Porta Transversalt (1997)

(5 metres) Jaume Faixó

Torre Mirona Faixò juga amb el concepte de porta, entrada a la ciutat, recordant les antigues portes de les ciutats mesopotàmiques i egípcies, i hi afegeix el rierenc, la pedra que el Ter (font de vida per a Salt) ha anat polint al llarg dels segles.

Tortuga, tortuga (1997)

Pep Camps

Pg. dels Països Catalans (davant del poliesportiu de Salt)Dues tortugues, lentitud en el temps, davant el recinte més atlètic de Salt, que és el poliesportiu . Tecnica: broze sobre formigo i corten.Pep Camps neix a Sant Llorenç Savall –Barcelona- el 1954.

Nou ordre mundial (Llei de l’embut) – (1997)

(2-5 metres) Francesc Torres Monsó

Passeig dels Països Catalans Amb força ironia, l’artista mostra en què consisteix aquest nou ordre sorgit en el món un cop el comunisme ha fracassat i només queden els EUA com a guardians: la llei de l’embut. Torres Monsó, Francesc.(Girona, 1922)Escultor, restaurador i ceramista més conegut amb el nom de Paco, Torres Monsó va néixer al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona l’any 1922 i actualment viu a Santa Eugènia de Ter.El seu primer contacte amb el món artístic fou amb el mestre Joan Orihuel a l’Escola de Belles Arts de Girona i, més tard, amb Enric Monjo i Josep Clarà a Barcelona, l’any 1947.Durant la dècada dels cinquanta, amb artistes com Subirachs, Creus, Boix i Martí Sabé formà part del grup Postectura, del Grup de Girona, i fou també el moment en què participà en els Salons d’Octubre entre els anys 1954 i 1957. En aquesta època, Torres Monsó va participar en les Biennals Hispanoamericanes d’Art, tant a l’Havana (1954) com a Barcelona, on va guanyar el premi Aleijadhino, i en les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid. Amb una beca concedida per l’Institut Francès, fa una estada a París de dos anys (1954-1955), moment en què Torres Monsó aguditza el seu expressionisme i la influència de Juli González. L’any 1957 marxa a Itàlia, on continua els seus estudis. Torres Monsó també ha format part del grup Indika i de la junta del Cercle Artístic.La trajectòria artística de Torres Monsó va començar respectant uns cànons acadèmics i de tall classicista, fortament influïts per Maillol i Clarà. Durant la dècada de 1960, Torres Monsó canvia d’estil i s’allibera de les formes clàssiques de la figura per experimentar amb materials nous, formes geomètriques i sobretot amb el concepte de la ironia. Inaugura l’exercici de la crítica, tret indeslligable de l’obra de Torres Monsó. L’any 1969 introdueix a les seves obres el polièster, les resines sintètiques i el color, que en certa manera responia a una influència del Pop-Art. A partir d’aquest moment, exposa a moltes ciutats de l’Estat espanyol i de l’estranger, individualment i en exposicions col·lectives. Entre els premis que ha guanyat cal destacar els de la Diputació de Girona, el Juli González (1959) i el de la Tercera Biennal d’Alexandria (1959). Més recentment, l’any 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. 

Font del Passeig (1985)

Santi Planella

Passeig Ciutat de Girona Reflecteix la bona entesa en què quedaren les dues ciutats, un cop Salt aconseguí la independència de Girona. Salt batejà el passeig com a Passeig de Girona, i aquesta li oferí l’escultura. Representa, doncs l’amistat, a través del mite de Filemó i Baucis, els únics habitants d’una ciutat grega que acolliren uns pelegrins i compartiren amb ells la seva modesta casa. Els pelegrins eren Júpiter i Mercuri, i els salvaren de la inundació que arrasà el poble. La parella obtingué, a més el do de la reencarnació, en forma de casa i d’arbre, que és el que mostra l’obra. La cortina d’aigua de la font representa la inundació que patiren els veïns egoïstes.

Fràgil o La Madonna de la manta (1999)

Roser Oliveras

Passeig Ciutat de Girona Tota la peça està plena d’inscripcions amb les lletres que formen la paraula fràgil.

