Situades a les zones Centre Maçana eleven a 53 els dispositius que hi ha distribuïts per tot el municipi
Aquestes incorporacions se sumen a la millora de la Sala Operativa de la Policia Local de Salt amb un nou programari, més pantalles i majors possibilitats de configuracióNou pas endavant de Salt per complementar el patrullatge a peu de la Policia Local amb una xarxa de càmeres de videovigilància a l’espai públic. En aquest sentit, s’han instal·lat cinc nous dispositius que eleven a 53 els que hi ha distribuïts per tot el municipi. Les noves càmeres s’han
situat a la zona Centre (carrers Torres i Bages i Francesc Macià) i zona Maçana (Marqués de Camps i avinguda de la Pau).Les primeres de videovigilància es van instal·lar l’any 2009 i, des d’aleshores, s’ha anat ampliant la xarxa perquè tal com explica el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Salt, Toni Vidal, “des de la Policia Local sempre s’ha apostat per aquesta eina, amb un elevat potencial efecte dissuasiu i per les possibilitats que ens dóna a l’hora d’identificar possibles infractors”.Les càmeres de videovigilància de Salt són revisades cada any per la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància, organisme que depèn del departament d’Interior de la Generalitat, perquè es garanteixi el dret a la privacitat, intimitat i a la imatge dels ciutadans que poden resultar afectats per aquests dispositius de gravació.
Millores a la Sala Operativa de la Policia Local
L’ampliació de la xarxa de càmeres a L’espai públic se suma a la millora de la Sala Operativa de la Policia Local de Salt amb la instal·lació d’un nou programari, més pantalles i majors possibilitats de configuració de tot el sistema.En aquest sentit, i gestionat directament per l’àrea d’Informàtica de l’Ajuntament de Salt, s’han integrat totes les càmeres en un únic programari més àgil i amb més capacitat de gestió. Les pantalles de control s’han ampliat a sis, de dimensions superior, amb tecnologia LED i amb majors possibilitats de control i configuració.
Més de dues mil persones han participat al cribratge massiu de la Universitat de Girona
Els resultats han aflorat 10 positius i 54 persones amb anticossos que ja han passat la malaltia
El cribratge massiu que el Departament de Salut ha organitzat a la Universitat de Girona (UdG) ha comptat amb la participació de més de dues mil persones que s’han fet les proves PCR i els testos serològics ràpids per detectar casos asimptomàtics de COVID-19. De les 2.203 PCR analitzades, 10 han donat positiu. Durant el cribratge a la UdG es van fer també 2.162 proves serològiques, 54 de les quals han detectat la presència d’anticossos i, per tant, que ja s’ha passat la malaltia. En el moment en què s’han anat coneixent els resultats, el Servei de Vigilància Epidemiològica ha iniciat l’estudi i el rastreig de contactes de cada un dels casos positius per tallar les cadenes contagis i dictar el corresponent aïllament.
El cribratge estava obert a tots els membres de la comunitat universitària (personal docent, administratiu i l’alumnat), amb el requisit de ser asimptomàtic i no haver completat la pauta de vacunació. Les proves es van desenvolupar en sis jornades distribuïdes entre el 8 i el 22 d’abril i en dos espais diferents: al Campus Montilivi (8, 9, 21 i 22 d’abril) i al Campus Barri Vell (14 i 15 d’abril).
Els participants podien fer-se dues tipologies de proves: PCR, per detectar contagis en persones asimptomàtiques, o test serològic ràpid amb sang capil·lar, que permet quantificar la presència d’anticossos i saber si s’ha passat la malaltia. Es podia triar si realitzar-ne només una o ambdues.
La Universitat de Girona és una de les dotze universitats catalanes que han participat en el cribratge massiu durant el mes d’abril amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió del virus. Els grups d’edat compresos entre 11 a 20 anys i de 21 a 30 anys són les dues franges amb major incidència de COVID-19, però en canvi s’ha detectat que en cas que agafin la malaltia, presenten simptomatologia lleu o asimptomàtica. És per això que en el marc de l’estratègia de gestió de la pandèmia s’ha decidit impulsar els cribratge a la comunitat universitària per arribar a aquests grups d’edat.
Dins dels municipis grans hi ha importants contrastos socioeconòmics
Els nivells socioeconòmics més alts i els més baixos es localitzen a l’interior de les ciutats
L’Idescat presenta l’índex socioeconòmic territorial (IST), una estadística nova que aporta novetats importants en el coneixement de la realitat territorial. S’ofereix un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, que són d’especial interès a nivell inframunicipal.
