Deu anys escoltant, acompanyant i defensant els drets dels saltencs i saltenques.
Montserrat Canadell ha deixat el càrrec de Defensora de la Ciutadania de Salt, una responsabilitat que ocupava des de mitjan 2016. El seu comiat es va fer efectiu durant el Ple municipal de juliol, on va presentar la memòria d’actuacions dels darrers quatre anys.
Canadell va aprofitar la intervenció per agrair la confiança rebuda durant aquesta dècada i recordar Miquel Casellas, Premi 3 de Març i també antic Defensor de la Ciutadania, que va morir a principi d’any.
Tots els grups municipals li van reconèixer i agrair la feina feta. L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, també li va lliurar una placa commemorativa com a mostra d’agraïment pels seus deu anys al servei de la ciutadania.
L’acte va comptar amb la presència de diversos síndics de les comarques gironines i del president del Fòrum de Síndiques de Catalunya, Josep Escartín.
El mateix Ple municipal va validar Narcís Badosa com a nou Defensor de la Ciutadania de Salt. Serà l’encarregat d’agafar el relleu de Canadell i continuar vetllant pels drets dels veïns i veïnes davant l’administració municipal.
Canvis en el cartipàs municipal de Salt després de l’entrada de Mari Delgado a l’equip de govern.
La nova regidora de Junts, que va prendre possessió del càrrec durant el Ple ordinari de juliol, assumirà les àrees de Salut Pública i Joventut. Delgado substitueix Jordi Subils, que havia renunciat a l’acta de regidor unes setmanes abans.
Aquest moviment també comporta canvis en les responsabilitats d’Adrià Martín, que passa a dirigir la regidoria d’Esports i manté la d’Educació.
Mari Delgado va néixer a Salt l’any 1975 i sempre ha estat vinculada al municipi. És integradora social i tècnica de Laboratori i Anàlisis Clíniques. Des de fa divuit anys treballa com a administrativa al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt i, actualment, ho fa al Centre de Recursos de la Gent Gran de Salt.
Hi ha col·laboracions que duren una temporada. I n’hi ha que, amb els anys, acaben formant part del mateix projecte.
L’Espai Gironès i el Bàsquet Girona han renovat el seu acord de col·laboració per continuar impulsant el bàsquet femení de la ciutat. Amb aquest nou conveni, el centre comercial suma setze temporades consecutives donant suport a l’esport femení gironí.
Una aposta que va començar fa catorze anys al costat de l’Uni Girona i que, des del 2025, continua a través del Bàsquet Girona.
Un acord que va més enllà de la pista
El conveni permetrà que l’Espai Gironès torni a tenir una presència destacada en l’equipament de joc de l’equip femení, en la publicitat del pavelló de Fontajau i en la comunicació institucional del club.
Però l’acord no es limitarà a aquesta visibilitat.
També preveu la possibilitat d’organitzar activitats conjuntes a l’Espai Gironès amb la participació de les jugadores del primer equip. Al llarg de la temporada s’aniran concretant altres accions per acostar l’equip a l’afició i reforçar la relació entre el club, el centre comercial i el territori.
La signatura s’ha fet al pavelló de Fontajau amb la participació de la consellera delegada del Bàsquet Girona, Stefi Batlle, i el gerent de l’Espai Gironès, Pau Jordà.
Setze temporades caminant plegats
Stefi Batlle ha destacat que donar continuïtat a aquesta aliança representa “un orgull i un clar reflex de la solidesa” del projecte.
La consellera delegada del club ha agraït la fidelitat de l’Espai Gironès i la seva aposta continuada pel bàsquet femení i l’Spar Girona. També ha remarcat els valors compartits durant tots aquests anys: el treball, l’esforç i l’arrelament a les comarques gironines.
“Estem segurs que aquest camí conjunt ens continuarà portant grans èxits i alegries a Fontajau de cara a la nova temporada”, ha afirmat Batlle.
Per la seva banda, Pau Jordà considera que el conveni dona continuïtat al suport a “un projecte clau per al nostre territori”.
El gerent de l’Espai Gironès també ha subratllat els valors de treball, esforç, excel·lència i arrelament que representa el club, i ha desitjat que la nova temporada porti molts èxits als gironins i gironines.
Compromís amb l’esport i el territori
L’Espai Gironès col·labora habitualment amb diferents entitats esportives i participa en accions adreçades a la població del seu entorn.
