Assaig obert de “Insula” d’Alexandre Duran Davins

0

Assaig obert de “Insula” d’Alexandre Duran Davins


Esdeveniment del Canal.

INSULA, una creació d’Alexandre Duran Davins, és una proposta que convida a reflexionar sobre la salut mental i la fricció constant que experimenta l’ésser humà per evolucionar. Inspirant-se en el concepte grec de Pathei Mathos —“aprendre a través del sofriment”—, l’obra explora com els moments de buit i inestabilitat poden convertir-se en motors de creixement personal. A través d’una estructura clàssica de màstil transformada i limitada a només tres metres d’alçada i fora del seu eix, Duran redefineix l’ús convencional d’aquest aparell circense. Aquesta deformació crea un espai d’experimentació que apel·la directament a la inquietud i al desequilibri, tant físic com psicològic. La tensió constant de “reparar” la situació es converteix en una metàfora del repte diari de trobar equilibri dins el caos. INSULA és un viatge visceral i poètic que parla del que significa ser humà, confrontant la fragilitat i la resiliència que conviuen dins de cadascú. Una peça que no deixa indiferent i que obre una finestra cap a la complexitat de la ment i les emocions.

Fitxa artística:
Direcció i interpretació: Alexandre Duran Davins 
Suport dramatúrgic: Carla Piris Lasaga 
Disseny de llum: Marc Duran Masó 
Concepte escenogràfic i vestuari: Alexandre Duran Davins 
Disseny de so: Per definir 
Fotografia: Marc Duran Masó

Un projecte de la l’artista resident Alexandre Duran Davins

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.


Data: 2025-03-27 20:00:00
[+] Enllaç

Assaig obert de “Trabajos Forzados” de Ça Marche

0

Assaig obert de “Trabajos Forzados” de Ça Marche


Esdeveniment del Canal.

“Trabajos forzados” de la companyia reident Ça Marche qüestiona les dinàmiques del llenguatge i la seva relació amb el cos, partint de la idea de silenci, tant l’escollit com l’imposat. La peça reflexiona sobre com la civilització occidental ha prioritzat l’oralitat, imposant-la com la forma dominant de comunicació, i proposa una exploració sobre l’experiència dels qui es veuen forçats a relacionar-se de manera diferent amb la parla.
Oliver Sacks diu que “els usuaris d’un llenguatge tendeixen a un realisme ingenu, perquè solen veure la seva llengua com un reflex de la realitat i no com una construcció”. Sovint, anomenem parlants els que fan servir la veu, com si la possibilitat de la parla només fos una i la llengua de signes no ho fos per ser una llengua sorda. “Trabajos forzados” proposa a l’espectador un viatge cap a la manca de comprensió que poden sentir aquestes persones obligades a relacionar-se d’una altra manera amb la parla, un viatge que s’allunya del que és paternalista, pedagògic i pornogràfic. La idea és que la mirada de l’espectador exerciti un altre món de sentit, a través del silenci per exemple, o de l’absència, un altre sentir que de pas a un altre ésser, més corporal que intel·lectual. I per això més que mai és important el treball amb no-actors, persones que posen èmfasi en el cos concret, lluny de la convenció teatral i la tradició física que prioritzen veu i moviment estandarditzats.
Els treballs de Ça Marche, i aquest no n’és una excepció, també estan acompanyats d’una ètica del treball que no queda per sota de l’exigència artística, i van més enllà de la mera exhibició teatral. Durant tot el procés, la companyia s’ha relacionat amb múltiples teixits associatius, institucions i companyies que han desenvolupat reflexions i treballs al voltant de l’accessibilitat, amb l’objectiu de poder desenvolupar, en el marc de “Trabajos forzados”, espais, projectes o contextos amb la comunitat Sorda que puguin eixamplar tant com sigui possible l’experiència i la seva empremta futura.

Fitxa artística
Direcció i autoria – Nico Jongen en col·laboració amb Berta Frigola
Dramatúrgia – Roberto Fratini
Intèrprets – Per definir
Espai i il·luminació – Marc Salicrú
Direcció de producció – Laura Viñals
Vestuari – Mariona Signes
So – Adrià Juan
Intèrpret de llengua de signes catalana (LSC) – Javi Díez
Mirada externa – Víctor Molina
Una coproducció de – Conde Duque Madrid, Azkuna Zentroa i Ça marche
Amb el suport de – Teatro Municipal do Porto, Théâtre de Liège, la Comédie de Reims, FuturLab Europe – European research project

Un projecte de la companyia reident Ça Marche

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.