L’índex socioeconòmic territorial resumeix informació de 6 indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana, i renda mitjana per persona.
Els resultats de l’IST es proporcionen per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en 853 unitats territorials de similar grandària poblacional (unes 9.000 persones de mitjana). Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica.
El valor mitjà del conjunt de Catalunya és 100; per tant, quan un valor de l’IST és inferior a 100 equival a un nivell socioeconòmic inferior a la mitjana catalana, i com més baix sigui el valor de l’IST més baix és el nivell socioeconòmic del territori que representa. Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).
Hi ha forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants
La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar el nivell socioeconòmic dels barris i aportar informació sobre la segregació territorial. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants viuen 4 milions de persones, que sumen més de la meitat de la població de Catalunya i que s’han distribuït en un total de 475 agrupacions censals.
Barcelona és el municipi amb contrastos més grans entre agrupacions censals. L’any 2018, el nivell socioeconòmic més baix es troba a Barcelona 3 (la Riereta) (IST 64,9) i el més alt a Barcelona 78 (les Tres Torres) (IST 138,6). El segueix Badalona, amb contrast entre Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) (IST 51,8) i Badalona 1 (Centre) (IST 123,1). En tercer lloc Girona, amb diferències entre Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) (IST 57,4) i Girona 7 (Montjuïc) (IST 126,1).
Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen, respectivament, a les agrupacions censals de Sabadell 7 (Can Puiggener) (IST 63,7) i Sabadell 3 (Centre, Museu d’Art-Imperial) (IST 125,8); Terrassa 6 (Ca n’Anglada) (IST 64,3) i Terrassa 3 (Centre – Estació del Nord) (IST 122,5); i Mataró 7 (Rocafonda) (IST 63,9) i Mataró 2 (Eixample – districte censal 1) (IST 118,4).Les agrupacions censals amb els nivells socioeconòmics més alts i els més baixos es corresponen a barris de l’àmbit urbà
Les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més alt de Catalunya l’any 2018 són:
Barcelona 78 (les Tres Torres) amb IST 138,6
Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) 136,5
Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central – el Colomer – Pla de la Pagesa – Can Majó) 135,6
Barcelona 83 (el Turó Parc) 134,6
Barcelona 77 (Can Ràbia i la Nena Cases) 133,6
Barcelona 72 (la Font dels Ocellets i Santa Gemma) 133,4
Sant Cugat del Vallès 7 (Turó de Can Mates – Bell Indret – Colònia Oller – Can Gatxet) 132,6
Sant Cugat del Vallès 2 (Torreblanca – Torrenegra – Sol i Aire – Sant Medir) 131,9
Barcelona 76 (els Caputxins, Can Ponsic i Santa Amèlia) 131,6
Barcelona 81 (Mandri) 131,3
A l’altre extrem, les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més baix de Catalunya són:
Salt 3 (Nucli urbà Nord-oest) amb IST 37,1
Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) 50,6
Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) 51,8
Balaguer 2 (Nucli urbà Oest – Nucli Antic) 56,6
Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) 57,4
Salt 2 (Nucli urbà Nord-est) 58,1
Figueres 4 (Oest) 59,2
Tortosa 3 (Nord-est) 59,6
Montornès del Vallès 1 (Nord) 61,0
Canovelles 1 (Nucli urbà Centre i Est) 61,7
Resultats per barris de Barcelona
En el municipi de Barcelona es presenten resultats per les seves 190 agrupacions censals, i també pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament.
Segons l’IST, l’any 2018 els barris de Barcelona amb més nivell socioeconòmic expressat en índex Catalunya=100 són Les Tres Torres (136,3), Sant Gervasi-Galvany (131,8) i Sant Gervasi-la Bonanova (130,2) i els de menys nivell socioeconòmic són Ciutat Meridiana (67), la Trinitat Vella (73,4) i Torre Baró (73,8). L’IST del conjunt del municipi de Barcelona és de 108,9.
Resultats per àmbits del pla territorial
Àmbit Metropolità
En cada una de les 5 comarques de l’àmbit Metropolità les agrupacions censals més freqüents són les que presenten un nivell socioeconòmic alt i mitjà alt de l’IST. El Barcelonès i el Maresme es caracteritzen perquè les agrupacions censals de nivell socioeconòmic alt són les més freqüents (88 de 272 al Barcelonès i 20 de 48 al Maresme), mentre que a les comarques del Baix Llobregat (37 de 107), Vallès Occidental (32 de 106) i Vallès Oriental (19 de 43) les agrupacions censals més freqüents són les nivell socioeconòmic mitjà alt.
