Al llarg del novembre del 2012, van iniciar-se els primers mostrejos en el marc del projecte “Estudi de la diversitat d’amfibis al Parc de les Deveses de Salt”. Tenint en compte tota l’extensió que engloba el Parc, entre basses, zones d’aiguamoll i les ribes del Ter, sumen un gran nombre d’hàbitats favorables per al desenvolupament d’aquest grup faunístic.El passat dilluns, dia 11 de febrer, van iniciar-se els mostrejos previstos per aquest mes, prolongant-se fins el dimecres 13. Els resultats obtinguts han estat molt satisfactoris, havent-se detectat dues larves de salamandra (Salamandra salamandra) en dos punts diferents del Parc de les Deveses de Salt.La presència d’aquesta espècie a les Deveses no s’havia pogut confirmar des de la dècada dels anys 90, i esdevé la primera cita que constata la reproducció d’aquesta espècie al Parc de les Deveses de Salt.Aquesta és una molt bona notícia al tractar-se d’una espècie que durant les últimes dècades ha patit el deteriorament del seu hàbitat, posant-se en perill la reproducció i per tant la permanència d’individus dins d’aquesta àrea.Font: Article publicat per l’Associació El Blauet i cedit a TotSalt.Text: Montserrat Fabregat MoroImatge Salamandra Adulta: Marc MontenegroImatge Larva de Salamandra: Alba Casals MitjàMail: assocgirona@gmail.comweb: http://elblauet.blogspot.com.esRedescoberta la salamandra i demostrada la seva reproducció al Parc de les Deveses de Salt
Al llarg del novembre del 2012, van iniciar-se els primers mostrejos en el marc del projecte “Estudi de la diversitat d’amfibis al Parc de les Deveses de Salt”. Tenint en compte tota l’extensió que engloba el Parc, entre basses, zones d’aiguamoll i les ribes del Ter, sumen un gran nombre d’hàbitats favorables per al desenvolupament d’aquest grup faunístic.El passat dilluns, dia 11 de febrer, van iniciar-se els mostrejos previstos per aquest mes, prolongant-se fins el dimecres 13. Els resultats obtinguts han estat molt satisfactoris, havent-se detectat dues larves de salamandra (Salamandra salamandra) en dos punts diferents del Parc de les Deveses de Salt.La presència d’aquesta espècie a les Deveses no s’havia pogut confirmar des de la dècada dels anys 90, i esdevé la primera cita que constata la reproducció d’aquesta espècie al Parc de les Deveses de Salt.Aquesta és una molt bona notícia al tractar-se d’una espècie que durant les últimes dècades ha patit el deteriorament del seu hàbitat, posant-se en perill la reproducció i per tant la permanència d’individus dins d’aquesta àrea.Font: Article publicat per l’Associació El Blauet i cedit a TotSalt.Text: Montserrat Fabregat MoroImatge Salamandra Adulta: Marc MontenegroImatge Larva de Salamandra: Alba Casals MitjàMail: assocgirona@gmail.comweb: http://elblauet.blogspot.com.esSunyer, primer alcalde de la restauració democràtica
El 3 de març de 1983 el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley signava un decret mitjançant el qual Salt i Sarrià de Ter es segregaven de la ciutat de Girona i recuperaven les seves institucions i la seva identitat de poble.El 8 de maig de 1983 es varen celebrar eleccions municipals. Unes eleccions que per a Salt varen ser molt importants perquè era el primer cop, des de la fi de la Guerra Civil, que els saltencs podien escollir la composició de la seva pròpia corporació municipal. Això es va notar amb la participació: el 65,99 % del cens electoral hi va exercir el seu dret. El resultat va ser el següent:- PSC: 53,87 % dels vots, 10 regidors
- CIU: 31,11 % dels vots, 6 regidors
- PSUC: 6,83 % dels vots, 1 regidor
- AP-PDP-UL: 4,81 % dels vots, cap regidor
- PCC: 1,16% dels vots, cap regidor