La renovació del conveni amb el Bàsquet Girona s’emmarca en aquesta voluntat de mantenir una vinculació directa amb el territori i donar suport als projectes que el representen.
Setze temporades consecutives no són només una xifra. Són setze anys d’aposta pel bàsquet femení, per Fontajau i per un equip que ja forma part de la identitat esportiva de Girona.
Aquest dilluns 20 de juliol se celebra una nova sessió ordinària del Ple municipal de Salt.
L’ordre del dia inclou la presa de possessió de María José Delgado Falcón com a regidora, l’elecció del defensor de la ciutadania i l’aprovació inicial de l’establiment del servei públic de la Sala Auditori Municipal La Mirona.
També es tracten el Compte General del 2025, diferents qüestions econòmiques i administratives i una moció d’IPS-CUP per adaptar l’espai públic a les altes temperatures i millorar el confort climàtic a Salt.
Us deixem el Ple sencer en el vídeo següent, amb totes les intervencions, els debats i les votacions.
Salt vol afrontar una nova transformació urbana, social i comunitària. I aquesta vegada la mirada se centra en dos dels sectors més densament poblats del municipi: el Centre i el Veïnat.
L’Ajuntament s’ha presentat a la nova convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya amb un projecte que preveu fins a 47 actuacions entre els anys 2027 i 2031. Si la proposta és escollida per la Generalitat, la inversió podria arribar als 25 milions d’euros.
No parlem només de reformar carrers o construir nous equipaments. El projecte planteja intervenir de manera conjunta en l’espai públic, l’habitatge, la sostenibilitat, l’educació i la vida comunitària.
Quaranta-set actuacions per transformar dos barris
El projecte presentat per Salt es divideix en tres grans àmbits. Inclou 22 actuacions sociocomunitàries, 13 projectes relacionats amb la transició ecològica i 12 intervencions de transformació urbanística.
La part social i comunitària és la que concentra més propostes. Entre aquestes destaca la creació d’una Escola de Segones Oportunitats, pensada per oferir noves possibilitats formatives i laborals a joves que han quedat fora dels itineraris educatius habituals.
També es preveu impulsar un pla d’intervenció socioeducativa amb famílies en procés de desnonament, ampliar el programa socioeducatiu «Juguem?» que es desenvolupa a les places i els patis públics i consolidar el projecte A-Porta de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya.
Altres actuacions plantegen crear un servei estable de mediació, activar locals buits per destinar-los a usos comunitaris i econòmics i fomentar projectes d’economia social i solidària.
Són iniciatives diferents, però totes comparteixen un mateix objectiu: reforçar els vincles entre el veïnat i donar resposta a algunes de les necessitats socials del municipi.
Dos centres cívics i una nova Oficina d’Habitatge
La transformació també arribarà als equipaments i a l’espai públic.
Una de les actuacions més destacades és la creació de dos centres cívics. Un estaria situat a la plaça Catalunya i l’altre ocuparia l’espai de l’actual biblioteca Massagran.
El projecte també preveu intervenir a la Casa del Director de la Factoria Cultural Coma Cros, refer la coberta de l’escola La Farga i traslladar l’Oficina Local d’Habitatge a un nou espai.
En matèria d’habitatge, es planteja ampliar el parc públic en zones estratègiques del municipi. També es vol incrementar un 33% la partida destinada a les ajudes per a comunitats de propietaris, que passaria dels 220.000 euros actuals als 300.000 euros anuals.
Una altra de les intervencions incloses és la reurbanització del carrer Àngel Guimerà.
Més ombra i refugis davant l’augment de les temperatures
El Pla de Barris també posa el focus en l’adaptació de Salt al canvi climàtic.
Entre les tretze actuacions de transició ecològica hi ha la renovació de l’arbrat amb espècies i criteris adaptats a les noves condicions climàtiques. També es volen crear refugis climàtics, pèrgoles i zones d’ombra als espais públics.
A aquestes mesures s’hi afegeixen la creació i la millora de zones verdes i parcs. Són actuacions especialment necessàries en un sector amb una gran densitat residencial i on les temperatures elevades dificulten cada vegada més l’ús dels carrers i les places durant els mesos de calor.
El projecte també inclou un pla de sensibilització i educació ambiental per acompanyar la implantació de la nova contracta de recollida de residus.
