Mural Ceràmic amb relleus mercat de salt

Mural ceràmic amb relleus (1982)

Emília Xargay

Mercat Municipal de Salt

Emília Xargay i Pagés – Sarria de Ter, Girona, 1929

 La gent del mercat: El mural ceràmic que narra l’ànima de Salt

A la façana del Mercat Municipal de Salt, un tresor artístic dona la benvinguda als visitants: el mural ceràmic “La gent del mercat”, obra de l’artista Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – L’Escala, 2002). Creat el 1982, aquest fris de grans dimensions, format per peces ceràmiques amb relleus diversos, captura l’essència del bullici i la vida de les parades que defineixen el cor del mercat: peixateries, verduleries i fruiteries.

Un reflex de l’activitat quotidiana

Aquest mural, instal·lat durant la construcció del Mercat Municipal, és una celebració de les persones que donen vida a aquest espai. Amb un estil esquemàtic però carregat de detall i emoció, Xargay aconsegueix transmetre la riquesa de les interaccions humanes i comercials que es produeixen en aquest punt neuràlgic de Salt. Les parades, amb els seus venedors i productes, queden immortalitzades en aquesta obra que barreja art i quotidianitat.

Una història d’amagatalls i redescobriments

Amb la reforma del mercat l’any 2004, el mural va patir una ombra inesperada: una part quedà oculta darrere la rampa d’accés al nou aparcament situat al terrat de l’edifici. Aquesta intervenció, considerada poc sensible, no va passar desapercebuda entre els qui valoren el patrimoni artístic de Salt.


[+] Veure El mercat de Salt conserva a la façana
el mural de l’eugenial Emília Xargay » ElDimoni.com»

Indret familiar

Indret familiar (1999)

(5 metres)
Xavier Medina-Campeny

Passeig Josep Tarradellas
L’artista ironitza sobre els orígens dels éssers humans i de la família, a través de la imatge de les parts femenines, amb l’ocellet inclòs.

 
Indret Familiar és una escultura de l’artista Xavier Medina-Campeny, nascut a Barcelona l’any 1943. Nebot-besnét de Damià Campeny i nét de Josep Campeny, Medina-Campeny és autodidacte i ha exposat les seves obres a diverses ciutats d’Espanya, França i Suïssa. La seva trajectòria artística ha passat pel constructivisme i el pop art fins a trobar el seu estil propi i personal. Aquesta escultura expressa, en sentit figuratiu, l’origen dels éssers humans i de la família a través de les parts més íntimes de la dona.
 
L’Associació de Veïns de la Massana ha començat el procés d’apadrinament de l’escultura Indret Familiar, també coneguda com “L’Ocell”. Aquest compromís es va establir en una reunió el 15 de desembre de 2022 amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt i una representant dels Amics de la Unesco de Girona, que promouen el projecte “Apadrinem escultures”.
 
Per a l’actual Junta de l’Associació de Veïns de la Massana, l’escultura Indret Familiar ha estat sempre un punt de referència prioritari en les seves activitats. Al voltant d’aquesta obra s’han organitzat tallers de ratafia, campanyes de Let’s Clean Up Europe! i caminades per La Marató, en col·laboració amb l’associació Amics dels Animals. A més, l’escultura va ser el lloc escollit per a l’acte reivindicatiu del Dia Internacional de la Dona el 8 de març.
 
El projecte “Apadrinem escultures” dels Amics de la Unesco de Girona té com a objectiu apropar-nos al patrimoni escultòric urbà, per conèixer-lo, estimar-lo i conservar-lo. Aquestes són també les prioritats de l’Associació de Veïns de la Massana, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Salt i els Amics de la Unesco de Girona.
 
L’escultura simbolitza la família i la dona, dos valors fonamentals per a l’Associació de Veïns de la Massana. L’apadrinament de l’escultura és un pas més per fer que aquesta obra sigui més propera i estimada per la comunitat del barri de la Massana.
 
Aquest article s’anirà actualitzant amb cada nova activitat organitzada per l’associació en aquest punt, amb l’objectiu de mantenir un repositori d’informació actualitzat.
 
