Nimfa al paradís esquizofrènic 

TotSalt
-
0
Nimfa al paradís esquizofrènic 

Nimfa al paradís esquizofrènic (1984) 

Rosa Serra PuigvertParc Hospitalari Martí i Julià Un exercici de treball i coneixement del cos humà

ROSA SERRA (Vic, Osona, 1944) 

Es va traslladar a Olot el 1952, on actualment treballa i resideix. Té obres a la via pública a Girona, Olot, Lleida, Figueres, el Prat de Llobregat, Barcelona, Lausana, Kuwait, Miami, Rio de Janeiro, Singapur… El 1985 va començar a treballar en la «Suite olímpica», una col·lecció de 38 escultures en bronze que representen els esports olímpics. La col·lecció és a la seu del Comitè Olímpic Internacional de Lausana, a Suïssa. Recentment ha exposat al Japó, Montecarlo i Nova York. 
Rosa Serra pertany a la generació que va imposar una ruptura en l’escultura olotina. El seu descobriment de la figura tridimensional la va conduir a apropar-se a les realitzacions de Lluís Curós, el seu primer mestre i guia de les seves primeres obres. Sense perdre la seva personalitat i el seu estil, Rosa Serra va ser sensible als plans i les superfícies de Clarà, primer; de Maillol, després, i de Quera, més tard. Florència, el Renaixement, Miquel Àngel, la Galeria dels Ufizzi… també l’han seduït.

 Fons d’Art Olot disposa permanentment d’obra de l’artista.

 Rosa Serra, nacida en Vic (Barcelona), se trasladó junto a su familia, a los ocho años, a vivir a Olot (Gerona)  Tendría unos 16 años cuando asistió por vez primera a las clases de la Academia Lluis Carbonell, para estudiar dibujo y pintura. Algo más tarde, ingresó en la Escuela de Bellas Artes de Olot, en donde practicó el dibujo, el grabado y la cerámica, realizando su primera exposición de pintura, en 1972, en la Sala Galcerán de Barcelona.- En 1973, y con motivo de asistir a una exposición de Lluis Curós, en Olot, a Rosa Serra le entró el deseo de hacer escultura. Por medio del crítico de Arte y escritor, Doménech Molí, conoció al propio Lluis Curós y entró en su estudio para aprender a trabajar el barro. Ya en 1974, Rosa Serra abandona la pintura para dedicarse en exclusiva a la escultura, realizando ese mismo año su primera exposición de escultura en la Galería Sant Lluc de Olot. Indicar aquí toda la extensísima obra y exposiciones de Rosa Serra sería cuestión de páginas y páginas, así que nos limitaremos a resumir algunas de las últimas:
  • 1991.- El Presidente del CIO(Comité Olímpico Internacional), don Juan Antonio SAMARANCH, decide ampliar la Suite Olympique y encarga a la escultora  las esculturas representativas de los deportes de invierno. Con motivo de los Juegos Olímpicos de Barcelona, Rosa SERRA inaugura una escultura en el Anillo Olímpico de Montjuich, delante del Edificio del INEFC-El arquitecto Ricardo BOFILL es autor del edificio y eso le permite trabajar con él.
  • 1992.- Una de sus obras, una gran escultura de mármol de Carrara, se instala en el Centro de Alto Rendimiento Deportivo de Sant Cugat del Vallés. Se inaugura el Monumento a la XXV Olimpiada en La Escala (Ampuries), con motivo de la llegada de la Antorcha Olímpica a ese lugar del Mediterráneo. Viaja por vez primera a Nueva York y estudia la escultura egipcia en las salas especializadas del Metropolitan Museum.
  • 1993.-Ramón Galisteo, “marchand” de Arte, le emcarga la realización de dos esculturas para el Capital Bank de Miami y Fort Lauderdale.
  • 1994.- De nuevo el Presidente del CIO, don Juan Antonio SAMARANCH encarga a Rosa SERRA cuatro esculturas más para completar la colección, llegando ésta a un total de 38 esculturas, hecho que la hace la más importante del mundo, dentro de esta temática. El Presidente del CIO promueve la realización de un libro que contiene toda esta espléndida colección de esculturas: libro que escribe Andreu Marcé Varela, siendo editado por el Museo Olímpico de Lausanne (Suiza) La colección de esculturas olímpicas es cedida para ser expuesta en el Sportel de Montecarlo, Exposición que inaugura el príncipe Alberto. Exposición en el Fort de Bellegarde, en el Portús. Una nueva escultura, en formato reducido, para el Centro Cultural de la Generalitat de Catalunya en Madrid. Se trata del Premio Blanquerna con el que cada año se premia a una importante personalidad de Madrid. 1994 se realiza una Exposición Itnal. en el Palais des Congrès de Perpignan.
  • 1995.- Nutridas participaciones de sus obras en distintas Ferias Internacionales de Arte,  por ejemplo en Estocolmo, París, Cannes, Singapur, Hong-Kong Ese mismo año realiza una escultura del eminente Prof. Dr.Joseph Trueta, de Gerona, para la entrada principal del Hospital que lleva su nombre,realizando, asimismo, diversos trabajos para la Fundación del mencionado Hospital. En las Salas Christie´s y Sotheby´s de Amsterdam, son subastadas ese mismo año esculturas de Rosa Serra.
  • 1996.-En Atlanta, en la Saks Fifth Avenue, el Comité Internacional Olímpico expone la Suite Olympique, con motivo de los Juegos Olímpicos de dicha ciudad,actos a los que la escultora es invitada a los actos más representativos de la Olimpiada. Con la escultura pública y de gran formato, Rosa Serra entra en el mundo de la abstracción volumétrica, sin abandonar su personalidad identificativa.
  • 1997.-Realiza una escultura de 6 metros para el vestíbulo del edificio The Republic Plaza de Singapur, viajando en distintas ocasiones a dicha ciudad para llevar a cabo diversos trabajos escultóricos encargados por importantes empresas asiáticas. Viaja a la Isla de Borneo, a instancias de Samling Corporation, para realizar unas esculturas para unos complejos hoteleros. David Moner, presidente  Unió de Federacions Esportives de Catalunya,  encarga una escultura como trofeo a los mejores deportistas catalanes del año, que se entrega anualmente en el transcurso de un solemne acto.
  • 1998.- Otra gran escultura para el Paragon Shopping Center de Singapur. Por encargo de la Caixa de Girona, hace una nueva escultura del Prof.Dr.Joseph Trueta, que se instala en Playa de Aro (Gerona) Participa en Feria Internacional  Arte de Los Angeles, visitando esa ciudad, así como Las Vegas. Ese mismo año viaja a Roma, en donde estudia la sala de retratos romanos del Museo Nazionale d´Arte Romano y la Galería Vaticana..
  • 1999-La Galería de Arte María Salvat,Barcelona edita la monografía R.SERRA, texto del escritor Xavier Febrés,con quien la une una amistad de  años.
  • 2000.-Realiza una escultura de 7,5 metros,en bronce, en la ciudad costera de Lloret de Mar (Gerona) La multinacional Nike, con sede en Oregón, le encarga una escultura de Tiger Woods, para presidir la entrada del nuevo edificio que está construyendo la Compañía en Pórtland. El médico y escritor Ramón Balius le escribe un texto expecífico sobre torsos para el libro “Girona pinta Roma”. Dicho escritor, desde 1986 le ha dedicado diversos textos y reportajes para publicaciones especialmente de carácter deportivo-artístico.
  • 2001.- En Mayo de ese año inaugura en Nicke, Portlan (Oregón) la escultura de Tiger Woods, juntamente con el edificio a él dedicado. Rosa SERRA es invitada al acto y tiene la oportunidad de conocer al golfista, que queda gratamente impresionado delante de la obra de Rosa SERRA. Realiza ese mismo año un monumento a Miró-Sans, propulsor del Camp Nou, en los jardines del F.C.Barcelona. Hace el monumento Olímpic Truce, que se inaugura en la ONU de Nueva York y del cual se hacen unas reproducciones, en pequeño formato, que son enviadas a distintas personalidades de todas las partes del mundo.
  • 2002.- La cadena de la TV francesa Eurosport le encarga una escultura que, en forma de trofeo, entregará a los atletas ganadores de medalla en los Juegos Olímpicos de SALT Lake City, durante un solemne acto celebrado en el Museo Olímpico de Lausanne (Suiza). Durante la entrega de dichas esculturas, le es presentado el presidente de Swatch, invitándola a participar en una gran exposición sobre temática olímpica, que tiene lugar en Atenas, bajo el nombre de Swatch Kaleidoscope. Una nueva escultura conmemorativa del Centenario de la Agrupación Mutua, de Barcelona. Amplia su estudio con un nuevo local, que le permite clasificar los modelos de monumentos y esculturas de gran formato. Ese mismo año un nuevo monumento al Donante de Sangre, que se instala delante del Hospital Dr.Joseph Trueta, de Gerona.
FONT: cayomecenas