Roser Oliveras Oliver

Roser Oliveras i Oliver neix a Girona l’any 1952. Es forma en la tècnica del gravat a l’Escola de Belles Arts d’Olot, i en dibuix i pintura, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. El 1967 obté el Primer Premi Nacional de dibuix a Alacant. El 1985 obté la beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. Conrea la pintura sobre paper i sobre tela, aplicant tècniques diverses com el gouache, pastel, acrílic i oli, que sovint combina amb el collage. També ha treballat en la realització de cartells i obra gràfica. Pintora d’arrel figurativa, amb un gran domini del dibuix, la seva obra es caracteritza per la força expressionista del traç i per la riquesa cromàtica. Protagonitzen les seves composicions una àmplia galeria de personatges, tractats d’una manera burlesca i representant escenes de la vida quotidiana més variada -una festa d’aniversari, un accident de carretera, un bany de nit. Des de 1967 ha exposat habitualment a Girona. També a Olot, Palafrugell, Banyoles, Blanes i Barcelona. Ha participat en nombroses col.lectives, mostres i biennals d’art contemporani.Cronologia1967-1969 – Sales Municipals. Girona. 1971 – Col.lectiva. Amsiba. Girona. 1973 – Escola Belles Arts i Oficis. Olot. / Mostra Fontana d’Or. Girona. 1974 – La Gàbia. Girona. / Mostra. Fontana d’Or. Girona. 1975 – Col.lectiva. Castell de Sant Telm. Sant Sebastià. 1976 – Col.lectiva. Homenatge a Carles Rahola. Fundació Joan Miró. Barcelona. 1979 – Palau de Caramany. Girona. 1983 – Galeria Art Palafrugell. Palafrugell. 1984 – Sala Clarà. Olot. / Cartes i papers. La penyora. Girona. / Mostra d’Art Contemporani de les Comarques Gironines. 1985 – Galeria Art Banyoles. Banyoles. / 17 artistes gironins. Girona i Albí. / 1ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. 1986 – Pintors catalans. Un eix perifèric. Olot. / Beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. / Palau de Caramany. Girona. / 2ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. / Col.lectiva. Giròtica. Sala Joker. Girona. / Col.lectiva. Galeria Art 3 i 5. Girona. / Col.lectiva. Espanya a la comunitat. Brussel.les. / Col.lectiva. Catalunya a Suïssa. Lausana. Suïssa. / Col.lectiva. Fons d’Art Xarxa Cultural. / Relacions de festa. La Penyora. Girona. 1987 – Trilogia. Celler d’Art. Blanes. / Les Bernardes. Salt. / Barcelona Divina. Barcelona. / Col.lectiva. Fons d’Art Xarxa Cultural. / 3ª Mostra d’Art. Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana. Girona. 1988 – La Penyora. Girona. / Col.lectiva. Flogist. Casa de Cultura. Girona. / Col.lectiva. Fragments i Escenaris. Castell de Benedormiens. Castell d’Aro. 1989 – Col.lectiva. Els Pintors Gironins i la Revolució Francesa. Centre Cultural La Mercè;. Girona. 1990 – Col.lectiva. Petit Format. Expoart. Girona. / Anson, Crozet i Oliveras. Capella Sant Nicolau. Girona. 1991 – Col.laboració «Salvem la Vall de Sant Daniel. 1992 – Public Projects Group. Pauperisme. El Galliner. Girona. 1993 – Extrarradis «Metronum». Barcelona. 1994 – Col.lectiva. Presso provincial. Baena i Oliveras. Girona. 1996 – Col.laboració Tallers de projectes escultòrics Pia Crozet. 1997 – Projecte escultura. Fundició Barberí. Riudellots de la Selva. 1998 – Inauguració i col.locació de l’escultura «Fràgil» (mida natural). Salt. 1999 – Relectures Museu d’Art de Girona. Sota els tarongers amb poesia de Pablo Neruda. Girona. 2000 – Cartell Girona Temps de Flors. Girona. 2001 – Col.lectiva. Galeria Art-Nau. Girona. 2002 – Exposició de projectes de cartells de Girona, Temps de Flors. La Penyora. Girona. 2005 – Exposició «Punts suspensius». Sales Municipales d’Exposició. Girona.Sebastià Goday. Article publicat en el catàleg de l’exposició de pintures 1987-1989. ROSER OLIVERAS. Pinturas – 1987 / 1989.Descripción. Roser Oliveras i Oliver es una pintora de Girona, del año 1952. Tiene antecedentes artísticos en su padre: Josep Oliveras, publicista. Roser Oliveras produce una obra inclasificable: no tiene «ismo» -«oliverismo», por ejemplo, ahora que pinta con acrílico sería un punto inapto-. Además de dotes naturales, ha llevado a cabo el aprendizaje en la escuela de Bellas Artes (grabado) de Olot y en la escuela de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona. Aun cuando la consolidación expresiva y el proceso experimental técnico se asocia, irremediablemente, a una serie de exposiciones individuales; salas municipales de Girona (1967 i 69), galería Les Voltes de Olot (1973), a La Gàbia de Girona (1974), Palau de Caramany