En primer lloc es va constituir la Mesa d’Edat presidida pel conseller de més edat, el Sr. Domènec Bosch i Bonadona, pel conseller més jove, el Sr. Josep Vicenç Alhambra i Cornejo, i pel Secretari de la Corporació. Seguidament la Mesa va comprovar les credencials dels consellers electes i, en estar presents la majoria absoluta, es va procedir a la sessió constitutiva. A continuació van ser cridats tots els consellers per prestar jurament al càrrec. Tots van fer servir la formula reglamentària a excepció del Sr. Francesc Xavier Corominas i Mainegre que va afegir-hi: “Sense renunciar al dret del poble català a la seva sobirania nacional”. Un cop jurats tots els càrrecs, es va declarar constituïda la Corporació Municipal en Ple.A continuació el President de la Mesa va anunciar que es procediria a l’elecció de l’Alcalde. Com a caps de llista més votats, els tres candidats a l’alcaldia eren: Salvador Sunyer i Aimeric, Alfons Moré i Paretas i Josep Mª Dubé i Andrés. Finalitzada la votació dels 17 consellers, el President de la Mesa va proclamar Alcalde per 17 vots, és a dir, per unanimitat, el Sr. Salvador Sunyer i Aimeric.Seguidament el President de la Mesa va demanar al Sr. Sunyer si acceptava el càrrec d’Alcalde i, en cas afirmatiu, formulés la promesa o el jurament reglamentari, com així va fer. Amb aquest acte, se’l va possessionar com Alcalde i li va ser lliurat el distintiu propi del càrrec.
Tot seguit es va constituir la Comissió Municipal Permanent i a continuació els diferents grups polítics va argumentar per què havien votat el Sr. Sunyer com Alcalde.La sessió de constitució va acabar amb el primer discurs del Sr. Salvador Sunyer i Aimeric com a primer Alcalde de Salt de la restauració democràtica.
Podeu llegir el discurs complet aquí.(Font: Acta del Ple del 24 de maig de 1983. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Salt 1983-1988)FONT: Arxiu Municipal de Salt Tràgic incendi a Salt
Arran de la publicació de l’anterior entrada d’aquest blog sobre l’incendi de l’any 1984 i que encara és ben present en la memòria col·lectiva de Salt, varem rebre molts comentaris de persones que hi vivien en el bloc de pisos i ho van viure de primera mà i també en varem rebre recordant-nos d’altres incendis tràgics viscuts a Salt. Certament a la vila s’hi han viscut molts incendis, sobretot a les fàbriques, i d’alguns en tenim testimoni gràfic i d’altres els trobem mitjançant l’hemeroteca.
Un d’aquests incendis, dels quals ens va fer memòria la senyora Maria Q., va tenir lloc la tarda del divendres 17 de desembre de 1977 amb el resultat de quatre persones mortes.Eren les 6 de la tarda quan, en l’entresòl del bloc número 116 del carrer Àngel Guimerà, es va encendre una revista que llegia un nen i les flames van passar al sofà, les cortines i els mobles estenent-se ràpidament a la resta del pis. La majoria de veïns, alertats pel fum i les flames, van tancar-se a casa segellant les portes i van esperar ser rescatats pels bombers que els van treure per la finestra amb una escala mecànica. Alguns van patir lleugeres cremades excepte, el senyor Joaquín Caña, que les tenia més greus i va ser portat a l’hospital Trueta, en aquella època anomenat, la Residència.Però les persones que vivien just a sobre del pis en flames, tement que se’ls ensorrés el terra, van sortir de casa i van pujar cap el terrat. Però l’estreta escala va fer de xemeneia atrapant les flames i el fum i van morir asfixiats. Eren quatre persones d’una mateixa família: Maria de la Cabeza Cano Mata, de 25 anys, i el seu fill, Ángel Chillaron Cano, de 20 mesos, la germana de Maria de la Cabeza, Francisca, de 36 anys i el seu marit Juan Expósito Toribio. Les dues dones van ser rescatades del replà del tercer pis i portades a l’hospital, on van morir, i l’home, amb el seu nebot, els van trobar més tard arraulits en un altre replà prop del terrat.La ràpida intervenció dels bombers va impedir que el foc s’estengués als altres pisos i que l’edifici patís desperfectes estructurals. Però tot i així l’incendi i la mort d’aquests saltencs va despertar molta indignació entre els conciutadans perquè es va considerar que la culpa de les morts era que els edificis no tenien prou mitjans de seguretat en cas d’incendi i que les escales es convertien en trampes mortals sense cap sortida d’emergència.
