Salt reforça el Consell Escolar Municipal sumant representants dels àmbits universitari, social, d’ensenyaments no reglats, joventut i esports
Durant el darrer any s’ha fet una revisió del reglament per ampliar el CEM com a espai de debat i reconeixement de les necessitats socioeducatives de la vila
El nou reglament s’ha aprovat durant el plenari que s’ha celebrat aquest dilluns 19 d’abril
El Consell Escolar Municipal (CEM) de Salt s’ha potenciat ampliant-lo amb representants de diversos àmbits educatius que van des de l’universitari o el d’ensenyaments no reglats, a joventut, esport o sectors socials. Aquesta és una de les novetats més importants que inclou la revisió a fons que s’ha dut a terme del reglament del CEM, un des objectius que recull el Pla Educatiu del municipi per tal de “reforçar el Consell Escolar Municipal, com a espai de debat i (re)coneixement de les necessitats i recursos socioeducatius de la vila”.
Els nous representants d’altres àmbits educatius, públics i/o privats, serà d’un màxim de vuit integrants i s’escolliran representants de cadascun dels següents àmbits educatius o dels que, en un futur, es consideri oportú en funció de la realitat social i educativa de Salt.
Durant els darrers tres mesos s’ha dut a terme el procés per designar els membres del nou sector i, en aquesta línia, es va enviar la informació per correu electrònic a les entitats de la vila. Les que van mostrar interès en formar part del nou sector CEM van participar en un una trobada el passat 16 de febrer per designar la seva participació i les que s’han incorporat com a nous membres són:
Universitats amb seu a Salt (1 membre representant d’universitats, rotatiu cada curs)
Taula Entitats del Sector Social – 2 membres
Escola de Música La Moderna – 1 membre
Els Marrecs de Salt – 1 membre
Associació Azahara – 1 membre
El regidor d’Educació de l’Ajuntament de Salt, Fermí Cunill, explica que “amb les noves incorporacions al CEM, d’àmbits molt diversos per directament connectats al sector educatiu, guanyem una mirada més àmplia i ens permetrà comptar amb més aportacions per debatre i, si s’escau, aplicar-les sempre sota el paraigua del Pla Educatiu”.
Entre els canvis que s’han incorporat al nou reglament del CEM també hi ha el del canvi de nom que ha passat de Consell Escolar Municipal a Consell Educatiu Municipal.
Beques per a adolescents en risc d’exclusió. Que la seva situació vulnerable no els impedeixi formar-se en el pas cap a la vida adulta.
MicroBeques 16+ és un projecte per donar oportunitats educatives a joves adolescents en situació vulnerable. Volem ajudar a millorar la vida a 30 joves o més, de la província de Girona i a les seves famílies.
Moltes persones joves abandonen els estudis per falta de recursos de les seves famílies i s’allunyen així de millorar les seves expectatives de vida en un moment clau: la transició cap a l’edat adulta. Són adolescents en situació de fracàs escolar i risc d’exclusió social que necessiten una oportunitat per tal de retornar als itineraris formatius reglats o optar als no-reglats o laborals. Aquesta formació post-obligatòria (graduat de secundària, cicles formatius, batxillerat o formació ocupacional), té un cost econòmic que moltes famílies no poden permetre’s, ja sigui per l’import de les matrícules, el material de text/tecnològic o els desplaçaments. Aquest obstacle no només desanima la continuïtat dels seus estudis sinó que pot abocar a un abandonament del seu itinerari de vida o desconfiança en la societat que l’envolta.
Col·labora i contribueix a donar oportunitats educatives. Amb la teva aportació, joves com en Georgian, la Miriam i l’Elsa milloraran la seva vida i la de les seves famílies.
Descripció del projecte. Característiques, fortaleses i diferencials.
