Dimarts, octubre 8, 2024
spot_imgspot_imgspot_img
spot_imgspot_img

La Última

L’onze de Setembre a Salt: què fer tot esperant les 17:14

Si heu decidit venir a Salt el diumenge al matí i no coneixeu la nostra Vila, teniu un munt de coses a fer abans de les quatre de la tarda, hora en què estem convocats al nostre tram del Passeig dels Països Catalans.
Fira d’entitats a l’Era de Ca’l Cigarro
 
Es tracta d’un ample espai arbrat amb instal·lacions esportives on s’aplegaran una trentena de parades d’entitats ciutadanes (culturals, esportives, etc.) de Salt i de tota la demarcació. També hi haurà furgonetes gastronòmiques i “paradetes” comercials. Trobarem espais i instal·lacions per fer pícnic i zones “chillout”.
Començarà a les onze del matí i restarà obert fins al vespre.
Hi ha un programa d’actuacions de diferents entitats, durant tot el matí.
Vista parcial de l’Era de Ca’l Cigarro.
A tocar de l’Era de Ca’l Cigarro hi ha el Centre Comercial Espai Gironès. Les botigues estaran tancades per què és festiu, però els establiments de restauració i el pàrquing estaran oberts.
Hi ha un hotel (B&B) integrat al CC i un altre, de la cadena SIDORME, al davant, pels que vulguin venir el dissabte. Al costat d’aquest darrer hotel hi ha un complex de lleure amb una “bolera”, un Espai Nens i un restaurant.
 
El Girobowling i l’Espai Gironès.
A tocar també de l’Era on es farà la Fira d’Entitats hi ha les piscines de Salt, obertes per a l’ocasió, i un camp de futbol de terra.
Vista parcial del recinte de la piscina municipal de Salt.
Si teniu ganes de passejar i sentir l’atmosfera de Salt, us suggerim unes quantes possibilitats:
Barri Vell, Teatre de Salt
 