Dubtàvem entre posar el nom de les víctimes o no, però al final hem decidit fer-ho perquè així es va publicar als diaris i perquè pensem que és una forma d’honorar el record d’aquests saltencs.Podeu llegir la notícia d’aquest tràgic succés als diaris: Avui, edició 17/12/1977, pàgina 2; Los Sitios de Gerona, edició 17/12/1977, pàgina 20 i edició 18/12/1977, pàgina 20, i Presència, edició 24/12/1977, pàgina 15.FONT: Arxiu MunicipalA què es dedicava la gent de Salt l’any 1934?
AMS 100. Contribució industrial de 1934L’any 1934 a Salt hi vivien 4.797 persones repartides entre el que es coneixia com a Salt i el barri del Veïnat. Bàsicament la gent es dedicava a les tasques del camp o a treballar en les dues grans fàbriques tèxtils, la Gassol i la Coma Cros. Però hi havia altres indústries, empreses, botigues i serveis: en total hi havia 257 activitats econòmiques.
Per exemple, sabeu quants carboners oferien els seus serveis a Salt? O quantes farmàcies hi havia? O quantes sales d’espectacles? Fem un breu repàs, ja veureu com us sorprendrà:- 16 botigues de ultramarinos
- 9 tocinerías
- 19 botigues de comestibles
- 8 botigues de fruita
- 6 lleteries, d’aquestes 4 amb estable, 2 sense estable i 18 vaqueries amb subministrament de llet
- 1 sola perfumeria i també una sola botiga de mobles
- 6 botigues de venda de roba al tall i per peces
- 8 cafès de a 30 cèntims la tassa i una taverna
- 2 sabateries
- 6 carboners
- 1 pastisseria (en l’actualitat encara en funcionament)
- 10 flequers
- 6 alpargateros
- 4 sastres
- 4 sabaters
- 11 barbers i només una perruqueria
- 2 comadrones
- 2 farmacèutics
- 2 metges
- 1 veterinari
- 2 tartaners
- 1 lloguer de bicicletes (a l’època: velocípedos)
- 2 fàbriques de gasoses
- 6 mestres de paleteria
- 1 adornista de templos
- 1 cantero
- 8 fusters
- 2 cistellers
- etc.
A la imatge superior es pot veure els locales de espectáculos públicos que radican en este término municipal, és a dir, que es dedicaven a cinema, teatre i ball indistintament. N’hi havia 4! A part de les sales que s’habilitaven puntualment per passar pel·lícules, fer teatre o per ball per part de les associacions i entitats.En total eren 425 localitats dedicades a espectacles per un poble de menys de 5 mil habitants. 125 al Veïnat i la resta a Salt. Si les especifiquem, eren aquestes:- Centre Republicà del Veïnat, tenia 125 localitats al preu de 75 cèntims.
- Centre de La Floreal, a Salt, amb 100 localitats a un preu de 50 cts.
- Saló Gubau, a Salt, disposava de 75 localitats i es pagava 25 cts.
- Casal Saltenc, també a Salt, tenia 125 localitats i no feien pagar entrada.
