Els casals d’estiu són una gran oportunitat per als infants: hi fan amics, exploren nous entorns, es diverteixen i guanyen autonomia. Però el començament d’aquesta aventura també pot venir acompanyat de pors, incerteses o emocions desconegudes. Com a mares i pares i adults, tenim un paper clau a l’hora d’acompanyar aquests sentiments perquè l’adaptació sigui positiva.
En aquest article et proposem eines pràctiques i enfocaments basats en fonts pedagògiques i psicològiques reconegudes per ajudar-te a preparar emocionalment el teu fill o filla per al casal, i fer que el procés sigui viscut amb tranquil·litat, confiança i entusiasme.
1. Crear un espai de confiança i escolta activa
Abans de començar el casal, és important oferir als infants un espai segur on puguin parlar lliurement de com se senten. Fer preguntes com “Hi ha alguna cosa que et preocupa?” o “Com t’imagines que serà?” ajuda a obrir converses sinceres. Cal escoltar sense jutjar i validar les emocions, siguin quines siguin.
L’objectiu no és eliminar la por o la tristesa, sinó ensenyar-los que aquestes emocions són naturals i que poden expressar-les. Aquesta actitud els dona seguretat i confiança per afrontar el canvi. A més, crear una rutina de conversa cada dia després del casal pot ajudar-los a gestionar millor el que han viscut.
2. Només podem acompanyar allò que reconeixem
Els infants aprenen principalment per imitació. Si nosaltres com a adults reconeixem les nostres pròpies emocions i les sabem comunicar amb naturalitat, ells ho faran també. Per exemple, si diem “A mi també em poso nerviós quan començo una cosa nova, però després veig que tot va bé”, estem normalitzant la seva experiència.
Aquesta coherència emocional és vital. Quan no mostrem les nostres emocions o les tapem, els nens poden percebre que no està bé expressar el que senten. Això pot augmentar el malestar o la frustració. En canvi, si validem allò que senten, afavorim una relació emocional sana i autèntica.
3. Oferir eines per identificar emocions
Molts infants, sobretot els més petits, no saben posar nom al que senten. Aquí és útil utilitzar recursos visuals com el termòmetre emocional, les cares d’emocions o contes com *El Monstre de Colors*. Aquests materials els ajuden a identificar com se senten i a posar paraules al seu món interior.
També podem treballar a partir de situacions concretes: “Quan avui t’has quedat sol a la fila, com t’has sentit? T’ha fet mal la panxa o t’has posat trist?” Això potencia el desenvolupament de la consciència emocional, un dels pilars de la intel·ligència emocional.
4. Dinàmiques vivencials i cooperatives
Els casals que incorporen activitats lúdiques enfocades a l’educació emocional afavoreixen que els nens connectin amb les seves emocions i amb les dels altres. Gimcanes, jocs de rol o cercles de paraula són dinàmiques que permeten expressar, escoltar i empatitzar.
Aquestes activitats no només ajuden a verbalitzar emocions, sinó que també fomenten la cooperació, la resolució de conflictes i la inclusió. És clau que els monitors estiguin formats per dinamitzar aquestes propostes amb sensibilitat i sentit educatiu.
5. Integrar un fil conductor emocional
Alguns casals proposen un “fil conductor” al llarg de l’estiu: un personatge inventat, un conte o una missió que acompanya els nens durant les setmanes. Aquest recurs, utilitzat per centres com La Granja, permet parlar d’emocions de forma indirecta i molt creativa.
Per exemple, si el personatge també té por de separar-se o s’enfada quan no li surt un joc, els infants poden projectar les seves emocions i entendre-les millor. És una estratègia molt efectiva per treballar emocions complexes sense exposar-se directament.
6. Implicar les famílies
Els infants se senten més segurs si veuen que hi ha una continuïtat emocional entre casa i casal. Per això és important que famílies i monitors comparteixin informació rellevant: com es desperta, si té alguna por concreta, si hi ha hagut un canvi familiar recent…
També ajuda fer una reunió prèvia amb les famílies, o una breu entrevista individual, per establir vincles i estratègies compartides. Si l’infant veu que hi ha confiança entre casa i el casal, se sentirà més tranquil i acollit.
7. Utilitzar recursos creatius i materials
Materials com el “pot de la calma”, mandales, cartes d’emocions o contes amb valors són eines molt útils per fomentar l’expressió emocional. A través de l’art, la música o el joc simbòlic, els infants poden canalitzar allò que senten d’una manera natural.
Crear espais on puguin fer dibuixos lliures, expressar què els ha agradat del dia, o representar escenes viscudes, permet transformar emocions en aprenentatges. A més, aquestes activitats donen pistes als educadors sobre com se sent cada infant.
8. Comunicar amb coherència i respecte
Quan un infant plora o s’angoixa, la nostra resposta no ha de ser “no ploris” o “ja ets gran”. Aquest tipus de frases desconnecten el nen de la seva emoció i poden fer-li sentir que no és vàlida. En lloc d’això, podem dir: “Entenc que t’espanti, però estic aquí amb tu.”
Una comunicació respectuosa passa també per l’ús del to, la mirada i el contacte físic (si és desitjat). Validar, reformular i no jutjar són claus per construir una relació emocional sana. Quan ens comuniquem amb empatia, l’infant se sent escoltat i valorat.
9. Fomentar l’autonomia emocional
Acompanyar no vol dir fer-ho tot per ells. Ajudem-los a desenvolupar estratègies pròpies per identificar com se senten i buscar solucions. Frases com “Què pots fer quan estàs nerviós?” o “Què t’ajuda a sentir-te millor?” obren portes a l’autonomia emocional.
Amb el temps, ells mateixos aprendran a identificar què necessiten: respirar, demanar ajuda, fer un dibuix… Aquest procés no només millora la convivència al casal, sinó que els prepara per a tota la vida.
10. Fer seguiment al llarg del casal
L’acompanyament emocional no s’acaba el primer dia. És important observar com evoluciona cada infant, si les seves emocions canvien, si hi ha moments de bloqueig o rebuig. Una bona observació pot evitar que un malestar puntual es converteixi en una experiència negativa.
Els equips educatius poden registrar petites notes diàries, fer tutories breus o simplement preguntar “Com et sents avui?” per mantenir oberta la porta a l’escolta. Aquesta continuïtat és la que realment transforma el casal en un espai de creixement personal i emocional.
Bons casals d’estiu!
El casal d’estiu pot ser molt més que un espai de joc i entreteniment. Pot ser un lloc on un infant tímid s’atreveix a fer el seu primer amic, on una criatura amb por a parlar en públic troba la seva veu fent un teatre, o on un nen que plorava el primer dia marxa feliç l’últim amb un dibuix ple de records i un “gràcies” escrit amb retolador fluorescent.
Quan els monitors, les famílies i els infants caminen junts, les emocions es converteixen en eines de creixement. I no calen grans discursos: sovint, un gest, una mirada o una pregunta ben feta obren portes que romanen obertes molt més enllà de l’estiu.
Amb estratègies senzilles però plenes de significat, podem ajudar els nens i nenes a viure l’estiu amb confiança, alegria i eines que els acompanyaran tota la vida.
