Assaig obert d’”Araké” de Clara Larcher

Un món fet de cordes en què s’anul·len i desencadenen metàfores de la feminitat, un cos suspès que dansa resolent els enigmes de l’enrenou….

Una dona preocupada s’enreda en la teranyina de les seves dreceres inconscients. Sondeja les monstruositats de l’interior fins a trobar-se amb el que es va acostumar a callar darrere del desig de reflectir els estereotips de feminitat. En els enrenous troba camins i solucions i aprèn a expressar-se i a destapar els seus silencis gràcies al moviment. Descobreix la seva autenticitat fins a abraçar les seves llums i ombres.

Araké és un elogi de les possibilitats amagades darrere dels límits, un impuls a empoderar-se en el mitjà del que sembla impredictible i inextricable.