Accident o sabotatge?
19 de maig de 1946Un grup de nois i noies del GEiEG pugen al petit tren de la línia Girona-Olot per anar a Les Planes, a l’Aplec Excursionista de Sant Pelegrí de Cogolls. Tenen per endavant un divertit diumenge d’excursió i estan emocionats i excitats. Riuen, fan bromes, s’ho passen d’allò més bé.A les 6 en punt el tren es posa en marxa, alguns treuen un entrepà i una bota de vi que es passen de mà en mà per fer més distret el pesat viatge. Poca estona després passen de llarg l’estació del Veïnat de Salt. El tren no para en aquesta ocasió, és un tren especial que els ha de dur directament a destí. Per això tampoc no para a l’abaixador de Salt. Per la finestra veuen el campanar de Sant Cugat mentre el tren s’endinsa per les deveses i fa camí cap a la riba del riu Ter per sortejar el difícil pas de la muntanya de Montfullà, allà on sembla que el tren vagi penjat del precipici, just al Pas del Gegant.
El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.El tren ha descarrilat. La locomotora i el primer vagó han caigut al riu que, en ser primavera, baixa amb molta aigua i s’han submergit. Per sort la majoria de la gent anava en els darrers vagons per evitar empassar-se el fum de la locomotora i en el primer cotxe hi anaven només tretze persones que han pogut sortir pel seu propi peu excepte un, en Pere Gibert de vint-i-sis anys, que ha rebut un fort cop al cap que l’ha deixat inconscient i hauria mort ofegat si els seus companys no s’haguessin adonat que faltava i l’haguessin rescatat de l’interior del vehicle mig submergit.Pocs minuts després del descarrilament, veïns de Salt, de Bescanó i la Creu Roja són al lloc dels fets per ajudar en les tasques de salvament. Seixanta persones han resultat ferides de diversa consideració, però gairebé totes de caràcter lleu. Només en Pere Gibert és el que ha rebut més. Està greu i una ambulància se l’endú a l’hospital on dies després aconsegueix recuperar-se favorablement. També s’emporten a l’hospital a Blai Magaldi amb un trau al cap, però no és una ferida greu i després de curar-lo pot tornar a casa seva.Per què s’ha produït l’accident? Els diaris no en diuen la causa i la versió més o menys “oficial” apunta cap el mal estat de les vies, degut a la falta de manteniment (que es volia amagar) i les abundants pluges que havien caigut dies abans. Però hi ha una altra versió que corre de boca en boca per tot el poble de Salt i que es resumeix en una sola paraula: sabotatge.Hi ha uns aspectes inquietants en les notícies publicades a Los Sitios (21/05/1946, pàgines 1 i 2) i a La Vanguardia (22/05/1946, pàgina 11) que ens en fan sospitar: l’accident es va produir en una corba molt tancada que dificultava la visió de la via. El maquinista va frenar bruscament, va fer sonar el xiulet tres cops com a senyal d’alarma i va poder saltar de la locomotora juntament amb el fogoner abans que el tren es precipités cap el riu.Si va frenar i activar l’alarma és que, potser, va veure alguna cosa sospitosa a les vies, però no va tenir temps d’aturar-se abans a causa de l’escassa visibilitat? Com és que en les fotografies que han donat aquest 2014 a l’Arxiu sobre l’accident es veu la via del tren clarament desviada cap el riu? Van ser desviades per una mà humana o van ser arrossegades per la força de la locomotora en el moment del descarrilament? Per què les autoritats i la premsa va ocultar la causa real del descarrilament? No interessava que se sabés que havia estat un sabotatge o el que no interessava és que se sabés que no es feien les tasques de manteniment necessàries a la línia fèrria?Accident o sabotatge? Potser mai podrem esbrinar la veritat del que va passar aquell matí d’un mes de maig.http://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/[+] ACTUALITZACIÓ DE L’ENTRADA (18/02/2014):Hem rebut un correu electrònic en referència a aquest article que diu el següent: “El grup de maquis de la zona de Girona va rebre des de Tolosa de Llenguadoc la informació de què aquell tren portaria un carregament d’armes de Girona a Olot, així que es va planificar el sabotatge. La nit corresponent van anar a descargolar les vies. El que mai van saber va ser si la informació havia estat errònia o si les autoritats van utilitzar la gent del GEiEG d’escuts humans per protegir l’armament.”Interessant apunt!