Adéu- La nena de la plaça del veïnat de Salt

TotSalt
-
0
Adéu- La nena de la plaça del veïnat de Salt

Adéu (18/07/1997)

Anna Manel·la


Plaça del Veïnat
Mostra, dins la pròpia línia de l’escultora, la solitud, la debilitat, la petitesa de tot…

Anna Manel· la ( Olot , 1950 )

Biografia:
Estudià a Llotja de Barcelona, a l’Escola de Belles Arts d’Olot, al Taller Marzo Mart de
gravat de Sant Feliu de Guíxols. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i
col· lectives arreu de Catalunya; al 1981 a la Galeria d’ Art Sant Lluc d’Olot (“Plàstica
Olotina Actual”), al 1982 a la Galeria d’Art Sant Jordi de Girona, també a Palafrugell,
Areny de Mar, Besalú, Banyoles, … També ha realitzat exposicions a Suècia (“Blau” al
Borgtromgruppen d’Estocolm), a Alemanya (“Multituds” al Paulusgaleríe d’Albtadl) o
Itàlia («L’uvlio ritrovato, Incontro giovani artisti» a Cervaro).

[+] Diari 19 de juliol de 1997

Trenquen l’estàtua de la nena de la plaça del veïnat

Placa commemorativa Hospital Santa Caterina

TotSalt
-
0
Placa commemorativa Hospital Santa Caterina

Planxa commemorativa per celebrar la inauguració de l’hospital de Santa Caterina (30 d’octubre de 2004)

Pati del Parc Hospitalari Martí i Julià de SaltPorta una inscripció del poeta Miquel Martí i Pol: «I el que compta és l’esforç de cada dia compartit tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança, que cada dia es perd per als qui lluiten»; «l’essencial es diu amb senzillesa»; «però la vida sols es viu vivint-la»

Mare de Déu del Carrer – Parròquia de Sant Jaume

TotSalt
-
0
Mare de Déu del Carrer – Parròquia de Sant Jaume

Mare de Déu del Carrer

Antoni Delgado Parròquia de Sant Jaume

 
Altres obres d’Antoni Delgado (Romanyà de la Selva)
  • Líl·lia, sirena del Mediterrani. Port Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, 1977
  • Ma amb dits i bust. Pl. de la Llibertat de Sant Antoni de Calonge, 1979
  • Catalunya. Pl. del Mil·lenari de Catalunya de Platja d’Aro, 1989
  • A Lluís Companys. Pl. sota el castell de Castell d’Aro, 1990
  • A Ventura i Gasol. Pl. de Catalunya de Palamós, 1990
  • Mare de Déu del carrer. Parròquia de Sant Jaume de Salt, 1993
  • Dofí. Punta Trenca Braços de L’Escala, a 16 metres de profunditat, 2000
  • A les víctimes de la Guerra Civil. Pl. de l’Església de Bonmatí-St. Julià del Llor, 2002
  • Homenatge. Pl. Mossèn Gumersind de Palamós, 2005
  • A la família pagesa. Rotonda d’entrada a Palau-Saverdera, 2006
Bibliografia: Borrell i Sabater, Miquel. Les Terres gironines : escultures a la via pública (vol. II). Girona : Diputació de Girona, 2006

Ball del Pijama i Discomòbil durant la Festa Major de Salt

TotSalt
-
0
Ball del Pijama i Discomòbil durant la Festa Major de Salt
Galeria del Ball del Pijama i Discomòbil durant la Festa Major de Salt 2016

Les llúdrigues de Salt

TotSalt
-
0
Les llúdrigues de Salt
1980-1982 Les llúdriguesLluís Mateu

Plaça de la Vila – Les Llúdrigues

Simbolitza el record dels saltencs a les llúdrigues del Ter, ara desaparegudes.El 3 de març del 2007 es van inaugurar les noves i actuals llúdrigues.  Neix a Salt, l’any 1943. Artista polifacètic: pintor, dibuixant, escultor, escenògraf…De la seva faceta d’escultor destaquen dos grups escultòrics: el de la plaça de les Llúdrigues i el de la Font del Paradís, al parc de les Deveses.A partir de 1990 es fa càrrec de l’Escola Municipal d’Art de Salt.En el 2013 fa en la cúpula de Les Bernardes de Salt, el Retaule del 1714.

