Xerrada sobre el procès de creació de ‘NAUTA’ de Cor de Teatre
Esdeveniment del Canal.
Una trobada amb els creadors i productors de Nauta.
Descobrirem com s’ha creat aquest espectacle multidisciplinari amb la fusió de les vídeocreacions en móns artístic virtuals i d’intel·ligència artificial de Franc Aleu, l’espai sonor i creació d’instruments virtuals de Dani López, el moviment escènic de Leo Castro (Mal Pelo), la programació i disseny tècnic de Marc Aleu i joies musicals de Monteverdi, Purcell, Rameau, Scarlatti, Haydn, Mozart, Grieg, Mahler i Leontovych.
Tot interpretat en directe per Cor de Teatre i dirigit per David Costa.
Dirigit especialment a l’alumnat d’ERAM, Galliner, ETECAM i altres escoles d’audioviusals del Gironès.
Més de 700 professionals coordinaran la resposta a totes les emergències sanitàries de Catalunya des de la nova seu situada a l’Hospitalet de Llobregat.
La nova seu del Servei d’Emergències de Catalunya (SEM) serà una realitat abans que acabi l’any. Es tracta d’un edifici bioclimàtic de construcció industrialitzada que substituirà una infraestructura que, després de gairebé dues dècades i arran d’una pandèmia, ha quedat obsoleta. L’immoble se situarà a la Gran Via, al costat de l’Institut Català d’Oncologia (ICO)-Hospital Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat, i coordinarà la resposta a totes les emergències sanitàries que tinguin lloc a la comunitat catalana gràcies a la tasca de més de 700 professionals.
La construcció de l’edifici, a càrrec de la UTE Ferrovial Construcción i Climava, té un cost aproximat de 50 milions d’euros i s’ha finançat amb Fons Europeus per a la Recuperació. A més, està previst que la Generalitat inverteixi altres 10 milions més en equipaments. Es tracta d’una infraestructura innovadora que s’està construint amb criteris mediambientals. De fet, la prefabricació, la sostenibilitat i l’eficiència són alguns dels factors que posen de relleu els reptes del projecte.
La nova seu del SEM compta amb cinc plantes, dues d’elles subterrànies, i inclou grans sales d’emergència CECOS, una base operativa, un centre logístic d’abast territorial i un espai de formació polivalent. A més, acollirà els serveis administratius i funcionals necessaris que integren el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, incloent-hi el 061 Salut Respon i part del 112, i garantirà una prestació ininterrompuda amb uns serveis essencials (electricitat, telecomunicacions) que no es poden veure afectats per cap contingència, fet que és una reivindicació històrica.
Dissenyat per la multinacional nord-americana AECOM i b720 Fermín Vázquez Arquitectos, el projecte incorpora la metodologia BIM (Building Information Modeling), un model de treball col·laboratiu que permet guanyar en eficiència i eficàcia. Els dissenyadors van afrontar el repte «des del convenciment que només treballant amb metodologia BIM podríem assolir els objectius». Així ho explica Edurne San Miguel, Digital Lead del departament de Buildings & Places de la multinacional nord-americana en l’última entrevista realitzada a AECOM i publicada a la secció AbiertoXObras de la consultora especialitzada Espacio BIM (www.espaciobim.com). «El Pla d’Execució BIM s’ha centrat en facilitar i accelerar la coordinació, planificació i validació efectiva del projecte, alhora que assegura el compliment dels objectius del client final (EIR)», afirma San Miguel.
En aquesta mateixa línia, Borja Sánchez Ortega, Director de Projectes i Director del Màster BIM Manager Internacional (+VR) de la mencionada consultora assegura que «BIM està permetent centralitzar tota la informació de la nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques (geomètrica, documental, etcètera) en un model digital desenvolupat per tots els agents que hi intervenen».
Assaig obert d’Hospital de Campo’ de Sociedad Doctor Alonso
Esdeveniment del Canal.
Estem tots malalts?
Partint del fet que en l’àmbit sanitari es reprodueixen, constantment, una sèrie de separacions (entre el cos i la ment, entre l’individu i la col·lectivitat, entre l’individu i el seu entorn, entre allò visible i allò invisible), que han donat lloc a una relació estranya amb els nostres propis cossos, Hospital de campo explora formalment aquesta ruptura.