El tren és a punt d’entrar a la pronunciada corba quan de sobte una brusca frenada seguida de sotracs i les sacsejades fa caure la gent i que les bosses surtin disparades per tot arreu. Tot són crits, exclamacions i laments mentre el vagó continua la seva infernal carrera desbocada en direcció al riu, però finalment s’inclina perillosament i s’atura abans d’arribar-hi. Ningú entén què ha passat. Alguns tenen cops i contusions i tots estan espantats. Els més decidits obren les finestres i ajuden la gent a saltar a fora del tren i un cop a terra ferma descobreixen la magnitud de la tragèdia.
El tren ha descarrilat. La locomotora i el primer vagó han caigut al riu que, en ser primavera, baixa amb molta aigua i s’han submergit. Per sort la majoria de la gent anava en els darrers vagons per evitar empassar-se el fum de la locomotora i en el primer cotxe hi anaven només tretze persones que han pogut sortir pel seu propi peu excepte un, en Pere Gibert de vint-i-sis anys, que ha rebut un fort cop al cap que l’ha deixat inconscient i hauria mort ofegat si els seus companys no s’haguessin adonat que faltava i l’haguessin rescatat de l’interior del vehicle mig submergit.Pocs minuts després del descarrilament, veïns de Salt, de Bescanó i la Creu Roja són al lloc dels fets per ajudar en les tasques de salvament. Seixanta persones han resultat ferides de diversa consideració, però gairebé totes de caràcter lleu. Només en Pere Gibert és el que ha rebut més. Està greu i una ambulància se l’endú a l’hospital on dies després aconsegueix recuperar-se favorablement. També s’emporten a l’hospital a Blai Magaldi amb un trau al cap, però no és una ferida greu i després de curar-lo pot tornar a casa seva.Per què s’ha produït l’accident? Els diaris no en diuen la causa i la versió més o menys “oficial” apunta cap el mal estat de les vies, degut a la falta de manteniment (que es volia amagar) i les abundants pluges que havien caigut dies abans. Però hi ha una altra versió que corre de boca en boca per tot el poble de Salt i que es resumeix en una sola paraula: sabotatge.Hi ha uns aspectes inquietants en les notícies publicades a Los Sitios (21/05/1946, pàgines 1 i 2) i a La Vanguardia (22/05/1946, pàgina 11) que ens en fan sospitar: l’accident es va produir en una corba molt tancada que dificultava la visió de la via. El maquinista va frenar bruscament, va fer sonar el xiulet tres cops com a senyal d’alarma i va poder saltar de la locomotora juntament amb el fogoner abans que el tren es precipités cap el riu.
