Amb els drets vulnerats, la salut mental no celebra res

“Fa anys que defensem els drets de les persones amb problemes de salut mental i ara creiem que ens toca defensar drets fonamentals de la ciutadania.”

“La vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental.”

“Avui no podem celebrar res. Però continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena.”

El Comitè organitzador de l’acte central que havia de celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental 2017 vol explicar i ampliar les raons que ens han dut a prendre la decisió de suspendre la festa de demà a Girona, així com la decepció per no poder compartir la trobada amb el moviment social de persones amb problemes de salut mental, les seves famílies, professionals, agents i institucions implicades. El Comitè està integrat per Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental Girona i comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines.La suspensió no només afecta a les prop de 2.000 persones que estava previst que assistissin demà a Girona per celebrar junts el Dia Mundial de la Salut Mental, sinó també als quasi 30 actes programats durant tota aquesta setmana a les comarques gironines. El lema del Dia Mundial d’enguany “Salut mental, a la comunitat i a la feina” aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència,  generadora d’oportunitats per a les persones.Arran dels fets succeïts el passat 1 d’octubre a Catalunya, i atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent, des del Comitè organitzador es vol remarcar que “hem decidit que no podíem celebrar res. Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar la lluita pel respecte als drets fonamental de tota la ciutadania”.Un dia encara no prou llunyà, les persones amb un problema de salut mental van ser ciutadans privats d’identitat i de paraula. Persones excloses i recloses. La història recent, però ens ha portat conquestes molt significatives: la llei Basaglia a la Itàlia dels anys 70 o la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006) de l’ONU que suposa un nou marc en relació a la promoció dels drets, il·lusionant i ambiciós, que encara planteja grans reptes a assolir.El Comitè vol remarcar ara que “hereus, i orgullosos, d’aquelles conquestes, propugnem que la defensa dels drets bàsics de les persones amb un problema de salut mental, alguns tan bàsics com el de decidir sobre el propi projecte de vida, han de ser un imperatiu legal i ètic”. I afegeix que “ho és per salut, perquè quan les persones exerceixen la seva ciutadania, el seu patiment disminueix i parlem d’un apoderament major, però també ho és per justícia social, per dignitat i per democràcia. Per salut de la democràcia”.Aquests dies, però, assistim esfereïts i perplexos a un nou escenari on “la societat catalana en el seu conjunt ha estat víctima d’una vulneració indiscriminada d’alguns dels seus drets més fonamentals”. Aquesta situació d’excepcionalitat ens impedeix enguany trobar-nos amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, una trobada festiva i reivindicativa que cada any ens serveix, per una banda, per posar en valor la conquesta de drets de les persones al voltant de valors com la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i d’opinió, el reconeixement de la diversitat, la salvaguarda de la integritat física i emocional, o la inclusió plena de totes les persones en la comunitat i, per l’altra, per assenyalar mancances, necessitats i reptes.Des del Comitè volem destacar que “la vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental. Per això avui sentim dolor i impotència, però sobretot molta tristor. Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre”.Per concloure, fem una aposta i defensa per “una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res. Però continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena”.