de Girona (1979 y 86), galería Art de Palafrugell (1983), al inefable restaurante La Penyora (1984 y 88), a la sala Clarà de Olot (1984), a la galería Art de Banyoles (1985), a Barcelona Divina (1986), a Les Bernardes de Salt (1986) y al Celler d’art de Blanes (1986). No es necesario decir que ha sido invitada a participar en innumerables colectivas, entre les cuales destaca, últimament «FLOGIST» (1988) -con Quim Serrano y Antonio Selvaggi-, en la Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana de Girona. En efecto, esta arquitectura biográfica vertebral, la ha llevado a poseer un estilo intransferible, calculado, y de propiedades poéticas. Técnicamente enérgico, casi rabioso, altamente descriptivo y, a la vez, sugerente. Un estilo, a veces, insolente y deflagador, a veces llano y delicioso. Siempre amfibológico. Paisajes humanos excitados, seducciones envidiables, pecados de cuerpo presente. Naturalezas exorbitades, brasileñas, en tecnicolor virulento.Composición. Los jueves en el Punt y los viernes en el Diari de Girona encontraréis información precisa sobre las exposiciones, artistas, galerias, centros de arte y horarios. Si no los tenéis a mano, observad los carteles expuestos en las tiendas y bares de la ciudad. Penetrad en la sala tanto si vais solos o acompañados. Saludad -bajito- al vigilante. Enteraos si se ha editado algún catálogo. En caso afirmativo, preguntad el importe. Si es gratuito -no lo dudeis- apropiaros de un ejemplar. En caso contrario, descartadlo y, con una sonrisa decepcionada, devolvedlo a su lugar. Seguidamente, entrad en la sala y empezad a contemplar el primer cuadro. Acercaos para valorar los detalles. Retroceded unos pasos si se quiere abarcar entero. No os olvideis de leer el pie de obra (el papelito adherido al lado derecho de la pieza; en el que se precisa: título, técnica, medidas, fecha y procedencia). Realizad la misma operación con todas las piezas expuestas, procurando producir poco ruido y comentarlas en voz baja. En el supuesto de desear exclamar algo sobre la exposición o un cuadro concretp, podeis hacer uso de las siguientes frases que, en forma de acróstico, teneis a continuación. Son, no hay que decirlo, una simple sugerencia:Riure’s del mort i de qui el vetlla. (Reirse del muerto y de quien lo vela) Ofèn l’aire. (Ofende el aire) Sembla can Seixanta! (Qué desorden!) Ens hi farem més savis que rics. (Nos haremos más sabios que ricos) Roma veduta, fede perduta.Oli en un llum. (Perfecto!) L‘hàbit no fa el monjo. (El hábito no hace al monje) I ca!. (Anda ya..) Val tant or com pesa. (Vale su peso en oro) Entre poc i massa, la mesura passa. (Entre poco y demasiado, las cosas se desmesuran) Reina santíssima! (Virgen santísima) Això rai! (Eso no es nada) Si t’encerto, t’endevino. (Si lo acierto, lo adivino)Si comprobais que en el interior de la sala se encuentra la artista, cumplimentadla, incluso felicitadla, -seguro que os lo agradecerá-, sea cual sea vuestra opinión. Antes de salir, dad una última vuelta por la sala, distraida y cadenciosamente, mientras seleccionais las piezas que más os han complacido o, contrariamente, molestado y hacedselo saber a vuestro acompañante (quien previamente habrá realizado el mismo trámite). Sonreid si ha habido coincidencia. En una sala comercial de arte, y si tenéis liquidez para gastar, pedid la lista de precios. Esperad que os pase un escalofrío per la espina dorsal y escoged el que más os haya gustado. Reservadlo al encargado de la sala, quien pegará un puntito rojo al pie de la obra. Muchos puntitos significa exposición exitosa; pocos o ninguno, un fracaso, comercialmente hablando. Al salir de la sala, comentad la exposición, sea cual sea vuestra opinión, con los amigos, compañeros de trabajo, vecinos… Esta publicidad boca a boca puede iniciar muchas conversaciones y enriquecer vuestro espíritu. Habréis cumplido con el primer mandamiento del arte: comunicación.Precauciones. Una exposición d arte actual hay que visitarla con el ánimo bien abierto y receptivo. A menudo hay que imaginar lo que no hay en el cuadro y los significados y referencias que pueden encarnar distintos símbolos. Jamás penseis que estais en posesión de la verdad; el art del siglo XX se valora según unas coordenadas que no tienen porqué coincidir forzosamente con las del siglo XVII. Algunos de los parámetros a valorar en un cuadre: equilibrio, forma, la forma como significación, el desarrollo, el espacio, la luz, el color, el movimiento, la tensión, la expresión, el contenido, el