A les comarques metropolitanes es localitzen 35 agrupacions censals de nivell socioeconòmic molt alt: 24 a Barcelona, 7 a Sant Cugat del Vallès i 1 a Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Joan Despí i Sabadell respectivament.
A l’altre extrem, 41 agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: 8 a l’Hospitalet de Llobregat, 7 a Barcelona, 6 a Badalona, 6 a Santa Coloma de Gramenet, 3 a Mataró, 2 a Terrassa i 1 als municipis següents: Canovelles, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, les Franqueses del Vallès, Martorell, Montornès del Vallès, Sabadell i Sant Adrià de Besòs.
Comarques Gironines
Les Comarques Gironines es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 43 de les 75 agrupacions censals estan en aquests nivells.
Un total de deu agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Figueres 1 (Centre Nord), Figueres 4 (Oest), Figueres 5 (Est), Girona 2 (La Font de la Pólvora – Vila-roja), Lloret de Mar 2 (Litoral Central i Oest), Lloret de Mar 4 (Interior Central), Olot 1 (Centre Nord i Nord), Roses 1 (Litoral Central i Oest), Salt 2 (Nucli Urbà Nord-Est) i Salt 3 (Nucli Urbà Nord-Oest).
Una agrupació censal té nivell socioeconòmic molt alt, Girona 7 (Montjuïc), i 7 tenen nivell alt: Garrotxa Sud (Vall d’en Bas), Girona 3 (Eixample Nord-Est), Girona 5 (Eixample Sud-Est), Girona 11 (Montilivi, Creueta, Palau, l’Avellaneda), Gironès Oest i Nord-Oest (Bescanó), Gironès Centre (Quart) i Pla de l’Estany (sense Banyoles).
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (26 de 50) en els nivells socieoconòmics intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).
Sis agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Reus 9 (Fortuny, Juroca, Montserrat), Salou 1 (Nucli Urbà Litoral), Tarragona 7 (Torreforta i barris adjacents), Tarragona 8 (Campclar), Tarragona 9 (Bonavista) i Valls 3 (Sud).
Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Cambrils 2 (Est), Reus 6 (Ample, Mineta, Niloga, Poetes), Tarragona 5 (Nou Eixample Nord-Oest), Tarragona 12 (Urbanitzacions de Llevant) i Tarragonès Centre Nord (els Pallaresos).
Terres de l’Ebre
Les Terres de l’Ebre, a més de tenir la majoria de les agrupacions censals al nivell baix de l’IST (15 de 17), no en tenen cap en el nivell mitjà alt o alt, fet que determina que aquest territori sigui en conjunt el de nivell socioeconòmic més baix de Catalunya.
Dues agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Tortosa 3 (Nord-Est) i Montsià Sud-Oest (Ulldecona – la Sènia) i 8 tenen nivell mitjà baix: Amposta 2 (Sud), Baix Ebre Oest (Roquetes), Ribera d’Ebre Nord (Flix), Ribera d’Ebre Sud (Móra d’Ebre), Sant Carles de la Ràpita 2 (Sud), Terra Alta, Tortosa 1 (Sud-Est) i Tortosa 2 (Oest).
Ponent
Ponent es caracteritza per tenir la majoria de les seves agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 23 de les 35 agrupacions censals estan en aquests nivells.
Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Balaguer 2 (Nucli urbà Oest – Nucli Antic), Guissona, Lleida 5 (Centre Històric, Rambla Ferran-Estació), Lleida 8 (Mariola) i Mollerussa 1 (Centre).
Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Lleida 12 (Vila Montcada – Ciutat Jardí, Raimat, Sucs) i 6 tenen nivell mitjà alt: Balaguer 3 (Nucli urbà Sud-Est), Lleida 3 (Camp d’Esports, Joc de la Bola, Xalets – Humbert Torres), Lleida 4 (Cappont), Lleida 6 (Instituts – Templers, Caparrella, Butsènit), Lleida 12 (Vila Montcada – Ciutat Jardí, Raimat, Sucs), Segarra (sense Cervera i Guissona) i Segrià Centre Nord (Alpicat-Torrefarrera).
Comarques Centrals Les Comarques Centrals es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals (30 de 38) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).