Data: 2025-03-13 19:00:00
[+] Enllaç

Assaig obert de “LOBO” d’Aurora Bauzà & Pere Jou

0

Assaig obert de “LOBO” d’Aurora Bauzà & Pere Jou


Esdeveniment del Canal.

“LOBO” és un projecte de recerca escènica que parteix de la composició per a 6 veus De lamentatione Ieremiæ Prophetæ d’Alonso Lobo (1555-1624). A través de la hibridació entre coreografia, composició musical i recerca lumínica, “LOBO” vol trobar noves eines per a la creació escènica contemporània. Posant l’alteritat al centre de la recerca dramatúrgica volem crear un marc escènic i sensorial on el públic projecti anhels i laments al voltant de la relació entre els individus i el que ens constitueix com a comunitat.
“LOBO” és un espai ple de llum, on 6 persones s’exposen, es relacionen, construeixen i destrueixen, es mostren i s’amaguen. És un espai obert on tot queda exposat. Sense paraules, sense text. Només un cant. Només cos. Només un cant sense text. Un cant antic, escrit el 1602. Un cant que es lamenta. Cossos que anhelen. “LOBO” és una peça sobre la llum, sobre el que hi exposem, però, sobretot, sobre allò que roman sense dir entre el lament i l’anhel.

Fitxa artística
Creació i direcció: Aurora Bauzà & Pere Jou
Intèrprets: 6 intèrprets a definir.
Disseny d’il·luminació: Jou Serra
Coreografia: Aurora Bauzà & Pere Jou
Composició musical: Aurora Bauzà & Pere Jou basada en De lamentatione Ieremiæ Prophetæ de Alonso Lobo.
Col·laboració coreogràfica i dramatúrgica: Alessandro Sciarroni
Disseny de vestuari: Mariona Signes
Producció: Ariadna Miquel
Distribució: Art Republic

Un projecte de la Companyia d’Aurora Bauzà & Pere Jou

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.


Data: 2025-03-08 20:00:00
[+] Enllaç

El Mercat de Salt es converteix en el ‘Mercat Encantat’ per Carnestoltes

0

Del 14 al 22 de febrer, el mercat convida a resoldre un enigma i gaudir d’una festa plena de fantasia amb disfresses, proves i la visita del Rei Fartaner

El Mercat Municipal de Salt inicia avui la seva transformació en el ‘Mercat Encantat’ per celebrar un Carnestoltes ple de màgia, enigmes i diversió per a tota la família. L’activitat, que tindrà lloc del 14 al 22 de febrer, oferirà una experiència immersiva on els clients podran participar en un joc de pistes per trencar un misteriós encanteri.

Un joc de pistes màgic per descobrir l’enigma final

Durant tota la setmana, les parades del mercat adoptaran rols màgics dins d’una història fantàstica:

  • Peixateries: Guardians del Mar
  • Carnissers i xarcuters: Cavallers del Foc
  • Fruiteria: Magraner de l’Abundància
  • Fleca: Pastisser del Dolç Somni
  • Floristeria: Mestre de les Flors
  • Venedors de llegums i dietètica: Alquimistes del Mercat
  • Bar: Foguer del Cor, símbol de la calidesa comunitària

Els clients hauran de recollir pistes a cada parada per reconstruir una frase màgica. Un cop completada, es desvetllarà l’enigma final que permetrà trencar l’encanteri i retornar la màgia al mercat.

21 i 22 de febrer: Paradistes disfressats i visita del Rei Fartaner

Els dies 21 i 22 de febrer, els paradistes es disfressaran segons els seus personatges màgics, convertint el mercat en un autèntic escenari de Carnestoltes. A més, el dissabte 22 de febrer a les 12 h, tindrà lloc la gran fi de festa amb la visita del Rei Fartaner, una figura emblemàtica que posarà el punt final a la celebració.

Premis per als participants més enginyosos

Els visitants que aconsegueixin resoldre l’enigma i unir la frase màgica entraran al sorteig de tres paneres amb productes del mercat. Aquesta iniciativa busca incentivar la participació i premiar l’enginy dels clients més valents.

Una festa que uneix tradició i participació comunitària

Amb aquesta proposta, el Mercat Municipal de Salt reafirma el seu paper com a punt de trobada i espai de cultura i tradició, oferint una experiència que combina compra de proximitat amb oci i creativitat.

