Al passeig dels Països Catalans, els arbres han estat testimonis silenciosos de la vida a Salt durant dècades. Les seves copes verdes oferien una línia d’ombres que refrescava el camí dels veïns en dies calorosos i donava un respir a una vila en constant transformació. Ahir al matí, però, va començar una desforestació que continuarà mentre es desenvolupen les obres del BRCAT, deixant enrere una estela de troncs caiguts i branques trencades.
Aquestes tala massiva, que continuarà durant tot el procés de construcció del BRCAT, segur que provoca una resposta emocional profunda de pèrdua entre saltenques i saltencs, que es veu ara orfe d’un element natural i de gran valor.
Això sí, en el futur, si anem amb bus guanyarem algun minut. Però d’aquest tema ja parlarem un altre dia.
És irònic que en un any en què Salt ha designat diversos llocs com a refugis climàtics, s’estiguin tallant arbres que podrien haver contribuït a aquesta funció.
Encara més, aquesta acció sembla especialment incongruent si considerem la manca d’ombra als patis de les escoles del municipi, on els infants es veuran exposats al sol.
Sense tenir ni idea de jardineria, ja direu els que en sabeu, no és podria considerar alternatives com el trasplantament d’aquests arbres madurs o l’aprofitament dels existents, especialment en un projecte que compta amb un pressupost de 5,5 milions d’euros?
Tinc la imatge al cap de pagesos indignats trasplantant un Pi gegant enmig de l’AP 7.
Al finalitzar el tram, o les obres… es plantaran arbres nous (un arbre d’uns 5/7 anys més o menys té un cost entre 300/600€ per arbre segons la especie), però aquests no tindran la grandesa ni l’experiència dels que s’han tallat. Trigaran dècades a créixer i oferir els beneficis dels seus predecessors.
Aquesta desforestació ens obliga a reflexionar sobre les prioritats del desenvolupament urbà i la importància de la sostenibilitat. Crec que Salt es troba en un moment crucial per plantejar-se com vol que sigui el futur del seu entorn.
Aquesta part ja està decidida. És una part d’un conte trist. És part del BRCAT.
Què opineu?