La Apadrinament va ser el dissabte 11 de març a les 12 del migdia. i va Comptar amb la participació de Miquel Castillo, president de l’AAVV La Massana; MªDolors Reig, presidenta dels Amics de la UNESCO de Girona; Xavier Medina Campeny, autor de l’escultura; i Jordi Viñas, alcalde de Salt.

Mururoa

1998 Mururoa (1998) (5 metres)

Jordi Gispert

Rotonda del passeig Marquès de Camps Homenatge als manifestants contra el govern francès, que el 1995 va fer proves amb armes nuclears, en aquest illot del Pacífic. L’escultura mostra a dalt una explosió nuclear. Però els espermatozous i òvuls del voltant mostren la vitalitat i el ressorgiment dels éssers humans davant les agressions al planeta terra.

Porta Transversalt

Porta Transversalt (1997)

(5 metres) Jaume Faixó

Torre Mirona Faixò juga amb el concepte de porta, entrada a la ciutat, recordant les antigues portes de les ciutats mesopotàmiques i egípcies, i hi afegeix el rierenc, la pedra que el Ter (font de vida per a Salt) ha anat polint al llarg dels segles.

Tortuga, tortuga

Tortuga, tortuga (1997)

Pep Camps

Pg. dels Països Catalans (davant del poliesportiu de Salt)Dues tortugues, lentitud en el temps, davant el recinte més atlètic de Salt, que és el poliesportiu . Tecnica: broze sobre formigo i corten.Pep Camps neix a Sant Llorenç Savall –Barcelona- el 1954.

Nou ordre mundial (Llei de l’embut)

Nou ordre mundial (Llei de l’embut) – (1997)

(2-5 metres) Francesc Torres Monsó

Passeig dels Països Catalans Amb força ironia, l’artista mostra en què consisteix aquest nou ordre sorgit en el món un cop el comunisme ha fracassat i només queden els EUA com a guardians: la llei de l’embut. Torres Monsó, Francesc.(Girona, 1922)Escultor, restaurador i ceramista més conegut amb el nom de Paco, Torres Monsó va néixer al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona l’any 1922 i actualment viu a Santa Eugènia de Ter.El seu primer contacte amb el món artístic fou amb el mestre Joan Orihuel a l’Escola de Belles Arts de Girona i, més tard, amb Enric Monjo i Josep Clarà a Barcelona, l’any 1947.Durant la dècada dels cinquanta, amb artistes com Subirachs, Creus, Boix i Martí Sabé formà part del grup Postectura, del Grup de Girona, i fou també el moment en què participà en els Salons d’Octubre entre els anys 1954 i 1957. En aquesta època, Torres Monsó va participar en les Biennals Hispanoamericanes d’Art, tant a l’Havana (1954) com a Barcelona, on va guanyar el premi Aleijadhino, i en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid. Amb una beca concedida per l’Institut Francès, fa una estada a París de dos anys (1954-1955), moment en què Torres Monsó aguditza el seu expressionisme i la influència de Juli González. L’any 1957 marxa a Itàlia, on continua els seus estudis. Torres Monsó també ha format part del grup Indika i de la junta del Cercle Artístic.La trajectòria artística de Torres Monsó va començar respectant uns cànons acadèmics i de tall classicista, fortament influïts per Maillol i Clarà. Durant la dècada de 1960, Torres Monsó canvia d’estil i s’allibera de les formes clàssiques de la figura per experimentar amb materials nous, formes geomètriques i sobretot amb el concepte de la ironia. Inaugura l’exercici de la crítica, tret indeslligable de l’obra de Torres Monsó. L’any 1969 introdueix a les seves obres el polièster, les resines sintètiques i el color, que en certa manera responia a una influència del Pop-Art. A partir d’aquest moment, exposa a moltes ciutats de l’Estat espanyol i de l’estranger, individualment i en exposicions col·lectives. Entre els premis que ha guanyat cal destacar els de la Diputació de Girona, el Juli González (1959) i el de la Tercera Biennal d’Alexandria (1959). Més recentment, l’any 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. 