Un projecte que aprèn de l’experiència de Salt 70
La proposta no parteix de zero. Salt acumula anys de treball en polítiques de rehabilitació urbana, habitatge, inclusió social i acció comunitària.
Un dels principals precedents és el projecte Salt 70, que va permetre intervenir en una part important dels edificis construïts durant les dècades dels seixanta i setanta. Tot i les millores aconseguides, la seva avaluació final ja advertia que encara faltava un impuls definitiu per assolir una transformació urbana i social més profunda.
El nou Pla de Barris vol recollir aquella experiència, corregir-ne els dèficits i obrir una nova etapa.
El Centre i el Veïnat concentren alguns dels principals reptes de Salt: una elevada densitat de població, edificis envellits, necessitats de rehabilitació, problemes d’accessibilitat, pressió sobre l’habitatge, vulnerabilitat econòmica i manca d’espais públics de qualitat.
La Generalitat decidirà els municipis escollits
El Pla de Barris i Viles de Catalunya estableix que la Generalitat financi el 60% del cost dels projectes seleccionats, mentre que els ajuntaments n’han d’assumir el 40% restant.
Per tant, els 25 milions d’euros anunciats representen la inversió màxima a la qual aspira Salt. Les actuacions només es podran executar en aquests termes si el municipi és un dels escollits pel Govern català.
L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, confia que la Generalitat tingui en compte el treball realitzat pels equips tècnics municipals i concedeixi al projecte el màxim finançament possible. Alarcón defensa que es tracta d’una iniciativa clau per millorar la qualitat de vida dels veïns del Centre i el Veïnat.
L’alcaldessa també situa aquest pla al costat d’altres transformacions de futur, com el desenvolupament del sector Sud i l’arribada del nou Campus de Salut.
Per la seva banda, el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Àlex Barceló, destaca el caràcter integral de la proposta. Les actuacions urbanístiques, ecològiques i sociocomunitàries no es plantegen com a projectes separats, sinó com les diferents parts d’una mateixa estratègia.
Salt posa damunt la taula un projecte ambiciós. Ara caldrà esperar la decisió de la Generalitat per saber si aquests 25 milions d’euros permetran obrir una nova etapa al Centre i al Veïnat.
Hi ha moments en què tenir algú al costat no és només companyia. També és cura.
El naixement d’un fill hauria de començar amb proximitat, contacte i aquella barreja d’emoció i vertigen que coneixen totes les famílies. Però, de vegades, les coses no van com s’havien imaginat. El nadó necessita atenció especialitzada, ha d’ingressar a Neonatologia o passar uns dies en una incubadora.
Fins ara, aquestes situacions sovint comportaven una separació física entre la mare i el nounat durant les primeres hores o dies de vida. Una distància especialment difícil en un moment de tanta vulnerabilitat.
L’Hospital Santa Caterina ha decidit fer un pas endavant per evitar aquestes separacions sempre que les condicions clíniques ho permetin.
Els progenitors, al costat del nadó des del primer moment
El centre hospitalari ha posat en marxa un nou protocol d’acompanyament neonatal que permet que els progenitors puguin estar al costat dels seus nadons quan necessiten ingressar a la Unitat Neonatal. També en aquells casos en què el nounat requereix una incubadora.
La prioritat continua sent, evidentment, la salut del nadó. Però el nou model parteix d’una idea tan senzilla com important: protegir la seva salut no ha de significar necessàriament separar-lo de la família.
El protocol promou la presència continuada de la mare o el pare, el contacte precoç i la participació activa de la família en les cures. Sempre que sigui possible, també s’afavoreix el contacte pell amb pell.
No es tracta únicament de poder ser a la mateixa habitació. Es tracta de sentir-se a prop, d’acompanyar el nadó i de començar a construir el vincle familiar fins i tot enmig d’una situació mèdica complexa.
Un vincle que comença abans del naixement
El vincle entre la mare i el nadó comença durant la gestació i es reforça especialment durant les primeres hores i els primers dies després del part.
Quan apareix una complicació i cal separar-los, aquest procés es pot veure alterat. La situació pot tenir un impacte emocional important en les famílies i afegir dificultats a l’inici de la lactància materna.
Per això, el model implantat per l’Hospital Santa Caterina entén la mare i el nounat com una unitat que cal preservar. També quan un dels dos necessita atenció especialitzada.