A Hospital de Campo, els espectadors/pacients són curats pels metges/titelles, protagonistes de les “curacions” que l’hospital ofereix als visitants-malalts. Els intèrprets actuen com a mediadors-zeladors.
La Societat Doctor Alonso els darrers anys de recerca ha realitzat un treball de re-significació del teatre, els seus mecanismes i marges. Per fer-ho, han posat la mirada en determinats contextos quotidians que estan construïts a partir d’una estructura de “representació” dins del que anomenem realitat. En aquesta ocasió posen el focus a la figura de la xamana, el metge, la curandera, aquelles que et permeten entrar en contacte amb la teva pròpia debilitat, de manera anàloga a la funció del teatre.
D’aquesta manera, posen la mirada als espais i dispositius socials destinats a rebre a les persones que pateixen física i psíquicament: els hospitals. Els hospitals com a generadors de realitats, a través d’un codi. Un llenguatge propi i un ritual, el seu propi protocol.
Assaig obert de ‘Les cases dels altres’ de La Intempèrie
Esdeveniment del Canal.
La Intempèrie presenta el seu quart espectacle: “Les cases dels altres”. Un espectacle collage, fet d’anècdotes i retalls vivencials, on l’espectador viatjarà a dintre de cases alienes. Una proposta que busca parlar de la quotidianitat, la intimitat i la necessitat per sentir que formes part d’un lloc, d’algú, d’un comú.
“Què és casa per a tu? On et sents més segur? Qui et recorda a casa? Quant de temps has necessitat per sentir això casa teva? Què significa néixer a un país, una família concreta, un territori? Quines implicacions té ser d’aquí i no d’allà? Com ens ho fem per pertànyer a un grup? Podem viure soles? Què passa quan ja no formem part d’aquest lloc, d’aquest país o d’aquest grup? Què passa quan ens expulsen? Què passa quan heretem unes creences o uns diners? On ens aferrem quan el món es desploma al voltant? Les preguntes que ens duen a crear aquest espectacle rauen en la idea i la por que existeixi la possibilitat de ser expulsada.”
La intempèrie obre un procés de creació per a compartir amb el públic aquesta recerca i reflexioinar conjuntament sobre aquestes qüestions.
Un projecte de la companyia resident La Intempèrie.
Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.
Si estàs considerant millorar el teu jardí amb una piscina de polièster, estàs fent una elecció intel·ligent. Aquest tipus de piscines, com les que ofereix Iteapool, són conegudes per la seva instal·lació ràpida i senzilla, així com per un manteniment mínim. Fabricades en una sola peça, la seva estructura monolítica les fa extremadament resistents, garantint una durabilitat excepcional. Aquestes piscines són resistents als canvis climàtics, així com als danys químics, cosa que les converteix en una opció robusta i duradora per a qualsevol llar.
Una de les característiques destacables de les piscines de polièster és la seva superfície no porosa, que impedeix la proliferació d’algues i altres microorganismes. Aquesta propietat redueix la necessitat d’utilitzar productes químics agressius per mantenir l’aigua neta, facilitant així el manteniment regular. A més, aquest tipus de superfícies són fàcils de netejar, ja que no acumulen brutícia amb la mateixa facilitat que altres materials.
Les piscines de polièster ofereixen una gran varietat de dissenys que s’adapten a qualsevol espai i estil de jardí. Pots escollir entre models clàssics amb formes tradicionals o optar per dissenys moderns i estilitzats que aporten un toc de sofisticació i elegància al teu espai exterior. Per exemple, la piscina elevada autoportant «Luna» ofereix una opció sense necessitat d’obres, amb dimensions de 4,60 x 2,20 metres i una profunditat de 1,20 metres. Aquesta piscina és ideal per a aquells que busquen una instal·lació fàcil i ràpida sense la necessitat de treballs de construcció. D’altra banda, la piscina prefabricada «Vela» destaca per un disseny modern i innovador, perfecte per donar un toc contemporani al teu espai exterior.
A més de ser una opció estèticament atractiva, les piscines de polièster són també econòmiques a llarg termini. La seva baixa necessitat de manteniment i la seva resistència a danys i desgast fan que les reparacions siguin rares, reduint així els costos associats al manteniment. Aquesta eficiència econòmica fa que la inversió inicial en una piscina de polièster sigui molt rendible amb el pas del temps.