Font del Passeig de Salt

Font del Passeig (1985)

Santi Planella

Passeig Ciutat de Girona Reflecteix la bona entesa en què quedaren les dues ciutats, un cop Salt aconseguí la independència de Girona. Salt batejà el passeig com a Passeig de Girona, i aquesta li oferí l’escultura. Representa, doncs l’amistat, a través del mite de Filemó i Baucis, els únics habitants d’una ciutat grega que acolliren uns pelegrins i compartiren amb ells la seva modesta casa. Els pelegrins eren Júpiter i Mercuri, i els salvaren de la inundació que arrasà el poble. La parella obtingué, a més el do de la reencarnació, en forma de casa i d’arbre, que és el que mostra l’obra. La cortina d’aigua de la font representa la inundació que patiren els veïns egoïstes.

Fràgil o La Madona de la Manta

Fràgil o La Madonna de la manta (1999)

Roser Oliveras

Passeig Ciutat de Girona Tota la peça està plena d’inscripcions amb les lletres que formen la paraula fràgil.

Roser Oliveras Oliver

Roser Oliveras i Oliver neix a Girona l’any 1952. Es forma en la tècnica del gravat a l’Escola de Belles Arts d’Olot, i en dibuix i pintura, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. El 1967 obté el Primer Premi Nacional de dibuix a Alacant. El 1985 obté la beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. Conrea la pintura sobre paper i sobre tela, aplicant tècniques diverses com el gouache, pastel, acrílic i oli, que sovint combina amb el collage. També ha treballat en la realització de cartells i obra gràfica. Pintora d’arrel figurativa, amb un gran domini del dibuix, la seva obra es caracteritza per la força expressionista del traç i per la riquesa cromàtica. Protagonitzen les seves composicions una àmplia galeria de personatges, tractats d’una manera burlesca i representant escenes de la vida quotidiana més variada -una festa d’aniversari, un accident de carretera, un bany de nit. Des de 1967 ha exposat habitualment a Girona. També a Olot, Palafrugell, Banyoles, Blanes i Barcelona. Ha participat en nombroses col.lectives, mostres i biennals d’art contemporani.Cronologia1967-1969 – Sales Municipals. Girona. 1971 – Col.lectiva. Amsiba. Girona. 1973 – Escola Belles Arts i Oficis. Olot. / Mostra Fontana d’Or. Girona. 1974 – La Gàbia. Girona. / Mostra. Fontana d’Or. Girona. 1975 – Col.lectiva. Castell de Sant Telm. Sant Sebastià. 1976 – Col.lectiva. Homenatge a Carles Rahola. Fundació Joan Miró. Barcelona. 1979 – Palau de Caramany. Girona. 1983 – Galeria Art Palafrugell. Palafrugell. 1984 – Sala Clarà. Olot. / Cartes i papers. La penyora. Girona. / Mostra d’Art Contemporani de les Comarques Gironines. 1985 – Galeria Art Banyoles. Banyoles. / 17 artistes gironins. Girona i Albí. / 1ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. 1986 – Pintors catalans. Un eix perifèric. Olot. / Beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. / Palau de Caramany. Girona. / 2ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. / Col.lectiva. Giròtica. Sala Joker. Girona. / Col.lectiva. Galeria Art 3 i 5. Girona. / Col.lectiva. Espanya a la comunitat. Brussel.les. / Col.lectiva. Catalunya a Suïssa. Lausana. Suïssa. / Col.lectiva. Fons d’Art Xarxa Cultural. / Relacions de festa. La Penyora. Girona. 1987 – Trilogia. Celler d’Art. Blanes. / Les Bernardes. Salt. / Barcelona Divina. Barcelona. / Col.lectiva. Fons d’Art Xarxa Cultural. / 3ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. 1988 – La Penyora. Girona. / Col.lectiva. Flogist. Casa de Cultura. Girona. / Col.lectiva. Fragments i Escenaris. Castell de Benedormiens. Castell d’Aro. 1989 – Col.lectiva. Els Pintors Gironins i la Revolució Francesa. Centre Cultural La Mercè;. Girona. 1990 – Col.lectiva. Petit Format. Expoart. Girona. / Anson, Crozet i Oliveras. Capella Sant Nicolau. Girona. 1991 – Col.laboració «Salvem la Vall de Sant Daniel. 