Si va frenar i activar l’alarma és que, potser, va veure alguna cosa sospitosa a les vies, però no va tenir temps d’aturar-se abans a causa de l’escassa visibilitat? Com és que en les fotografies que han donat aquest 2014 a l’Arxiu sobre l’accident es veu la via del tren clarament desviada cap el riu? Van ser desviades per una mà humana o van ser arrossegades per la força de la locomotora en el moment del descarrilament? Per què les autoritats i la premsa va ocultar la causa real del descarrilament? No interessava que se sabés que havia estat un sabotatge o el que no interessava és que se sabés que no es feien les tasques de manteniment necessàries a la línia fèrria?Accident o sabotatge? Potser mai podrem esbrinar la veritat del que va passar aquell matí d’un mes de maig.http://arxiumunicipaldesalt.wordpress.com/[+] ACTUALITZACIÓ DE L’ENTRADA (18/02/2014):Hem rebut un correu electrònic en referència a aquest article que diu el següent: “El grup de maquis de la zona de Girona va rebre des de Tolosa de Llenguadoc la informació de què aquell tren portaria un carregament d’armes de Girona a Olot, així que es va planificar el sabotatge. La nit corresponent van anar a descargolar les vies. El que mai van saber va ser si la informació havia estat errònia o si les autoritats van utilitzar la gent del GEiEG d’escuts humans per protegir l’armament.”Interessant apunt! El procés de segregació de Salt (1963-1983)
- 1963-1974. Salt abans de l’annexió
- 1963. L’Ajuntament de Girona inicia l’expedient per a les incorporacions dels municipis de Salt i Sarrià
- 1965. L’Ajuntament de Girona aprova una memòria sobre les annexions de Salt i Sarrià
- 1968
- 9 maig. El Consell d’Estat emet un informe desfavorable a les annexions de Salt i Sarrià al municipi de Girona
- 16 agost. Decret del Ministerio de Gobernación on s’acorda l’annexió dels municipis de Salt i Sarrià al de Girona
- 1969
- 11 juny. El Tribunal Suprem acorda la suspensió provisional del decret d’annexió i la paralització de les actuacions, arran d’un recurs presentat per l’Ajuntament de Salt contra aquest decret.
- 1974
- 12 març. Sentència del Tribunal Suprem favorable al decret d’annexió
- 2 abril. Es fa pública la sentència als mitjans de comunicació
- 7 abril. Un centenar de joves saltencs, amb braçalets i corbates negres es passegen pels principals carrers de la ciutat manifestant la seva disconformitat amb l’annexió
- 27 juliol. Ample reportatge de la revista «Presència» sobre el tema de l’annexió amb el títol: «Salt, un poble que no vol morir»
- 30 desembre. L’alcalde de Salt, Narcís Davesa, entrega les claus de la vila a l’alcalde de Girona, Ignasi Ribot, en un acte protocolari celebrat a l’Ajuntament saltenc
- 1975-1983. Salt annexionat a Girona. El procés cap a la segregació
- 1975-1978
- 1975
- 1 gener. Annexió oficial de la vila de Salt a la ciutat de Girona
- 1976
- 28 febrer. Article a la revista «Presència» titulat: «Els veïns de Salt al carret»
- 1978. Apareix un còmic reivindicatiu, editat per l’Associació de Veïns, titolat: «El poble de Salt contra la administració»
- 8-12 maig. S’organitzen a la Biblioteca de Salt les «Primeres Jornades d’Estudis Saltencs». Un dels temes del debat és «Salt ha de tenir algun tipus d’autonomia?»