Creen 8 basses temporànies a les «Deveses d’en Bru», hàbitat d’amfibis, rèptils i invertebrats autòctons

0

Amb l’objectiu de promoure una gestió del riu Ter i dels seus afluents des d’una visió global, sostenible i integradora, Nestlé España ha col·laborat amb el Consorci del Ter per a crear i millorar les zones humides de les «Deveses d’en Bru», a Girona, amb l’objectiu de crear nous hàbitats per a potenciar les comunitats de zones humides, permanents i temporals, d’aquesta àrea. 

Aquest espai fluvial de gran interès paisatgístic i florístic està integrat a la xarxa Natura 2000 i es caracteritza per estar al costat de la fàbrica de cafè soluble de NESCAFÉ i de càpsules de NESCAFÉ DOLCE GUSTO de Nestlé a Girona. 

Aquesta zona ja comptava amb una gran bassa permanent de l’antiga extractiva, però no disposava de zones d’inundació temporal, fet que limitava l’hàbitat de determinades espècies de fauna com amfibis i invertebrats.  

D’aquesta manera, durant l’any passat s’han construït un total de 8 basses alimentades per pluges, de poca profunditat i amb superfícies i formes variades. Aquestes basses o llacunes temporànies són ecosistemes d’aigua dolça, típicament mediterranis, amb una extensió inferior a 10 hectàrees i amb un règim d’inundació temporal, ja que normalment s’assequen per evaporació a finals de la primavera o en arribar l’estiu.  

Aquestes basses temporals són essencials per a la conservació de la biodiversitat, especialment pel que fa a amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques, així com per a mamífers i ocells aquàtics que les necessiten com una part del complex mosaic de zones humides que utilitzen.  

A més, aquestes basses, que es troben entre els hàbitats d’aigua dolça més vulnerables i amenaçats, també constitueixen corredors ecològics que incrementen la connectivitat entre altres hàbitats similars.  

Juntament amb la construcció d’aquestes basses, l’actuació a la zona també ha comportat l’eliminació d’un rodal del canya i la plantació de diverses espècies d’arbres com salze, sarga i freixe. A més, s’ha portat a terme una ordenació dels camins. Tot això amb la finalitat de fomentar la biodiversitat i la conservació del medi natural.  

«A l’empresa Nestlé, estem compromesos amb el medi ambient, i la nostra col·laboració amb el Consorci del Ter és un clar reflex d’això. La creació d’aquestes 8 basses temporals a ‘les Deveses d’en Bru’ no només ajuda a restaurar i preservar la biodiversitat local, sinó que també enforteix el nostre vincle amb la comunitat i l’entorn que ens envolta. A mesura que avancem en aquesta projecte, continuarem treballant per a millorar la qualitat dels nostres ecosistemes i fomentar un futur més sostenible per a les generacions futures», ha destacat Jordi Aycart, director de Seguretat, Salut i Sostenibilitat de Nestlé España. 

De la seva banda, per a Arnau Rovira, president del Consorci del Ter, «agraïm a Nestlé que col·labori amb l’organisme per a millorar i conservar els espais fluvial del riu Ter, en concret les Deveses d’en Bru, espai en custòdia fluvial, a on portem a terme una gestió activa per a millorar ecosistemes, boscos de ribera, i les comunitats de flora i fauna existents. Actualment gestionem 10 espais emblemàtics del Ter, més de 300 hectàrees de riu.» 

Actuacions el 2025 

Durant el 2025, Nestlé continuarà treballant amb el Consorci del Ter per a seguir millorar la qualitat del medi natural. D’aquesta manera, està previst portar a terme la millora de la bassa existent a través de potenciar la diversitat vegetal, faunística i paisatgística de la mateixa. 

Per això, es procedirà a l’obertura de la bassa permanent, que en l’actualitat es troba envoltada de talussos pronunciats, i s’impulsarà la regeneració del bosc present amb la plantació de vern, salze, sarga i freixe. 

Amb totes aquestes actuacions, es volen potenciar les poblacions d’amfibis, rèptils i invertebrats autòctons, afavorint la biodiversitat de la zona.

El Salt Gimnàstic Club impulsa beques per ajudar els gimnastes d’alt rendiment

0

El programa arrenca amb el suport a Pau Jiménez i Laia Masferrer, en ple cicle olímpic cap a Los Angeles 2028

El Salt Gimnàstic Club ha posat en marxa un innovador programa de beques per donar suport econòmic als gimnastes de l’entitat que s’entrenen als Centres d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès i Madrid. Amb aquest projecte, anomenat Beques a l’Excel·lència Esportiva, el club busca cobrir despeses bàsiques dels esportistes, que dediquen gran part del dia a entrenar i estudiar sense poder generar ingressos.