Mantenir la proximitat pot ajudar a reforçar el vincle afectiu, facilitar la lactància materna i contribuir al benestar emocional del nadó. Al mateix temps, permet que els progenitors participin en les cures i se sentin part activa del procés.
Perquè, davant d’una incubadora, és fàcil sentir-se perdut. Poder tocar el nadó, parlar-li, observar-lo i col·laborar amb els professionals pot ajudar a transformar una experiència marcada per la por en un procés una mica més proper i acompanyat.
Menys angoixa per a les famílies
L’ingrés d’un nounat acostuma a generar preocupació, estrès i moltes preguntes. Sovint, també apareix una sensació d’impotència entre els progenitors.
El nou protocol vol reduir aquesta angoixa facilitant l’acompanyament emocional i una comunicació més estreta entre les famílies i els professionals sanitaris.
La presència continuada permet conèixer millor l’evolució del nadó, entendre les cures que necessita i resoldre dubtes directament amb l’equip assistencial. Aquesta relació més pròxima també pot ajudar els progenitors a guanyar confiança de cara al moment de tornar a casa.
El model posa, així, la família al centre de l’atenció neonatal. No com una visita externa, sinó com una part essencial de les cures del nounat.
Un pas més en l’atenció neonatal humanitzada
La iniciativa forma part de l’aposta de l’Hospital Santa Caterina per humanitzar l’assistència sanitària i oferir una atenció més respectuosa amb les necessitats emocionals dels pacients i les seves famílies.
El nou protocol se suma al que el centre va implantar fa un any per permetre que el nadó pugui quedar-se amb la mare quan aquesta ha d’ingressar a la Unitat de Cures Intensives després del part.
D’aquesta manera, l’hospital treballa per garantir el contacte entre mare i nadó en les dues situacions: quan és el nounat qui necessita ingressar a Neonatologia i quan és la mare qui ha de rebre atenció a l’UCI.
En tots dos casos, la proximitat es manté sempre que l’estat clínic de la mare i del nadó ho faci possible.
Aquest contacte precoç beneficia el benestar del nounat, però també pot contribuir a reduir l’estrès i l’ansietat de la mare i afavorir la seva recuperació.
Dotze bressols nous a l’àrea de maternitat
Les millores en l’atenció a les famílies també han arribat a l’àrea de maternitat de l’Hospital Santa Caterina.
El centre hi ha incorporat recentment dotze bressols nous, més moderns, confortables i reclinables. La compra s’ha pogut dur a terme gràcies a les aportacions recollides durant la campanya de mecenatge de Nadal.
Pot semblar una incorporació petita al costat d’un nou protocol assistencial, però forma part de la mateixa manera d’entendre l’atenció: tenir cura dels detalls que poden fer més còmodes i humanes les primeres hores de vida d’un nadó.
Perquè una incubadora és tecnologia, vigilància i seguretat. Però al seu costat també hi ha una família que necessita tocar, parlar, estimar i sentir que no està sola.
Ara, a l’Hospital Santa Caterina, aquesta proximitat també forma part de les cures.
Quan anem amb cotxe busquem el carrer on hi ha menys cua. Passa igual a la caixa del super.
I quan anem amb bicicleta… fem exactament el mateix.
Anem pel recorregut que sembla més eficient.
Fa unes setmanes vaig estar llegint el projecte d’ampliació de la xarxa ciclista a Salt.
El projecte dibuixa quatre grans eixos de sud a nord: carrer de Miquel Martí i Pol (allà entre l’Espai Gironès i la piscina), el Passeig Marquès de Camps (l’actual entrada de Salt), Francesc Macià (La futura entrada a Salt) i carrer Dr. Castany (el carrer de l’hospital). Sobre el paper tenen tot el sentit.
Però…
són aquests els recorreguts que la gent farà de manera natural?
Aquesta serà una sèrie d’articles.
No per dir si el carril bici és bo o dolent.
Sinó per mirar-lo carrer a carrer.
Perquè una cosa és el projecte.
I una altra és la realitat.
Començo pel Passeig Marquès de Camps.
No parlaré dels ciclistes que vindran de l’autopista.
Ni dels de Sant Roc.
Ni dels del Sitjar.
Ni dels de la plaça de Salt.
Ja en parlarem un altre dia.
Avui em quedaré només amb els primers metres.