El manteniment d’aquestes piscines és senzill i inclou passos bàsics com la verificació regular del pH i dels nivells de clor, així com l’ús de cobertes per mantenir l’aigua neta i a la temperatura adequada. Aquestes tasques són fàcils de gestionar i no requereixen un esforç significatiu, cosa que permet gaudir de la piscina amb mínim esforç.
Abans de comprar una piscina de polièster, és important considerar diversos factors. La mida i la forma de la piscina han de ser adequades per a l’espai disponible al teu jardí. També és crucial pensar en la logística d’instal·lació, ja que alguns dissenys poden requerir més treball de preparació que d’altres. Tanmateix, un cop instal·lada, una piscina de polièster ofereix una llarga vida útil i manté el seu aspecte atractiu durant molts anys, resistint bé el pas del temps i les inclemències meteorològiques.
En resum, les piscines de polièster són una opció excel·lent per a qualsevol llar que desitgi combinar funcionalitat i estètica. Ofereixen una instal·lació ràpida, un manteniment fàcil i una durabilitat excepcional, tot això a un cost accessible. Si estàs llest per transformar el teu espai exterior, descobreix totes les opcions disponibles i troba la piscina perfecta per a tu. Amb una piscina de polièster, podràs gaudir de moments inoblidables amb família i amics, creant records que duraran tota la vida.
L’Hospital Santa Caterina s’uneix a la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que se celebra de l’1 al 7 d’agost, per conscienciar sobre els beneficis de la lactància materna i promoure entorns que la facin possible. Sota el lema «Tancant la bretxa: suport a la lactància materna per a tothom», aquesta iniciativa busca millorar el suport a l’alletament i reduir les desigualtats presents en la societat.
Suport especialitzat a la lactància materna
Des de l’any 2018, l’Hospital Santa Caterina ofereix un servei especialitzat de suport a l’alletament. Aquest servei és liderat per dues professionals acreditades com a consultores internacionals en lactància materna, certificat per l’IBCLCE. A més, disposa d’un grup d’alletament que es reuneix setmanalment i d’una Comissió d’Alletament pluridisciplinària, integrada per llevadores, pediatres, ginecòlegs i personal infermer. El suport es brinda tant durant l’estada hospitalària com després de l’alta, mitjançant consultes telefòniques o presencials. Els motius de consulta són variats, incloent-hi problemes com clivelles, mastitis, escàs guany ponderal del nadó, i altres.
L’any 2023, l’Hospital Santa Caterina va atendre 936 parts. En el moment de l’alta, el 69% de les mares van optar per la lactància materna exclusiva. A més, el 100% dels nadons nascuts a terme van ser col·locats pell amb pell sobre la mare al néixer, i un 77% es van enganxar al pit durant la primera hora de vida.
Acreditació Internacional per la promoció de la lactància materna
L’any 2022, l’Hospital Santa Caterina va rebre la primera fase de l’acreditació IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància), promoguda per l’OMS i la Unicef. Aquesta acreditació internacional certifica la qualitat en les pràctiques d’atenció al part i suport a la lactància materna. Actualment, l’hospital treballa per aconseguir la segona fase d’acreditació, que inclou la implementació d’una política de lactància materna d’obligatori compliment i la formació específica de tot el personal. L’objectiu és assolir un 75% de lactància materna exclusiva en el moment de l’alta hospitalària.
Assaig obert d”Hospital de Campo’ de Societat Doctor Alonso
Esdeveniment del Canal.
Hospital de campoprové de la sensació, particular i compartida, de què tots estem malalts.
Quan ens preguntem per la naturalesa dels mals que arrosseguem, que apareixen tant en els nostres cossos com en les nostres psiques, es dibuixa una espècie de tret comú. Aquest el podríem definir com l’abandó de la dimensió subjectiva de la nostra existència corporal.
En aquesta residència-laboratori, la companyia treballa al voltant dels eixos dramatúrgics claus del procés: la idea del dolent, la idea del desdoblament i la relació entre el pacient i el que cura. Tot això, amb la idea de generar “noves performances” per tractar les nostres dolències.
Un projecte de la companyia resident Societat Doctor Alonso.
Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.
En un tranquil matí d’estiu, un tudó va despertar entre les branques d’un alt plataner al passeig dels Països Catalans, a Salt. Aquest arbre havia estat la seva llar durant molts anys, un lloc segur on criar els seus pollets. Des de la seva còmoda branca, el tudó observava el poble, gaudint de la brisa que agitava les fulles, el rum-rum dels cotxes i del so dels nens jugant a la distància. La seva vida segueix un ritme pausat i familiar, fins que, de sobte, tot va canviar.