- 1975
- 1975-1978
- 1979-1980
- 1979
- 3 febrer. L’AAVV organitza una assemblea al col·legi Menéndez Pidal per debatre «Què vol el poble de Salt: autonomia o independència». S’aprova la redacció d’un «Manifest al poble de Salt» en què, entre altres coses, s’exigeix la constitució d’un Consell Municipal amb poder decisori i executiu i la convocatòria d’un referèndum per a decidir entre autonomia o independència
- 8 febrer. L’AAVV adreça una carta als partits polítics que es presenten a les eleccions municipals del 3 d’abril. Se’ls convoca per 24 de març per tal que es pronunciïn sobre «El futur municipal de Salt»
- març. Apareix un «Full informatiu» de l’AAVV amb el programa reivindicatiu davant les properes eleccions
- 24 març. S’organitza un debat a l’escoala Menéndez Pidal amb els caps de llista per a l’Ajuntament de Girona sota el títol: «Autogovern i programes municipals per a Salt»
- 3 abril. Eleccions municipals
- 23 abril. El Ple de l’Ajuntament de Girona es pronuncia a favor de la independència de Salt
- 18 maig. Creació del «Consell Municipal de Salt» presidit per Alfons Moré
- 1980
- 21 gener. Un grup de ciutadans saltencs adreça un escrit al Consell Municipal sol·licitant que aquest Consell prengui la iniciativa en el tema de la independència de Salt i generi la creació d’un Comissió per a la Independència
- 15 setembre. Sessió del Consell Municipal on es decideix la necessitat de crear una comissió que promogui una campanya per a la independència de Salt. El PSUC hi vota en contra amb l’argument que cal fer un referèndum abans per conèixer la voluntat del poble
- 23 setembre. Constitució de la «Comissió per a la independència de Salt», en una assamblea de veïns i entitats a les Bernardes
- 11 octubre. La Comissó s’adreça per carta al Conseller de Governació, Joan Vidal i Gayolà, i al President del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, exposant la problemàtica del poble i sol·licitant una entrevista
- 19 octubre. L’AAVV entra a forma part activa de la Comissió per a la independència
- 1979
- 1981-1983
- 1981
- 9 gener. L’Alcalde de Girona, Joaquim Nadal, rep els representants de la Comissió. S’acorda la creació d’una Comissió tripartita (Ajuntament/Consell/Comissió)
- 5 febrer. Acte públic de prsentació de la Comissió per a la independència de Salt al supermercat Pis XII (c/ Àngel Guimerà). S’acorda que la vida d ela segregació és el camí a seguir per a la recuperació de la independència
- 7 febrer. Editorial del diari «Avui» titulat: «L’exemple de Salt»
- 11 febrer. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda per unanimitat iniciar el procés de segregació de Salt i Sarrià. Comença l’elaboració de l’expedient de segregació
- 13 febrer. II Assamblea de veïns, a les Bernardes, per a ratificar el treball de la Comissió i informar als presents d el’estat actual de la campanya
- 14 març. Cercavila reivindicativa pro-independència que recorre els principals carrers del poble
- 30 març. Entrevista dels membres de la Comissió amb Heribert Barrera, President del Parlament de Catalunya
- 12 juny. Debat a les Bernardes sobre «El Futur de Salt». Absència de l’Alcalde de Girona, Joaquim Nadal
- 20 juny. Reunió de Joaquim Nadal i els representants de la Comissió on es decideix la divisió de béns i deutes de Salt i s’exposa l’estat en què es troba l’expedient de segregació
- 4 juliol. Crisi política a l’Ajuntament de Girona que repercuteix en el Consell Municipal de Salt amb la dimissió d’Alfons Moré (CDC) l’octubre del mateix any. La presidèncis passa aleshores a Josep Cristòfol (PSC)
- 20 juliol. Debat públic sobre «El present i el futur de Salt», en el marc de la cooperativa Delta
- 5 agost. Joaquim Nadal informa a la Comissió de l’estat de l’expedient de segregació
- 22 setembre. Joaquim Nadal informa a la Comissió de l’estat de l’expedient
- 29 setembre. Visita de la Comissió per la independència a Arcadi Calzada, president de la Diputació de Girona, i que dóna suport al procés de segregació
- 1 octubre. La Comissió escriu al president de la Generalitat, Jordi Pujol, demanant audiència
- 16 octubre. Col·loqui a les Bernardes sobre «L’Organització Territorial a Catalunya», a càrrec de Joaquim Clusa i Lluís Casassas