Amb les microBeques 16+ podrem millorar la vida de joves adolescents d’entre 16 i 19 anys i la de les seves famílies. Acompanyarem als joves i els ajudarem a adquirir material escolar que necessiten, fer front a les despeses de matrícules per estudiar un cicle formatiu, comprar llibres de text, possibilitar desplaçaments a altres municipis per realitzar la formació triada o adquirir ordinadors o material informàtic per estudiar i combatre la bretxa digital.
Objectius
Atendre joves amb un perfil educatiu de fracàs escolar, acompanyant i facilitant la realització d’uns itineraris formatius i pre-laborals d’èxit.
Incrementar el nombre de joves que realitzin estudis post-obligatoris. Aquests tipus de formacions esdevenen un factor protector davant l’exclusió social i incrementa el nivell d’ocupabilitat a més de proporcionar eines a les persones per tenir cura d’elles mateixes en tots els àmbits de la vida.
Facilitar que els joves puguin prendre les seves pròpies decisions treballant l’autoconeixement, l’autoestima i l’apoderament.
Crear un recurs que permeti als joves que no han accedit a cap tipus de formació, tenir un espai de trobada per tal que no restin aïllats a casa, o bé al carrer. I que puguin ocupar el seu temps de forma constructiva i, a la vegada, mantenir uns hàbits bàsics.
Col·laborar i/o formar part de la xarxa tècnica que elabora estratègies d’intervenció amb els joves des de diferents àmbits.
Els projectes d’acompanyament de la Fundació SER.GI
Els projectes socioeducatius de Fundació SER.GI es centren en l’acompanyament a persones joves en el seu itinerari vital. Són joves majors de 16 anys amb els quals ja hi treballem des de diferents projectes en el territori gironí (actualment a Girona, Salt, Celrà i Lloret de Mar) i que es troben en situació d’alta vulnerabilitat, ja sigui per motius econòmics o socials.
Treballem per millorar la seva ocupabilitat i la forma òptima per assolir-ho és facilitant l’accés a la formació post-obligatòria (graduat de secundària, cicles formatius, batxillerat o formació ocupacional). Amb aquest acompanyament potenciem la seva permanència dins el sistema educatiu i facilitem la transició escola-treball.
Les línies de treball són les següents:
1. Itineraris individualitzats: acompanyaments individuals als joves i les seves famílies en la recerca de recursos educatius. Aquesta acció es realitza en tres fases: acollida, consolidació de l’itinerari (inclou l’acompanyament i el seguiment) i tancament; i es duu a terme amb major o menor intensitat en funció de l’autonomia de cada jove i la seva família.
2. Espai Grupal: espai grupal on els joves poden treballar i compartir el seu itinerari (full de ruta) a partir dels seus interessos, necessitats i somnis; orientant-los en el seu futur formatiu i/o laboral; acompanyant-los en el descobriment dels seus talents i potencialitats, a través de dinàmiques vivencials (d’autoconeixement, treball en equip, resolució de conflictes…) que els faciliti créixer com a persones i experimentar i compartir el seu moment vital.
3. Treball en xarxa: treball coordinat amb els diferents serveis i recursos del territori (centres educatius, serveis socials, entitats socials i serveis especialitzats com ara: salut mental, treball amb víctimes de violència masclista, etc.).
Motivació i a qui va dirigit el projecte
microBeques 16+ va dirigit a joves adolescents en situació de fracàs escolar i risc d’exclusió social que necessiten una oportunitat. Joves que estan en una edat clau en el seu pas cap a l’edat adulta i que la societat no es pot permetre deixar enrere.
Experiència prèvia i equip
La Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social/Fundació SER.GI és una entitat privada, sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic en el terreny de la pedagogia social que integra en el seu Patronat persones de reconeguda vàlua i prestigi en el camp de l’educació, del món empresarial, així com representants d’institucions públiques de les comarques gironines.
La Fundació té una experiència i recorregut de més de 40 anys i actualment està formada per un equip de 45 persones.