Aquest tram de carril bici neix al costat de la gasolinera, a tocar de l’escultura de Mururoa. La del coet, al costat del Viena.
I aquí és on em surt el primer dubte.
Per entrar o sortir del carril bici hi ha una vorera d’uns quinze o vint centímetres.
Això vol dir que tens tres opcions.
O baixes de la bicicleta i la puges/baixes.
Pujat a la bici puges pel lateral peatonal de la vorera i fas el revolt esperant que no surti ningú caminat…
O, si vols fer una incorporació més natural, has d’envair l’únic carril de vehicles per entrar a Salt. Passar per la carretera i entrar pel vial peatonal de la carretera. Genial.
Ho repeteixo.
Per entrar o sortir del carril bici, el més fàcil sembla ser ocupar durant uns metres el carril dels cotxes o la vorera on han de passar els vianant.
Segur que tot això s’ha estudiat.
No tinc cap dubte.
Però de vegades, quan portes mesos mirant un mateix projecte, acabes veient les grans línies… i se t’escapen els petits detalls.
O potser passa una altra cosa.
Que aquests projectes es dibuixen des d’un despatx.
I en el poble es camina.
I només quan el camines t’adones d’aquestes petites coses.
Perquè són aquests petits detalls els que faran que la gent utilitzi… o no… el carril bici.
I hi ha un altre petit detall.
El carril bici fa pendent cap als comerços, els locals i la vorera.
Potser està tot calculat.
Segurament.
Però la pregunta és bastant senzilla.
Què passarà quan plogui?
Cap a on anirà tota aquesta aigua?
Perquè, mirant el pendent, sembla que anirà directa cap als comerços, portals, locals…
Entre el nou carril bici i la vorera també hi han quedat dues línies.
Dues separacions d’uns dos o tres dits.
No sé què són.
Quedaran així?
S’han de tapar?
O estan pensades perquè hi posis la roda de la bicicleta quan vulguis parar?
Una mena d’aparcament involuntari.
Potser formen part de l’acabat final.
Però, ara mateix, semblen més pensades per enganxar-hi una roda que per fer-hi passar una bicicleta.
Segons el mateix estudi, avui la bicicleta representa només un 0,5% dels desplaçaments a Salt.
Tornem al carril bici.
Per continuar pel carril bici, d’un tram a l’altre, hauràs d’ocupar l’únic carril d’entrada a Salt pel passeig Marquès de Camps, amb el risc de col·lisió. Girar per la vorera fins a trobar un pas de vianants, amb el risc d’atropellar algú. O, si tens una bicicleta preparada per fer salts… anar pujant i baixant voreres.
En aquest punt, sabem que per entrar o sortir del carril bici. Serà perillós.
I el mateix a cada tram. Cada vegada que travessis un carrer.
Fins a arribar al BRCAT, hauràs de fer això… com a mínim quatre vegades.
I aquest és el problema principal.
Un carril bici ha de tenir continuïtat.
No pot desaparèixer cada vegada que arriba a un carrer.
No pot obligar-te a baixar de la bicicleta, envair la carretera, pujar a la vorera i tornar a buscar-lo uns metres més enllà.
Un carril bici que es desconnecta a cada tram és perillós.
I, sobretot, no és funcional.
Perquè si cada cinquanta metres has de decidir com continues…
ja no estàs seguint un carril bici.
Estàs superant obstacles.
I la majoria de la gent no vol fer una gimcana per arribar a casa. Ni per sortir, simplement, a fer un volt.
Vol arribar.
Mireu el que esteu fent! No és útil. No és continu. I si no és continu, tampoc és segur.
Però jo no soc cap expert en bicicletes.
La part del mercat de Salt… poder serà diferent. Imagino que molt semblant a la que estan fent a Francesc Macià.
El resum… es ventilen tot els pàrquings de la zona verda. Molts de pàrquings durant tots els trams.
Per sort, a Salt anem sobrats de places d’aparcament.
Tot això per tenir un carril bici que ara mateix morirà a l’Espelma. Al carrer Major.
Aquí el carril bici s’acaba.
O neix.
Depèn de com t’ho miris.
És una decisió urbanística.
Es pot compartir.
O no.
Aquest és el recorregut que farà servir la majoria de ciclistes?
O, com fem tots quan ens movem, acabarem buscant el camí més curt?
