Mònica Batet, Irene Solà i Eva Piquer són les finalistes del 18è Premi Literari ‘Setè Cel’ de Salt
El jurat dels Premis Literaris ‘Setè Cel’ de Salt han escollit les últimes obres d’Irene Solà, Eva Piquer i Mònica Batet com a finalistes del guardó per al 2024. Així els llibres “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres” d’Irene Solà, “Aterratge” d’Eva Piquer i “Una història és una pedra llançada al riu” de Mònica Batet opten a endur-se els 3.000 euros d’aquest premi literari que ja arriba a la 18ena edició.
Una de les novetats és que l’entrega del guardó s’avançarà i la guanyadora d’enguany recollirà el reconeixement durant el primer semestre de l’any, en comptes de la tardor com era l’habitual. La voluntat del jurat avançant l’entrega del premi és donar més recorregut a les obres finalistes i en especial a la guanyadora al llarg de l’any en curs, tenint en compte que es tracta d’obres publicades en català entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2023 i tenint en compte que el guardó va néixer precisament per fomentar la lectura. El jurat dels premis ‘Setè Cel’ és presidit per Vicenç Villatoro i en són vocals Guillem Terribas, Miquel Berga, Albert Rossich i Margarida Casacuberta, així com l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, i el regidor de Cultura, Toni Vidal, amb veu però sense vot, que actua com a secretari, i que en són membres nats.
El premi literari del ‘Setè Cel’ es va començar a entregar a l’any 2007 i l’impulsen l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Salt, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. Un cop el jurat ha designat les tres novel·les finalistes al premi del 2024, d’entre les vuit obres més votades per les biblioteques públiques de Catalunya, els clubs de lectura de Salt, i enguany els de Santa Coloma de Farners i Vidreres faran a partir d’ara la lectura i valoració de les obres escollides. El premi també permet a una desena de bibliotecaris de les comarques gironines que amb el grup de lectura “Llibres i Companyia” també participen en la decisió final que acabarà escollint l’obra guanyadora del premi, l’únic premi català que té compte els lectors i els bibliotecaris en la presa de decisió final.
Aterratge d’Eva Piquer
La protagonista d’Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d’un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l’aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s’adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà
Una novel·la desbordant, plena d’històries i personatges maleïts més enllà del temps. Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s’agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d’un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
Una historia és una pedra llançada al riu de Mònica Batet
El Futur Folklorista i el Futur Revolucionari es van fer amics en una escola de ball, tot i que a ells no els preocupava gens aprendre’n. De fet, només els interessen els contes populars (i després les cançons, i els jocs) i se’n fan uns grans experts, fins que un dia els governants alteraran el destí de tota la societat i, és clar, el d’ells dos. Entre la tradició oral i la literària, cada lector pot reconèixer els personatges i la ciutat on viuen malgrat que no tinguin nom. També el país on passa tot plegat, el moment històric, els canvis socials.