1992 – Public Projects Group. Pauperisme. El Galliner. Girona. 1993 – Extrarradis «Metronum». Barcelona. 1994 – Col.lectiva. Presso provincial. Baena i Oliveras. Girona. 1996 – Col.laboració Tallers de projectes escultòrics Pia Crozet. 1997 – Projecte escultura. Fundició Barberí. Riudellots de la Selva. 1998 – Inauguració i col.locació de l’escultura «Fràgil» (mida natural). Salt. 1999 – Relectures Museu d’Art de Girona. Sota els tarongers amb poesia de Pablo Neruda. Girona. 2000 – Cartell Girona Temps de Flors. Girona. 2001 – Col.lectiva. Galeria Art-Nau. Girona. 2002 – Exposició de projectes de cartells de Girona, Temps de Flors. La Penyora. Girona. 2005 – Exposició «Punts suspensius». Sales Municipales d’Exposició. Girona.Sebastià Goday. Article publicat en el catàleg de l’exposició de pintures 1987-1989. ROSER OLIVERAS. Pinturas – 1987 / 1989.Descripción. Roser Oliveras i Oliver es una pintora de Girona, del año 1952. Tiene antecedentes artísticos en su padre: Josep Oliveras, publicista. Roser Oliveras produce una obra inclasificable: no tiene «ismo» -«oliverismo», por ejemplo, ahora que pinta con acrílico sería un punto inapto-. Además de dotes naturales, ha llevado a cabo el aprendizaje en la escuela de Bellas Artes (grabado) de Olot y en la escuela de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona. Aun cuando la consolidación expresiva y el proceso experimental técnico se asocia, irremediablemente, a una serie de exposiciones individuales; salas municipales de Girona (1967 i 69), galería Les Voltes de Olot (1973), a La Gàbia de Girona (1974), Palau de Caramany de Girona (1979 y 86), galería Art de Palafrugell (1983), al inefable restaurante La Penyora (1984 y 88), a la sala Clarà de Olot (1984), a la galería Art de Banyoles (1985), a Barcelona Divina (1986), a Les Bernardes de Salt (1986) y al Celler d’art de Blanes (1986). No es necesario decir que ha sido invitada a participar en innumerables colectivas, entre les cuales destaca, últimament «FLOGIST» (1988) -con Quim Serrano y Antonio Selvaggi-, en la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana de Girona. En efecto, esta arquitectura biográfica vertebral, la ha llevado a poseer un estilo intransferible, calculado, y de propiedades poéticas. Técnicamente enérgico, casi rabioso, altamente descriptivo y, a la vez, sugerente. Un estilo, a veces, insolente y deflagador, a veces llano y delicioso. Siempre amfibológico. Paisajes humanos excitados, seducciones envidiables, pecados de cuerpo presente. Naturalezas exorbitades, brasileñas, en tecnicolor virulento.Composición. Los jueves en el Punt y los viernes en el Diari de Girona encontraréis información precisa sobre las exposiciones, artistas, galerias, centros de arte y horarios. Si no los tenéis a mano, observad los carteles expuestos en las tiendas y bares de la ciudad. Penetrad en la sala tanto si vais solos o acompañados. Saludad -bajito- al vigilante. Enteraos si se ha editado algún catálogo. En caso afirmativo, preguntad el importe. Si es gratuito -no lo dudeis- apropiaros de un ejemplar. En caso contrario, descartadlo y, con una sonrisa decepcionada, devolvedlo a su lugar. Seguidamente, entrad en la sala y empezad a contemplar el primer cuadro. Acercaos para valorar los detalles. Retroceded unos pasos si se quiere abarcar entero. No os olvideis de leer el pie de obra (el papelito adherido al lado derecho de la pieza; en el que se precisa: título, técnica, medidas, fecha y procedencia). Realizad la misma operación con todas las piezas expuestas, procurando producir poco ruido y comentarlas en voz baja. En el supuesto de desear exclamar algo sobre la exposición o un cuadro concretp, podeis hacer uso de las siguientes frases que, en forma de acróstico, teneis a continuación. Son, no hay que decirlo, una simple