L’objectiu fonamental de la Fundació SER.GI és la promoció d’una millor qualitat de vida en els grups o minories amb dificultat en el seu desenvolupament personal, familiar o social, prioritzant els àmbits de la sensibilització de l’opinió pública, l’acció socioeducativa, la formació i reciclatge dels professionals, la participació social i la creació de centres i associacions estimulant la col·laboració amb les ja existents.
Per a fer-ho centra els seus esforços en tres àrees: Educació, Habitatge social i Participació i Ciutadania i de manera transversal fa propostes formatives i de sensibilització social.
Salut obrirà el punt de vacunació massiu del Palau de Fires de Girona el proper dilluns 19 d’abril
El dispositiu concentrarà els efectius tècnics i personals de vacunació de les quatre ABS de Girona i comptarà amb equips d’infermeres voluntàries
La campanya de vacunació contra la COVID-19 a la Regió Sanitària de Girona disposarà a partir de la setmana vinent del punt de vacunació massiu del Palau de Fires de Girona. El Departament de Salut obrirà aquest equipament el dilluns 19 d’abril a les 15 hores, amb la col·laboració de l’Ajuntament i Fira de Girona, que n’ha cedit l’ús. Inicialment, l’espai tindrà una doble vessant: d’una banda donarà cobertura a la població de la ciutat de Girona amb l’administració de dosis de Pfizer, i d’una altra tindrà abast supramunicipal com a punt de vacunació massiu d’AstraZeneca, amb l’objectiu de facilitar l’accés del conjunt de la ciutadania a la vacuna. L’organització dels efectius al Palau de Fires de Girona, així com l’horari d’obertura estarà subjecte a l’enviament de vaccins, fins a incrementar la vacunació també en caps de setmana. El primer dia, el dispositiu estarà operatiu entre les tres i les set de la tarda i dimarts i dimecres es vacunarà matí i tarda (de 9h a 14h i de 15h a 19h).
Una vegada es posi en funcionament el punt vacunal de Fira de Girona, i per tal de facilitar l’organització d’aquest espai massiu, s’hi concentraran els efectius tècnics i personals de vacunació de les quatre Àrees Bàsiques de Salut de Girona. D’aquesta manera, es reubicaran al Palau de Fires els dispositius que fins ara estaven repartits arreu de la ciutat: al Campus Salut de la Universitat de Girona (punt AstraZeneca), l’Espai Cívic Mercadal, el Pavelló de Fontajau, el Pavelló de Palau i a la Llar de Jubilats de Taialà. La posada en funcionament del punt de vacunació massiu comptarà també amb la participació d’equips d’infermeres voluntàries i jubilades que ja van tenir un paper clau en la campanya de vacunació a les residències.
La tria del Palau de Fires s’ha fet seguint criteris geogràfics, poblacionals, d’accessibilitat i organitzatius, ja que donades les seves dimensions té una major capacitat de vacunació.
La gent de la ciutat de Girona que s’hagi de vacunar amb Pfizer serà citada pel seu propi equip d’atenció primària. Mentre que la ciutadania dels grups a vacunar amb AstraZeneca, podrà demanar cita quan els toqui per edat i triar el punt de vacunació dels dispositius disponibles en aquell moment, entre els quals el Palau Firal de Girona.
La vacunació en aquest punt massiu complementarà la que ja es desenvolupa en altres espais de la regió: de proximitat, majoritàriament en CAP o en equipaments externs complementaris; i de capacitat mitjana, de cobertura comarcal, operatius a dia d’avui com a punts de vacunació AstraZeneca (Figueres, Olot, Blanes, Ripoll i Calonge). Pel que fa a les vacunes de Moderna s’estan administrant des de l’àmbit hospitalari.
La Regió Sanitària de Girona compta a dia d’avui amb la cessió d’una seixantena d’espais municipals que els ajuntaments han posat a disposició de Salut per poder-ne fer ús en funció de nombre de vacunes que arribin.
