La devastadora DANA que ha colpejat València ha deixat un escenari d’horror i desesperació. Les xifres preliminars són esfereïdores: més de 200 morts oficials, però estic segur que passarem el miler, centenars de desapareguts i danys materials incomprensibles. Els veïns relaten escenes esgarrifoses, esperem no tenir que passar per cap cosa semblant.
El més indignant és la resposta oficial. Mentre els afectats ploren els seus morts i busquen els seus estimats, els discursos polítics es centren en formalitats protocol·làries. El president d’Espanya ha assegurat que, si la Generalitat necessita més ajuda, que la demani. És això el millor que podem oferir? Una resposta burocràtica mentre la tragèdia arrasa amb tot. Les visites dels presidents i reis, que arriben per fer-se la foto, són una mostra dolorosa de la desconnexió entre la realitat del poble i els que governen.
Les xifres de morts i desapareguts continuen sense aclarir-se, com si fós un secret, i el poble necessita respostes. És trist que encara avui no tinguem llistes oficials de desapareguts, que s’amaguin, les xarxes parlen d’un parell de milers. La manca de previsió és escandalosa. Dies abans de la tragèdia, hi va haver avisos per part d’algun pagès exigint mesures preventives davant la imminent DANA, reclamant fins i tot que funcionessin radars per anticipar el perill. No funcionaven. Ningú va actuar a temps. És imperdonable. Ara es visiten els pobles, es fan declaracions i, en un mes, ningú recordarà el patiment.
I molts estaran igual. Sense res.
Mentrestant, des de Salt i com moltes altres localitats, la solidaritat aflora. Es creen punts de recollida d’aliments, roba i medicaments per ajudar els afectats.
A Salt tenim:
Avui una saltenca (l’Alba – @alcami88) que està ajudant en terres valencianes ens deia això des del seu Instagram: Necessiten BOTES!
Però no n’hi ha prou.
¿Quan entendran les autoritats que les tragèdies no es resolen amb paraules buides i protocols polítics? És hora d’actuar amb humanitat i verdadera responsabilitat. I aquells que han de vetllar pel benestar i no ho fan, haurien de deixar de percebre sous vitalicis i llocs privilegiats. És una vergonya que tot es polititzi, fins i tot en les pitjors desgràcies.
Una abraçada dsd Salt.
PD1. La il·lustració la he trobat molt ben trobada. Molt trista. Us deixem l’enllaç.
PD2. Si teniu més llocs on s’agafi coses… ens ho podeu enviar.