Font de la Plaça dels Peixos – Monument del Dr. Joaquim Ravetllat

TotSalt
-
0
Font de la Plaça dels Peixos – Monument del Dr. Joaquim Ravetllat

1951 Monument del Dr. Joaquim Ravetllat

Claudio Díaz Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Joaquim Ravetllat (Salt, 1872-1923) veterinari i microbiòlegClaudi Díaz Pérez va nèixer a Figueres el 2 de novembre de 1904. Era fill de Claudi Díaz Marquès, que havia estat interventor de l´Ajuntament de la capital altempordanesa i assessor jurídic de l´Ajuntament de Roses des de començaments de l´any 1902, en un moment especialment crític per a la institució municipal rosinca, atès que el secretari d´aquella època, Francesc Marés Cusí, havia estat apartat del servei per falsedat documental i malversació de fons públics, uns càrrecs -que també esquitxaren l´alcalde Pere Cusí Marés- que li valgueren, el 1903, una pena de culpabilitat i la inhabilitació durant 8 anys per exercir la funció pública. Les tasques d´assessorament jurídic de Claudi Díaz Marquès no foren, tanmateix, puntuals i es perllongaren durant mig segle, fins ben entrada la dècada de 1950. De la mateixa manera que el seu fill, intervingué en tots els afers importants del poble de Roses de la primera meitat de segle XX, entre els quals destacà la urbanització de la Ciutadella. Gairebé com un miratge temporal, pare i fill estigueren gairebé 70 anys al servei dels veïns de Roses.Sigui com sigui, Claudi Díaz Pérez seguí els primers ensenyaments a Figueres. De la infantesa prové la seva amistat amb Salvador Dalí, ja que, des de ben petits, coincidiren en els estudis, tant a pàrvuls com més endavant a l´Institut o a les classes de dibuix del professor Núñez. Com explicaven Joan Falgueras i Enric Pujol, l´amistat amb la família Dalí fou pregona i àmplia: el geni empordanès, més enllà d´algunes consultes sobre aspectes de geometria i perspectiva, el recordà a través de les pàgines del seu dietari de joventut i «aquesta amistat es féu extensiva també a la germana del pintor, Anna Maria, i al pare, fins al punt que Claudi Díaz fou marmessor del notari Dalí». Posteriorment, es retrobaren a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on Claudi Díaz Pérez «havia anat a preparar l´ingrés a l´Escola d´Enginyers». El 1930 obtingué el títol d´arquitecte i inicià una extensa carrera professional. Es casà amb Carme Garriga, filla d´un farmacèutic de Figueres, amb qui tingué dos fills, Víctor -enginyer industrial- i Maria Lluïsa. Visqué a Figueres, a la Rambla, fins al 1954, moment a partir del qual traslladà la seva residència a Barcelona, al Passeig de Gràcia. Tenia despatx a Figueres i, després de la Guerra Civil, també compartí oficina, a la plaça Marquès de Camps de Girona, amb Ricard Giralt Casadessús. A més de la seva activitat com a professional liberal fou arquitecte escolar provincial i arquitecte municipal de Salt, Portbou i, com s´ha esmentat anteriorment, Roses.A les darreries del mes de novembre de 1958 iniciava les funcions d´arquitecte municipal de Roses Claudi Díaz Pérez. De fet, les incògnites que planen sobre nombrosos aspectes de la vida i la carrera professional d´aquest veritable personatge també són presents en aquest episodi concret. És difícil saber com arribà a ésser l´arquitecte de l´ajuntament de Roses, sobretot si hom té en compte que, d´una banda, des de 1954 fixà la seva residència a Barcelona i, en segon lloc, que el 17 de març de 1957 el ple municipal havia acordat contractar l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra Matas. En tot cas, la documentació municipal no permet aclarir què va motivar la renúncia de la plaça de Bonaterra i quin fou el procediment que permeté accedir Claudi Díaz Pérez a aquest càrrec públic.Sigui com sigui, però, el moment no és casual. L´Ajuntament de Roses era conscient que alguna cosa estava canviant. Els motius per contractar un arquitecte eren prou eloqüents: «…en vista del desarrollo que experimenta esta población con el aumento de nuevas edificaciones, sería muy necesario tener este Ayuntamiento persona técnica en cuestiones de urbanismo». De fet, l´increment de sol·licituds de llicències d´obres particulars anava creixent paulatinament i, si l´any 1955 suposaven 7 expedients, cinc anys després ja eren 50 i, encara, l´any 1965 representaven 228 tramitacions i 94682 m2 de sostre nou. Calia, per tant, un arquitecte per conduir tota aquesta nova allau urbanística. A més, l´any 1961 es redactà el primer Pla General d´Ordenació Urbana de Roses, que intentà planificar, sense èxit, el creixement futur de la població. Des de la seva privilegiada posició tècnica, Claudi Díaz Pérez fou l´home que millor copsà les revolucionàries tranformacions urbanes que s´esdevingueren a Roses en una dècada irrepetible. Així mateix, fou protagonista actiu d´aquests canvis i, nogensmenys, bona part de la retícula urbana actual li deu la seva fesomia. Per magnitud territorial i per concepció urbanística, les propostes de Claudi Díaz Pérez hauran d´ésser valorades justament, atès que han conformat el creixement urbà fins a l´actualitat. El gener de 1961 redactà l´avanç de Pla Parcial de l´anomenat sector E -Eixample-, que planificava tot el sector comprès entre el nucli antic fins a l´actual Gran Via de Pau Casals i entre la Ciutadella i el carrer Francesc Macià. Evidentment, aquest projecte urbanístic ha esdevingut fonamental per entendre l´actual xarxa urbana de Roses, atès que significa l´origen d´un urbanisme que superava per primer cop la tradicional configuració urbana de la població, de carrers estrets i sinuosos, d´alçades contingudes i essència marinera. L´any següent, Claudi Díaz Pérez plantejà l´ordenació d´una extensa zona delimitada per la riera de la Trencada a llevant, el Salatar a ponent i la Ronda de Circumval·lació al nord. Si bé no s´executà totalment tot allò proposat, l´empremta al sector denominat el Rastrell és innegable. Finalment, cal ressenyar que la labor planificadora de Claudi Díaz Pérez culminà el març de 1963 amb l´avanç de Pla Parcial de l´àrea compresa entre el carrer Francesc Macià, la Gran Via de Pau Casals i el port pesquer. D´aquesta manera, quedava definida tota la xarxa urbana que actualment existeix i que, en bona mesura, és atribuïble a Claudi Díaz Pérez. En definitiva, la seva incidència sobre el territori urbà de Roses només és comparable a l´obra planificadora que l´engi-nyer Antonio López Sopeña realitzà el darrer terç de segle XVIII (1791).Un altre aspecte gens negligible de l´activitat professional de Claudi Díaz Pérez és la seva dedicació a l´obra privada. D´una capacitat de treball descomunal, només del període 1959-1965 hom pot comptabilitzar 244 intervencions a Roses, la majoria consistents en modestos habitatges i petits xalets d´estiueig, senzills i funcionals. La seva zona de treball més habitual fou el nucli urbà estricte, encara que la seva obra arquitectònica també es pot trobar en urbanitzacions com el Mas Fumats o La Garriga. Tanmateix, la primera edificació que realitzà a Roses -actualment inexistent- data de l´any 1934, quan projectà la construcció d´uns banys d´onatge, compostos de vestidors, banys, dutxes i recepció, per a Joaquim Peco Daranas.Claudi Díaz Pérez es jubilà a principis de 1971, amb 67 anys, molta feina feta i un lacònic «puede autorizarse», tant auster i discret com la seva trajectòria professional. Anys després, el 19 de juny de 1985, moria a Barcelona. Desapareixia, així, l´home que, com recordava l´historiador Pierre Vilar, «amb les seves agudes observacions posava fi a les converses més complexes».

