Assaig obert de ‘Cuerpos Celestes’ d’AzkonaToloza

Després de vuit anys recorrent Abya Yala de la mà de la Trilogía Pacífico, buscant les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbarie capitalista sobre la vida en el planeta, bucejant en les conseqüències de l’extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelet tot això, les preguntes s’amuntegaven: i ara què? Cap a on anem? Quina superficie hem de rastrejar? Quines veus hem d’escoltar? I la primera pista es trobava a l’últim vers de Teatro Amazonas: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.

Després d’anys parant atenció a veus i relats humans, ara a qui tocava escoltar? I si no fossin els humans? Ni els animals, ni els arbres son els que tindrien l’última paraula, com va escriure Joan Brossa. I si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques? En això consisteix el primer gest del projecte: en apartar allò humà del centre de l’escena per situar-hi allò mineral. Per escoltar com les nostres veus entren en diàleg amb el cruixir de les pedres i les freqüències dels moviments satelitals.

Un projecte de la companyia resident AzkonaToloza.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.