Es treballarà a partir de les seves capacitats corporals, la relació amb l’espai i els objectes i també amb els altres. Un espai on els intèrprets siguin protagonistes per si mateixos i no per les seves limitacions.
*Exclusiu per a persones amb diversitat funcional.
Una activitat impartida per la companyia resident Vero Cendoya.
Aquest novembre, Salt s’omple d’activitats per a tots els gustos i edats! Des de fires i esdeveniments culturals fins a tallers creatius i caminades saludables, l’agenda de la ciutat ofereix una gran varietat de propostes per gaudir del temps lliure. No et perdis la Fira d’Entitats al Parc de la Massana, els concerts a La Mirona, les sessions de lectura a les biblioteques i molt més.
Consulta totes les activitats i prepara’t per descobrir Salt d’una manera nova i dinàmica aquest mes de novembre!
🎃👻 Benvinguts, benvingudes… a una dia i nit de misteri i terror! Avui, per celebrar Castaween i Halloween, Us portem una història esgarrifosa que farà que un calfred us recorri l’esquena de dalt a baix. Així que apagueu els llums, tanqueu les portes i llegiu atentament… perquè aquesta és una història que es perd en la foscor dels boscos de Les Deveses de Salt, al costat del carrilet. Una història que us farà pensar dues vegades abans de passejar per allà, quan el sol comença a pondre’s…
Prepareu-vos per a «La Soca Maleïda«.
Era una tarda càlida d’octubre, quan el sol començava a tenyir el cel de tons taronges i rosats, i la brisa suau que recorria Les Deveses de Salt xiuxiuejava secrets antics a qui volgués escoltar-los. Al costat del carrilet, el caminet que serpentejava mandrosament entre camps i boscos, hi havia una cosa que destacava enmig de la vegetació. Entre els verds vibrants i les ombres allargades, emergia un vell tronc d’arbre, retorçat i ennegrit, com si hagués estat cremat per dins. Semblava una boca oberta, cridant en silenci, amb ulls buits que et seguien, observant-te.
En Jordi el va veure per primera vegada quan era un nen. Solia passar-hi corrent amb la bicicleta, però mai mirava directament aquell tronc caigut. Hi havia alguna cosa en la seva forma que li provocava calfreds, una sensació inquietant de no estar sol quan el mirava. Ara, molts anys després, tornava a Salt després d’haver viscut fora durant molt de temps. El carrilet ja no era el mateix, però el camí pel bosc, sí. I aquella soca seguia allà, esperant.
Una tarda, en Jordi va decidir apropar-s’hi. L’empenyia una curiositat estranya, gairebé hipnòtica, com si el tronc el cridés des de les profunditats de la seva memòria. Quan s’hi va acostar, va veure que la fusta estava coberta de cicatrius profundes, com si algú l’hagués esgarrapat amb urpes gegants. Però no hi havia animals grans a Les Deveses de Salt, només senglars i alguna guineu despistada. No, allò era una altra cosa, una cosa antiga.
Mentre en Jordi es quedava quiet, estudiant la foscor de l’interior del tronc, va començar a notar un lleuger murmuri al seu voltant. Al principi va pensar que era la brisa entre les fulles, però aviat va entendre que eren veus, veus petites i llunyanes que semblaven parlar-li. La seva respiració es va accelerar i, per un moment, va pensar en marxar corrents. Però alguna cosa el va mantenir allà, com si unes arrels invisibles l’estiguessin atrapant als peus.
De sobte, va sentir un cruixit sec. El cor se li va aturar per un instant. Els ulls d’en Jordi es van clavar al buit negre de la boca del tronc. Alguna cosa es movia a dins, una ombra sense forma definida, però que semblava respirar, expandir-se i contraure’s com si fos viva. L’aire es va tornar més fred, i en Jordi va sentir una presència darrere seu. Va girar el cap bruscament, però no hi havia res, només el murmuri persistent que ara semblava riure-se’n d’ell, burlant-se de la seva curiositat insensata.
El sol començava a pondre’s, i les ombres al voltant del tronc semblaven estirar-se, acostant-se a en Jordi. Va intentar moure les cames, però no va poder. Sentia com si s’estigués enfonsant en el terra, com si el bosc s’obrís per empassar-se’l. Aleshores, ho va veure: una mà petita i esquelètica, emergint lentament de l’interior del tronc, amb petites urpes que es clavaven a la fusta. Era una mà, però no era humana; les seves ungles eren llargues i corbades, i la seva pell semblava fosa amb l’escorça.