Cronologia de Salt

TotSalt
-
0
Cronologia de Salt

Cronologia de Salt (834 – actualitat)

  • 834: apareix la primera forma històrica del nom del poble: Salto. El document també parla d’un rec
  • 862: referència a una propietat que el monestir de Sant Cugat de Vallès tenia a Salt
  • 882: primer esment de la prarròquia de Sant Cugat de Salt (basilicum sancti Cucuphatis in Salto). El bisbe Teotari dóna diversos delmes de la parròquia a la Seu de Santa Maria i a Sant Feliu
  • 1007: primera notícia del rec comtal
  • 1056: esment dels molins de Salt. S’esmenta el camí que va de Girona a Sant Joan d’Aiguaviva i el riu Ter
  • 1164: Alfons I, primer comte de Barcelona i rei d’Aragó, signa un conveni amb Estrader sobre el molí draper que aquest està construint a Salt
  • 1166: la forma Saltu és la que prevalgué en tota la documentació a partir del s. XII
  • 1176: s’esmenta el camí Moliner
  • 1275: primer esment del Mas Llorens
  • 1285: a les illes del Ter apareixen documentats dos molins fariners
  • 1322: establiment d’un monar a Ramon de Sitjar
  • 1346: Pere III el Ceriminiós fa ampliar el traçat de la sèquia Monar
  • 1357: apareix documentada la fàbrega o ferreria i al seu voltant el veïnat de la fàbrega
  • 1358: Pere III concedeix en emfiteusi a Berenguer de Riera i altres, tot el Monar Reial existent al Mercadal de Girona, amb les seves aigües, sínies, aqüeductes i comportes
  • 1371: carta reial atorgada per Pere III el Cerimoniós en favor de Francesc de la Via i Bernat de Sitjar, obligant que tothom faci portar el forment, ordi o altre gra al molí que dit Francesc tenia a Bescanó i al molí que dit Bernat tenia a Salt
  • 1379: redempció del bovatge
  • 1387: ordinació que els propietaris dels molins de Salt, de Santa Eugènia i els de les hortes de Girona hagin de contribuir a la recomposició de les rescloses. El rei Joan I ven la jurisdicció de Salt, entre d’altres, a Lluís Estrús, Pere Sunyer i Guillem Hospital, ciutadans de Girona
  • 1430: el rei estableix a Pere Dons, tota l’aigua del Ter i del Rec Monar que li calgui agafar per regar una devesa i les terres que posseix a Salt, Montfulla i Sant Gregori
  • 1448: llicència atorgada per la reina Maria en favor dels homes i la universitat de la parròquia de Salt, concendint-los facultat per fer talles i vendre censals, amb la finalitat de redimir la seva pertanyença a la jurisdicció senyorial i reintegrar-se al patriminio reial
  • 1449. Privilegi atorgat per la Reina Maria, lloctinent del rei Alfons el Magnànim, en favor dels homes de la parròquia de Salt, concedint-los la facultat de tenir batlle
  • 1453: Bernat de Sitjar obté el domini útil de la sèquia
  • 1463: els habitants de Salt són molestat i robats per l’exèrcit de Joan II i el de la Generalitat
  • 1467: el príncep Ferran (futur Ferran el Catòlic) fa estada al mas Llorenç
  • 1469: en un dels setges de la ciutat de Girona, el Mas Sitjar va servir de plaça forta a les tropes comandades pel Duc de Lorena
  • 1491: dret d epas a favor d’Elionor Miró, pel camí pertanyent al Mas Ribot que va del Mas Ribot a les deveses i al riu Ter
  • 1420: Antoni Mut, batlle de Salt
  • 1528: Francesc Barrera, batlle de Salt. Miquel de Sitjar i Miquel de Vendrell, senyors del rec Monar reial, estableixen a Pere Ribot, de Salt, un cert cabal d’aigua per regar les seves terres
  • 1533: Girona protesta pel canvi del curs del riu Ter al seu pas per Salt i Santa Eugènia, tot denunciant el perill que significaria una riuada contra les muralles
  • 1535: Els Estrader tenen un molí fariner amb tres moles (aquest molí, l’any 1869, era de Joan Viader de Mont i Vidal)
  • 1544: Miquel Estor de Sant Dionís té un propietat un martinet de fer claus
  • 1578: primer esment del casal la “Cavalleria”, que té dues moles de molí fariner i parament per a un molí paperer
  • 1583: concòrdia entre en Rosell de Sant Gregori i en Ribot de Salt pel plet que mantenien per l’Illa de les Mitjanes situada al mig del riu Ter
  • 1598: pagesos de Salt armats de pedrenyals mafereixen pastors de la ciutat de Girona i maten moltons
  • 1605: Joan Mut, batlle de Salt
  • 1608: Pere Ramis, batlle de Salt
  • 1620: l’ajuntament de Girona compra a la família Cruïlles la sèquia Monar amb tots els seus drets. L’any 1842 els cedirà a la societat “Oliva i Cia”, que es transformarà en “La Gerundense”
  • 1635: construcció d’una nova església parroquial sobre una altra anterior
  • 1640: allotjament dels terços de Juan de Arce i incidents amb els pagesos revoltats
  • 1641: el bisbe mana fer una escala per pujar al campanar de la parròquia
  • 1653: arran de la guerra amb Francça, el rei ordenà la destrucció de tots els molins existents fora muralla, per evitar que els enemics de’n servissin
  • 1680: el poble de Salt i els propietaris Font i Llorens, presenten una denúncia contra la ciutat de Girona per la utilització il·legal dels aigaudeixos com a pastures. Aquest plet s’allargà fins el s. XVIII
  • 1688: l’Ajuntament de Girona compra la resta dels drets dels molins de Salt i Santa Eugènia, que no podien exercir per manca de nivell d’aigua
  • 1708: segons la relació de Josep Aparici, Salt tenia 45 cases
  • 1735: l’autoritat provincial, representada pel governador militar, volia replantar les deveses del Ter des de Bescanó a Girona, per fer una barrera natural d’arbres que protegís la ciutat de Girona de les riuades
  • 1753: el governador proclama un ban amenaçant els pagesos amb sancions si es tallaven o arrencaven arbre
  • 1791: autorització de l’Intendent General de Catalunya per a la construcció d’una farga d’aram. Com a concessionari s’esmenta Pere Sala, veí de Santa Eugènia. L’any 1957 continua funcionant
  • 1808: Girona és assetjada i Salt en rep les conseqüències
  • 1809: el general García Conde assoleix d’introduir per Salt un comboi per ajudar Girona
  • 1821: participació saltenca a una partida reialista
  • 1832: el bisbe Castaño ordena al rector que miri de tornar cobrar les pensions que fins al 1808 havia rebut de l’Ajuntament, de les cases de la població i de la justícia i que cessaren arran de la guerra
  • 1836: lleis desamortitzadores que en el cas de Salt treuran a subhasta propietats dels dominics, carmelitans, aniversaris de Sant Feliu, etc.