El PSC de Salt presenta una moció per preservar les activitats culturals durant el nou confinament comarcal
Els socialistes volen pal·liar parcialment així l’afectació d’aquest nou confinament al sector cultural, un dels sectors més afectats per la COVID-19
Els socialistes saltencs han presentat una moció per preservar les activitats culturals durant el nou confinament comarcal per al proper ple de dilluns. El PSC de Salt pretén pal·liar, encara que sigui de forma parcial, més afectacions a un sector molt tocat per tota la crisi derivada de la COVID-19. El PROCICAT va decretar el passat dia 7 d’abril un nou confinament comarcal, per un termini de deu dies, i que pot ser prorrogable, amb una afectació directa sobre l’estabilitat de la programació dels espectacles i sobre els usuaris de la cultura que ja havien adquirit entrades per assistir a esdeveniments culturals.
“Aquest nou confinament comarcal agreujarà més encara la difícil situació que ja pateixen les empreses i institucions culturals, amb el complicat sistema de restriccions d’aforament i tocs de queda decretats des de fa mesos per les autoritats sanitàries” ha explicat el portaveu socialista, Joan Martín, que ha afegit que “el 6% de les empreses de Catalunya que han presentat un ERTO són del sector de la cultura: 5.765 expedients (d’un total de 96.704 a tot Catalunya), que afecten 52.095 treballadors segons dades del maig de l’any passat facilitades per la mateixa Conselleria de Cultura”.
“L’actual emergència sanitària, social i econòmica, ha posat de manifest la vulnerabilitat de la cultura, i de manera especial la indústria cultural a Catalunya, quan encara no s’havia recuperat de l’anterior crisi econòmica i financera. Estem, per tant, davant d’una emergència també cultural que exigeix més recursos públics i una estreta col·laboració entre administracions i sectors culturals” ha subratllat Martín.
“Som coneixedors de les diverses iniciatives que s’estan prenent des dels diferents sectors culturals, més concretament des del sector de les arts escèniques i sector de la música en viu, a les quals donem ple suport. També des del govern central, amb els 2 decrets específics de Cultura, i des de la Diputació, amb la creació d’una línia d’ajuts a autònoms i petites empreses del sector cultural per un import de 150.000 euros arran d’una moció del grup, els socialistes estem compromesos amb el sector” ha conclòs el portaveu socialista.
Els tres punts d’acord que proposa la moció són els de reconèixer que per aquest ajuntament la cultura és un servei públic, un dret de la persona, una eina de convivència, un element fonamental de l’Estat del benestar, com a eina d’integració, cohesió social i igualtat d’oportunitats; instar al Govern de la Generalitat a acceptar que les entrades a espectacles culturals esdevinguin salconduits culturals, que permetin la lliure circulació entre comarques per facilitar l’assistència a qualsevol esdeveniment cultural i així demostrar que, tal com va declarar el govern de la Generalitat de Catalunya, la Cultura és un bé essencial i finalment traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Govern de la Diputació, al Consell Comarcal, i a les entitats i associacions culturals del municipi.
Un grup de joves impulsa de de la Fàbrica Jove de Salt el rodatge de la sèrie Relief
S’ha posat en marxa amb el capítol pilot d’una proposta que mostra la realitat social i cultural d’un grup d’amigues d’origen nigerià
Un grup de joves de la Fàbrica Jove de Salt ha impulsat la sèrie Relief que vol mostrar la
realitat social i cultural d’un grup d’amigues d’origen nigerià i on es tracten reptes com la inclusió social. El 30 de març es va posar fil a l’agulla amb el rodatge a diverses localitzacions com Salt, Banyoles i Sarrià de Ter.El projecte es va posar en marxa el setembre de 2020 i, des d’aleshores, un grup de vuit joves s’han anat reunit amb una educadora de la Fàbrica Jove i amb el suport de la Cristina Guasch, estudiant d’Arts Escèniques de l’ERAM, i de l’Atzar Vilanova, Upuntvuit Audiovisuals, han escrit el guió que, posteriorment, han interpretat.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
