Concurs de Cartell de la Festa Major de Salt 2021

Festa Major de Salt, del 22 al 26 de juliol de 2021

El dia 7 de maig de 2021 s’obre el període de presentació de propostes per participar al Concurs de Cartell de Festa Major 2021, que s’haurà de fer de forma presencial al Servei d’Atenció a la Ciutadania, a la pl. Lluis Companys,1 en l’horari de 9h a 13.30 h, de dilluns a divendres o per correu certificat

L’últim dia de presentació de propostes és el dia 21 de maig de 2021 a les 13.30 h presencialment al SAC o per correu certificat a Correus (s’ha d’enviar el justificant d’enviament a festes@salt.cat dins el mateix termini de presentació de les que s’han presentat a l’Ajuntament).

Bases del Concurs del Cartell de la Festa Major de Salt

[+] Bases del Concurs del Cartell de la Festa Major de Salt

[+] Model document presentació proposta

L’Espai Gironès reparteix més de 10.000 euros en vals

0

L’Espai Gironès reparteix més de 10.000 euros en vals per anar als restaurants i al cinema

Durant la campanya, que comença avui i s’acaba el 22 de maig, es lliuraran prop d’un miler de vals d’entre 10 i 100 euros  

La iniciativa s’adreça especialment a sectors molt afectats per la pandèmia i també a retornar als clients la confiança en el centre 

L’Espai Gironès inicia a partir d’avui i fins al 22 de maig una nova campanya per premiar als clients i dinamitzar el centre comercial, en aquest cas adreçada especialment a sectors molt afectats per la pandèmia, com és el cas de la restauració i els cinemes. La iniciativa, que porta per nom Food&Films–L’Atracció Espacial consisteix en regalar vals d’entre 10 i 100 euros per consumir als restaurants i anar als cinemes, i també vals per prendre directament una consumició. Aquests vals seran vàlids fins al 31 de juliol. 

Per participar en la campanya cal adreçar-se a l’estand situat a la zona de restauració, de les 11:30h a les 14:30h i de les 16:00h a les 19:00h, i registrar-se. Tot seguit, s’ha de prémer el botó d’un martell còsmic i a la pantalla apareixerà si s’ha guanyat un dels premis. En cas de guanyar-lo, l’usuari rebrà un correu electrònic que haurà de mostrar al punt d’informació juntament amb el seu DNI. Cada vegada que es presenti un tiquet de compra realitzada a qualsevol establiment del centre comercial durant el període de la promoció, per valor igual o superior a 20 euros, s’obtindran dues tirades de participació. També es podrà provar sort una vegada més si se segueixen les xarxes socials del centre comercial o es comparteix una story relacionada amb la campanya.             

Cinemes Odeon Salt

Aquesta acció s’inclou en el conjunt d’iniciatives que es duen a terme al centre comercial per retornar als clients la confiança dipositada en ells durant tot el període de tancament. 

Recordem que l’Espai Gironès va reobrir les portes l’1 de març, primer de dilluns a divendres i posteriorment també els caps de setmana, i es va acabar amb una situació de discriminació en relació a la resta de comerços. Fins el 26 d’abril el Govern no va permetre reobrir els establiments de la zona de restauració (n’hi ha 11 al centre comercial). Aquests establiments han hagut de mantenir les portes tancades durant molts mesos, amb un tracte discriminatori en relació a la resta del sector, que finalment s’ha acabat. 

L’Espai Gironès  es va reafirmar com a garantia de màxima seguretat en el context de la pandèmia amb la renovació per part de l’empresa Bureau Veritas del certificat obtingut a partir de l’auditoria dels procediments implantats. El centre comercial ha fet una inversió de 190.000 euros el 2020 i de gener a maig d’aquest any 2021 de 135.000 euros més per tal que totes les activitats es desenvolupin amb la màxima seguretat. S’ha demostrat en tot moment que és un espai segur tant per als clients com per als treballadors. 

