La novel.la “Les generacions espontànies” de Mar Bosch Oliveras guanya el Setè Cel de Salt

Mar Bosch és nascuda a Girona i viu a Vilablareix

La novel·la “Les generacions espontànies” de Mar Bosch Oliveras ha resultat premiada amb el Premi Setè Cel de Salt. D’entre les vuit obres triades per les biblioteques publiques, el jurat va escollir les tres finalistes i juntament amb tres membres dels clubs de lectors van triar la guanyadora.

Mar Bosch Oliveras , nascuda a Girona el maig de 1981, és una escriptora que viu a Vilablareix. És llicenciada en Filosofia i especialitzada en Periodisme Cultural per la Universitat de Girona. Va ser guanyadora del premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2012 amb la seva primera novel·la Bedlam: darrere les hores càlides, publicada per Empúries el 2013. El setembre de 2015 es va fer càrrec del primer club de lectura de la seva població, especialitzat en autors locals i amb presència dels autors a les trobades. Després del seu segon llibre, dedicat a la ciutat de Girona, el juny del 2016 va publicar la novel·la Les generacions espontànies amb Edicions del Periscopi.

El jurat presidit per Vicenç Villatoro, ha tingut com a vocals Jordi Viñas, Guillem Terribas, Albert Rossich, Miquel Berga i Eva Rigau, que va actuar com a secretària amb veu però sense vot. També hi han participat representats dels clubs de lectura de Salt, Porqueres i Sant Gregori.

Ressenyes de la novel·la premiada:

LES GENERACIONS ESPONTÀNIES, DE MAR BOSCH

Ressenya de Racó per llegir

Poques protagonistes hi deu haver que siguin tan o més extravagants que l’Eva Botet. El personatge principal de Les generacions espontànies és, en paraules seves, una dona “que s’ha fet a sí mateixa” i que busca prosperar des de la desesperança. La seva història gira al voltant d’una entrevista de feina a la qual Botet s’enfronta sense cap tipus d’expectatives. Amb la veritat com a estratègia, la protagonista competeix contra un exèrcit de rosses idèntiques que també volen començar a treballar. I el pla de l’Eva, aparentment absurd, funciona. El director general de l’empresa li demana més i més per conèixer tots els racons del seu passat laboral.

La novel·la de Mar Bosch s’estructura en parts diferenciades. Si no fos pel vincle que les lliga en una novel·la, funcionarien com a relats independents sense cap mena de problema. I aquest vincle és, precisament, l’entrevista de feina, que serveix a l’Eva per exposar les feines passades davant l’empresari. La protagonista rememora les seves experiències com a biòloga de préssecs transgènics, tanatopràctica, detectiu privat i substituta de professors i del que faci falta. Bosch no abandona el punt de surrealisme que ja apareixia a Bedlam i que forja una realitat més plàstica i singular.

Homes que llegeixen a l’ascensor, préssecs gegants, maquilladores amb bates tronades i vídues que parlen amb els morts coincideixen al llarg de la novel·la, on cada personatge té algun aspecte que el fa especial i la majoria comparteixen una bondat innata. Exceptuant una russa malèvola i un nòvio adúlter no hi ha dolents a Les generacions espontànies, tot i que això no implica que la història sigui de cotó fluix. A través de la rialla, Bosch parla de la diferència i de com la societat tracta aquells que no són iguals. El seu humor és irreverent, divertit i àcid, però també amaga un rerefons que qüestiona, com una galleda d’aigua freda, moltes facetes de la societat actual.

Ressenya de Mònica López

Les entrevistes de feina, sobretot quan ets novell en aquest camp, fan respecte. D’entrada no acabes de tenir prou clar com t’hi has de moure o desenvolupar. Per això, probablement els aspirants a una feina acostumen a passar-ho força malament, a demanar consells a la família i als amics, i a autoexigir-se l’esforç de treure-hi el millor d’un mateix: vestuari impol·lut, somriure de model publicitari i una vitalitat i originalitat que deixin esmaperdut qualsevol responsable d’un departament de RH. Sens dubte, tot un ritual en què la psicologia i l’autoestima entren en joc. Probablement és per aquest motiu que, malgrat que els processos selectius laborals semblen monòtons i basats en un ritual força repetitiu, donen tant de joc literari. De ben segur que deveu haver sentit a parlar de la coneguda obra de teatre de Jordi Galceran, El mètode Grönholm , que arrenca just en una sala d’espera amb quatre candidats pendents d’una entrevista de feina… Doncs, bé, deixem el teatre i anem al paper: aquest agost (mes de vacances per excel·lència, però també l’època en què es fan més prospeccions de futur -amb permís del 31 de desembre-), us recomanem una novel·la que gira al voltant d’una entrevista de feina. Les generacions espontànies , de Mar Bosch (Periscopi, 2016), és una novel·la hilarant, protagonitzada per l’esperpèntica Eva Botet, que ens explica en primera persona les seves vivències personals -sobretot les relacionades amb el món laboral-, plenes d’elements surrealistes i extravagants, al llarg d’una entrevista de feina. No us equivoqueu, tanmateix; rere aquesta façana humorística, la trama ataca directament un dels punts febles de la societat catalana actual: la fràgil vida laboral de molts joves. L’Eva fa massa temps que malda per trobar una feina estable, que li permeti deixar enrere mesos i mesos de feines precàries i/o mal remunerades, si tenim en compte que es tracta de tota una experta en genètica. Així, al llarg de la trama, l’Eva ens descriu el seu currículum, farcit de feines insòlites i períodes de desocupació, amb una frescor i autenticitat insòlites, cosa que fa impossible que no sentim empatia amb la protagonista. Malgrat els desenganys, l’Eva no ha abaixat mai els braços i creu que encara hi haurà algú disposat a oferir-li una oportunitat… Paral·lelament, aquesta noia tan espontània i sincera també ens retrata la seva vida sentimental i familiar, que tampoc no s’escapa de ser tractada amb un to mordaç ben propi d’alguns relats de Pere Calders. És així com els lectors veiem com l’Eva va creixent al llarg de la història, que es divideix en quatre capítols, que ben bé es podrien llegir de manera independent. L’Eva ingènua, esperançada, amb somnis de cotó fluix, es transforma en una dona ferma i resolutiva. No obstant això, qui sap com acabarà aquesta “heroïna” dels nostres dies… Les generacions espontànies , una novel·la de to irreverent, escrita per una autora que despunta amb personalitat pròpia, no pretén ser en cap moment cap llibre d’autoajuda. Ara bé, si sou joves, si busqueu la vostra oportunitat laboral, llegiu-vos-la… Qui sap potser el relat de l’Eva i la seva personalitat poden esdevenir una font inspiració, perquè amb vista al setembre poseu fil a l’agulla i us llanceu definitivament a la caça d’aquella feina que anheleu… Això sí, no pas de manera il·lusa, sinó amb perspicàcia, assertivitat i eficiència… com l’Eva!