dibujo, los planos y la perspectiva, la línea, el tono, la unidad, el elemento personal, la textura… Absteneos del comentari: «Esto sabe hacerlo mi hijo, o mi nieto». Es una vulgaridad químicamente pura.Dosificación. Normalmente, se prescribe una sola visita a la exposición. En casos de incondicional devoción, se recomienda una segunda visita al día siguiente, antes de la cena. Es importante repetir visita, en caso de haber estado presente el día de la inauguración.Contraindicaciones. No presenta ninguna contraindicación.Efectos secundarios. En personas intransigentes o intolerantes o altamente bien pensantes, la obra de Roser Oliveras les puede irritar; en este caso, se aconsela obviarla. A los propensos a la envidia y a los celos se les puede acentuar; no hay remedio.Conservación. Habitualmente en lugares alejados del sol. Siempre con moldura simple o listón de madera. Los dibujos y pasteles es necesario protegerlos con vidrio o metacrilato. Necesitan, asimismo, buenas prespectivas.Presentación. LAS EXPOSICIONES DE PINTURA SIEMPRE HAY QUE TENERLAS AL ALCANCE DE LOS NIÑOS. Carles Vivó. Publicat al catàleg de l’exposició «Roser Oliveras». Palafrugell Art, agost 1983.ROSER OLIVERAS Moltes dones pinten, però poques dones pinten dones. La figura femenina, com a tema d’una obra d’art, és poc usual entre les dones que practiquen les arts plàstiques. El per què, no sóc pas jo qui pot desxifrar-ho. Però el fet és que, ara, la Roser Oliveras ens ofereix una mostra de la seva obra, a la qual el tema únic, omnipresent, obsessionant, són les dones com a figura central, com a eix vertebrador del quadre, com a punt de referència de les altres formes que l’envolten. Unes dones amb expressió hermètica i intensa que sembla transformar-les en posseïdores de misteris inexpressables. Guardianes d’un regne secret, plenes d’una intensa força interior, resten estàtiques dintre d’un espai ple d’elements que són alhora purs elements plàstics i signes expressius d’un món particular. Les figures femenines que pinta la Roser Oliveras estan voltades de lletres, de cordes, de fragments del propi quadre que salten fora del seu lloc lògic, de fons indeterminats però suggerents. Pintats amb colors apagats que, de sobte, queden sobresaltats per una llambregada de color violent; amb una gamma que va des d’un terra argentat fins un negre suntuós i profund, passant per uns grisos i uns ocres que sembla que hi han estat però ja se n’han anat. Algunes vegades els quadres, com en una seqüència, segueixen l’un a l’altre en estranya continuïtat, relligats per pinzellades ferèstegues que no inquieten la imperturbable quietud de les figures. El domini del dibuix de la Roser Oliveras li permet realitzar aquestes obres on el color s’estintola sòlidament en la fermesa d’una estructura ben composta. La contundència d’un perfil, la suavitat d’una esquena, l’expressivitat d’unes mans… uns cossos de dona sàviament dibuixats que, l’un al costat de l’altre, tancats dins l’urna de llurs marcs, ens envolten en aquesta exposició com una hermètica germandat femenina en el seu amagat santuari. La Roser Oliveras en té les claus d’aquest recés. Ara ens ha obert la porta a tots: entem-hi! I així, ara podreu conèixer les dones que crea la Roser Oliveras.M. G. Publicat a la revista Bon Art, núm. 65, març 2005La gironina Roser Oliveras (1952) presenta en aquesta exposició pintures recents i el seu darrer treball d’investigació en ceràmica pintada. Pintora d’arrel figurativa, la seva obra es caracteritza per una gran força expressionista en el traç i una gran riquesa cromàtica. Oliveras va endavant i endarrere en el temps per trobar en els ancestres de la pintura el mètode de representació que lligui tradició i contemporaneïtat. Formada en el gravat i posteriorment en la pintura i el dibuix a la facultat de Belles Arts de Barcelona, Roser Oliveras va rebre al 1985 la beca d’arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya. La seva pintura es caracteritza per uns personatges intemporals, sovint amb actitud festiva, que esdevenen retrats psicològics de la societat actual. Però a Oliveras li agrada treballar amb la ductilitat del material i és d’aquí que pren el significat el títol de la mostra Punts suspensius. La investigació, el risc tècnic i conceptual tot just descobert amb la ceràmica, va agafant força. Enèrgica i lírica, l’obra d’Oliveras parteix de la tradició però mira cap endevant.Web personal: www.roseroliversoliver.com (inactiva en el moment de la consulta: 26/09/2008)