  • 1842: l’Ajuntament de Girona, a canvi d’un molí nou, una entrada de dos pollastres i 500 fulls de paper, com a cens anual, va cedir en emfiteusi perpètua els drets de la sèquia Monar a la societat “Oliva i Cia (poc després La Gerundense), amb la comdició de repartir-se els beneficis que es poguessin obtenir
  • 1845: avís de subhasta pública d’un salt de la sèquia Monar. Pere Ramió adquireix un edifici industrial i un salt d’aigua prop de la parròquia de Salt
  • 1846: constitució de la societat “Ramió i Cia”
  • 1849: la partida de Cargol talla la sèquia
  • 1855: creació de les dues fàbriques del Veïnat. Promulgació d’una llei de desamortització de béns comunals. La llei admetia la possibilitat de repartir les terres comunals entre els pagesos que demostressin que feia temps que les cultivaven
  • 1859: s’encarrega el projecte de la nova carretera de Girona a Anglès
  • 1861: Pere Ramió instal·la una fàbrica al Veïnat, amb el nom de “La Comalada”, a l’actual travessera de Sant Antoni i Teixidores
  • 1866: la societat “Coma, Ciuró i Clavell” compra la fàbrica d’”Oliveras i Cia”
  • 1869: participació saltenca a l’aixecament federal dirigit pel diputat Josep T. d’Ametller
  • 1870: vaga a la fàbrica “Coma, Ciuró i Clavell”. Constitució d’un comitè local del Partit Federal a Salt
  • 1872: escomeses carlines
  • 1873: el rector i altres capellans abandonen el poble per por de ser moletats pels cipayos
  • 1877: l’alcalde del poble és comissionat perquè ratifiqui els drets del propietat que els pagesos tenien sobre els comuns. Es formalitzen moltes de les escriptures de les hortes del comú
  • 1880: carretera de Girona a Anglès i Manresa, passant per Vic
  • 1881: instal·lació de les monges de Santa Clara al nou convent del Veïnat
  • 1884: constitució de la Germandat de Sant Josep, de socors mutus. Nou cementiri municipal
  • 1886: creació de l’Hospital Psiquiàtric
  • 1887: escola del mestre Pere Gallostra al Veïnat, fins al 1923
  • 1890: manifestació amb motiu del primer de maig
  • 1892: fundació del col·legi de les Dominiques. Primer escorxador
  • 1894: el Ple de l’Ajuntament acorda la instal·lació d’enllumenat per gas, col·locant set fanals al barri de Sant Antoni i catorze al nucli urbà de la població
  • 1895: inauguració del tram corresponent al trajecte Salt-Amer del tren d’Olot
  • 1896: l’Ajuntament rehabilita Can Palmada al carrer Llarg, per instal·lar-hi la seva seu
  • 1899: creació de la “Carteria rural de Salt”. Fèlix Bover és nomenat carter
  • 1902: reglament del Gremi de Pagesos de Salt
  • 1903: primer enllumenat elèctric públic
  • 1905: arriben els Germans de la Doctrina Cristiana. Hi romandran fins al 1971. Baixador de Salt del tren d’Olot
  • 1909: incendi de la fàbrica Mulleras
  • 1910: Joan de Coma i Cros esdevé l’únic propietari de les fàbriques tèxtils de Salt. Entre 1910 i 1923 portarà a terme una profunda reforma de la infraestructura industrial: ampliació de la fàbrica Coma i Cros, modificació del traçat de la Sèquia, construcció de la Central Elèctrica de Montfullà, construcció de la Central Elèctrica del Molí a Salt
  • 1911: Remei Puig i Buscarons sol·licita una subvenció escolar com a mestra particular del barri de Sant Antoni
  • 1913: ampliació de l’església de Salt. Es publica El libertador. Órgano de los jóvenes republicanos de Salt
  • 1915: es publica El Eco de Salt
  • 1916: l’estació del Veïnat es converteix en “Apeadero”
  • 1917: constitució de la Germandat de Sant Francesc d’Assís, de socors mutus
  • 1919: vagues a la Coma i Cros (març i octubre). Sebastià Clara organitza el sindicat únic. Inundació del Ter
  • 1920: vaga a la Coma i Cros
  • 1921: creació del Centre Obrer de Cultura Floreal. Creació del Grup Esperantista Regeneració
  • 1922: vaga de contramestres a la Coma i Cros
  • 1923: Manufactures Gassol s’instal·la en una antiga filatura de P. Ramió. Atur forçós a la Coma i Cros per manca de primeres matèries. Substitució de l’ajuntament arran del cop de Primo de Rivera
  • 1924: incendi d’un edifici fabril de la Coma i Cros. Celebració de l’Assemblea Provincial dels sindicats de la província. Construcció de la central del Molí
  • 1925: primer programa imprès de la Festa Major
  • 1927: construcció de les “Escoles Nacionals”. Projecte d’eixample per unir el Veïnat amb el nucli antic de Salt, de l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús
  • 1928: fundació de la Cooperativa “La Econòmica Saltense”. Construcció de la central elèctrica de Montfullà
  • 1929: construcció d’un segon escorxador municipal
  • 1930: surt El Poble de Salt. Aspirava a ser “el periòdic i l’amic de tots els saltencs sense excepció de cap mena”. Durant la República defensà els ideals de l’Esquerra Republicana de Catalunya
  • 1931: eleccions municipals: alcalde, Emili Pibernat. Proclamació dela República. Surt L’amic del Poble. Camp de futbol del “Jovent d’Ara”
  • 1932: surt Despertar (1932-1934) era publicat pels anarcosindicalistes que animaven el Floreal i el Sindicat Únic. Vagues a la Coma i Cros i a Manufactures Gassol. Creació del “Casal Saltenc”
  • 1933: incidents entre el Sindicat Únic i el Sindicat Local. Constitució del sindicat local de l’Art Fabril i Tèxtil de Salt i el seu radi. Escola Racionalista de Salt
  • 1934: Eleccions municipals: alcalde, Manuel Termes. Vaga a la Coma i Cros. La guàrdia civil desallotja la fàbrica. Vaga dels contramestres de la Coma i Cros, decretada per “El Ràdium”. Clausura dels locals polítics arran del 6 d’octubre. Equip de futbol del Casal Saltenc
  • 1936: victòria del Font d’Esquerres: obertura dels locals polítics clausurats. Conflicte social a la Coma i Cros i dimissió del batlle. Revolució i terror: el comitè antifeixista es fa tristement cèlebre pels cirms comesos. Constitució del Consell Municipal amb representats de la C.N.T. i del Centre Republicà. Projecte d’associació de municipis del Pla de Girona. Funcionament de dues noves classes de pàrvuls en el Veïnat, amb dues mestres.
  • 1937: autorització per col·lectivitzar terrenys de l’ex-marquès de Camps i de Josep Vilaseca. Constitució del sindicat d’oficis varis (UGT)
  • 1939: Comissió gestora provisional, presidida per Francesc Massachs. Canvi de noms de carrers. Depuracions i repressió. Fundació de l’orquestra Iris. Constitució del Club de Futbol Salt
  • 1940: inundacions