Tres agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Manresa 1 (Antic i Districte Censal 6), Manlleu 1 (Centre Nord) i Vic 2 (Sud-Oest).
Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Bages Centre (Santpedor), i 17 tenen nivell mitjà alt: Bages Nord-Est (Sallent – Artés), Bages Centre Est (Sant Fruitós de Bages), Bages Sud i Sud-Oest (Castellbell i el Vilar – Sant Salvador de Guardiola), Bages Nord-Oest i Oest (Súria – Cardona), Berga 1 (Nucli Urbà Oest, Sud i Est – Exterior), Berguedà Nord (Bagà), Berguedà Sud (Gironella – Puig-reig), Manresa 6 (Carretera de Santpedor), Moianès, Osona Nord (Sant Pere de Torelló – Sant Quirze de Besora), Osona Nord-Est (Roda de Ter), Osona Est (Taradell), Osona Sud-Est (Tona), Osona Sud (Centelles), Osona Oest (Prat de Lluçanès), Osona Centre (Sant Hipòlit de Voltregà) i Vic 4 (Nord-Oest).Alt Pirineu i Aran
L’Alt Pirineu i Aran es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (8 de 9) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt.
Cap agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix i 1 té nivell baix, la Seu d’Urgell 1 (Sud-Est).
Quatre agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic mitjà alt: Alta Ribagorça, Aran, Cerdanya (sense Puigcerdà) i Pallars Sobirà.Penedès
El Penedès es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (38 de 53) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).
Una única agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix: El Vendrell 4 (Nucli Urbà Nord i Exterior Nord-Oest).
Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Igualada 4 (Centre Nord i Nord-Est), Sant Sadurní d’Anoia 1 (Districte Censal 1), Sitges 2 (Exterior i Urbanitzacions), Sitges 3 (Est) i Vilafranca del Penedès 5 (La Girada – Molí d’en Rovira – Poble Nou Sud-Oest).
Territori i Sostenibilitat publica l’estudi que avalua la població exposada al soroll de les grans aglomeracions urbanes
L’estudi correspon a grans aglomeracions urbanes que engloben quasi 3.200.000 de persones
En les zones estudiades la principal font que contribueix al soroll és el trànsit
L’estudi serveix de base per dissenyar els corresponents Plans d’Acció quinquennals, que s’estan elaborant actualment, i que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades
La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat els resultats dels Mapes estratègics de soroll corresponents a la fase 3 (2017-2022) de les grans aglomeracions urbanes supramunicipals de Catalunya que comprenen un total de 21 municipis. Els mapes s’ha presentat en el marc de la Setmana Sense Soroll, que es celebra fins al 2 de maig.
Aquests mapes, que també es poden consultar a través d’un visor específic, tenen en compte el soroll que prové del trànsit rodat, el trànsit ferroviari, els aeroports i les zones industrials.
Tal i com marca la normativa europea, els mapes serveixen de base per dissenyar els corresponents Plans d’Acció quinquennals que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades. Actualment s’està ultimant l’elaboració d’aquests plans d’acció i es preveu que s’aprovin al llarg de 2021.
A Catalunya hi ha 8 aglomeracions supramunicipals que engloben 21 municipis que suposen quasi 3,2 milions de persones:
Barcelonès I: Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Barcelonès II: Badalona i Sant Coloma de Gramenet.
Baix Llobregat I: Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desver.n
Baix Llobregat II: Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
Vallès Occidental I: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell.
Vallès Occidental II: Terrassa i Viladecavalls.
Gironès: Girona i Salt.
Tarragonès: Tarragona i la Canonja.
La publicació que s’ha presentat inclou els resultats dels estudis fets en aquestes vuit aglomeracions supramunicipals, que són els mapes que aprova la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic per donar compliment a les obligacions d’informació que estableix la Directiva europea.
Resultats de l’estudi
L’estudi s’ha centrat en el soroll procedent del trànsit viari, trànsit ferroviari, trànsit aeri i el procedent de les instal·lacions industrials. Així mateix, tot i que la Directiva no ho demana, a Catalunya també s’ha estudiat una cinquena tipologia de font de soroll anomenada oci i que correspon a les activitats comercials/restauració/oci.
Gràfics en horari dia i horari nit, valorant l’afectació de les fonts de soroll sobre la població
Igual que a la resta de grans aglomeracions urbanes d’Europa, la font principal de soroll en les grans aglomeracions catalanes és el trànsit viari, que afecta en menor o major mesura al 99,8% de la població total.