«Ajuda’m», va murmurar una veu, i en Jordi va sentir el cor glaçar-se. No era una veu que demanés ajuda realment, sinó una burla sinistra, com si repetís una paraula que havia après sense entendre’n el significat. «Ajuda’m», va repetir, i la mà va començar a estirar-se cap a en Jordi, cada cop més a prop.
Finalment va aconseguir deslliurar-se, arrencant les cames de les arrels invisibles que semblaven retenir-lo. Sense pensar, va començar a córrer, deixant enrere el carrilet, el camí i aquella soca maleïda. Però, fins i tot mentre corria, podia sentir el murmuri darrere seu, ara més fort, més clar, com una cançó obscura que el convidava a tornar.
Fi.
En l’actualitat…
La gent de Salt encara parla de l’estranya desaparició d’en Jordi aquell octubre. Alguns diuen que el van veure caminant cap al bosc al costat del carrilet, que murmurava paraules sense sentit mentre es perdia entre les ombres. Altres juren haver sentit crits apagats provinents del tronc, com si alguna cosa intentés escapar, o potser entrar.
I així, el tronc segueix allà, esperant que algú més s’atreveixi a apropar-s’hi, a escoltar els seus secrets. Al costat del carrilet, enmig de Les Deveses de Salt, on els camins es perden entre arbres que xiuxiuegen històries que ningú hauria de sentir.
PD. La soca és real. Sabeu on està aquesta soca? la teniu vista…?
Bones Castanyades, Castaween i Halloween…
Javi de TotSalt
Caminant pel Passeig dels Països Catalans, davant del pavelló, la setmana passada em vaig trobar amb un escenari que em va cridar l’atenció: piles d’adoquins abandonats, com restes d’un antic carril bici, deixades al mig del pas. A l’hora de vespre, allà eren, apilades sense cap ordre, trencant l’harmonia del passeig i convertint-lo en una zona mig abandonada. A l’endemà al migdia, les piles encara hi eren, com si ningú tingués pressa per treure-les, com si haguessin quedat en un estat de provisionalitat permanent. Em va fer pensar en aquells espais d’obres que semblen eternitzar-se, desordenats, com si la deixadesa hagués vingut per quedar-s’hi.
Veure aquelles piles d’adoquins a terra em va fer reflexionar sobre el que podria passar: algú podria agafar-ne un i fer-lo servir per causar danys, trencant un vidre o fent malbé alguna cosa. És una barreja de deixadesa i inconsciència que sembla no importar a ningú. És com si la responsabilitat s’hagués diluït, com si el simple fet d’acabar una part de la feina fos suficient, sense tenir en compte l’entorn ni l’impacte.
Miro al voltant i veig un passeig que ha anat acumulant desordre a mesura que les obres s’allarguen, quedant en un estat de provisionalitat constant.
Espero que millori.
Aleshores em va venir al cap una cosa que sempre explica el meu pare. Ell sovint parla d’un temps en què la gent feia les coses d’una altra manera, preocupant-se de deixar-les polides, pensant sempre en els altres. “Abans, la gent pensava en els altres”, em recorda. Quan es feia una obra, es deixava tot net i recollit. Si passaven un cable nou per la façana, retiraven el vell; si un clau queia a terra, el recollien perquè ningú punxés una roda o es fes mal. Cada feina s’acabava amb cura, pensant no només en complir amb la tasca, sinó en com quedaria per als altres. Era una ètica del treball que reflectia respecte cap a la resta i cap a l’espai compartit.
Amb aquestes paraules al cap, vaig veure les piles d’adoquins i vaig pensar: “Aquests es quedaran aquí per dies, potser setmanes.” Però, sorprenentment, aquella mateixa tarda, en passar de nou pel mateix lloc, vaig veure que els havien recollit. Les piles havien desaparegut, i el passeig havia recuperat el seu mig ordre. Vaig sentir una mena d’alleujament i em va sortir un pensament: “Felicitats.”
Pot semblar un petit detall, però fer bé aquestes petites coses fa la diferència. És una mostra de com encara es pot treballar amb consideració cap als altres. És com si, per un moment, haguéssim recuperat aquell esperit que el meu pare descriu: acabar una feina ben feta, cuidar els detalls i deixar l’espai millor del que l’hem trobat. I, avui, això ja és un gran pas.