  • 1941: trasllat de la presó provincial al Veïnat, a l’antic convent de Santa Clara on romandrà fins al 1967
  • 1943: inauguració del nou edifici per a l’Ajuntament. Es tractava d’un antic edifici destinat a ser sala-cafè de la federació local de la CNT, que havia estat projectat per l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús el 1937
  • 1944: instal·lació de les Bernardes a can Tarrés
  • 1949: Joaquim Muñoz i Ravetllat pren possessió de l’alcaldia. Exposició-homenatge a Aguilera. Equip de futbol La Salle. Renovació de les vorera del carrer José Antonio i Generalísimo, actual c/ Major)
  • 1950: aprovació de l’escut municipal. Construcció de la Pista Municipal d’Esports
  • 1951: arribada de la Mare de Déu de Fàtima
  • 1952: Club Futbol Salt. El senyor Sala, de La Gerundense, i el senyor Sanfeliu de Manufacturas Antonio Gassol, regalen una parella de gegants a la vila de Salt
  • 1953: inundació provocada per la Maçana
  • 1954: inauguració de la guarderia i camp d’esports de la Coma i Cros. Inauguració de la Biblioteca municipal en un local de les escoles [Programa Oficial Festa Major de Salt, 1955]
  • 1955: creació del Patronat Parroquial
  • 1956: inauguració del grup d’habitacles Sant Cugat (cases barates). Equip de Futbol Coma Cros-Salt
  • 1958: l’equip d’hoquei sobre patins de la Coma i Cros, assoleix l’ascens a la 1a.divisió. Solemne consagració de les dues campanes de d’església de Sant Cugat de Salt. Inauguració de la Guarderia Infantil “Virgen de la Merced” de Manufactures A. Gassol i Monar Textil S.A. [Programa Oficial Festa Major de Salt, 1958]
  • 1960: fundació de la secció escolta. Inauguració de l’Escola de Belles Arts “Josep Aguilera”, en uns locals de les Escoles Nacionals
  • 1961: celebració dels XVIII Campionats nacionals d’hoquei sobre patins a la pista de la Coma i Cros
  • 1962: inauguració del Grup de vivendes Verge Maria
  • 1963: l’Ajuntament de Girona inicia l’expedient per a les incorporacions dels municipis de Salt i Sarrià. Venda de la Pista Municipal d’Esports
  • 1966: instal·lació de la Biblioteca Municipal i l’Escola de Dibuix “Josep Aguilera”, en un local cedit per la Caixa Provincial
  • 1967: creació del “Grup d’Espressió la Pastera”
  • 1970: inauguració del grup sindical d’habitacles. Inundacions motivades per les obres de l’autopista.
  • 1972: Narcís Jubany, arquebisbe de Barcelona, beneeix la nova església de Sant Jaume al Veïnat i en consagra l’Altar. Fundació del Club Bàsquet Salt. Desviament i canalització de la riera Maçana, que anirà a desembocar al riu Ter
  • 1973: secada estiuenca i manca d’aigua als pous. Inauguració del col·legi “Menèndez Pidal”. Eleccions municipals: derrota forçada de l’oposició democràtica. Constitució formal del club Petanca Salt. Incendi de l’envelat de la Festa Major de Salt. Primer Festival-Homenatge a la Vellesa
  • 1974: es fa públic un informe-denúncia contra el funcionament del Manicomi. Narcís Davesa és nomenat alcalde. Sentència del Tribunal Suprem per la qual Salt és annexionat a Girona. Xavier Corominas ingressa a la presó, acusat de propaganda i associació il·legals. Creació de l’Associació de Veïns de Salt
  • 1975: constitució de l’Assemblea Democràtica de Girona a l’església de Salt
  • 1976: canvi de noms de carrers arran de la duplicitat amb els de Girona. Inauguració del col·legi “Silvestre Santaló”. Classes d’adults promogudes per l’Associació de Veïns. Campanya per l’ambulatori
  • 1977: campanya “Volem que el poble de Salt sigui un jardí”. Salvador Sunyer és elegit senador per l’Entesa dels Catalans. Manifestació de l’11 de setembre. Inauguració de l’Institut de Batxillerat “Salvador Espriu”. Es crea el Talleret de Salt
  • 1978: primeres Jornades d’Estudis Saltencs. Inauguració del nou camp de futbol. La portada de l’aigua potable provoca polèmica. Constitució del Centre Excursionista Saltenc. Primer concurs “Salt a la Fama” (Feta Major)
  • 1979: campanya “Prou accidents a Salt”. Obres per a la instal·lació de l’aigua potable. Constitució del Consell Municipal. Adquisició de l’edifici de les Bernardes per part de la Diputació. El jove saltenc Manuel Castaño guanya el premi “Amadeu Oller” de poesia
  • 1980: Salvador Sunyer és elegit diputat al Parlament de Catalunya. Intensa activitat d’exposicions al taller de Fotografia DESALT. Homenatge a Jaume Roca Delpech a la plaça 11 de setembre. Marxa per protestar contra la “carretera de la vergonya”. Primeres Jornades Catalanes de Salut Mental. S’inaugura al carrer Major la Llibreria i Sala d’Art “Setè Cel”. Primeres Jornades Saltenques sobre la Salut. S’inaugura el Centre d’Educació Especial La Maçana per a deficients sensorials. Creació de Salt Sardanista. Miquel Berga guanya la primera edició del Premi Carles Rahola amb l’obra “Entre el fusell i la ploma”. Inici de les obres de la plaça coberta del Mercat de Salt
  • 1981: adquisició del Mas Llorens per convertir-lo en futur Museu i Arxiu. Inauguració d’un nou camp de futbol a la zona esportiva i conversió de l’antic en plaça del mercat i zona verda. Inauguració dels locals de l’Escola d’Adults al carrer Major
  • 1982: inauguració del Mercat Municipal de Salt
  • 1983: Salt aconsegueix la independència. El Sr. Salvador Sunyer és elegit alcalde de Salt i ho serà fins al 1991. Inauguració de la Casa de Cultura i Llar de Jubilats “Les Bernardes”. El col·legi “Menéndez Pidal” canvia de nom, des d’ara s’anomena Col·legi Públic “La Farga”. Primer concurs de Monografies sobre el Poble de Salt, Xavier Sunyer i Emili Torrent en guanyen la primera edició. Neix, vinculada a Salt Sardanista, l’Agrupació Fotogràfica de Salt. Es crea a l’Ajuntament, el Servei Municipal de Català
  • 1984: inauguració de la secció infantil de la biblioteca Jaume Ministral i Masià als locals del carrer Pius XII.