 

1998 L’al·legoria improbable (cactus)

Leonard Beard

Passeig Ciutat de Girona Ironitza sobre les paradoxes a través d’un cactus-penjador

1997 Matrimoni i carrera  (1997)

Lluís Vilà

Carrer Major, 165 Exercici irònic de l’escultor sobre la durabilitat del matrimoniPlanxa d’acer corten retallada. Lluís Vilà, (Banyoles 1952), pintor i escultor. S’inicia a principis dels anys 70 participant a la Mostra Col·lectiva del  GRUP TINT-2, a la Llotja del Tint a Banyoles. Des de els seus inicis fins a mitjans dels anys 80 treballa en el camp de la investigació i la instal·lació dins les corrents conceptuals del “eat art” i l’art fungible. Després d’aquesta etapa s’interessa per l’embolcall del menjar en conserva, les llaunes, treballa escultures en ferro sense volum, i el disseny, amb un llenguatge entre aquest i l’escultòric. Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles i la seva crítica dirigida a la societat de consum.Biografia de Lluís Vilà i VendrellLluís Vilà i Vendrell (Banyoles, 15 de juny de 1952- 30 de març de 2010) fou un artista català amb una amplia  trajectòria en pintura, escultura i disseny. Destaca el seu treball dins les corrents conceptuals de l’”eat art” i l’”art fungible”.BiografiaInicia l’activitat artística a principis del anys 70 participant en la Mostra Col·lectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles. Des de els seus inicis fins a mitjans dels anys 80 treballa en el camp de la investigació i la   instal·lació dins les corrents conceptuals de l’”eat art” i l’art fungible. Realitza treballs com Les sabates comestibles (1979), participa a Art 14’83 CIAC a Basilea, Entre pa enlluït (1984) a la Fundació Miró de Barcelona, Fagocotosi (1985) a la Sala Montcada de la Fundació La Caixa de Barcelona i Cambio de Piel (1985) als festivals de Navarra.A poc a poc anirà deixant les referències directes als elements comestibles per referir-s’hi indirectament des de nous materials com ara el ferro i la pintura sobre paper. En aquesta nova etapa s’interessa per l’embolcall del menjar en conserva, es a dir, les llaunes, i treballa escultures en ferro sense volum, que presenta a la Sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la Sala Tránsito de Madrid (1991).Es present a diverses fires internacionals, participa en el pavelló d’Espanya per a la Expo de Sevilla (1992). Realitza Clástics, intervenció en la remodelació del volcà Croscat a Olot, premi FAD (1994), i exposa Capitals del Disseny en el Centre George Pompidou de París, i a l’exposició El moble català des del segle XV , al Palau Robert.Una constant en la seva obra es la utilització de materials fungibles i la seva crítica dirigida a la societat de consum, que dóna per acabada amb l’exposició Àlef (1996), treball caracteritzat en el fet d’utilitzar com a pintura la seva pròpia sang, a la galeria Alter Ego de Barcelona. A partir d’aquest moment integra el llenguatge pictòric i escultòric en una sola cosa, creant la sèrie Navegants 1995-1997, la sèrie Contraris(1995) que continua amb Logos (2001). Un dels treballs més recents es Nautes (2006), una obra que s’acosta cada vegada més a l’art conceptual, on l’artista reflexiona amb un to irònic, paradoxal