Primera temporada: suport a Pau Jiménez i Laia Masferrer

Aquest curs, el programa es posa en marxa amb una partida pressupostària destinada als gimnastes Pau Jiménez i Laia Masferrer, que es troben en ple cicle olímpic amb l’objectiu de participar als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028.

Les beques complementen les ajudes que ja ofereixen les federacions, les quals solen cobrir allotjament i trasllats, però no despeses del dia a dia, com material esportiu, dietes o necessitats complementàries.

Beques amb criteris i compromís esportiu

El programa, aprovat per majoria absoluta pels socis del club, s’atorgarà sota criteris específics, com ara:

  • Ser major d’edat o haver assolit determinats resultats esportius.
  • Complir amb el calendari de competicions establert.
  • Mantenir un comportament esportiu exemplar.
  • Participar en activitats amb els gimnastes més joves del club, com xerrades, entrenaments i exhibicions tècniques.

A més, les beques es revisaran anualment valorant el rendiment esportiu, el compromís, l’evolució tècnica, els resultats acadèmics i la implicació comunitària.

L’origen del projecte: escoltar les necessitats dels esportistes

El programa de beques va néixer arran d’una reunió l’estiu del 2024, quan un gimnasta del club va exposar a la junta directiva la dificultat de compaginar l’alt volum d’entrenaments i estudis amb la possibilitat de treballar per cobrir despeses personals. Aquest testimoni va ser el punt d’inici per crear un mecanisme de suport adaptat a les necessitats dels atletes d’alt rendiment.

A banda de Pau Jiménez i Laia Masferrer, al CAR de Sant Cugat i Madrid també s’entrenen altres gimnastes del club, com Èric Terrés, Gabriel Barris i Èlia Ribas, tot i que dos d’ells són menors d’edat.

Declaracions de la presidenta Sílvia Flaquer

La presidenta del club, Sílvia Flaquer, ha destacat la importància d’aquesta iniciativa:

“Volem ajudar els nostres gimnastes, especialment aquells que són lluny, com els qui entrenen al CAR. Aquestes beques són més que una ajuda econòmica: simbolitzen el nostre compromís i lligam amb ells, demostrant que el seu club els acompanya en cada pas.”

També ha subratllat que el programa s’ha creat amb criteris clars i prudència:

“Som una entitat sense ànim de lucre i no podem assumir grans despeses, però aquesta és una primera passa que esperem que creixi amb el temps.”

🏅 Un club amb tradició i projecció internacional

Fundat el 1979 per Montse Hugas, el Salt Gimnàstic Club és una referència en la gimnàstica artística, amb 352 gimnastes i 24 entrenadors. En els últims anys, el club ha portat esportistes a l’elit internacional, destacant la participació de Laura Bechdejú i Marina González als Jocs Olímpics de Tòquio 2021.

Ara, amb el nou programa de beques, el club reforça el seu compromís amb l’excel·lència esportiva i el suport als seus talents en el camí cap a noves fites olímpiques.

L’Ajuntament de Salt va posar 15 pisos més a lloguer durant el 2024

0

L’Ajuntament de Salt va posar al mercat de lloguer de l’àmbit municipal quinze pisos després d’haver-hi fet una inversió de rehabilitació i millora que va superar els 172.000 euros. El consistori continua així amb les polítiques proactives en matèria d’habitatge a la vila per facilitar que famílies, joves, gent gran o estudiants puguin accedir a aquests habitatges que gestiona l’ens públic depenent del consistori com és la Gestora Urbanística NouSalt

Aquests quinze pisos han passat a formar part de l’oferta pública al municipi que ara compta amb prop d’un centenar de pisos llogats i una vintena en què s’estan realitzant els tràmits administratius, millores o rehabilitacions perquè s’incorporin en aquest parc d’habitatge de Salt i hi puguin accedir els ciutadans o famílies inscrites al registre d’Habitatges Protecció Oficial (HPO) del municipi i compleixin amb els criteris que estableix el reglament municipal d’accés a l’habitatge. La borsa d’habitatge compte amb uns setanta pisos més que també es troben en procés perquè es puguin posar al mercat de lloguer progressivament i garantir l’accés a l’habitatge.