El Barri Vell de Salt és si fa no fa tan gran com el poble de mitjans del segle XIX, i conserva gairebé íntegra l’estructura de carrers, carrerons i placetes d’aquella època.
Algunes cases són noves, moltes són restaurades i la majoria segueixen com eren. Són carrers amables, que conviden a passejar i badar on encara es mantenen alguns dels antics costums de poble.
A banda dels innumerables racons amb encant, hi ha alguns edificis i espais notables. L’església de Sant Cugat, flanquejada pel Mas Llorens a ponent i per l’antiga fàbrica Gassol a llevant i nord.
El Mas Llorens és un dels masos fortificats de Salt, una construcció molt interessant del segle XII que és de propietat municipal i ara allotja l’Escola Municipal de Belles Arts i l’Agrupament Escolta (CAU).
Façana de ponent del Mas Llorens.
L’església de Sant Cugat ja existia al segle XI, però la que es veu avui en dia és del segle XVII. S’hi entra per un lateral al peu del campanar, tot i disposar d’una bonica portalada per la capçalera.
Aquesta estructura la fa certament peculiar, i l’amplitud del Padró i de la plaça permet observar-la a la distància.
Església de Sant Cugat.
La fàbrica Gassol, està al costat de l’església però aquesta no és visible des dels carrers estants.
Tot i les seves grans dimensions, des de la plaça de la Vila només es veu el portal (tancat). Només des de dalt del campanar de l’església es pot observar la seva magnitud.
El portal de la fàbrica Gassol.
Tot això es troba a la Plaça de la Vila, o Plaça de Les Llúdrigues, una encantadora “placeta” arbrada amb tres escultures de pedra evocant tres llúdrigues. Aquesta obra conjunta és de Lluís Mateu (artista local autor del disseny) i Enric Sala (escultor osonenc professor de l’Escola de Belles Arts de Salt).
La plaça va ser una de les primeres obres que va fer l’Ajuntament de Salt un cop aconseguida la independència, per reivindicar la llúdriga, animal que abans sovintejava les aigües del riu Ter quan encara eren netes.
Vista parcial de la Plaça de les Llúdrigues.
Sortint de la plaça pel carrer de la Processó i tombant a la dreta de seguida es pot admirar el pati i la façana principal d’un gran casal del segle XIII (restaurat el XVIII) anomenat a Cal Mut, propietat encara d’una de les famílies històriques de Salt.
Vista parcial del pati de Cal Mut; la façana principal
queda a la dreta de la imatge.
Si sortim de la Plaça de les Llúdrigues pel carrer Llarg (antiga traça del Camí Ral), deixarem a l’esquerra una sèrie de cinc carrerons del XIX (restaurats fa pocs anys), que baixen en direcció al Parc Monar i al Rec.
Una mica més enllà, a mà dreta, trobarem el Teatre de Salt, construït sobre l’antic Ateneu de Can Panxut, bressol de la tradició teatral i de l’associacionisme de Salt.
A la placeta del Pati del Teatre hi trobarem una petita escultura de l’escultor barceloní resident al Empordà José Luís Pascual. A la plaça del davant, anomenada de Sant Jaume, veurem una altra escultura, aquesta monumental i obra de l’escultor eugenienc Pep Admetlla.
Placeta del Pati del Teatre. Al fons el Teatre de Salt, i a la dreta al fons l’escultura de Jose Luís Pascual.
Plaça de Sant Jaume, amb l’escultura de Pep Admetlla.
Parc Monar, Rec Monar, Coma Cros
Per qualsevol de les travesseres del carrer Llarg pel costat esquerra baixarem suaument cap al carrer del Rec i el Parc Monar, un atractiu espai verd dissenyat per l’arquitecta gironina Laia Escribà. És un parc per passejar a la vora del Rec, jeure relaxadament als suaus talussos de gramínies, conversar a l’ombra dels pollancres o jugar a pilota.
Al llarg de tota la vora nord del parc hi discorre el Rec Monar, on al centre aproximadament fa una ampla bassa de poca fondària on hi viuen vàries famílies d’ànecs.
En aquest punt del parc, cada any per primavera es fa la “Fira de la Flor i el Planter”.
Vista del Parc Monar a l’hivern.
Si seguim caminant direcció a Girona, seguint el carrer del Rec i el carrer Sant Dionís, recuperarem de seguida la companyia del Rec Monar i deixarem a la nostra esquerra la Central del Molí (1924-1928), que servia electricitat a la fàbrica Coma Cros.
Immediatament després hi surt un camí a mà esquerra amb un petit pont que travessa el Rec i va cap a Les Deveses.
La Central del Molí.
Des d’aquest punt ja podem veure la gran baluerna de l’antiga fàbrica Coma Cros, actualment Factoria Cultural i Ateneu Popular.
Com que és diumenge i no hi ha activitat, l’edifici romandrà tancat. Tanmateix, si no el coneixeu, memoritzeu la seva situació i torna quan puguis perquè val la pena veure’l ja que  s’hi fan coses realment interessants.
Vista parcial de la façana de la Factoria Cultural de la Coma Cros.
Al fons la nau Kropotkin.
Vista de les golfes de la nau Kropotkin, encara sense ús.
 Vista interior de l’Auditori de la Coma Cros.
Carrer Major i Les Bernardes. Retaule “Dirupta sed Invicta”
El carrer Major de Salt, antiga carretera N-141, actua a “grosso modo” com a frontera entre el Salt històric i els eixamples moderns.
Durant dècades va ser l’eix de tota l’activitat comercial de la Vila, i alhora carretera d’Anglès.