i crític, realitzant escultures i pintures de cos infantil renunciant a la seva iconografía de cos habitual, cosos que volen esmenar l’error primordial de què ens parla Antonin Artaud. Obra creativaL’art de Lluís Vilà es un art que passa per l’estómac. Les referències al menjar, com a paradigma del consum, el duen a tenir una posició crítica del mon que l’envolta. Va formar part d’un col·lectiu multidisciplinar integrat per escultors, dissenyadors, arquitectes i intel·lectuals, anomenat Grup Tint-2. Mitjançant un discurs d’arrel anticapitalista, el grup va focalitzar el seu interès en qüestionar els gustos i les conductes de les classes dominants i les polítiques culturals oficials. L’art d’aquest artista tan atípic, ha estat relacionat amb l’anomenat “eat art”, que en altres temps practicaren artistes com Antoni Miralda o Daniel Spoerri. A diferencia d’ells, el ritus nutrici es d’ordre mental; no es un plaer, sinó un patiment inevitable.A poc a poc, Lluís Vilà ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d’una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un mon enllaunat que donarà pas a diferents instal·lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa, cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d’un material dur com l’acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d’acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra conciència tal com ens proposa l’escriptor i pensador nord-americà Ken Wilber.Lluís Vilà fa un viatge als racons més insondables del cos humà i el resultat es un treball on es fonen transcendència i trivialitat, el mon sublim del banal, el plaer i el fàstic, el menjar artesà i el fast-food.A partir del 2007 treballa amb la sèrie “Absolut”, treball pictòric. En paraules d’un crític d’art, «     el seu és un “absolut” que no apel·la a la tediosa i omnipresent mística de manual ni, de fet, al feixuc concepte encunyat sobre roca dura per Hegel: és un “absolut” que apareix després de deconstruir la seva pròpia obra, … , en Lluís Vilà fidel al seu deix irònic, utilitza la imatge de Pollock però invertint-la: si ell feia dripping, l’artista de Banyoles fa ” undripping ”     » — Eudald Camps Exposicions1971 Galeria La Gàbia, Girona 1972 Mostra col·lectiva del grup Tint-1 a la llotja del Tint, Banyoles 1975 Galeria La Gàbia, Girona Participa a la mostra “Artistas Contemporáneos de Girona”, al museu de San Telmo, Sant Sebastià     1978 Primers treballs amb elements comestibles amb La dolça rebosteria i carn 1982 Les sabates comestibles al Metropol, Barcelona 1983 Galeria TAU, Girona Participa a ART 14’83, CIAC a Basilea, Suïssa Blauhaus Sala fundació La Caixa, Barcelona La cadira, formules visuals Galeria Subes, Barcelona COL-AGE” ART’33, Casa de Cultura, Girona 1984 Espai 13 (Fundació Joan Miró) Entre Pa Enlluït La Penyora, Girona; Galeria d’art, Banyoles Arburguesa, La Casona, Fontcoberta Ritus Nutrici Galeria Canaleta, Figueres 1985 Centre Cultural Palau Solterra, Torroella de Montgrí Fagocitosi, Sala de la Fundació La Caixa, Barcelona Participa a Opcions, Museu Morera, Lleida i a Papiroplàstica, Galeria Matisse, Barcelona Canvi de Pell, Festivals de Navarra, Pamplona Instal·lacions