  • Comencen les emissions de Ràdio Salt (emissora municipal). Creació del Patronat de l’Emissora Municipal. Inauguració de la Ludoteca (28 de juny). Inauguració de l’escola del Pla. Greu incendi en un bloc de pisos del carrer Major. Pau Masó, flequer de Salt, fa els models dels pans de la Torre Galatea. Creació del Patronat Municipal d’Esports. Primer concurs de foguerons. Primeres trobades per formar el Grup Rialles de Salt. “Llibre Blanc de l’Ensenyament a Salt” encarregat per l’Ajuntament (una de les conclusions de l’estudi és la necessitat d’una escola pública al Veïnat). Debat “Catalunya i Democràcia”. Jornades “Famílies acollidores”. Jornades sobre Educació Compensatòria. Adquisició i futura rehabilitació de l’edifici de Can Panxut. Es crea l’”Ateneu Saltenc de Can Panxut” i se n’aproven els estatuts. S’estableix l’obligatorietat de connectar-se a la xarxa municipal d’aigua potable. Aprovació del Reglament de la Policia Municipal. Creació del Servei de Policia Ecològica per a la protecció de medi ambient i del patrimoni natural. S’aprova l’ordenança de zones naturals i espais verds
  • 1985: inauguració de la nova Casa de la Vila i del Pavelló Municipal d’Esports. Salt rep la Garlanda d’Or, per haver-se destacat en el món de la sardana. Arranjament del Mas Mota com a Centre Social de Base. Construcció de la Pista Poliesportiva de l’Escola Silvestre Santaló
  • 1986: l’anomenat col·legi Silvestre Santaló Gran passa a anomenar-se Col·legi Públic Vallvera. Salvador Sunyer és elegit el primer president de l’Associació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana. Debat “Ciència i Futur”. Exposició “La vida quotidiana a Salt 50 anys enrera. 1936-1986”. Trasllat de l’arxiu Municipal al nou local de la Casa de la Vila
  • 1987: el Sr. Salvador Sunyer és elegit, per segona vegada, alcalde de Salt. Entra en funcions el nou Jutjat de Salt. Inici de les obres del nou Centre d’Atenció Primària. L’ADAC atorga el II Premi a la Normalització Lingüística al Sr. Salvador Sunyer i Aimeric. Es constitueix la Junta de Regants de Salt i n’aproven els estatuts. Primera Festa de l’Esport. Creació del grup teatral “El Safareig”. Se signa el conveni per a la biblioteca infantil (futura Massagran)
  • 1988: Jornades d’estudi i reflexió “Salt al 2000”. L’Ajuntament de Salt homenatge Pau Masó i el nomena Fill Predilecte de Salt. Es crea la Comissió d’Agermanament Salt-Quilalí.
  • 1989: inauguració del Saló de Sessions i dependències annexes de la Casa de la Vila. Agermanament Salt-Quilalí. Urbanització zona Torre Mirona
  • 1990: inauguració de la biblioteca d’en Massagran. Es crea una secció de Formació Professional. Un incendi destrueix el Supermercat Maxor. Perllongació del pg. dels Països Catalans cap a Bescanó, amb l’obertura d’un nou pont sobre l’autopista. Remodelació de la plaça del Veïnat. S’aprova el Reglament d’ús del català a l’Ajuntament. Ricarda Viladesau guanya el premi Mestre Conrad Saló amb la sardana “Salt Sardanista”. Visita de l’alcalde de Quilalí, senyor Jaime Vázquez. Urbanització dels carrers Francesc Macià, Pep Ventura i Ramón y Cajal. Desenvolupament del Pla Maçana. Obertura del nou Centre d’Assistència Primària
  • 1991: el Sr. Xavier Corominas i Mainegre és elegit nou alcalde de Salt. Inauguració del Col·legi Públic del Veïnat (Gertrudis Moret). El Col·legi Públic Vallvera acull les aules del centre de Formació Professional. Inauguració de les dependències de la Policia Municipal. Nova llar de jubilats a Les Bernardes. Felip de Camps i de Subirats, Baró d’Algerri-Marquès de Camps, diposita a l’Ajuntament de Salt l’Arxiu Patrimonial dels Marquesos de Camps. Descoberta de la necròpolis de la plaça de la Vila. La Generalitat presenta im estudi d’impacte ambiental pel pas del TGV a Salt. Obertura d’una primera exposició inaugural al Museu dels Recursos Hidràulics-Museu de Salt. Millores a les Deveses, la font del Paradís, bancs i taules del Pla dels Socs i al mirador de la Quitranera. Nova plaça de Catalunya
  • 1992: el Sr. Salvador Sunyer és elegit Fill Predilecte de Salt. L’escola Guimerà tanca les seves portes. s’implanten els ensenyaments de Formació Professional de Salt. La Coma Cros suspèn pagaments. Un incendi destrueix una de les fàbriques de la Gassol. L’alcalde Xavier Corominas va a Nicaragua per signar l’agermanament entre Salt i Quilalí
  • 1993: obertura d’un centre de joves a l’antiga estació del tren d’Olot. Obertura del carrer i de la plaça Vicens Vives
  • 1994: Salvador Sunyer rep la Creu de Sant Jordi, en reconeixement de la seva defensa de la nostra llengua i cultura
  • 1995: el Sr. Xavier Corominas és reelegit alcalde de Salt. Salvador Sunyer rep el Premi Ramon Aramon i Serra per la seva tasca a favor del català. Inauguració de la residència per a la tercera edat “Les Vetes”. Reurbanització del Sector Centre
  • 1996: delimitació del polígon de l’espai lliure de les Filadores. Enllaç de la perllongació del pg. Marquès de Camps. Es crea la colla castellera “Marrecs de Salt”. Projecte del pg. Països Catalans, tram Marquès de Camps-Girona. Reurbanització del carrer Major, tram Francesc Macià-Girona. Pla especial d’ordenació de l’illa situada a la cruïlla del pg. Països Catalans i el pg. Marquès de Camps. Conveni amb l’Institut Català del Sòl per al desenvolupament de la gestió del Pla Parcial Maçana. Pla Integral de Desenvolupament de Quilalí. Pla especial del Vial Perimetral Sud. Atorgament de la Medalla del President Francesc Macià a Alfons Moré i Paretas. Inauguració de l’exposició permanent “El Salt de l’aigua” al Museu de l’Aigua. Inauguració de la seu de la Universitat Oberta de Catalunya a la Casa de Cultura Les Bernardes
  • 1997: Alfons Moré és nomenat Fill Predilecte de la Vila de Salt. Projecte d’urbanització del pg. Marquès de Camps. Projecte de remodelació de la plaça de Sant Jaume. Conveni amb l’Institut d’Assistència Sanitària en relació a la implantació del nou Hospital General a Salt. Projecte de construcció d’una deixalleria de residus. Modificació del Pla parcial d’ordenació del sector Maçana. Modificació del Pla especial del sector Autopista. Inauguració de l’Escola de Belles Arts a l’edifici de l’antiga guarderia de la fàbrica Gassol. Inauguració del Teatre de Salt
  • 1998: signatura de l’agermanament amb la ciutat alemanya de Lingen. Salt és designat seu tècnica del projecte ALBA-TER/AVE, dins el projecte europeu “Terra”. Projecte de reurbanització del carre Major, tram c/ Francesc Macià-c/Vilablareix. Adhesió a la Carta d’Aalborg, de ciutats europees per a la sostenibilitat. Projecte de remodelació del carrers Roca Delpech i Xavier Montsalvatge. Conveni urbanístic amb l’INCASOL en relació a l’adquisició de l’antiga fàbrica Coma-Cros. Conveni amb RENFE pel soterrament de la línia d’alta tensió que discorre pel terme municipal. Aprovació definitiva dels Estatuts del Consorci ALBA-TER/AVE. Protocol amb la Junta d’aigües sobre la pràctica de la navegació amb piragua pel riu Ter. Donació feta per Òscar Ribas i Reig, excap de Govern d’Andorra, del document amb el primer parlament pronunciat en llengua catalana a l’Assamblea de les Nacions Unides. Col·locació de la primera pedra del nou Parc Hospitalari de Salt. Adhesió a la crida redactada per la Comissió Catalana per al 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Signatura del protocol d’agermanament amb la ciutat alemanya de Lingen.