Perquè la gent no escull un carril bici.
Escull arribar.
i per acabar… un saltem de tram… anem al carril bici del Passeig Francesc Macià.
Nou carril bici davant de l’EUSES.
Hi ha una cosa que m’ha fet gràcia.
Els operaris, una vegada acabat el primer tram, hi han afegit sorra per poder pujar i baixar millor.
La literatura catalana ha tornat a ser protagonista a Salt. L’escriptora Alba Dalmau ha recollit el guardó que l’acredita com a guanyadora de la 20a edició del Premi Literari El Setè Cel per la novel·la Si una família, publicada per Angle Editorial.
L’acte de lliurament s’ha celebrat aquest vespre a la Biblioteca Pública Iu Bohigas, un espai que, un any més, ha acollit una de les cites literàries destacades del municipi.
Un premi escollit amb la participació dels lectors
Durant la cerimònia, Alba Dalmau s’ha mostrat molt agraïda pel reconeixement i ha destacat especialment una de les particularitats del Premi Literari El Setè Cel: la participació dels lectors i els bibliotecaris en el procés de deliberació.
“Rebre un premi sempre és un reconeixement, però en aquest cas trobo molt maco que sigui un guardó en què els lectors participen en la tria de l’obra guanyadora”, ha expressat l’autora.
Dalmau també ha posat en valor la importància que tenen els premis amb dotació econòmica per als escriptors, ja que “ens permeten guanyar temps per seguir escrivint i seguir produint”.
El Setè Cel és un guardó dedicat a obres ja publicades i escrites en català. Una característica que, segons la guanyadora, fa que el reconeixement sigui encara més inesperat.
“Fa molta il·lusió perquè són premis que ja no t’esperes i són netíssims i es valora només l’obra”, ha afirmat.
Vint anys d’història del Premi El Setè Cel
L’acte ha començat amb la intervenció del tinent d’alcalde de Cultura de Salt, Toni Vidal, que ha donat la benvinguda als assistents i ha destacat la importància que el premi arribi als vint anys d’història.
La narradora i actriu Olga Cercós ha estat l’encarregada de conduir la cerimònia. Durant la vetllada ha donat pas al president del jurat, Vicenç Villatoro, que ha reivindicat l’especificitat d’un premi en què lectors i bibliotecaris participen en la deliberació final.
Villatoro també ha reflexionat sobre el futur d’aquest tipus de guardons literaris, que combinen la participació del públic general amb la valoració d’un jurat especialitzat.
Una prosa fluida, fresca i plena d’humor
L’escriptor saltenc i membre del jurat Miquel Berga ha estat l’encarregat de fer una valoració de Si una família.
Berga ha destacat la qualitat narrativa de la novel·la i la capacitat d’Alba Dalmau per acostar-se a qüestions centrals de la vida i de la societat des d’una mirada literària carregada d’imaginació i humor.
“Poques vegades un es troba amb una prosa tan fluïda i fresca, amb una imaginació literària tan enlluernadora, capaç de tractar temes centrals de les nostres vides i la nostra societat amb un fil d’humor irresistible”, ha assenyalat.
Alba Dalmau rep oficialment el guardó
L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, ha lliurat oficialment el premi a l’escriptora de Cardedeu entre els aplaudiments del públic assistent.
Després del discurs de la guanyadora, Olga Cercós ha llegit una selecció de textos de Si una família. Uns fragments escollits per transmetre el caràcter i el tarannà de l’obra vencedora d’aquesta vintena edició.
L’alcaldessa ha estat l’encarregada de tancar l’acte. Alarcón ha explicat que la novel·la l’ha captivat especialment per la precisió del llenguatge.
“L’obra de l’Alba m’ha agradat per la minuciositat en el llenguatge, que com a lectora m’ha permès visualitzar pràcticament com si hi fos la història de la protagonista”, ha afirmat.
També ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant els guardons dedicats a la literatura catalana.
“Mantenir premis literaris en català és una manera més de defensar la llengua i la cultura catalana, un element indefugible com a poble”, ha remarcat.
Oberta la convocatòria del Premi El Setè Cel 2027
Durant la cloenda també s’ha anunciat que ja està oberta la convocatòria del Premi Literari El Setè Cel per a l’any 2027.
El guardó saltenc va ser creat per reconèixer la història de la llibreria El Setè Cel i ha arribat enguany a la seva vintena edició.