UNPT, stand Punt Diari, Fira de Girona Masia, Escola d’Arquitectura, Barcelona 1986 En Concert, Casa de Cultura, Salt Participa a les exposicions Out of Barcelona, mostra itinerant per Catalunya, Mostra d’Art Contemporani Català, Reial Monestir de Sant Cugat, Mostra d’Art de la Diputació de Girona, Catalunya Centre d’Art, col·legi d’Arquitectes, Girona, Art-Avantguarda, Séller d’Art, Blanes Giròtica 86, mostra itinerant, Girona, Art-Expo Galeria Expoart, Montreal, Canadà Realitza les instal·lacions T’ransformacions, Sala Transformadors, Barcelona i Recorreguts, Catalunya Centre d’Art, col·legi d’Arquitectes, Girona 1987 Museu d’Art de Sabadell Participa en l’exposició Moda i Anti-moda, Espais, Girona Le Sud Attaque, Festival d’Art Actual, Seta, França Escultures, Ribots a part, Centre d’Art Alexandre Cirici, L’Hospitalet de Llobregat Escultura múltiple Banyoles al costat de Barcelona per la candidatura com a subseu olímpica 1988 Artistes a la carta Can Ginabreda, Porqueres Dissenya per a Colur diverses peces de mobiliari    1989 Exposicions a la Galeria Matisse, Barcelona; Can Ginabreda, Porqueres; exposició del Fons d’Art Xarxa Cultural, Centro Margarita Nelkon, Madrid; Petit Format, Galeria Expoart, Girona Participa en la Biennal de Canes, França 1990 Exposa a la Galeria Artual, Barcelona; Galeria Expoart, Girona; Sala Vinçon, Barcelona; sales municipals Fidel Aguilar, Girona Participa a Art-Jonction, Galeria Espoart, Niça, França Jocs d’Artista Galeria Matisse, Barcelona i a El vostre gust Galeria Espais, Girona 1991 Sala Tránsito, Madrid Participa a les exposicions Vint-i-sis al Museu d’Història de Girona i a Menú Galeria Matisse, Barcelona 1992 Exposicions a Galeria Artual, Barcelona i Sala Tretze, Banyoles Seibu Tokio, Japó i Club XX, Banyoles Participa en l’exposició Mediterranean Art in Maniatan, Tribeca Gallery, Nova York, Estats Units d’Amèrica España hoy, conjunt escultòric realitzat en col·laboració amb el dissenyador Pere Celma pel Pavelló d’Espanya a l’Expo de Sevilla 1993 Exposicions a Espais, Centre d’Art Contemporani, Girona; Galeria Safia, Barcelona; Galeria Palafrugell Art, Girona; Can Pau, Eivissa; Galeria Àngela Rodeja, Barcelona Participa en la Biennal Pro-lluita contra la sida, al Palau Robert de Barcelona; a l’exposició de la col·lecció Testimoni, a la Sala Sant Jaume de la Fundació “la Caixa a Barcelona Realitza les instal·lacions Natura Morta, Espais, Girona i Vesteix-te de verd a la Fira Comercial de Girona 1994 Exposicons a la Galeria Sant Lluc, Olot; Hospital Josep Trueta, Girona Crea la imatge de les botigues Camper per a la col·lecció d’estiu Participa en les exposicions Sabates usades, Tallers d’artista, a la Fundació Miró de Palma de Mallorca; 5 anys d’Art Contemporani, museu d’Art de Girona; Pre-textos, Galeries Lluch-Fluxà, Palma de Mallorca i Intra-muros Galeria Medi-Art, París; Col·lecció d’Art de l’Avui, Centre de cultura Contemporània, Barcelona; 10 anys d’Art, Galeria Expoart, Girona 1995 Galeria Castellví, Barcelona; Caja Rural, Osca Portes Obertes, Club Natació Banyoles Participa en les exposicions Cokteil Casa de Cultura, Girona; Charity Art Exibition Matzusakaza, Art Gallery, Osaka, Japó; Artstraccion, Galeria