Nou ordre mundial (Llei de l’embut) – (1997)

(2-5 metres) Francesc Torres Monsó

Passeig dels Països Catalans
Amb força ironia, l’artista mostra en què consisteix aquest nou ordre sorgit en el món un cop el comunisme ha fracassat i només queden els EUA com a guardians: la llei de l’embut.

 

Torres Monsó, Francesc.

(Girona, 1922)

Escultor, restaurador i ceramista més conegut amb el nom de Paco, Torres Monsó va néixer al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona l’any 1922 i actualment viu a Santa Eugènia de Ter.

El seu primer contacte amb el món artístic fou amb el mestre Joan Orihuel a l’Escola de Belles Arts de Girona i, més tard, amb Enric Monjo i Josep Clarà a Barcelona, l’any 1947.

Durant la dècada dels cinquanta, amb artistes com Subirachs, Creus, Boix i Martí Sabé formà part del grup Postectura, del Grup de Girona, i fou també el moment en què participà en els Salons d’Octubre entre els anys 1954 i 1957. En aquesta època, Torres Monsó va participar en les Biennals Hispanoamericanes d’Art, tant a l’Havana (1954) com a Barcelona, on va guanyar el premi Aleijadhino, i en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid. Amb una beca concedida per l’Institut Francès, fa una estada a París de dos anys (1954-1955), moment en què Torres Monsó aguditza el seu expressionisme i la influència de Juli González. L’any 1957 marxa a Itàlia, on continua els seus estudis. Torres Monsó també ha format part del grup Indika i de la junta del Cercle Artístic.

La trajectòria artística de Torres Monsó va començar respectant uns cànons acadèmics i de tall classicista, fortament influïts per Maillol i Clarà. Durant la dècada de 1960, Torres Monsó canvia d’estil i s’allibera de les formes clàssiques de la figura per experimentar amb materials nous, formes geomètriques i sobretot amb el concepte de la ironia. Inaugura l’exercici de la crítica, tret indeslligable de l’obra de Torres Monsó. L’any 1969 introdueix a les seves obres el polièster, les resines sintètiques i el color, que en certa manera responia a una influència del Pop-Art. A partir d’aquest moment, exposa a moltes ciutats de l’Estat espanyol i de l’estranger, individualment i en exposicions col·lectives. Entre els premis que ha guanyat cal destacar els de la Diputació de Girona, el Juli González (1959) i el de la Tercera Biennal d’Alexandria (1959). Més recentment, l’any 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

 

FER UN COMENTARI

Si us plau, introdueixi el seu comentari!
Si us plau, introdueixi el seu nom aquí