Pel que fa a la distribució de l’afectació relativa de les fonts de soroll sobre la població, la principal correspon al trànsit viari, seguit de la tipologia oci, transit ferroviari, soroll industrial i en últim terme el soroll de trànsit aeri.
L’estudi també conclou que gairebé el 18% de la població d’aquestes zones està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia i prop del 28% durant la nit.
Entre les zones estudiades, l’aglomeració del Barcelonès I és la que té més població exposada tant en valor absolut com en percentatge (nit). Això es deu a la seva densitat de població i a la mobilitat tant interior com d’entrades i sortides entre poblacions veïnes, ja que el trànsit rodat és la font predominant del soroll ambiental de les ciutats.
Comparativa dels percentatges de la població al soroll total, a l’indicador Lden i Ln comparant fase 2 i fase 3
No obstant, l’estudi també constata que hi ha hagut una lleugera millora en la qualitat acústica en els darrers cinc anys respecte a les dades recollides durant el quinquenni 2012-2017, tot i que cal continuar avançant encara més.
Taula comparativa de la població exposada al soroll total, comparant fase 2 i fase 3, extraient l’aglomeració del Barcelonès I dels càlculs
Aquesta millora es fa més visible si considerem separadament l’aglomeració del Barcelonès I (que pot provocar distorsions en l’anàlisi de les dades a causa del seu pes poblacional ) i la resta d’aglomeracions. En aquest cas s’observen disminucions de 3 i 7 punts en les franges de dia i nit, respectivament.
L’estudi també recull les dades pel que fa al que s’anomenen zones tranquil·les urbanes i, que segons la Directiva europea cal preservar especialment. Es tracta de zones amb un criteris acústics de qualitat, que se situen en menys 55 dB(A) durant el dia i en menys 45 dB(A) a la nit. En aquest cas s’observa que un 26,4% de població es troba per sota els 55 dB(A) en període dia i un 22,2% de població per sota els 45 dB(A) en període nit.
L’alcalde, Jordi Viñas, es mostra satisfet i destaca que es desbloqueja definitivament ‘una actuació reivindicada i necessària des de fa anys”
El departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha adjudicat les obres d’ampliació de l’Escola Gegant del Rec de Salt per un import total de 5.132.832 euros. Aquesta actuació permetrà eliminar els barracons i forma part de la planificació municipal en equipaments educatius com també ho és la construcció d’un nou centre de secundària en uns terrenys a tocar del Parc Monar.
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, valora positivament l’adjudicació i recorda que amb aquest nou pas “es dóna resposta a una reivindicació molt necessària i que permetrà deixar de banda els barracons i que la comunitat educativa del centre pugui gaudir d’un edifici de construcció”.
Per la seva banda, el regidor d’Educació, Fermí Cunill, es mostra satisfet amb l’adjudicació, un pas que “des del consistori fa anys que treballem, amb el departament, per tal d’aconseguir definitivament la construcció del Gegant del Rec”.
‘Dioptria’, un dels discos més icònics de la història musical de Catalunya, compleix mig segle de vida i Pau Riba ha decidit retre-li homenatge com mereix. El músic recupera el repertori d’aquest doble treball en una gira on l’acompanyarà De Mortimers, la seva banda de capçalera. En total, set músics sobre l’escenari per revisitar el que és considerat el millor disc en català de tots els temps per la revista Enderrock i un treball que va catapultar Pau Riba com un dels artistes més admirats i respectats de la segona meitat del segle XX a Catalunya.
Van acomiadar-se dels escenaris a finals de 2019, assegurant que tornarien a 2021. Promesa complida per part de ZOO. El mes de gener acabava de començar, quan els valencians van irrompre amb «Avant», el primer single del seu nou treball ‘Llepolies’. Un àlbum molt anhelat i el millor de la banda fins aquest moment, que ara pren altra dimensió al poder presentar-ho en directe, el proper 24 d’abril al Festival Strenes.
El folk acústic i el pop independent en la seva accepció més íntima són els signes d’identitat de Maria Jaume, jove cantautora mallorquina que es presenta amb un grapat de cançons pròximes i sinceres, marcades per unes lletres crues i transparents, amb referents que van de Julia Jackin o Angel Olsen a Miquel Serra, sempre amb un regust mediterrani. Guanyadora a la darrera edició del concurs Sona 9, ara presenta el seu primer àlbum, «Fins a maig no revisc», produït per Pau Vallvé.