A l’Espai Gironès hi treballen unes 800 persones (entre establiments, oficines, i departaments de neteja, seguretat i manteniment), i a aquesta xifra s’hi ha de sumar un número important de llocs de feina indirectes, petits empresaris, comerç local i altres cadenes. 

La Policia Local de Salt incopora tres noves càmeres corporals

0

Els dispositius se sumen al que està vinculat a la pistola elèctrica del cos i que està operatiu des del darrer trimestre de l’any 2019

Des d’aquest dimecres 5 de maig la Policia Local de Salt disposa de tres noves càmeres corporals que se sumen a la que funciona des del darrer trimestre de l’any 2019 i que, en aquest cas, està vinculada a l’ús de la pistola elèctrica.

Durant les darreres setmanes els agents de la policia municipals saltenca han rebut la formació necessària per a l’utilització de les càmeres que tal com explica el regidor de Seguretat Ciutadana de Salt, Toni Vidal, “són un pas més per dotar al cos de les eines necessàries per a dur a terme la seva tasca de seguretat ciutadana”.

Segons la normativa existent, els dispositius es poden fer servir en situacions:

  • En què la persona posi en risc la vida de terceres persones o la dels agents amb armes de foc, armes blanques, objectes o elements perillosos per a la integritat físics.
  • En què s’hagi de reduir, immobilitzar o detenir una persona que mostri una actitud hostil cap als agents actuants o terceres persones, i s’hagi produït una agressió o sigui previsible que se’n produeixi una.
  • En què la persona posa en risc la seva pròpia vida o integritat física (temptatives de suïcidi, conductes d’autòlisi o d’altres) i no desisteix de la seva acció.
  • Davant la producció flagrant d’un delicte.
  • A altres situacions que, d’acord amb la gravetat o les circumstàncies de risc, recomanin el seu ús.

Actuacions de millora al Cementiri Municipal

0

Actuacions de millora al Cementiri Municipal de Salt

Durant les properes setmanes es posaran en marxa les obres per millorar el drenatge del recinte
També s’ha reparat la coberta dels blocs que van quedar malmesos pel temporal GlòriaTot a punt perquè durant els propers dies es posin en marxa les obres per millorar el drenatge al cementiri municipal de Salt i evitar les inundacions que es pateixen en diversos punts del recinte. En aquest sentit, es realitzaran diverses actuacions per adequar els accessos nord i sud a través de la instal·lació de reixes interceptores i de noves canonades que es connectaran a la xarxa general existent.El pressupost de l’obra és de 12. 817 euros i compta amb un termini d’execució aproximat de dos mesos.D’altra banda, durant les darreres setmanes s’han reparat definitivament les cobertes que van quedar malmeses durant el temporal Glòria. S’ha substituït la tela asfàltica dels blocs afectats i, en total, s’ha actuat en 223 metres quadrats  i l’obra ha comptat amb un pressupost de 6.000 euros.

Concert de Morphium a la Mirona [Imatges]

Concert de Morphium a la Mirona de Salt.

concerts de la Gira de MorphiuM per presentar el seu nou disc d’estudi anomenat «The Fall».

Galeria d’imatges del Concert de Morphium

Concert de La Ladilla Rusa a la Mirona [Imatges]

Imatges del Concert de La Ladilla Rusa a la Mirona de Salt.

Banda d’electro-pop amb origen a Barcelona. Els seus components, dos amics d’infància, van decidir fer música amb el principal objectiu de divertir-se i divertir. Són Tania Lozano i Víctor F.Clares i han publicat singles com “Bebo (de Bar en Peor)” o “Macaulay Culkin”, cançons iròniques i divertides.