Actualment, un 73% dels habitatges de la borsa pública hi viuen persones o famílies d’entre 35 i 65 anys, mentre que un 12% per cent és per estudiants o joves, un 7,2% per a persones de més de 65 anys i un 8% s’ha destinat a pisos d’inclusió o allotjament temporal per casuístiques diverses.

Per aquest 2025, ja hi ha tres pisos amb obres de millores i rehabilitació en marxa per valor superior als 50.000 euros i n’hi ha tres més pendents del pressupostos de les actuacions a fer-hi perquè també s’iniciïn els treballs i puguin passar a la borsa d’habitatges perquè es puguin adjudicar quan pertoqui. Per altra banda, des de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) de Salt també es gestiona el lloguer de 37 pisos que els seus propietaris han cedit per tenir tot un seguit de garanties i bonificacions municipals.

L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, recorda que “les polítiques d’habitatge han estat una prioritat en els darrers nou anys des del consistori municipal i ho segueixen sent per això seguim treballant per ampliar l’oferta de pisos de lloguer al municipi amb diverses fórmules”. Viñas recorda que “Salt ha estat pioner, malgrat no tenir competències en habitatge, en apostar per a la compra de pisos per posar-los al servei de la gent que ho necessita i garantir que les nostres veïns i veïnes arrelin al poble”. En aquest sentit, el tinent d’alcalde de Territori, Àlex Barceló, avança que “com a municipi treballem conjuntament amb altres administracions perquè els pisos buits que són propietat de grans tenidors o de la SAREB acabin a mans públiques i es puguin posar a disposició dels nostres veïns i hem de recordar que són uns pisos que com a societat ja vam comprar al rescatar els bancs amb l’esclat de la bombolla immobiliària”. En aquesta línia d’acció conjunta entre administracions, fa pocs dies que la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va anunciar la compra de 743 pisos arreu de Catalunya per destinar-los a famílies vulnerables i amb preus assequibles, dels quals 20 eren al municipi de Salt.

L’Espai Gironès sorteja cada setmana targetes regal de 150 € en compres

0

L’Espai Gironès sorteja, cada setmana del 10 de febrer al 8 de març, targetes regal de 150 euros cadascuna. Hi haurà quatre guanyadors per setmana i en total s’entregaran 16 targetes regal. Per participar s’hauran de presentar al Punt d’Informació fins a un màxim de 3 tiquets de compra que sumin un import igual o superior a 50 euros. Les targetes regal seran vàlides per a un període d’un any i es podran gastar en qualsevol dels establiments del centre comercial, incloses totes les botigues, restaurants, l’hipermercat, els cinemes i la benzinera del pàrquing exterior. Els sortejos se celebraran els dilluns de cada setmana. 

Les targetes regal de l’Espai Gironès formen part de l’oferta de serveis que el centre comercial destina als seus clients durant tot l’any per millorar l’experiència de compra, així com de les accions per retornar al territori la seva confiança. En aquest cas, a més a més, aquesta campanya s’emmarca dins la celebració al 2025 del vintè aniversari del centre.

Actualment l’Espai Gironès acull a les seves instal·lacions, de 46.000 metres quadrats, uns 130 establiments, als que s’hi sumen l’hotel i la gasolinera exterior i un pàrquing gratuït de més de 2.500 places. La majoria de visitants són de les comarques gironines però també, en un percentatge important, de les comarques de Barcelona i sud de França, a més d’un increment de visitants estrangers. 

L’Espai Gironès, que va obrir les portes el 25 de maig del 2005 al Camí dels Carlins del Pla de Salt i situat molt a prop de la sortida sud de l’autopista, va ser el primer centre d’aquestes  característiques a la demarcació de Girona. Hi treballen de manera directa més d’un miler de persones i indirectament dona feina a unes 2.500 persones més. 

Taller intensiu de creació activa per a l’espectacle LOBO de Aurora Bauzà & Pere Jou

0

Taller intensiu de creació activa per a l’espectacle LOBO de Aurora Bauzà & Pere Jou


Esdeveniment del Canal.

Taller de creació activa de la companyia resident Aurora Bauzà & Pere Jou on es realitzaran exercicis pràctics de moviment, explorant la connexió entre el cos, la veu i la llum. Els participants aprendran sobre la composició musical d’Alonso Lobo i com aquesta inspira el moviment escènic. Al final, crearan petites escenes inspirades en els fragments de la composició sense text que seran mostrades en un assaig obert. És una oportunitat per formar part del procés creatiu d’un espectacle, adquirir coneixements de cant apropant-se a la composició musical d’Alonso Lobo i al treball de la companyia Aurora Bauzà & Pere Jou.

