Aquest projecte és un relat sci-fi. Una peça coreogràfica en procés que porta el cos humà a experimentar amb els seus límits físics i biològics, i a fabular respecte les possibilitats de connectar-se, actualitzar-se o mutar en relació amb el seu context històric actual i futur. Som a les portes d’una revolució tecnològica que pot afectar de manera fonamental la manera com vivim, treballem i ens relacionem.

Un projecte de la companyia resident BAAL.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.

Xerrada sobre el procés de creació i documentació de SÍ SÍ SÍ amb el director Joan Arqué i la periodista Teresa Turiera-Puigbò (del col·lectiu Cultura i Conflicte)

S’abordarà el procés de creació d’aquest espectacle que és una adaptació del text original Yes Yes Yes escrit per les dramaturgues novozelandeses Eleonor Bishop i Karen McCracken. També com s’ha documentat l’obra i vehiculat la participació de testimonis de joves locals. L’objectiu és acostar el procés de creació d’una obra d’aquestes característiques a futurs professionals o professionals en actiu.

Destinataris: Estudiants de l’ERAM, el Galliner i professionals de les arts escèniques

Una activitat impartida per la companyia resident Teatre de l’Aurora.

L’ESPECTACLE SOBRE EL DESIG I EL CONSENTIMENT QUE ENS HAURIA AGRADAT VEURE QUAN ANÀVEM A L’INSTITUT.

El David i la Marta s’agraden. L’Ann i el Max també. Potser estan en dues festes diferents, però les seves històries són idèntiques. Fins que realment deixen de ser-ho.

Sí Sí Sí és l’espectacle que ens hauria agradat veure quan anàvem a l’institut, una assignatura pendent per a totes les generacions. A través de dues històries protagonitzades per quatre joves, parla sense embuts sobre el desig i el consentiment des de la llibertat de cadascú. Un espectacle optimista, commovedor i amb sentit de l’humor. 

Combinant la ficció, els testimonis de joves i la interacció amb el públic, l’actriu Ann Perelló protagonitza aquesta obra de teatre dirigida per Joan Arqué i escrita per les neozelandeses Eleanor Bishop i Karin McCracken, que s’ha estrenat en diversos països arreu del món.

Un projecte de la companyia resident Teatre de l’Aurora.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.

Què fa que un dinar sigui un temps de descans i plaer? Com una experiència diària pot ser una experiència transformadora? Com es destapa el record i l‘herència cultural? Compartir una recepta familiar, cuinar-la, menjar i seguir compartint.

En aquest cas, seguint les arrels italianes del costat matern d’Elaine Grayleing, la matèria a experienciar és la massa dels gnocchi. Una pasta fresca italiana tradicional. Tornar a temps passats des d’un present radical. Habitar el temps que s’obre del fet col·lectiu d’estar junts.

El projecte es un espectacle d’escena híbrida i performance. Des del teatre a la cuina, passant per disciplines de la dansa, videoprojecció, música en directe. Es potencia sobretot la participació activa del públic.

Un projecte de la companyia resident Elaine Grayling.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en estat inicial de creació.

Una trobada amb els creadors i productors de Nauta.

Descobrirem com s’ha creat aquest espectacle multidisciplinari amb la fusió de les vídeocreacions en móns artístic virtuals i d’intel·ligència artificial de Franc Aleu, l’espai sonor i creació d’instruments virtuals de Dani López, el moviment escènic de Leo Castro (Mal Pelo), la programació i disseny tècnic de Marc Aleu i joies musicals de Monteverdi, Purcell, Rameau, Scarlatti, Haydn, Mozart, Grieg, Mahler i Leontovych.

Tot interpretat en directe per Cor de Teatre i dirigit per David Costa.

Dirigit especialment a l’alumnat d’ERAM, Galliner, ETECAM i altres escoles d’audioviusals del Gironès.

Estem tots malalts?

Partint del fet que en l’àmbit sanitari es reprodueixen, constantment, una sèrie de separacions (entre el cos i la ment, entre l’individu i la col·lectivitat, entre l’individu i el seu entorn, entre allò visible i allò invisible), que han donat lloc a una relació estranya amb els nostres propis cossos, Hospital de campo explora formalment aquesta ruptura.

A Hospital de Campo, els espectadors/pacients són curats pels metges/titelles, protagonistes de les “curacions” que l’hospital ofereix als visitants-malalts. Els intèrprets actuen com a mediadors-zeladors.

La Societat Doctor Alonso els darrers anys de recerca ha realitzat un treball de re-significació del teatre, els seus mecanismes i marges. Per fer-ho, han posat la mirada en determinats contextos quotidians que estan construïts a partir d’una estructura de “representació” dins del que anomenem realitat. En aquesta ocasió posen el focus a la figura de la xamana, el metge, la curandera, aquelles que et permeten entrar en contacte amb la teva pròpia debilitat, de manera anàloga a la funció del teatre.

D’aquesta manera, posen la mirada als espais i dispositius socials destinats a rebre a les persones que pateixen física i psíquicament: els hospitals. Els hospitals com a generadors de realitats, a través d’un codi. Un llenguatge propi i un ritual, el seu propi protocol.

La Intempèrie presenta el seu quart espectacle: “Les cases dels altres”. Un espectacle collage,
fet d’anècdotes i retalls vivencials, on l’espectador viatjarà a dintre de cases alienes. Una
proposta que busca parlar de la quotidianitat, la intimitat i la necessitat per sentir que
formes part d’un lloc, d’algú, d’un comú.

“Què és casa per a tu? On et sents més segur? Qui et recorda a casa? Quant de temps has
necessitat per sentir això casa teva? Què significa néixer a un país, una família concreta, un
territori? Quines implicacions té ser d’aquí i no d’allà? Com ens ho fem per pertànyer a un
grup? Podem viure soles? Què passa quan ja no formem part d’aquest lloc,
d’aquest país o d’aquest grup? Què passa quan ens expulsen? Què passa quan
heretem unes creences o uns diners? On ens aferrem quan el món es desploma al
voltant? Les preguntes que ens duen a crear aquest espectacle rauen en la idea i
la por que existeixi la possibilitat de ser expulsada.”

La intempèrie obre un procés de creació per a compartir amb el públic aquesta
recerca i reflexioinar conjuntament sobre aquestes qüestions.

Un projecte de la companyia resident La Intempèrie.

Es tracta d’un assaig obert d’un projecte escènic encara en procés de creació.