INSULA, una creació d’Alexandre Duran Davins, és una proposta que convida a reflexionar sobre la salut mental i la fricció constant que experimenta l’ésser humà per evolucionar. Inspirant-se en el concepte grec de Pathei Mathos —“aprendre a través del sofriment”—, l’obra explora com els moments de buit i inestabilitat poden convertir-se en motors de creixement personal. A través d’una estructura clàssica de màstil transformada i limitada a només tres metres d’alçada i fora del seu eix, Duran redefineix l’ús convencional d’aquest aparell circense. Aquesta deformació crea un espai d’experimentació que apel·la directament a la inquietud i al desequilibri, tant físic com psicològic. La tensió constant de “reparar” la situació es converteix en una metàfora del repte diari de trobar equilibri dins el caos. INSULA és un viatge visceral i poètic que parla del que significa ser humà, confrontant la fragilitat i la resiliència que conviuen dins de cadascú. Una peça que no deixa indiferent i que obre una finestra cap a la complexitat de la ment i les emocions.

Fitxa artística:
Direcció i interpretació: Alexandre Duran Davins 
Suport dramatúrgic: Carla Piris Lasaga 
Disseny de llum: Marc Duran Masó 
Concepte escenogràfic i vestuari: Alexandre Duran Davins 
Disseny de so: Per definir 
Fotografia: Marc Duran Masó

Un projecte de la l’artista resident Alexandre Duran Davins

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.

“Trabajos forzados” de la companyia reident Ça Marche qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos, partint de la idea de silenci, tant l’escollit com l’imposat. La peça reflexiona sobre com la civilització occidental ha prioritzat l’oralitat, imposant-la com la forma dominant de comunicació, i proposa una exploració sobre l’experiència dels qui es veuen forçats a relacionar-se de manera diferent amb la parla.
Oliver Sacks diu que “els usuaris d’un llenguatge tendeixen a un realisme ingenu, perquè solen veure la seva llengua com un reflex de la realitat i no com una construcció”. Sovint, anomenem parlants els que fan servir la veu, com si la possibilitat de la parla només fos una i la llengua de signes no ho fos per ser una llengua sorda. “Trabajos forzados” proposa a l’espectador un viatge cap a la manca de comprensió que poden sentir aquestes persones obligades a relacionar-se d’una altra manera amb la parla, un viatge que s’allunya del que és paternalista, pedagògic i pornogràfic. La idea és que la mirada de l’espectador exerciti un altre món de sentit, a través del silenci per exemple, o de l’absència, un altre sentir que de pas a un altre ésser, més corporal que intel·lectual. I per això més que mai és important el treball amb no-actors, persones que posen èmfasi en el cos concret, lluny de la convenció teatral i la tradició física que prioritzen veu i moviment estandarditzats.
Els treballs de Ça Marche, i aquest no n’és una excepció, també estan acompanyats d’una ètica del treball que no queda per sota de l’exigència artística, i van més enllà de la mera exhibició teatral. Durant tot el procés, la companyia s’ha relacionat amb múltiples teixits associatius, institucions i companyies que han desenvolupat reflexions i treballs al voltant de l’accessibilitat, amb l’objectiu de poder desenvolupar, en el marc de “Trabajos forzados”, espais, projectes o contextos amb la comunitat Sorda que puguin eixamplar tant com sigui possible l’experiència i la seva empremta futura.

Fitxa artística
Direcció i autoria – Nico Jongen en col·laboració amb Berta Frigola
Dramatúrgia – Roberto Fratini
Intèrprets – Per definir
Espai i il·luminació – Marc Salicrú
Direcció de producció – Laura Viñals
Vestuari – Mariona Signes
So – Adrià Juan
Intèrpret de llengua de signes catalana (LSC) – Javi Díez
Mirada externa – Víctor Molina
Una coproducció de – Conde Duque Madrid, Azkuna Zentroa i Ça marche
Amb el suport de – Teatro Municipal do Porto, Théâtre de Liège, la Comédie de Reims, FuturLab Europe – European research project

Un projecte de la companyia reident Ça Marche

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.

“LOBO” és un projecte de recerca escènica que parteix de la composició per a 6 veus De lamentatione Ieremiæ Prophetæ d’Alonso Lobo (1555-1624). A través de la hibridació entre coreografia, composició musical i recerca lumínica, “LOBO” vol trobar noves eines per a la creació escènica contemporània. Posant l’alteritat al centre de la recerca dramatúrgica volem crear un marc escènic i sensorial on el públic projecti anhels i laments al voltant de la relació entre els individus i el que ens constitueix com a comunitat.
“LOBO” és un espai ple de llum, on 6 persones s’exposen, es relacionen, construeixen i destrueixen, es mostren i s’amaguen. És un espai obert on tot queda exposat. Sense paraules, sense text. Només un cant. Només cos. Només un cant sense text. Un cant antic, escrit el 1602. Un cant que es lamenta. Cossos que anhelen. “LOBO” és una peça sobre la llum, sobre el que hi exposem, però, sobretot, sobre allò que roman sense dir entre el lament i l’anhel.

Fitxa artística
Creació i direcció: Aurora Bauzà & Pere Jou
Intèrprets: 6 intèrprets a definir.
Disseny d’il·luminació: Jou Serra
Coreografia: Aurora Bauzà & Pere Jou
Composició musical: Aurora Bauzà & Pere Jou basada en De lamentatione Ieremiæ Prophetæ de Alonso Lobo.
Col·laboració coreogràfica i dramatúrgica: Alessandro Sciarroni
Disseny de vestuari: Mariona Signes
Producció: Ariadna Miquel
Distribució: Art Republic

Un projecte de la Companyia d’Aurora Bauzà & Pere Jou

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.