Lluís Molins i Mateu – Cassà de la Selva, 1927-Salt, 2005
Pintor, escultor i director de l’Escola de Belles Arts de Salt durant 30 anys, Lluís Molins va néixer a Cassà de la Selva el 4 de juny de 1927. Quan tenia 5 anys es va establir a Salt amb la seva família, als 18 anys treballava de fuster i es va especialitzar en la talla de mobles. Aviat es va interessar en l’escultura i la pintura, va cursar estudis a les Escoles de Belles Arts de Girona i Barcelona. L’any 1960, en acabar la carrera, va proposar a l’Ajuntament de Salt la creació d’una escola de Belles Arts. L’Ajuntament va acceptar la proposta i el va nomenar director, càrrec que va ocupar fins el 1990.Com a escultor utilitzava sobretot la fusta, el ferro, la terra cuita i el bronze. «La família treballadora», feta amb planxa de ferro i situada a la plaça de la Llibertat de Salt, és una de les seves escultures més emblemàtiques.El 1966, l’Ajuntament de Salt el va guardonar amb el premi Tres de Març, en reconeixement a la tasca que va desenvolupar a l’Escola de Belles Arts. Lluís Molins va morir a Girona, el dia 22 de març de 2005.Les Loles
Les Loles (1992)
Josep M. Corominas
Carrer Àngel Guimerà / carrer Pacheco Homenatge a la vida tranquil·la d’un Salt ja inexistent, amb la gent parant la fresca i fent la xerrada. Una de les Dolors era la mare de Pere Casellas i Casals, propietari del solar. L’altra Dolors era la mare de Pere Vila i Vilahur, delineant projectista (arquitecte) de l’obra, i qui va tenir la idea d’aixecar un edifici i una escultura que portés el nom de les seves mares.Josep M. Coromines Xargay. Salt, 1947
Nascut a Salt, resideix a Santa Eugènia. Mestre prejubilat des del 2007, ha exercit 40 anys, primer a Taialà (1970 al 1986) i després al Montfalgars des del 1986 fins al 2007. Des del 2000, a més, va ser el secretari d’aquest CEIP.Escultor de Les Loles, pintor, ha fet també gravats, murals i il·lustracions.Mural Ceràmic amb relleus mercat de salt
Mural ceràmic amb relleus (1982)
Emília Xargay
Mercat Municipal de Salt
Emília Xargay i Pagés – Sarria de Ter, Girona, 1929
La gent del mercat: El mural ceràmic que narra l’ànima de Salt
A la façana del Mercat Municipal de Salt, un tresor artístic dona la benvinguda als visitants: el mural ceràmic “La gent del mercat”, obra de l’artista Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – L’Escala, 2002). Creat el 1982, aquest fris de grans dimensions, format per peces ceràmiques amb relleus diversos, captura l’essència del bullici i la vida de les parades que defineixen el cor del mercat: peixateries, verduleries i fruiteries.
Un reflex de l’activitat quotidiana
Aquest mural, instal·lat durant la construcció del Mercat Municipal, és una celebració de les persones que donen vida a aquest espai. Amb un estil esquemàtic però carregat de detall i emoció, Xargay aconsegueix transmetre la riquesa de les interaccions humanes i comercials que es produeixen en aquest punt neuràlgic de Salt. Les parades, amb els seus venedors i productes, queden immortalitzades en aquesta obra que barreja art i quotidianitat.
Una història d’amagatalls i redescobriments
Amb la reforma del mercat l’any 2004, el mural va patir una ombra inesperada: una part quedà oculta darrere la rampa d’accés al nou aparcament situat al terrat de l’edifici. Aquesta intervenció, considerada poc sensible, no va passar desapercebuda entre els qui valoren el patrimoni artístic de Salt.
[+] Veure El mercat de Salt conserva a la façana
el mural de l’eugenial Emília Xargay » ElDimoni.com»
Indret familiar
Indret familiar (1999)
(5 metres)
Xavier Medina-Campeny
Passeig Josep Tarradellas
L’artista ironitza sobre els orígens dels éssers humans i de la família, a través de la imatge de les parts femenines, amb l’ocellet inclòs.
Indret Familiar és una escultura de l’artista Xavier Medina-Campeny, nascut a Barcelona l’any 1943. Nebot-besnét de Damià Campeny i nét de Josep Campeny, Medina-Campeny és autodidacte i ha exposat les seves obres a diverses ciutats d’Espanya, França i Suïssa. La seva trajectòria artística ha passat pel constructivisme i el pop art fins a trobar el seu estil propi i personal. Aquesta escultura expressa, en sentit figuratiu, l’origen dels éssers humans i de la família a través de les parts més íntimes de la dona.
L’Associació de Veïns de la Massana ha començat el procés d’apadrinament de l’escultura Indret Familiar, també coneguda com “L’Ocell”. Aquest compromís es va establir en una reunió el 15 de desembre de 2022 amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt i una representant dels Amics de la Unesco de Girona, que promouen el projecte “Apadrinem escultures”.
Per a l’actual Junta de l’Associació de Veïns de la Massana, l’escultura Indret Familiar ha estat sempre un punt de referència prioritari en les seves activitats. Al voltant d’aquesta obra s’han organitzat tallers de ratafia, campanyes de Let’s Clean Up Europe! i caminades per La Marató, en col·laboració amb l’associació Amics dels Animals. A més, l’escultura va ser el lloc escollit per a l’acte reivindicatiu del Dia Internacional de la Dona el 8 de març.
El projecte “Apadrinem escultures” dels Amics de la Unesco de Girona té com a objectiu apropar-nos al patrimoni escultòric urbà, per conèixer-lo, estimar-lo i conservar-lo. Aquestes són també les prioritats de l’Associació de Veïns de la Massana, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt i els Amics de la Unesco de Girona.
L’escultura simbolitza la família i la dona, dos valors fonamentals per a l’Associació de Veïns de la Massana. L’apadrinament de l’escultura és un pas més per fer que aquesta obra sigui més propera i estimada per la comunitat del barri de la Massana.
Aquest article s’anirà actualitzant amb cada nova activitat organitzada per l’associació en aquest punt, amb l’objectiu de mantenir un repositori d’informació actualitzat.
La Apadrinament va ser el dissabte 11 de març a les 12 del migdia. i va Comptar amb la participació de Miquel Castillo, president de l’AAVV La Massana; MªDolors Reig, presidenta dels Amics de la UNESCO de Girona; Xavier Medina Campeny, autor de l’escultura; i Jordi Viñas, alcalde de Salt.
Mururoa
1998 Mururoa (1998) (5 metres)
Jordi Gispert
Rotonda del passeig Marquès de Camps Homenatge als manifestants contra el govern francès, que el 1995 va fer proves amb armes nuclears, en aquest illot del Pacífic. L’escultura mostra a dalt una explosió nuclear. Però els espermatozous i òvuls del voltant mostren la vitalitat i el ressorgiment dels éssers humans davant les agressions al planeta terra.