Exposició Ferri Oxida, del Riu al Museu

0

Horaris: De dilluns a divendres de 10:00 h a 14:00 h 

Exposició d’obres escultòriques realitzada per l’escultor autodidacta Josep Coll a partir de còdols de riu

Entrada gratuïta

Contacte:

museu@salt.cat – 972 40 21 48

Salt instal·la cinc noves càmeres de videovigilància a l’espai públic

0
Situades a les zones Centre Maçana eleven a 53 els dispositius que hi ha distribuïts per tot el municipi
Aquestes incorporacions se sumen a la millora de la Sala Operativa de la Policia Local de Salt amb un nou programari, més pantalles i majors possibilitats de configuracióNou pas endavant de Salt per complementar el patrullatge a peu de la Policia Local amb una xarxa de càmeres de videovigilància a l’espai públic. En aquest sentit, s’han instal·lat cinc nous dispositius que eleven a 53 els que hi ha distribuïts per tot el municipi. Les noves càmeres s’han situat a la zona Centre (carrers Torres i Bages i Francesc Macià) i zona Maçana (Marqués de Camps i avinguda de la Pau).Les primeres de videovigilància es van instal·lar l’any 2009 i, des d’aleshores, s’ha anat ampliant la xarxa perquè tal com explica el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Salt, Toni Vidal, “des de la Policia Local sempre s’ha apostat per aquesta eina, amb un elevat potencial efecte dissuasiu i per les possibilitats que ens dóna a l’hora d’identificar possibles infractors”.Les càmeres de videovigilància de Salt són revisades cada any per la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància, organisme que depèn del departament d’Interior de  la Generalitat, perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de gravació.  

Millores a la Sala Operativa de la Policia Local

L’ampliació de la xarxa de càmeres a L’espai públic se suma a la millora de la Sala Operativa de la Policia Local de Salt amb la instal·lació d’un nou programari, més pantalles i majors possibilitats de configuració de tot el sistema. En aquest sentit, i gestionat directament per l’àrea d’Informàtica de l’Ajuntament de Salt, s’han integrat totes les càmeres en un únic  programari més àgil i amb més capacitat de gestió. Les pantalles de control s’han ampliat a sis, de dimensions superior, amb tecnologia LED i amb majors possibilitats de control i configuració.

Cribatge massiu a la Universitat de Girona

0

Més de dues mil persones han participat al cribratge massiu de la Universitat de Girona

Els resultats han aflorat 10 positius i 54 persones amb anticossos que ja han passat la malaltia

El cribratge massiu que el Departament de Salut ha organitzat a la Universitat de Girona (UdG) ha comptat amb la participació de més de dues mil persones que s’han fet les proves PCR i els testos serològics ràpids per detectar casos asimptomàtics de COVID-19. De les 2.203 PCR analitzades, 10 han donat positiu. Durant el cribratge a la UdG es van fer també 2.162 proves serològiques, 54 de les quals han detectat la presència d’anticossos i, per tant, que ja s’ha passat la malaltia. En el moment en què s’han anat coneixent els resultats, el Servei de Vigilància Epidemiològica ha iniciat l’estudi i el rastreig de contactes de cada un dels casos positius per tallar les cadenes contagis i dictar el corresponent aïllament.

El cribratge estava obert a tots els membres de la comunitat universitària (personal docent, administratiu i l’alumnat), amb el requisit de ser asimptomàtic i no haver completat la pauta de vacunació. Les proves es van desenvolupar en sis jornades distribuïdes entre el 8 i el 22 d’abril i en dos espais diferents: al Campus Montilivi (8, 9, 21 i 22 d’abril) i  al Campus Barri Vell (14 i 15 d’abril).

Els participants podien fer-se dues tipologies de proves: PCR, per detectar contagis en persones asimptomàtiques, o test serològic ràpid amb sang capil·lar, que permet quantificar la presència d’anticossos i saber si s’ha passat la malaltia. Es podia triar si realitzar-ne només una o ambdues.

La Universitat de Girona és una de les dotze universitats catalanes que han participat en el cribratge massiu durant el mes d’abril amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió del virus. Els grups d’edat compresos entre 11 a 20 anys i de 21 a 30 anys són les dues franges amb major incidència de COVID-19, però en canvi s’ha detectat que en cas que agafin la malaltia, presenten simptomatologia lleu o asimptomàtica. És per això que en el marc de l’estratègia de gestió de la pandèmia s’ha decidit impulsar els cribratge a la comunitat universitària per arribar a aquests grups d’edat.