Imatges del Concert de Maria Lluïsa
Després de sorprendre amb l’EP «Pren-t’ho amb calma» i consolidar-se amb el primer LP «És per tu i per mi», aquest 2021 Marialluïsa retornen amb una trilogia de singles encapçalada per «Veig la sort». Una nova dosi de cançons senzilles però preciosistes, que s’enlairen sobre melodies brillants i sons atmosfèrics. Marialluïsa són Pau Codina (veu i guitarra), Carles Guilera (guitarra elèctrica i teclats), Andreu Dalmau (baix) i Pol Mitjans (bateria).
Descobreix els dies internacionals del mes de maig. Troba els dies internacionals, el dia mundial del dia.
El primer dimarts de maig: Dia Mundial de l’Asma El dia de pleniluni del mes de maig: Dia de Vesak (festa budista reconeguda per l’ONU) El segon dissabte de maig i d’octubre: Dia Mundial de les Aus Migratòries
Dies internacionals de maig
1 de maig – Dia Internacional dels Treballadors 1 de maig – Dia Mundial de l’Amor 1 de maig – Dia Mundial de la Malaltia de Lyme 1 de maig – Dia Mundial de la Espondilitis Anquilosant 2 de maig – Dia de la Mare 2 de maig – Dia Internacional contra el Bullying o l’Assetjament Escolar 2 de maig – Dia Mundial del Riure 2 de maig – Dia Mundial de la Tonyina 3 de maig – Dia Mundial de la Llibertat de Premsa 4 de maig – Dia de Star Wars 4 de maig – Dia Internacional dels Bombers 5 de maig – Dia Mundial de l’Asma 5 de maig – Dia Internacional de la Llevadora 5 de maig – Dia Mundial del Patrimoni Africà 5 de maig – Dia Mundial de la Hipertensió Pulmonar 5 de maig – Dia Mundial de la Salut Mental Materna 5 de maig – Dia Mundial de la Llengua Portuguesa
6 de maig – Dia Internacional sense Dietes 6 de maig – Dia Mundial de la Clau 6 de maig – Dia Internacional de la Osteogènesi Imperfecta
6 de maig – Dia Mundial de l’Acordió 8 de maig – Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja 8 de maig – Dia Mundial de les Aus Migratòries 8 de maig – Jornades de Record i Reconciliació en Honor de qui Van perdre la Vida a la Segona Guerra Mundial 8 de maig – Dia Mundial del Comerç Just 8 de maig – Dia Mundial del Càncer de Ovari 8 de maig – Dia Internacional de la Talasemia 9 de maig – Dia d’Europa
9 de maig – Dia Mundial dels Mitjons Perduts 10 de maig – Dia Mundial del Lupus 12 de maig – Dia Internacional de la Infermera 12 de maig – Dia Mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica 12 de maig – Dia Europeu de les pimes 13 de maig – Dia del Nen Hospitalitzat 15 de maig – Dia Internacional de les Famílies 15 de maig – Dia Mundial de l’Astronomia 15 de maig – Dia Internacional de l’Objecció de Consciència 15 de maig – Dia Europeu contra l’Obesitat 15 de maig – Dia Internacional de l’Esclerosi Tuberosa 15 de maig – Dia Mundial del Whisky 16 de maig – Dia Mundial de la Llum 16 de maig – Dia Internacional de la Convivència en Pau 16 de maig – Dia Mundial de l’Angioedema Hereditari 17 de maig – Dia Mundial d’Internet 17 de maig – Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia 17 de maig – Dia Mundial del Reciclatge 17 de maig – Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació 17 de maig – Dia Mundial de la Hipertensió Arterial 18 de maig – Dia Internacional dels Museus 19 de maig – Dia Mundial de la Malaltia Inflamatòria Intestinal 20 de maig – Dia Mundial de les Abelles 20 de maig – Dia Internacional de l’Assaig Clínic 20 de maig – Dia Mundial de la Metrologia 20 de maig – Dia Internacional de la Malaltia de Behçet 21 de maig – Dia Internacional del Te 21 de maig – Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament 21 de maig – Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 22 de maig – Dia Internacional de la Diversitat Biològica 22 de maig – Dia Internacional de la Síndrome 22q11 23 de maig – Dia Internacional per a l’Eradicació de la Fístula Obstètrica 24 de maig – Dia Europeu dels Parcs Naturals 24 de maig – Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament 25 de maig – Dia de l’Àfrica 25 de maig – Dia Internacional de les Taques cutànies 25 de maig – Dia de l’Orgull Friki 25 de maig – Dia Mundial de la Tiroide 26 de maig – Dia de Vesak 28 de maig – Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones 28 de maig – Dia Internacional de la Síndrome de Treacher Collins 28 de maig – Dia Internacional de l’Hamburguesa 29 de maig – Dia Internacional del Personal de Pau de les Nacions Unides 29 de maig – Dia Mundial de la Salut Digestiva 30 de maig – Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple 30 de maig – Dia Internacional de la Síndrome Prader Willi 31 de maig – Dia Mundial sense Tabac
El poll del cap (Pediculus humanus var. capitis) és un insecte que viu entre els cabells i s’alimenta de la sang que xucla de la pell del cap en picar les persones.