Javi de TotSalt
La lluita per aconseguir un local social a La Massana ha trobat una nova forma d’expressió: la música. Amb la cançó “A la Massana volem també un local”, l’associació de veïns (AAVV) del barri ha posat veu i melodia a una reivindicació col·lectiva que va més enllà d’una simple petició. La peça és una declaració de principis, una crida sincera per a disposar d’un espai comunitari on compartir, créixer i viure la cultura local.
La cançó arrenca amb una descripció de La Massana, dibuixant els carrers i els espais naturals que conformen l’escenari de la vida diària dels seus habitants. Aquest paisatge familiar, que els veïns consideren part de la seva identitat, es veu incomplet per l’absència d’un lloc comú. Així ho expressa l’estribillo: “Volem un local, un espai per compartir, un lloc on fer vida, on poder-nos reunir. La Massana mereix un racó per a tothom, perquè el nostre barri no sigui només un nom.”
La seva demanda és honesta i arrelada a les necessitats reals de la comunitat: un local modest, però funcional, on es puguin enfortir els llaços entre veïns i donar lloc a iniciatives culturals i socials.
Us deixem amb la cançó:
L’Ajuntament de Salt ha celebrat aquest dilluns, 28 d’octubre, un ple extraordinari per debatre i aprovar provisionalment les Ordenances Fiscals de l’any 2025. La proposta ha tirat endavant amb els vots a favor d’ERC, Junts i el suport clau d’IpS-CUP, que ha permès que la proposta de l’equip de govern (ERC i Junts) aconseguís majoria amb 12 vots a favor davant els 9 vots en contra del PSC i Vox.
✅ Aprovem les ordenances, i ho fem convençuts, perquè les taxes s'han de pujar de forma gradual i no de forma electoralista.
— IPS-CUP Independents per Salt (@ipssalt) October 29, 2024
A més a més, de l'ordenança de deixalles incorporem bonificacions amb el concepte "mineria urbana" com apuntava el @guardian 👇🏽https://t.co/voptRXINjw https://t.co/BkUWKLpdTN
Podeu veure el ple…
Una de les mesures més destacades en les noves ordenances és l’augment de la taxa d’escombraries en un 8,5%, passant de 217 euros a 235,41 euros anuals per habitatge. Aquest augment respon a la necessitat de complir amb la directiva europea que exigeix que, a partir del 2025, els ajuntaments repercuteixin el 100% dels costos del servei de gestió de residus als ciutadans.
L’Ajuntament de Salt ha celebrat aquest vespre un emotiu acte de reconeixement a una vintena de comerços històrics del municipi, cadascun d’ells amb més de cinquanta anys de trajectòria. Representants d’àmbits tan diversos com la cistelleria, l’automoció, les carnisseries, perruqueries, fleques, pastisseries, botigues de roba, estancs i d’altres sectors comercials, van rebre el seu homenatge al saló de plens del consistori.
Un total de 22 negocis van ser homenatjats amb una reproducció de les emblemàtiques ‘Llúdrigues’ de la plaça de la Vila, obra de l’artista Lluís Mateu, i amb un diploma commemoratiu. L’acte es va celebrar el 25 d’octubre, coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Local, una data que destaca la importància del comerç de proximitat enfront d’iniciatives importades d’altres països.
L’esdeveniment va arrencar amb un vídeo musical de sis minuts i mig que va repassar la història d’aquests establiments, combinant imatges d’èpoques antigues i actuals, per mostrar l’evolució d’aquests negocis que han contribuït a teixir la història de Salt.
Els comerços homenatjats han estat: Cal Cisteller, Cuines Bardera, Bar Ros Cafè, Teixits Agell, Farmàcia Noguera Salt, Canny Boutique, Pastisseria Margenat, Llegums Cuits Mercè, Perruqueria 4 Cantons, Can Pere de les Flors-Can Masó, Carnisseria Can Marcó, Seleccions Conxa, Fusteria Aliu, Fabricuina, Garatge Ribot, Drogueria Gispert, Auto-taller Gudayol, Germans Gudayol, Carns Consol, Carnisseria i Xarcuteria N.Vicens, Fleca Parramon i L’Estanc de Salt.