Amb el creixement urbà cap al sud, i la conversió de l’antiga via del tren en Passeig dels Països Catalans, el carrer Major es va pacificar i ara és una via de direcció única i voreres amples, que pretén mantenir el protagonisme de l’activitat comercial local, tot i que degut a la crisi ara no passa pel seu millor moment.
Aproximadament a la meitat de la seva llargària, davant del carrer Francesc Macià, trobem la Casa de Cultura Les Bernardes. Havia estat convent de les monges Bernardes, i abans el Mas Tarrés.
La Casa de Cultura Les Bernardes, al carrer Major.
L’artista local Lluís Mateu, l’any 2014 va fer una obra escultòrica per a l’Aula Magna de la Casa (antiga capella del convent). Aquesta obra feta amb tècniques transgressores, refereix al setge de Barcelona per les tropes borbòniques de 1714. El seu títol “Dirupta sed invicta” vol dir en llatí “Arrasada però invencible”. La Casa de Cultura obrirà el diumenge dia 11 l’Aula Magna, on es farà de 10:30h a 13:30h  visites comentades pel propi autor. Totalment gratuït i sense reserva prèvia.
El Passeig Ciutat de Girona
A prop de les Bernardes en direcció a Girona el carrer Major es transforma en un passeig arbrat, amb una gran amplària per a vianants.
Salt l’utilitza per fer moltes activitats ciutadanes, com ara el mercat dels dimecres, la Fira de Sant Jordi i d’altres actes que es fan al llarg de l’any.
És la nostra Rambla…
El Passeig Ciutat de Girona, a l’hivern.
 En primer terme, l’escultura “Fràgil”, de Roser Oliveres. …i a la tardor.
L’Eixample dels anys seixanta i setanta
Si us voleu endur una imatge polièdrica de l’ambient urbà de Salt, i no us voleu quedar únicament amb el barri vell, la Coma Cros o els parcs, podeu fer una passejada pels carrers Àngel Guimerà, Torras i Bages o plaça Catalunya.
És el Salt multi ètnic, multicultural i divers, on conflueixen diverses nacionalitats i varietat de comerços per a tots els gustos… , des de bazars, perruqueries, botigues de queviures, fleques i pastisseries, bars i restaurants.
El carrer Àngel Guimerà.
La plaça Catalunya.
I una passejada de natura: hortes i deveses, i el riu Ter
Del barri vell estant, agafant el carrer que voreja la paret de la fàbrica Gasol (C/ Josep Aguilera), just a tocar de les instal·lacions hidràuliques de la fàbrica, veurem de seguida un pont per travessar el Rec. Seguint el camí que s’enceta al pont, travessem una zona d’hortes a ple sol gaudint d’una visió un xic enlairada dels cultius, i de seguida arribem a les deveses, un espai fresc i ombrívol que convida a elevar la vista cap a dalt, a les capçades dels arbres que semblen les voltes d’una catedral gòtica.
Deixem a la dreta el Safareig de les Dones i entrem en una clariana amb bancs i aparells per fer exercicis d’estiraments, situats a peu de la Via Verda de la Ruta del Carrilet.
El Safareig de les Dones.
La travessarem, i seguirem un corriol que, desprès de fer algunes giragonses, ens portarà al límit entre les Deveses i la zona inundable del riu fins arribar al Pla dels Socs.
Aquest és un espai magnífic a la vora del riu, ideal per passejar, descansar, fer pícnic o esports.
Es va fer (sobretot amb treball voluntari de la població) sobre un antic abocador s’escombraries de l’època de l’annexió a Girona.
Un racó de les Deveses.
El riu Ter, al seu pas per davant del Pla dels Socs.
Aigües tranquil·les ideals per iniciar-se en caiac.
El canal d’aigües braves per caiac “free style”, fet sobre un braç menor del riu a l’illa de la Pilastra.
Per més endavant…
Vindreu a Salt el diumenge 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, de gran importància pel país i segur que us quedareu amb ganes de conèixer més coses d’aquesta vila.
Us en volem fer cinc cèntims de les diades importants que tenim a Salt per si us fa peça i decidiu tornar a venir.
A Salt es fan tres fires cada any, a part de la Festa Major que es celebra a l’entorn del 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró de la població.
Aquest és el dia de lluïment de bona part de les entitats culturals de la Vila, entre les que destaquen per la seva espectacularitat, la Plantada de Gegants a càrrec dels Amics dels Gegants, el Correfoc a càrrec dels Diables de Pere Botero i la diada castellera, a càrrec dels Marrecs de Salt.
Els gegants “vells” de Salt, amb part de la colla.
Els Diables en acció al correfoc.
.
El 2d8 amb folre dels Marrecs de Salt.
Ja hem parlat de la “Fira de la Flor i del Planter” que es celebra en primavera al Parc Monar. Pel mes de maig i des de fa tres anys es fa la “Fira Tèxtil” al Veïnat en homenatge als treballadors de les fàbriques. A primers d’octubre es fa la “Fira Internacional del Cistell”, fira plenament consolidada desprès de setze edicions. Es fa a la Plaça de la Vila de Salt, davant de l’església i a dins el Mas Llorens. El cap de setmana que dura la fira, els veïns engalanen els seus balcons i finestres amb tota mena de materials de cistelleria, i està ja esdevenint el dia de “l’orgull saltenc”, o com a mínim del barri vell…
Vista d’una de les parades de la Fira del Cistell.
Finestra engalanada per l’ocasió.

Fins aquí la proposta de “ruta turística” per la nostra Vila. Esperem que us hagi agradat i torneu sempre que vulgueu. Sereu molt BENVINGUTS A SALT!!

FONT: http://saltxind.blogspot.com.es

Latest Posts

spot_img
spot_img

un xic de tot