Aquell matí, el so de les màquines trenca la tranquil·litat del lloc. Les obres del BRCAT que feia dies que remenaven va arribar al seu barri, i amb elles, la desforestació dels arbres que durant dècades havien estat un refugi verd per a molts animals, inclòs el tudó i la seva família. Des de la seva branca, el tudó va observar amb ansietat com les màquines s’aproximaven. Els altres ocells volaven esverats, i ell sabia que el perill era imminent.
El tudó havia construït un niu sòlid, un refugi per als seus pollets que estaven a punt de fer el seu primer vol. El matí, que havia començat amb l’esperança de veure els seus petits batejant les ales per primera vegada, es va convertir en una lluita per la supervivència. Mentre les màquines començaven a tallar els troncs i les branques, el tudó va intentar desesperadament guiar els seus pollets cap a la seguretat. Però, enmig del caos, va ser massa tard. Els sorolls ensordidors i la vibració de la destrucció van desorientar els joves ocells.
En pocs minuts, el plataner que havia estat casa seva va caure, arrossegant amb ell el niu i els pollets. El tudó, des de l’aire, va veure com la seva llar es desintegrava en un mar de fulles i branques trencades. Va intentar tornar, buscar entre les restes, però ja no quedava res. Els seus petits, que no havien conegut cap altre lloc al món, van desaparèixer entre les runes del seu niu destruït.
Desolat, el tudó va volar per sobre del que una vegada va ser el seu jardí verd. Amb els ulls atents, buscava algun senyal de vida, alguna oportunitat de rescat. Però només hi havia devastació. Els arbres caiguts, que havien estat un ecosistema vibrant, ara eren només restes tristes d’un paisatge natural. Els seus companys ocells havien fugit, i la seva pròpia casa s’havia esvaït.
Mentre sobrevolava el poble, el tudó es va sentir perdut. Les obres continuarien, i amb elles, la desaparició d’altres arbres, altres nius, altres vides. El tudó va trobar refugi temporal en un altre arbre, però el dol pel que havia perdut era aclaparador. Les seves vivències de pau i seguretat s’havien trencat en un sol dia, i el futur era incert.
Aquest relat hipotètic del tudó és un recordatori que la destrucció dels espais naturals afecta molt més que la vista o el paisatge urbà. Cada arbre abatut és una llar perduda, una història interrompuda, una vida que no pot continuar com estava prevista. Els animals que habiten aquests espais pateixen les conseqüències de decisions que, per als humans, poden semblar necessàries o inofensives.
Avui, el tudó busca un nou lloc on començar de nou, on pugui construir un altre niu i, potser, donar una altra oportunitat a la vida. Però la pregunta queda: quants més arbres hauran de caure abans que ens adonem del valor incalculable d’allò que estem perdent?
PD1. A la parella de tórtores que segurament heu vist moltes vegades sobre els semàfors entre el passeig i Marquès de Camps, els hi va passar el mateix. Van tirar el seu Til·ler.
PD2. Molts dels ocells que fan nius en arbres del passeig durant el mes de juliol encara crien. Els tudons, tórtores, garses, poder alguna mallerenga… i segur que més.
Al passeig dels Països Catalans, els arbres han estat testimonis silenciosos de la vida a Salt durant dècades. Les seves copes verdes oferien una línia d’ombres que refrescava el camí dels veïns en dies calorosos i donava un respir a una vila en constant transformació. Ahir al matí, però, va començar una desforestació que continuarà mentre es desenvolupen les obres del BRCAT, deixant enrere una estela de troncs caiguts i branques trencades.
Aquestes tala massiva, que continuarà durant tot el procés de construcció del BRCAT, segur que provoca una resposta emocional profunda de pèrdua entre saltenques i saltencs, que es veu ara orfe d’un element natural i de gran valor.
Això sí, en el futur, si anem amb bus guanyarem algun minut. Però d’aquest tema ja parlarem un altre dia.
És irònic que en un any en què Salt ha designat diversos llocs com a refugis climàtics, s’estiguin tallant arbres que podrien haver contribuït a aquesta funció.