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, la regidora de Desenvolupament Local, Núria Heras, i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, van ser presents per lliurar els guardons. Viñas va subratllar la importància del comerç local per mantenir el dinamisme econòmic i l’oferta de serveis essencials per a la ciutadania: “Aquests establiments aporten solidesa al teixit comercial, i reconèixer-los és fer justícia amb la seva aportació al municipi”.
Per la seva banda, Núria Heras va destacar la rellevància de l’acte en el marc del nou Pla de Comerç de Salt, amb l’objectiu de donar visibilitat als negocis que porten més de mig segle en actiu: “Aquests comerços han estat fonamentals en la configuració de Salt i continuen sent claus per al futur del municipi”.
Jaume Fàbrega va emfasitzar el valor cultural i social dels establiments històrics: “Aquestes botigues no només generen economia, sinó que aporten història i personalitat a Salt. Cal fer un esforç per preservar aquests espais davant la pressió de les grans cadenes i els preus elevats dels lloguers, per evitar que es converteixin en zones estandarditzades i sense caràcter”.
Una història que continua amb ‘Qui és l’últim?’ a Ràdio Salt
Paral·lelament, Ràdio Salt posarà en marxa el programa ‘Qui és l’últim?’, on, setmana rere setmana, es repassarà la trajectòria de cada un dels comerços homenatjats. El programa, presentat per Jofre Ferrer, permetrà conèixer més de prop les històries, anècdotes i reptes viscuts per les diverses generacions familiars d’aquests negocis. La primera emissió serà el 4 de novembre amb Teixits Agell com a protagonista.
L’anhelat projecte del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona fa un nou pas endavant amb la licitació del concurs de projectes per a la construcció del futur hospital, lligant així assistència, docència, recerca i innovació en un espai de referència. El concurs, licitat pel Servei Català de la Salut, inclou la redacció del projecte arquitectònic i d’enginyeria, així com la direcció d’obra, amb un pressupost inicial de 25,37 milions d’euros (IVA exclòs).
El gerent de la Regió Sanitària Girona, Jaume Heredia, ha declarat que el Campus “ja no té aturador” i esdevindrà un actiu de coneixement i dinamització econòmica essencial per a les comarques gironines. Heredia ha destacat que s’ha arribat “a un punt de no retorn”, tot i ser conscient de la complexitat del projecte i els reptes que pot comportar, però amb la ferma determinació de Govern i ajuntaments implicats en la seva realització.
Els alcaldes de Girona i Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, han expressat també la seva satisfacció. Salellas ha remarcat que “el nou Trueta és una mica més a prop de ser realitat”, subratllant l’impacte positiu que el projecte tindrà sobre els barris propers. Viñas, per la seva part, ha assenyalat la importància de complir els terminis pactats i ha qualificat el Campus com a “cabdal per a la transformació econòmica i social de Salt”.
El nou Campus doblarà l’espai assistencial actual dels hospitals Trueta i Santa Caterina, amb un total de 220.000 m² d’instal·lacions, incloent espais de reserva per a creixements futurs. Les àrees assistencials del Campus inclouran:
L’àrea ambulatòria també tindrà 270 consultes i l’hospital de dia 150 punts d’atenció, garantint espais ampliats per a les necessitats futures.
La licitació es farà en dues fases: la primera, per seleccionar cinc propostes finalistes, i la segona, en què aquests candidats participaran en un procediment negociat per definir el contracte final. Es preveu que les propostes finalistes estiguin disponibles durant el primer semestre de 2025, i un cop adjudicat, es destinaran 24 mesos per a la redacció dels projectes executius.
El Campus, situat en terrenys cedits per Girona i Salt, tindrà una capacitat de 300.000 m² i englobarà també les facultats de ciències de la salut de la Universitat de Girona i el Parc Hospitalari Martí i Julià. Així, es crearà un entorn integrat que permetrà el desenvolupament d’un teixit empresarial sanitari i innovador, afavorint la dinamització econòmica de la regió.
Aquest Campus serà molt més que un hospital: es convertirà en un espai de trobada de coneixement, formació i avanç científic, situant les comarques gironines a l’avantguarda de la salut i la recerca.