Es reprodueix ràpidament, cada femella posa de cent a tres-cents ous anomenats llémenes, i s’escampa amb facilitat, sobretot en nens i nenes en edat escolar.
Ja us comença a picar el cap? 🥴
Els polls no volen ni salten, es transmeten per contacte físic directe entre els caps i amb l’ús compartit de qualsevol material que pugui estar en contacte amb uns cabells infectats, com ara pintes, raspalls, gorres, bufandes, tovalloles o coixins.
Els polls no volen ni salten, es transmeten per contacte físic directe entre els caps
Com es poden detectar?
Els polls es poden veure amb facilitat amb una bona il·luminació i separant els cabells per tal d’inspeccionar el cuir cabellut. Tenen uns 2 mm de longitud, són de color grisenc i no tenen ales. Les llémenes estan enganxades a la base dels cabells i són de color blanc groguenc. Es recomana iniciar la inspecció per la zona de darrere les orelles i la nuca.
Els signes i símptomes principals d’una infecció per polls són:
Picor persistent al cap.
Petites protuberàncies vermelles al cuir cabellut o al coll.
Presència de llémenes enganxades a la base dels cabells que són difícils d’extreure i de color nacrat.
Sensació de formigueig al cap.
Com es poden eliminar?
Els polls es poden eliminar ambl’ús de pintes (eliminació física) i de productes tòpics (eliminació química), com locions, cremes o xampús. S’han de tractar únicament aquelles persones a les quals els han detectat. Cal informar tots els contactes propers (família, escola, etc.) de la persona infectada perquè puguin comprovar si també en tenen. A banda d’això, es recomana rentar amb aigua calenta els barrets, les bufandes, els llençols i les tovalloles, i també les pintes i els raspalls.
Com s’utilitzen les pintes?
Les pintes per eliminar els polls tenen les pues molt primes i juntes (menys de 0,3 mm de distància entre elles), que en passar pels cabells arrosseguen els polls i les llémenes. Poden ser de plàstic o de metall. Cal utilitzar-les quan els cabells estiguin mullats, ja que el poll es mou amb més dificultat. També pot ser d’utilitat l’ús d’un condicionador que immobilitza els polls i permet veure’ls amb més facilitat.
S’han desenvolupat, també, pintes elèctriques que produeixen una petita tensió elèctrica que mata els polls i les llémenes. Aquest tipus de pintes s’han d’utilitzar amb els cabells secs.
Cal separar els cabells en diferents seccions i pentinar-los intensivament secció a secció, començant per l’arrel fins a la punta. Per a la detecció dels paràsits, es recomana pentinar entre 5 i 15 minuts en funció de la llargada dels cabells, i per a la retirada de les llémenes, uns 30 minuts. Després de cada passada pels cabells, cal netejar la pinta correctament per evitar que els polls retornin al cap. Aquest procediment s’ha de repetir cada 3-4 dies, durant 2 setmanes, des de la detecció de l’últim poll viu per eliminar les llémenes que poden haver quedat.
Com funcionen les locions, les cremes i els xampús?
Habitualment, l’ús de les pintes per si soles no és suficient per eliminar els polls. Hi ha disponibles al mercat nombrosos preparats tòpics (locions, cremes, xampús) amb agents amb dos mecanismes d’acció diferenciats:
Agents neurotòxics. Produeixen una paràlisi del poll.
Piretrines: són substàncies naturals obtingudes a partir de les flors del Crysanthemum cinerariefolium. Actualment, s’utilitzen piretrines sintètiques com la permetrina, que és la més estudiada i menys tòxica en humans. El temps d’aplicació de les piretrines és controvertit, però habitualment es recomanen entre 10 i 30 minuts.