- 11 novembre. Nota de premsa de la Comissió per a la independència de Salt denunciant el retard que porta el procés d’elaboració de l’expedient i de la passivitat dels partits polítics
- 8 desembre. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda posar l’expedient de segregació a informació pública durant tres mesos
- 1982
- 11 gener. El President de la Generalitat, Jordi Pujol, rep els representants de CDC de Salt
- 12 gener. El President de la Generalitat rep la Comissió per a la independència de Salt, que és acompanyada pel Conseller de Governació, Joan Vidal i Gayolà
- 21 gener. L’Ajuntament de Girona encarrega a l’equip encapçalat per l’economista Joaquim Clusa l'»Estudi sobre alternatives d’organització municipal. El cas de Salt i Sarrià a Girona»
- 25 gener. L’Ajuntament de Girona inicia una campanya de difusió dels expedients de segregació de Salt i Sarrià entre els veïns i les associacions gironines saltenques i sarrianenques. Encàrrec a l’empresa ECO de l’elaboració d’una enquesta d’opinió pública entre els veïns de Girona, Salt i Sarrià sobre el teme de la segregació dels dos municipis
- 31 gener. Crítiques de la Comissió a l’enquesta ECO
- 17 febrer. Acte de la Comissió a Can Panxut amb els representants de les entitats per fer balanç de la campanya i coordinació per a properes accions. S’acorda fer un manifest i s’insta els partits que es defineixin sobre la segregació
- 2 març. Campanya per a la independència de Salt amb cartells i adhesius, amb el logotip dissenyat per Lluís Mateu
- 11 març. Sessió informativa de la Comissió i el Consell Municipal a l’Escola d’Adults sobre el procés de segregació
- 18 març. Acte públic del PSUC, a Can Panxut, a favor de la independència
- 19 març. Acte de cloenda de la campanya pro-independència a l’Ajuntament de Salt
- 20 març. Marxa de més de 400 persones de Salt cap a Girona a favor de la independència per lliurar a l’Ajuntament de Girona una sèrie de documents per tal que s’adjuntin a l’expedient de segregació
- 24 març. S’acaba el termini d’informació pública de l’expedient. S’informa els veïns de les conclusions de l’estudi econòmic encarregat a l’equip Clusa-Casasses Gabarró sobre la segregació, la qual és desaconsellable per aquests
- 28 abril. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda per unanimitat remetre l’espedient de segregació a la Generalitat. S’incorpora a l’expedient l’estudi Clusa i 30 documents més
- 16 juny. L’Ajuntament de Girona fa efectiva la tramesa de l’expedient a la Generalitat
- 15 juliol. Un estudi dels estudiants de 5è curs de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona sobre les economies municipals, conclou que el cas de la segregació de Salt no és viable econòmicament
- 3 agost. La Generalitat tramet l’expedient al Consell d’Estat perquè formuli el dictamen preceptiu (no vinculant)
- 14 octubre. Macià Alavedra, conseller de governació de la Generalitat, visita l’Alcalde de Girona, un dels temes tractats és el de la segregació de Salt i Sarrià
- 6 novembre. El Consell d’Estat sol·licita a l’Ajuntament de Girona documentació complementària de l’expedient: el plànol on es delimiten els termes municipals de Girona, Salt i Sarrià
- 23 novembre. Reunió de l’Ajuntament de Girna, la Comissió i el Delegat de la Generalitat a Girona, per informar de la situació en què es troba l’expedient de segregació
- 1983
- 20 gener. Dictamen favorable del Consell d’Etat a la segregació de Salt i Sarrià
- 22 febrer. Entrevista a Girona de Macià alavedra i Joaquim Nadal, on es perfilen les dates de la segregació i els termes en què s’hauran de produir
- 28 febrer. Entrevista Alavedra/Nadal a Barcelona per deixar llest el decret de segregació
- 3 març. Decret de la Generalitat de Catalunya acordant la segregació dels municipis de Salt i Sarrià del de Girona
- 4 març. Acte protocolari a l’Ajuntament de Salt festejant la independència recuperada
- 9 març. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica el Decret 72/1983, de 3 de Març, pel qual s’aprova la segregació dels antics municipis de Salt i Sarrià de Ter, del terme municipal de Girona.
- 1981
- 1979-1980