Encara més, aquesta acció sembla especialment incongruent si considerem la manca d’ombra als patis de les escoles del municipi, on els infants es veuran exposats al sol.
Sense tenir ni idea de jardineria, ja direu els que en sabeu, no és podria considerar alternatives com el trasplantament d’aquests arbres madurs o l’aprofitament dels existents, especialment en un projecte que compta amb un pressupost de 5,5 milions d’euros?
Tinc la imatge al cap de pagesos indignats trasplantant un Pi gegant enmig de l’AP 7.
Al finalitzar el tram, o les obres… es plantaran arbres nous (un arbre d’uns 5/7 anys més o menys té un cost entre 300/600€ per arbre segons la especie), però aquests no tindran la grandesa ni l’experiència dels que s’han tallat. Trigaran dècades a créixer i oferir els beneficis dels seus predecessors.
Aquesta desforestació ens obliga a reflexionar sobre les prioritats del desenvolupament urbà i la importància de la sostenibilitat. Crec que Salt es troba en un moment crucial per plantejar-se com vol que sigui el futur del seu entorn.
Aquesta part ja està decidida. És una part d’un conte trist. És part del BRCAT.
La Festa Major de Salt és un dels esdeveniments més esperats de l’any per a molts saltencs i saltenques. La festa ofereix activitats per a totes les edats i gustos. Avui us deixem 10 coses per fer a la Festa Major de Salt amb nenes i nens.
1.- Taller de Cuina Little Chef:
Data i Hora: 24 de juliol a les 17:00 h.
Lloc: Museu de l’Aigua. Els nens poden aprendre a cuinar plats senzills i deliciosos en aquest taller de cuina. Inscripcions a salt@kidsandus.cat.
2.- Gegants de Salt
Cercavila del Pregó a càrrec dels Amics dels Gegants
Data i Hora: 24 de juliol a les 20h
Lloc: Recorregut: plaça de l’1 d’Octubre, carrer d’Enric Granados, carrer Major, carrer de Pere Gallostra, carrer d’Àngel Guimerà i plaça del President Lluís Companys.
Trobada Gegantera i Cercavila de Festa Major
Data i Hora: 27 de juliol a les 17.30 h
Lloc: Trobada Gegantera i Cercavila de Festa Major a càrrec dels Amics dels Gegants de Salt al parc de la Moreneta. A les 18 h inici de la cercavila amb el següent recorregut: carrer de Francesc Macià, carrer Major, carrer d’Enric Granados i plaça de l’1 d’Octubre.
3.- Correfoc Txiqui:
Data i Hora: 24 de juliol a les 21.15 h Correfoc de Joves Promeses a càrrec dels Diables d’en Pere Botero.
Lloc: Després del Pregó. Recorregut: carrer d’Àngel Guimerà, carrer de Miguel de Cervantes, carrer d’Enric Granados i arribada a la plaça de l’1 d’Octubre.
4.- Espectacle infantil: Rock per Xics
Data i Hora: 25 de juliol a les 19 h
Lloc: l’Escola Veïnat. Espectacle infantil a càrrec de Rock per Xics
5.- Saltucada
Data i Hora: 26 de juliol a les 18 h Saltucada, batucada dirigida per la banda dels Diables d’en Pere Botero i La Banda del Rec amb bandes convidades. A les 18 h concentració de bandes i sortida a les 19 h.
Lloc: Recorregut: plaça de l’1 d’Octubre, carrer d’Enric Granados, passeig de la Ciutat de Girona, carrer de Pius XII, carrer de Sant Dionís, ronda de la Sèquia Monar, carrer del Rec, carrer de Santa Afra i plaça de Sant Jaume (Can Panxut Festival), on es faran actuacions fins a les 22 h.
6. Espectacle infantil: Jordi Tonietti
Data i Hora: 27 de juliol a les 19 h Espectacle infantil a càrrec de Jordi Tonietti.
Lloc: Escola Veïnat.
7.- Concert de Jaume Barri i Festa de l’Escuma
Data i Hora: 28 de juliol a les 17 h Concert de Jaume Barri i Festa de l’Escuma a càrrec dels Marrecs de Salt al passadís de les Naus Guixeres.
Lloc: Passadís de les Naus Guixeres.
8.- Feixina
Data i Hora: 29 de juliol a les 19 h Feixina, amb animació i jocs per la mainada a càrrec de FEFE I CIA.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