sugerencia:Riure’s del mort i de qui el vetlla. (Reirse del muerto y de quien lo vela) Ofèn l’aire. (Ofende el aire) Sembla can Seixanta! (Qué desorden!) Ens hi farem més savis que rics. (Nos haremos más sabios que ricos) Roma veduta, fede perduta.Oli en un llum. (Perfecto!) L‘hàbit no fa el monjo. (El hábito no hace al monje) I ca!. (Anda ya..) Val tant or com pesa. (Vale su peso en oro) Entre poc i massa, la mesura passa. (Entre poco y demasiado, las cosas se desmesuran) Reina santíssima! (Virgen santísima) Això rai! (Eso no es nada) Si t’encerto, t’endevino. (Si lo acierto, lo adivino)Si comprobais que en el interior de la sala se encuentra la artista, cumplimentadla, incluso felicitadla, -seguro que os lo agradecerá-, sea cual sea vuestra opinión. Antes de salir, dad una última vuelta por la sala, distraida y cadenciosamente, mientras seleccionais las piezas que más os han complacido o, contrariamente, molestado y hacedselo saber a vuestro acompañante (quien previamente habrá realizado el mismo trámite). Sonreid si ha habido coincidencia. En una sala comercial de arte, y si tenéis liquidez para gastar, pedid la lista de precios. Esperad que os pase un escalofrío per la espina dorsal y escoged el que más os haya gustado. Reservadlo al encargado de la sala, quien pegará un puntito rojo al pie de la obra. Muchos puntitos significa exposición exitosa; pocos o ninguno, un fracaso, comercialmente hablando. Al salir de la sala, comentad la exposición, sea cual sea vuestra opinión, con los amigos, compañeros de trabajo, vecinos… Esta publicidad boca a boca puede iniciar muchas conversaciones y enriquecer vuestro espíritu. Habréis cumplido con el primer mandamiento del arte: comunicación.Precauciones. Una exposición d arte actual hay que visitarla con el ánimo bien abierto y receptivo. A menudo hay que imaginar lo que no hay en el cuadro y los significados y referencias que pueden encarnar distintos símbolos. Jamás penseis que estais en posesión de la verdad; el art del siglo XX se valora según unas coordenadas que no tienen porqué coincidir forzosamente con las del siglo XVII. Algunos de los parámetros a valorar en un cuadre: equilibrio, forma, la forma como significación, el desarrollo, el espacio, la luz, el color, el movimiento, la tensión, la expresión, el contenido, el dibujo, los planos y la perspectiva, la línea, el tono, la unidad, el elemento personal, la textura… Absteneos del comentari: «Esto sabe hacerlo mi hijo, o mi nieto». Es una vulgaridad químicamente pura.Dosificación. Normalmente, se prescribe una sola visita a la exposición. En casos de incondicional devoción, se recomienda una segunda visita al día siguiente, antes de la cena. Es importante repetir visita, en caso de haber estado presente el día de la inauguración.Contraindicaciones. No presenta ninguna contraindicación.Efectos secundarios. En personas intransigentes o intolerantes o altamente bien pensantes, la obra de Roser Oliveras les puede irritar; en este caso, se aconsela obviarla. A los propensos a la envidia y a los celos se les puede acentuar; no hay remedio.Conservación. Habitualmente en lugares alejados del sol. Siempre con moldura simple o listón de madera. Los dibujos y pasteles es necesario protegerlos con vidrio o metacrilato. Necesitan, asimismo, buenas prespectivas.Presentación. LAS EXPOSICIONES DE PINTURA SIEMPRE HAY QUE TENERLAS AL ALCANCE DE LOS NIÑOS. Carles Vivó. Publicat al catàleg de l’exposició «Roser Oliveras». Palafrugell Art, agost 1983.ROSER OLIVERAS Moltes dones pinten, però poques dones pinten dones. La figura femenina, com a tema d’una obra d’art, és poc usual entre les dones que practiquen les arts plàstiques. El per què, no sóc pas jo qui pot desxifrar-ho. Però el fet és que, ara, la Roser Oliveras ens ofereix una mostra de la seva obra, a la qual el