1997 Cúpula invertida
(5 metres) Josep Admetlla
Plaça de Sant Jaume
L’artista vol crear en el barri vell un lloc de referència i juga amb la cúpula invertida de la catedral de Florència i amb la utilització de l’aigua com a record dels jardins àrabs.
L’escultura és, de fet, el conjunt de tota la plaça.
Diversos textos poètics ajuden a donar aquest concepte:
“Els volcans juvenils escriuran sobre el càlcul de l’artista, sobre el sentits estrictes de la cúpula, les formes imprevistes de la vida, com el verd de les herbes, insubmís, així, els jocs dels nens, les mirades dels vells, el repòs de les mares” (Antoni Puigvert).
O bé: “La mort espera, lleva la pell dels somnis:
i l’aigua llisca…”(Xavier Otero).
I encara un altre text: “La soledat no és bogeria”
