Pau Masó. El flequer i el seu pa.
Pau Masó. El flequer i el seu pa. (Fleca Masó, Salt)
Documental enregistrat el 1987 a l’obrador de la Fleca Masó, de Salt. Mostra el procés d’elaboració del pa per part de Pau Masó, flequer del poble de Salt durant prop de 70 anys.Relleu sobre pedra – Taller d’escultura
Relleu sobre pedra
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts
Es va instal·lar Escola de Belles Arts -Actualment Casal d’avis – Antiga guarderia de la Gassol.Actualment està ubicat a mas Llorens, l’actual seu de l’EMBA.Cúpula Invertida
1997 Cúpula invertida(5 metres) Josep Admetlla
Plaça de Sant Jaume
L’artista vol crear en el barri vell un lloc de referència i juga amb la cúpula invertida de la catedral de Florència i amb la utilització de l’aigua com a record dels jardins àrabs. L’escultura és, de fet, el conjunt de tota la plaça.Diversos textos poètics ajuden a donar aquest concepte: «Els volcans juvenils escriuran sobre el càlcul de l’artista, sobre el sentits estrictes de la cúpula, les formes imprevistes de la vida, com el verd de les herbes, insubmís, així, els jocs dels nens, les mirades dels vells, el repòs de les mares» (Antoni Puigvert). O bé: «La mort espera, lleva la pell dels somnis: i l’aigua llisca…»(Xavier Otero). I encara un altre text: «La soledat no és bogeria»[+] El darrer adéu a Carles Vivó i Siqués. La «Cúpula invertida» d’Admetlla anirà acompanyada de paraules de Vivó. El Dimoni.comBaralla d’amor (Baralla de Gossos)
1998 Baralla d’amor (Baralla de gossos)
José Luis Pascual Placeta del Teatre Més ironia en les escultures saltenques, en aquest cas jugant metafòricament amb una baralla de gossos.La taula desada
1997 La taula desada
Josep M. Oliveras
Pati de Mas Llorenç És una reflexió sobre la memòria, i sobre la imatge que ens retorna: eines de treball, la llançadora d’un antic teler de Salt, les mans de l’autor, fotografies del teixit urbà de Salt… tot està a punt de ser endreçat, desat, ja que el segle s’acaba i s’ha de fer neteja. Incorpora un text d’Albert Camus.Josep M. Oliveras. Salt, 6 de juliol de 1956
Josep Maria Oliveras. Fotògraf. Membre de l’equip fundador del diari El Punt, del qual va ser redactor gràfic. Fundador del Taller Fotogràfic DESALT. Ha treballat a Mèxic en la realització de materials audiovisuals en el marc del «Programa Nacional de Alfabetización» i a París per al grup editorial CASTERMAN. Compta amb una important obra de creació i ha realitzat treballs com a comissari d’exposicions i editor de llibres de fotografia.Vázquez Ramió, Eva. Presentació de: «La taula desada» de Josep M. Oliveras. La Farga. Revista de Salt, núm. 175 (agost, 1991) pàg. 12-14Paisatges Urbans amb rajoles de ceràmica
1982 Paisatges urbans, amb rajoles de ceràmica
Escolars de Salt
Plaça de la LlibertatEs modifica la ubicació durant la rehabilitació de la plaça de la Llibertat en el 2017.Mural La Fraternal
1988 Mural La Fraternal
Santiago Roca Delpech
Plaça Guifré el Pilós Enderrocat el 17 de gener de 2007Fent una mica d’història
A l’encetar el mes de juny, per iniciativa de l’Ajuntament amb la col·laboració d’en Joan Boladeras i en Ricart Renart, començaré una pintura mural al carrer Guifré el Pelós, de Salt. La paret que li ha de fer de suport és una mitgera de 90 metres quadrats de superfície, que té forma simètrica (escalonada per dalt). No cal dir que aquesta forma condiciona d’entrada el tema que s’hi ha de representar. Un altre condicionant natural és l’entorn en el qual, per anar bé, el mural s’ha d’integrar de la manera més harmònica possibleTenint en compte tot aixó, la primera cosa que vaig decidir en rebre l’encàrrec va ser que aquesta paret només es podia pintar amb una certa possibilitat d’èxit, disfressant-la com si fos una façana de debó, és a dir, amb un «trompe l’oeil» equidistant entre la pintura i l’escenografia. Després, amb en Miquel Berga, vàrem pensar que l’edifici podia ser una mena de cooperativa, sindicat o seu social d’alguna organització dels volts dels anys 30, cosa que ho feia lligar bé amb l’esperit de Salt en el seu aspecte de notòria tradició d’avantguardia obrera (pensem que aquesta pintura estarà situada geogràficament gairebé davant del que fou el cèlebre FLOREAL).Quedava després el tema dels elements plàstics que havien de donar forma a la idea i aixó ho vaig resoldre fent volts pel poble i espigolant elements arquitectònics i de color que hom hi troba repetidament.Finalment, un cop recollit el material, va ser qüestió d’escollir i lligar totes les peces per dissenyar el projecte definitiu. En aquest punt en Joan Boladeras es va cuidar de posar en solfa les mides de tots els elements que jo havia triat i em va ajudar a descartar-ne alguns, a fi d’aconseguir la màxima coherència.
Sobre aquest plànol he fet el projecte de colors i l’he lliurat a l’Ajuntament perquè hi donin el seu vist-i-plau, si els agrada. Del local se’n dirà «LA FRATERNAL» i la gent hi anirà -o hi anava- a prendre cafè i a fumar caliquenyos, a jugar a cartes, a despotricar del Sistema, a conspirar o a fer projectes per fundar un Orfeó.Tinc tota la il·lusió en aquest projecte, perquè a Salt hi van nèixer el meu avi, que era músic i esparter, i el meu pare que era pintor i músic, i perquè tot i la seva proximitat amb Girona, Salt ha mantingut un caràcter ben definit i afortunadament ben diferent, caràcter que espero no trair amb el meu mural.Santiago Roca D. Costa.
Girona, maig 1988
2023. Actualment aquest Mural no hi és! Es va construir un nou edifici. 