  • 1999: el Sr. Jaume Torramadé és elegit alcalde de Salt. Commemoració del 550è aniversari del Priviligi de Salt
  • 2002: s’inicia la programació de La Mirona. Entra en funcionament el CEIP Mas Masó.
  • 2003: el Sr. Jaume Torramadé és reelegit alcalde de Salt. S’inaugura el nou local de la biblioteca d’en Massagran, al carrer Major i l’escola bressol municipal, que rebrà el nom de “El lledoner”. S’adjudiquen les obres del projecte del vial Sud. Es presenta el llibre “Jesús el Natzarè” de Salvador Sunyer
  • 2004: s’inaugura la remodelació del Mercat Municipal de Salt i la nova piscina coberta. Entra en funcionament l’Hospital de Santa Caterina, integrat dins el Parc Hospitalari Martí i Julià. Comencen a funcionar el CEIP Nou, al costat del CEIP El Pla i el centre de secundària SES de Salt. Es publica el llibre “La cultura no té fronteres”. La biblioteca celebra el 50è aniversari. Es presenta el nou edifici del Parc Hospitalari. S’aprova el pla per a la convivència Laos-Salt. L’Ajuntameent aprova el projecte Salt 70. Es recupera l’aiguamoll del Veïnat. S’obre al trànsit la ronda sud entre Salt i Girona.
  • 2005: inauguració del Complex Comercial Espai Gironès i de l’escola universitària de fisioteràpia Garbí. Es troben restes d’una ocupació humana de 300.000 anys. La Festa Major es trasllada a la nova zona esportiva. Salt s’adhereix al domini .cat. s’inaugura el primer centre per a víctimes de violència domèstica. Presentació del projecte “Patis oberts”. S’inicia la urbanització del Mas Masó. L’Ajuntament s’adhereix al projecte “Apadrinem escultures”
  • 2005/2006: s’editen sis llibres i un disc relacionats i amb Salt o d’autor saltenc
  • 2006: s’editen deu llibres i un CD relacionats amb Salt o d’autor saltenc. El CEIP Mas Masó deixa els barracons i per instal·lar-se en un nou edifici, mentre el nou CEIP La Devesa ocupa provisionalment l’espai que ha deixat l’escola Mas Masó. Es posa la primera pedra del pavelló de gimnàstica. S’inicien les obres del nou CAP de Salt. S’engega la campanya “Bondia Salt”. El 10 d’octubre s’inaugura la nova Biblioteca Pública de Salt (c/ Sant Antoni, 1-Coma Cros)
  • 2007: a primers d’any entra en funcionament la nova llar d’infants, que tindrà per nom El Carrilet. Commemoració dels 1125 anys de la parròquia de Sant Cugat de Salt. El CEIP Nou de Salt, rep el nom de CEIP El Gegant del Reg. Presentació de les noves llúdrigues de la plaça de la Vila. Se signen els convenis per què l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia i el Centre d’Arts Escèniques es traslladin a la Coma Cros. Rosa M. Puig és nomenada Filla Predilecta de Salt. Ramon Torramade és nomenat Fill Adoptiu. Salt presenta les I Jornades de Bioenginyeria. L’Once treu un cupó de la vila de Salt. Inauguració de les instal·lacions de la Porsche. Eleccions municipals. El Museu de l’Aigua passa a la Coma Cros. El dia 10 de maig s’inaugura el nou espai del Centre de Suport del Gironès de la UOC. El 17 de juny, Iolanda Pineda Balló és elegida alcaldessa de Salt. El 20 de juliol s’inaugura el Parc del Rec Monar. El Centre d’Arts Escèniques (El Canal) presenta la seva primera programació. El 21 de setembre s’inaugura el CEIP Mas Masó. El 17 i 18 de novembre es porta a terme el 3r Congrés de la Immigració a Catalunya.
  • 2008: El mes de març l’IES Vallvera es trasllada al nou edifici de Les Guixeres i s’inaugura el 7 de juny, amb la visita del president de la Generalitat José Montilla i el conseller d’Educació Ernest Maragall. el 21 de desembre s’inaugura el nou pavelló de gimnàstica i el 22 de desembre la consellera Marina Geli inaugura el nou CAP de Salt.
  • 2009: El CEIP El Pla de Salt celebra el seu 25è aniversari. La ludoteca “Les Bernardes” de Salt fa 25 anys!. Agrupament Escolta i Guia Sant Cugat de Salt “El Cau de Salt” cellebra el seu 50è aniversari.
  • 2010: En el Ple de l’Ajuntament del dia 17 de maig es va aprovar batejar la biblioteca pública de Salt amb el nom de Iu Bohigas
  • 2011: El Ple municipal de l’Ajuntament de Salt del dia 22 de febrer de 2011 va acordar donar el nom de “Les Arrels” a la nova escola de Salt ubicada al carrer Alfons Moré. La Farga. Revista de Salt, 279 (març, 2011) pàg. 22. El Ple municipal de l’Ajuntament de Salt, del dia 24 de gener de 2011 va acordar que el SES de Salt passi a anomenar-se Salvador Sunyer i Aymerich. La Farga. Revista de Salt, 279 (març, 2011) pàg. 22. El dia 18 de març s’inaugura el nou emplaçament del Museu de l’Aigua dins l’espai de la Coma Cros. El dia 25 de març s’inaugura “La fábrica” un espai per a joves de 14 a 18 anys a la factoria Coma-Cros. El dia 26 de març s’inaugura el nou Arxiu Municipal de Salt. El 22 de maig se celebren les eleccions municipals. L’Institut Salvador Sunyer celebra el final de curs i estrena nom . L’11 de juny, Jaume Torramadé és elegit alcalde de Salt. El dia 11 d’octubre el Casal de les Bernardes de Salt ha celebrat avui el seu 29e aniversari.
  • 2012: L´Ajuntament de Salt cedeix uns terrenys per a un col·legi concertat. L’Escola Pia començarà en mòduls prefabricats i permetrà que la vila tingui 19 classes de P-3 durant el curs 2012-2013. D. El Safareig Teatre celebra el seu 25è aniversari.  Jornada de portes obertes del Centre d’Arts Escèniques de Salt. Inauguració de la comissaria compartida per la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra.
  • 2013: Miquel Casellas i Casals ha estat nomenat defensor del ciutadà de Salt, en substitució de Miquel Costabella
  • […]

Fira del Llibre Gegant de Salt

TotSalt
-
0
Fira del Llibre Gegant de Salt
Fira del Llibre Gran de Salt. Biblioteca d’en Massagran

Botiga al Carrer del Veïnat de Salt durant la Fira Tèxtil Salt

TotSalt
-
0
Botiga al Carrer del Veïnat de Salt durant la Fira Tèxtil Salt
1...269270271...275Page 270 of 275