Dates i horaris:

    • Dimarts 4 de març de 18h a 21h
    • Dimecres 5 de març de 18h a 21h
    • Dijous 6 de març de 18h a 21h
    • Divendres 7 de març de 18h a 21h
    • Dissabte 8 de març de 15h a 18h + assaig obert

*Dirigit a persones que formin part d’un cor, una coral, o tinguin una mica d’experiència amb treball de cant. No cal saber llegir partitura però sí poder seguir al grup a nivell vocal. Nombre mínim d’assistència: Nombre màxim d’assistència: 20

Un projecte de la companyia resident Aurora Bauzà & Pere Jou.


Data: 2025-03-04 19:00:00
[+] Enllaç

L’Espai Gironès augmenta un 16% les vendes i un 10% els visitants el 2024

0

Supera els 150 milions d’euros en vendes, un 36% més que el 2019, i els 6,6 milions de visitants en un any 
Aquest any 2025 celebra el vintè aniversari amb un nou logotip que potencia encara més la marca .

L’Espai Gironès va superar el 2024 els 150 milions d’euros en vendes, un 16% més que el 2023, i els 6,6 milions de visitants, amb un 10% d’increment en relació a l’any anterior. En relació al 2019 (any de referència anterior a la pandèmia) les vendes han crescut un 36%. Els sectors que més han crescut són els de moda, restauració i alimentació i, amb especial menció, el calçat esportiu.


Aquest any 2025 celebra el vintè aniversari, reafirmat com a centre de referència a les comarques gironines i amb una trajectòria ascendent i de suma d’èxits.  El centre comercial ha creat un nou logotip que s’adapta a la imatge actual al mateix temps que potencia encara més la marca, i prepara campanyes i activitats per celebrar-ho amb els clients al llarg d’aquest any. 

L’arribada el mes de juny de l’any passat d’Alcampo, amb el primer hipermercat de la companyia a les comarques de Girona, ha estat un pol d’atracció comercial i de creació d’ocupació, que s’ha sumat a la d’altres marques destacades, com Primark, Fnac, Starbucks, Odeón Multicines, Zara, Rituals, Munich, Drim, H&M, Levi’s, Bershka, Pull & Bear, MS Mode, Springfield, Mango, Alain Afflelou, JD Sports, Brighty&Co, entre d’altres. I durant aquest any s’esperen més novetats. L’Espai Gironès s’ha convertit en un motor econòmic i social i d’ocupació, no només per a la població de Salt, sinó també per a les comarques gironines. 

Estem molt satisfets d’haver assolit aquestes xifres tant de visitants com de vendes aquest passat any 2024 i encarem el 20è aniversari amb nous reptes i millores tant pel que fa a l’oferta comercial com pel que fa al conjunt del centre comercial

Pau Jordà

Durant aquests vint anys el centre ha dut a terme un creixement constant i des del primer dia ha destacat per la seva gran implicació amb el territori, amb convenis i col·laboracions amb entitats esportives, socials i culturals, com el festival Temporada Alta, el Club Patinatge Girona, l’Uni Girona o el Club Bàsquet Salt. L’Espai Gironès ja ha dut a terme també catorze campanyes de Nadal solidàries de suport a organitzacions i entitats que treballen per ajudar en problemàtiques molt diverses, com són la Fundació Astrid 21, el Banc dels Aliments, la Fundació Pasqual Maragall, la Fundació SER.GI,  Càrites Girona… i en la darrera campanya oferint un suport a projectes de les unitats de pediatria dels hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. 

Actualment l’Espai Gironès acull a les seves instal·lacions, de 46.000 metres quadrats, uns 130 establiments, als que s’hi sumen l’hotel i la gasolinera exterior i un pàrquing gratuït de més de 2.500 places. La majoria de visitants són de les comarques gironines però també, en un percentatge important, de les comarques de Barcelona i sud de França, a més d’un increment de visitants estrangers. 

L’Espai Gironès, que va obrir les portes el 25 de maig del 2005 al Camí dels Carlins del Pla de Salt i situat molt a prop de la sortida sud de l’autopista, va ser el primer centre d’aquestes  característiques a la demarcació de Girona. Hi treballen de manera directa més d’un miler de persones i indirectament dona feina a unes 2.500 persones més.