tema únic, omnipresent, obsessionant, són les dones com a figura central, com a eix vertebrador del quadre, com a punt de referència de les altres formes que l’envolten. Unes dones amb expressió hermètica i intensa que sembla transformar-les en posseïdores de misteris inexpressables. Guardianes d’un regne secret, plenes d’una intensa força interior, resten estàtiques dintre d’un espai ple d’elements que són alhora purs elements plàstics i signes expressius d’un món particular. Les figures femenines que pinta la Roser Oliveras estan voltades de lletres, de cordes, de fragments del propi quadre que salten fora del seu lloc lògic, de fons indeterminats però suggerents. Pintats amb colors apagats que, de sobte, queden sobresaltats per una llambregada de color violent; amb una gamma que va des d’un terra argentat fins un negre suntuós i profund, passant per uns grisos i uns ocres que sembla que hi han estat però ja se n’han anat. Algunes vegades els quadres, com en una seqüència, segueixen l’un a l’altre en estranya continuïtat, relligats per pinzellades ferèstegues que no inquieten la imperturbable quietud de les figures. El domini del dibuix de la Roser Oliveras li permet realitzar aquestes obres on el color s’estintola sòlidament en la fermesa d’una estructura ben composta. La contundència d’un perfil, la suavitat d’una esquena, l’expressivitat d’unes mans… uns cossos de dona sàviament dibuixats que, l’un al costat de l’altre, tancats dins l’urna de llurs marcs, ens envolten en aquesta exposició com una hermètica germandat femenina en el seu amagat santuari. La Roser Oliveras en té les claus d’aquest recés. Ara ens ha obert la porta a tots: entem-hi! I així, ara podreu conèixer les dones que crea la Roser Oliveras.M. G. Publicat a la revista Bon Art, núm. 65, març 2005La gironina Roser Oliveras (1952) presenta en aquesta exposició pintures recents i el seu darrer treball d’investigació en ceràmica pintada. Pintora d’arrel figurativa, la seva obra es caracteritza per una gran força expressionista en el traç i una gran riquesa cromàtica. Oliveras va endavant i endarrere en el temps per trobar en els ancestres de la pintura el mètode de representació que lligui tradició i contemporaneïtat. Formada en el gravat i posteriorment en la pintura i el dibuix a la facultat de Belles Arts de Barcelona, Roser Oliveras va rebre al 1985 la beca d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya. La seva pintura es caracteritza per uns personatges intemporals, sovint amb actitud festiva, que esdevenen retrats psicològics de la societat actual. Però a Oliveras li agrada treballar amb la ductilitat del material i és d’aquí que pren el significat el títol de la mostra Punts suspensius. La investigació, el risc tècnic i conceptual tot just descobert amb la ceràmica, va agafant força. Enèrgica i lírica, l’obra d’Oliveras parteix de la tradició però mira cap endevant.Web personal: www.roseroliversoliver.com (inactiva en el moment de la consulta: 26/09/2008)
 

L’Hortalà

L’hortalà (1999) (Caminant)

Xavier Medina-Campeny

Passeig Ciutat de Girona Homenatge a tots els saltencs que tenien o tenen hortes a la riba del Ter, de les quals tenien cura,i que els servien per ajudar l’economia familiar

Xavier Medina-Campeny (Barcelona, 1943). Nebot-besnét de Damià Campeny i nét de Josep Campeny. Autodidacte. Ha exposat a diverses ciutats d’Espanya, França i Suïssa. Ha evolucionat del constructivisme al pop art fins a trobar l’estil, molt personal, que el caracteritza.

Bibliografia:

  • L’escultura de Medina-Campeny. Daniel Giralt-Miracle, Lourdes Cirlot Valenzuela, Xavier Medina-Campeny. Xavier Amir, 1994.

L’al·legoria improbable (cactus)

1998 L’al·legoria improbable (cactus)

Leonard Beard

Passeig Ciutat de Girona Ironitza sobre les paradoxes a través d’un cactus-penjador