Enmig del carrer major de Salt, la Joana es trobava davant d’un repte. La seva botiga, que havia estat el seu somni fet realitat durant anys, començava ja fa mesos a notar una disminució en les vendes. Les habituals recomanacions boca-orella ja no eren suficients per atraure nous clients, i la Joana sabia que havia d’adaptar-se als nous temps per mantenir el negoci en actiu. Va ser aleshores quan va descobrir el poder dels serveis de marketing digital, unes eines que li va permetre revitalitzar la seva botiga i connectar amb nous clients. Fins i tot va aconseguir atraure clients de fora de la província de Girona.
Com la Joana, moltes empreses de Salt es pregunten com poden destacar en un mercat cada vegada més competitiu. Per molt bona que sigui la qualitat dels seus productes o serveis, si els clients no els poden trobar, el negoci es queda estancat. És aquí on el marketing digital es converteix en una eina essencial. Gràcies a estratègies com el SEO local, els negocis poden aconseguir una presència online visible, fent que les persones de Salt i voltants descobreixin els seus serveis just quan més ho necessiten.
El SEO local consisteix a optimitzar la teva presència en línia per a què apareguis als resultats de cerca quan els usuaris busquen serveis específics a la teva àrea. Per exemple, quan algú busca «botigues de roba a Salt«, el SEO local ajuda a garantir que el teu negoci aparegui en els primers resultats, traduint-se en més trànsit tant al web com a la botiga física.
Gràcies a paraules clau ben definides, el negoci de la Joana va guanyar visibilitat i clients nous cada setmana.
No es tracta només d’aparèixer en els cercadors, sinó d’aconseguir que aquells visitants es converteixin en clients fidels. És per això que la Joana va decidir invertir en estratègies de marketing personalitzades que van atraure el seu públic objectiu amb precisió. Les campanyes de publicitat pagada a les xarxes socials i Google van jugar un paper clau.
Una de les grans avantatges del marketing digital és la possibilitat de segmentar el públic amb gran precisió. Això significa que es poden crear anuncis dirigits a persones que probablement estiguin interessades en els teus productes, basant-se en criteris com l’edat, la ubicació i els interessos.
En tan sols uns mesos, les vendes van augmentar un 30%. Cada clic es convertia en una oportunitat per la Joana de fidelitzar nous clients, i la seva inversió en publicitat pagada va demostrar ser un encert.
Una bona estratègia de marketing digital no només persegueix vendes immediates, sinó que construeix la reputació de la marca a llarg termini. La Joana volia que els seus clients no només compressin una vegada, sinó que tornessin i recomanessin la botiga als seus amics. Per aconseguir-ho, va apostar per la creació de contingut que no només promocionés els seus productes, sinó que expliqués històries, compartís consells de moda i involucrés a la seva comunitat.
Des de llavors, les xarxes socials de la Joana no només eren un aparador dels seus productes, sinó també un espai per inspirar i connectar amb els clients. Això va ajudar a reforçar la seva reputació com una marca propera i de confiança, i els clients van començar a associar-la amb estil, qualitat i atenció personalitzada.
El marketing digital no és només una eina per augmentar les vendes a curt termini, sinó una estratègia integral que ajuda a construir relacions duradores amb els clients i a millorar la reputació de la marca. Amb la combinació adequada d’eines com el SEO, la publicitat pagada i la creació de contingut, les empreses de Salt poden destacar en un mercat competitiu i assegurar l’èxit del seu negoci.
Aquest mes d’OCTUBRE, veurem la pel·lícula del cicle CINEXIC “FRITZI. UN CONTE REVOLUCIONARI, recomanada a partir de 7 anys. Gratuït!
Es projectarà el 26 d’octubre a les 12 h a l’Auditori de la Coma Cros. Durada: 90 min.
Alemanya de l’Est, 1989. El mur que divideix el país en dues meitats és a punt de caure. La Fritzi, de dotze anys, cuida de l’Sputnik, el gosset de la seva millor amiga Sophie, mentre ella és de vacances amb la seva família a Hongria. Però arriba la tardor i comença l’escola i la Sophie no ha tornat.
La Fritzi i l’Sputnik inicien una aventura per a trobar-la. Les seves passes els portaran a descobrir les manifestacions que es repeteixen a Leipzig i a entendre què està passant al seu país. Una pel·lícula emocionant, impregnada de l’atmosfera de l’època i històricament acurada, que retrata la caiguda del mur des de la perspectiva d’una nena.