Alter Ego, Barcelona Realitza el conjunt escultòric Clàstics en les obres de remodelació del Volcà Croscat, Olot – Premi FAD 1996 Alef Galeria Alter Ego, Barcelona Realitza l’escultura-trofeu pels premis MAN, Grupo Z, Madrid     1997 Galeria Art-qui-tectura, Castell d’Aro     1999 EXPO-ART, Nova York; ART-EXPO, Barcelona; Centre Cultural El Monestir, Sant Feliu de Guíxols 2000 Galeria Art-qui-tectura, Castell d’Aro; Galeria Matisse, Barcelona Participa en l’exposició Art fi de segle Olot, Barcelona, Anvers, Brussel·les, Berlín, Lisboa, Londres Participa en l’exposició Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya    2001 Participa en l’exposició De l’1 al 10, galeria Castellví, Barcelona Galeria Michel Dunev Projects, Torroella de Montgrí; Galeria Omnium Ars, Platja d’Aro; Fons d’art Lluís Vilà, Galeria d’Art, Pals; ART-EXPO, Barcelona 2002 La Penyora, Girona; Fons d’art Lluís Vilà, Banyoles; Col·legi de Decoradors, Girona 2003 Casino Castell de Peralada   2004 Firatast, Palau de Fires de Girona; Galeria M.A. Bagué, Torroella de Montgrí Participa a l’exposició Art Comestible: Alimenta la mirada Disseny de la medalla de la “Unió de Federacions Esportives de Catalunya” Exposicions A Dalí, mars, cels i deliris comestibles, Sant Pere del Bosc, Lloret de Mar; Art i Gastronomia exposició itinerant Museu de l’Empordà 2005 Escultures, Galeria Ignacio de Lassaletta, Barcelona; participa en l’exposició de petit format de la galeria Ignacio Lassaletta 2006 Nautes Fundació Vila Casas, Palau Solterra, Torroella de Montgrí Participa a l’exposició Inart, Girona Espai G d’Art, Terrassa   2007 Galeria Cort, Banyoles; Museu Enric Monjo, Vilassar de Mar Nautes, barques i mirades Banys Àrabs de Girona; Galeria Foe, Munic, Alemanya 2008 Les Bernardes de Salt 2009 Galeria Cort, BanyolesObra en col·leccionsFons d’Art Xarxa Cultural, Barcelona Museu d’Art de Girona, Diputació de Girona Fundació Miró, Barcelona Fundació La Caixa, Barcelona Museu d’Art de Sabadell Fundació Vila Casas, Barcelona Fundació Ibercaja, Saragossa Museu del Cinema, Girona Museo Goya, Fuentetodos, SaragossaPremis1985 Beca d’Arts Plàstiques Ciutat d’Olot 1986 Beca d’Arts Plàstiques Generalitat de Catalunya 1995 Premi FADEdicions1984 Monomer per l’estudi Traç, Barcelona 1985 Sabates comestibles Cartell i col·lecció de postals 1987 Història de l’evolució editorial El Pèl 1988 La millor manera d’arribar per Colur; Banyoles al costat de Barcelona, per a l’ajuntament de BanyolesAudiovisuals1984 Arburguesa, realitzat per Josep Compte (8 min.) i Ritus Nutrici, realitzat per Galeria-35 (6 min.) 1985 Gra-Grafitti, realitzat per Manuel Cursó i Anastasi Rinos amb idea de Pilar Parcerisas (6 min.) i Estoc realitzat per Vid. COM (4 min.) 1986 Locomotius realitzat per Galeria-35 (7 min.), Construccions dins un bloc realitzat per Galeria-35 (14 min.)i Transformació realitzat per Galeria-35, Josep Compte (5 min.) 1987 Punt de fuga realitzat per TVE amb guió de Claudi Puchades (27 min.) 1988 Març-Abril realitzat per Lluís Nicolau amb idea de Montse Majech (8 min.) 1992 Lluís Vilà realitzat pel programa Tres Catorze Setze del Canal 33VideoLluís Vilà from Guillem Vilà on Vimeo.