Malatió: és un agent potent, habitualment efectiu amb una sola aplicació. No obstant això, el temps d’aplicació és més llarg (8-12 h), presenta una olor desagradable i és altament inflamable.
Agents físics. Es basen en l’asfíxia per taponament dels porus externs del poll.
Dimeticona i ciclometicona: són derivats de la silicona. Es considera un tractament eficaç i segur, no es tracta d’un insecticida i és menys irritant. El temps d’aplicació d’aquest producte és de 8 hores.
Com s’han d’utilitzar els preparats tòpics?
En general, cal tenir en compte que cap dels preparats és efectiu al 100% en l’eliminació dels polls i les llémenes, i que tots requereixen una segona aplicació al cap d’uns dies.
No es recomana l’ús de xampús perquè es dilueixen massa i el temps d’aplicació no és suficient.
En el cas de les locions, s’han d’assecar els cabells a l’aire i no utilitzar assecador.
Si s’utilitza una solució amb alcohol, convé aplicar-la en habitacions ventilades i lluny de les fonts de calor (foc, estufes, cigarrets, assecadors de cabells).
Cal seguir les instruccions d’ús de cada preparat. Tot i que poden variar en funció de cada producte, en general les recomanacions a seguir són les següents:
Aplicar el producte sobre els cabells secs assegurant-se que cobreixi tots els cabells des de l’arrel fins a les puntes.
Deixar actuar el producte el temps recomanat.
Rentar els cabells amb un xampú normal.
Repetir aquest procés als 7-10 dies de tractament.
Al cap de 8-10 dies, cal tornar a utilitzar la pinta, i si no se’n troben, el tractament haurà tingut èxit.
Si es troben polls o llémenes, el tractament haurà fracassat i caldrà repetir-lo.
Com puc saber quin és el tractament més adequat?
L’elecció del tractament varia en funció de l’edat dels infants infectats i d’algunes situacions clíniques concretes. Hi ha algunes recomanacions específiques:
Infants menors de 6 mesos: ús de pintes.
Infants de 6 mesos a 2 anys: ús de pintes o de productes tòpics derivats de la silicona.
Infants majors de 2 anys i adults: es recomana l’ús de preparats tòpics, com permetrina o silicones. El malatió es recomana com a alternativa.
Durant l’embaràs i la lactància materna: ús de pintes o de silicones. Alternativament es pot utilitzar malatió.
Pacients asmàtics: les solucions amb alcohol estan contraindicades. Es recomana l’ús de pintes o silicones.
Què se sap sobre els remeis naturals per eliminar els polls?
Tradicionalment, s’han utilitzat moltes substàncies a base de plantes per eliminar els polls, com ara els olis de lavanda, l’oli de l’arbre del te i l’oli d’oliva. El vinagre també s’ha emprat per ajudar a dissoldre el ciment adhesiu que fixa la llémena als cabells i facilitar la seva eliminació amb una raspallada. Malgrat això, no es disposa d’evidència suficient que avali el seu ús. D’altra banda, tot i que habitualment els remeis naturals es consideren segurs, si no s’utilitzen correctament també poden resultar tòxics.
Els polls es poden prevenir?
Hi ha disponibles al mercat preparats repel·lents o preventius dels polls, però no es recomana el seu ús.
La millor manera de prevenir la infecció per polls és rentar i pentinar freqüentment els cabells amb una pinta específica per a polls. També cal evitar l’ús compartit de pintes, raspalls, gorres i altres objectes que puguin estar en contacte amb els cabells.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
![Concert de Pau Riba a la Mirona [Imatges]](https://totsalt.cat/wp-content/uploads/2021/04/Concert-Pau-Riba-a-la-Mirona-5-TotSalt-1.jpg "Concert de Pau Riba a la Mirona [Imatges]")
![Concert ZOO a la Mirona [Imatges]](https://totsalt.cat/wp-content/uploads/2021/04/Concert-de-Zoo-a-la-Mirona-41-TotSalt-1.jpg "Concert ZOO a la Mirona [Imatges]")
![Concert de Maria Jaume, Marialluïsa a la Mirona [Imatges]](https://totsalt.cat/wp-content/uploads/2021/04/Concert-Maria-Jaume-a-la-Mirona-14-TotSalt-1.jpg "Concert de Maria Jaume, Marialluïsa a la Mirona [Imatges]")