Salt dins dels municipis de Catalunya amb més contrastos socioeconòmics entre els seus barris

Barcelona, Badalona i Girona són els municipis de Catalunya amb més contrastos socioeconòmics entre els seus barris

L’Idescat presenta l’índex socioeconòmic territorial

  • s un índex sintètic que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població
  • Divideix Catalunya en 853 territoris d’una grandària poblacional similar, amb criteris de contigüitat territorial i semblança socioeconòmica
  • Els resultats són consultables amb mapes interactius
  • Dins dels municipis grans hi ha importants contrastos socioeconòmics
  • Els nivells socioeconòmics més alts i els més baixos es localitzen a l’interior de les ciutats
Mapa NPist2018

L’Idescat presenta l’índex socioeconòmic territorial (IST), una estadística nova que aporta novetats importants en el coneixement de la realitat territorial. S’ofereix un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, que són d’especial interès a nivell inframunicipal.

L’índex socioeconòmic territorial resumeix informació de 6 indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana, i renda mitjana per persona.

Els resultats de l’IST es proporcionen per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en 853 unitats territorials de similar grandària poblacional (unes 9.000 persones de mitjana). Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica.

El valor mitjà del conjunt de Catalunya és 100; per tant, quan un valor de l’IST és inferior a 100 equival a un nivell socioeconòmic inferior a la mitjana catalana, i com més baix sigui el valor de l’IST més baix és el nivell socioeconòmic del territori que representa. Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).

Hi ha forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar el nivell socioeconòmic dels barris i aportar informació sobre la segregació territorial. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants viuen 4 milions de persones, que sumen més de la meitat de la població de Catalunya i que s’han distribuït en un total de 475 agrupacions censals.

Barcelona és el municipi amb contrastos més grans entre agrupacions censals. L’any 2018, el nivell socioeconòmic més baix es troba a Barcelona 3 (la Riereta) (IST 64,9) i el més alt a Barcelona 78 (les Tres Torres) (IST 138,6). El segueix Badalona, amb contrast entre Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) (IST 51,8) i Badalona 1 (Centre) (IST 123,1). En tercer lloc Girona, amb diferències entre Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) (IST 57,4) i Girona 7 (Montjuïc) (IST 126,1).

Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen, respectivament, a les agrupacions censals de Sabadell 7 (Can Puiggener) (IST 63,7) i Sabadell 3 (Centre, Museu d’Art-Imperial) (IST 125,8); Terrassa 6 (Ca n’Anglada) (IST 64,3) i Terrassa 3 (Centre – Estació del Nord) (IST 122,5); i Mataró 7 (Rocafonda) (IST 63,9) i Mataró 2 (Eixample – districte censal 1) (IST 118,4).Les agrupacions censals amb els nivells socioeconòmics més alts i els més baixos es corresponen a barris de l’àmbit urbà

Les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més alt de Catalunya l’any 2018 són:

  • Barcelona 78 (les Tres Torres) amb IST 138,6
  • Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) 136,5
  • Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central – el Colomer – Pla de la Pagesa – Can Majó) 135,6
  • Barcelona 83 (el Turó Parc) 134,6
  • Barcelona 77 (Can Ràbia i la Nena Cases) 133,6
  • Barcelona 72 (la Font dels Ocellets i Santa Gemma) 133,4
  • Sant Cugat del Vallès 7 (Turó de Can Mates – Bell Indret – Colònia Oller – Can Gatxet) 132,6
  • Sant Cugat del Vallès 2 (Torreblanca – Torrenegra – Sol i Aire – Sant Medir) 131,9
  • Barcelona 76 (els Caputxins, Can Ponsic i Santa Amèlia) 131,6
  • Barcelona 81 (Mandri) 131,3

A l’altre extrem, les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més baix de Catalunya són:

  • Salt 3 (Nucli urbà Nord-oest) amb IST 37,1
  • Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) 50,6
  • Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) 51,8
  • Balaguer 2 (Nucli urbà Oest – Nucli Antic) 56,6
  • Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) 57,4
  • Salt 2 (Nucli urbà Nord-est) 58,1
  • Figueres 4 (Oest) 59,2
  • Tortosa 3 (Nord-est) 59,6
  • Montornès del Vallès 1 (Nord) 61,0
  • Canovelles 1 (Nucli urbà Centre i Est) 61,7

Resultats per barris de Barcelona

En el municipi de Barcelona es presenten resultats per les seves 190 agrupacions censals, i també pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament.

Segons l’IST, l’any 2018 els barris de Barcelona amb més nivell socioeconòmic expressat en índex Catalunya=100 són Les Tres Torres (136,3), Sant Gervasi-Galvany (131,8) i Sant Gervasi-la Bonanova (130,2) i els de menys nivell socioeconòmic són Ciutat Meridiana (67), la Trinitat Vella (73,4) i Torre Baró (73,8). L’IST del conjunt del municipi de Barcelona és de 108,9.

Resultats per àmbits del pla territorial

Àmbit Metropolità

En cada una de les 5 comarques de l’àmbit Metropolità les agrupacions censals més freqüents són les que presenten un nivell socioeconòmic alt i mitjà alt de l’IST. El Barcelonès i el Maresme es caracteritzen perquè les agrupacions censals de nivell socioeconòmic alt són les més freqüents (88 de 272 al Barcelonès i 20 de 48 al Maresme), mentre que a les comarques del Baix Llobregat (37 de 107), Vallès Occidental (32 de 106) i Vallès Oriental (19 de 43) les agrupacions censals més freqüents són les nivell socioeconòmic mitjà alt.

A les comarques metropolitanes es localitzen 35 agrupacions censals de nivell socioeconòmic molt alt: 24 a Barcelona, 7 a Sant Cugat del Vallès i 1 a Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Joan Despí i Sabadell respectivament.

A l’altre extrem, 41 agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: 8 a l’Hospitalet de Llobregat, 7 a Barcelona, 6 a Badalona, 6 a Santa Coloma de Gramenet, 3 a Mataró, 2 a Terrassa i 1 als municipis següents: Canovelles, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, les Franqueses del Vallès, Martorell, Montornès del Vallès, Sabadell i Sant Adrià de Besòs.

Comarques Gironines

Les Comarques Gironines es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 43 de les 75 agrupacions censals estan en aquests nivells.

Un total de deu agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Figueres 1 (Centre Nord), Figueres 4 (Oest), Figueres 5 (Est), Girona 2 (La Font de la Pólvora – Vila-roja), Lloret de Mar 2 (Litoral Central i Oest), Lloret de Mar 4 (Interior Central), Olot 1 (Centre Nord i Nord), Roses 1 (Litoral Central i Oest), Salt 2 (Nucli Urbà Nord-Est) i Salt 3 (Nucli Urbà Nord-Oest).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic molt alt, Girona 7 (Montjuïc), i 7 tenen nivell alt: Garrotxa Sud (Vall d’en Bas), Girona 3 (Eixample Nord-Est), Girona 5 (Eixample Sud-Est), Girona 11 (Montilivi, Creueta, Palau, l’Avellaneda), Gironès Oest i Nord-Oest (Bescanó), Gironès Centre (Quart) i Pla de l’Estany (sense Banyoles).

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (26 de 50) en els nivells socieoconòmics intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Sis agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Reus 9 (Fortuny, Juroca, Montserrat), Salou 1 (Nucli Urbà Litoral), Tarragona 7 (Torreforta i barris adjacents), Tarragona 8 (Campclar), Tarragona 9 (Bonavista) i Valls 3 (Sud).

Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Cambrils 2 (Est), Reus 6 (Ample, Mineta, Niloga, Poetes), Tarragona 5 (Nou Eixample Nord-Oest), Tarragona 12 (Urbanitzacions de Llevant) i Tarragonès Centre Nord (els Pallaresos).

Terres de l’Ebre

Les Terres de l’Ebre, a més de tenir la majoria de les agrupacions censals al nivell baix de l’IST (15 de 17), no en tenen cap en el nivell mitjà alt o alt, fet que determina que aquest territori sigui en conjunt el de nivell socioeconòmic més baix de Catalunya.

Dues agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Tortosa 3 (Nord-Est) i Montsià Sud-Oest (Ulldecona – la Sènia) i 8 tenen nivell mitjà baix: Amposta 2 (Sud), Baix Ebre Oest (Roquetes), Ribera d’Ebre Nord (Flix), Ribera d’Ebre Sud (Móra d’Ebre), Sant Carles de la Ràpita 2 (Sud), Terra Alta, Tortosa 1 (Sud-Est) i Tortosa 2 (Oest).

Ponent

Ponent es caracteritza per tenir la majoria de les seves agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 23 de les 35 agrupacions censals estan en aquests nivells.

Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Balaguer 2 (Nucli urbà Oest – Nucli Antic), Guissona, Lleida 5 (Centre Històric, Rambla Ferran-Estació), Lleida 8 (Mariola) i Mollerussa 1 (Centre).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Lleida 12 (Vila Montcada – Ciutat Jardí, Raimat, Sucs) i 6 tenen nivell mitjà alt: Balaguer 3 (Nucli urbà Sud-Est), Lleida 3 (Camp d’Esports, Joc de la Bola, Xalets – Humbert Torres), Lleida 4 (Cappont), Lleida 6 (Instituts – Templers, Caparrella, Butsènit), Lleida 12 (Vila Montcada – Ciutat Jardí, Raimat, Sucs), Segarra (sense Cervera i Guissona) i Segrià Centre Nord (Alpicat-Torrefarrera).

Comarques Centrals
Les Comarques Centrals es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals (30 de 38) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Tres agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Manresa 1 (Antic i Districte Censal 6), Manlleu 1 (Centre Nord) i Vic 2 (Sud-Oest).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Bages Centre (Santpedor), i 17 tenen nivell mitjà alt: Bages Nord-Est (Sallent – Artés), Bages Centre Est (Sant Fruitós de Bages), Bages Sud i Sud-Oest (Castellbell i el Vilar – Sant Salvador de Guardiola), Bages Nord-Oest i Oest (Súria – Cardona), Berga 1 (Nucli Urbà Oest, Sud i Est – Exterior), Berguedà Nord (Bagà), Berguedà Sud (Gironella – Puig-reig), Manresa 6 (Carretera de Santpedor), Moianès, Osona Nord (Sant Pere de Torelló – Sant Quirze de Besora), Osona Nord-Est (Roda de Ter), Osona Est (Taradell), Osona Sud-Est (Tona), Osona Sud (Centelles), Osona Oest (Prat de Lluçanès), Osona Centre (Sant Hipòlit de Voltregà) i Vic 4 (Nord-Oest).Alt Pirineu i Aran

L’Alt Pirineu i Aran es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (8 de 9) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt.

Cap agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix i 1 té nivell baix, la Seu d’Urgell 1 (Sud-Est).

Quatre agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic mitjà alt: Alta Ribagorça, Aran, Cerdanya (sense Puigcerdà) i Pallars Sobirà.Penedès

El Penedès es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (38 de 53) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Una única agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix: El Vendrell 4 (Nucli Urbà Nord i Exterior Nord-Oest).

Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Igualada 4 (Centre Nord i Nord-Est), Sant Sadurní d’Anoia 1 (Districte Censal 1), Sitges 2 (Exterior i Urbanitzacions), Sitges 3 (Est) i Vilafranca del Penedès 5 (La Girada – Molí d’en Rovira – Poble Nou Sud-Oest).

FONT: Gencat