Ja la tenim aquí. Del 23 al 27 de juliol, Salt tornarà a sortir al carrer per celebrar la Festa Major. Ens esperen cinc dies de concerts, castells, cercaviles, gegants, correfoc, sardanes, activitats infantils i sopars de carrer. Mig centenar de propostes perquè petits, joves i grans trobem el nostre moment per gaudir de la festa.
La programació de la Festa Major de Salt 2026 s’ha presentat oficialment al Saló de Plens de l’Ajuntament. Durant l’acte, a càrrec de l’alcaldessa Cristina Alarcón i la regidora de Festes Margarida Gallardo, també hem pogut descobrir el cartell d’enguany.
És una proposta de color verd intens, protagonitzada per una gran figura que recorda un capgròs, creada pel dissenyador Pitu Gómez.
Els Marrecs obriran la Festa Major
Abans dels dies centrals ja tindrem una desena d’activitats culturals i veïnals, però el gruix de la festa començarà el dijous 23 de juliol.
Ho farà amb les sardanes de pregó a la plaça Vicens Vives, amb la Cobla Rossinyolets, la mostra d’entitats i la cercavila dels Amics dels Gegants de Salt.
A les nou del vespre arribarà un dels moments més especials: el pregó des del balcó de l’Ajuntament.
Enguany anirà a càrrec dels Marrecs de Salt, que celebren trenta anys d’història. Una colla nascuda i crescuda a casa nostra, que ha portat el nom de Salt a places i viles d’arreu.
“Em fa molta il·lusió que els de la camisa blau Ter siguin els pregoners de la Festa Major d’aquest any”, ha expressat l’alcaldessa, Cristina Alarcón.
Els Marrecs també tindran un paper protagonista el diumenge 26 amb l’habitual jornada castellera.
Concerts per a tots els gustos a l’Era de Cal Cigarro
I si parlem de Festa Major, hem de parlar de l’Era.
Al·lèrgiques al Pol·len obriran la programació musical el dijous 23 de juliol. La nit acabarà amb una sessió de Mon DJ.
El divendres 24 rebrem els Mojinos Escozíos, que arribaran a Salt amb la gira del seu trentè aniversari. Després, la festa continuarà amb l’Orquestra Montecarlo.
El dissabte 25, diada de Sant Jaume, serà el torn de Yo Suspendí EGB i del grup saltenc Pelukass. La nit ens portarà fins al tradicional correfoc de matinada amb els Diables d’en Pere Botero.
El diumenge 26, l’Orquestra Rosaleda tancarà la programació de l’Era de Cal Cigarro amb el seu doble concert.
La Festa Major torna a La Farga
Una de les novetats d’aquest any és la recuperació del pati de l’escola La Farga com a escenari de la Festa Major.
El dissabte 25 de juliol hi tindrem un doble concert de l’Orquestra Play Music. Una proposta que ens permetrà recuperar un espai de festa coincidint amb la diada de Sant Jaume.
Una festa pensada també per a la mainada
Els més petits també tindran una bona colla d’activitats.
El divendres 24, a les onze del matí, la plaça Lluís Companys acollirà el concert infantil de La Monte per Xics.
A la tarda podrem viure la Saltucada, amb diverses bandes que ompliran els nostres carrers de percussió. D’aquelles activitats que se senten abans de veure-les.
El dissabte, la plaça Lluís Companys repetirà com a escenari de l’espectacle infantil Kindersu. A les sis de la tarda començarà la trobada gegantera i la cercavila de Festa Major.
Tampoc hi faltaran les matinades, el Ball del Pijama, les havaneres, la Feixina, els balls en línia, el flamenc i l’onzena edició del Salt en Dansa.
Vint-i-sis sopars per recuperar el carrer
Però una Festa Major no es viu només davant dels escenaris.
També es viu asseguts en una cadira de plàstic, compartint taula amb els veïns i allargant una sobretaula que, en qualsevol altre moment de l’any, potser no faríem.
Aquest 2026 tindrem 26 sopars de carrers i sectors. Una xifra que continua creixent i que demostra les ganes que tenim de trobar-nos, compartir i fer poble.
Perquè aquests sopars tenen alguna cosa especial. Potser el menú serà més o menys elaborat, però el més important és qui tenim assegut al costat.
Una hora de fires sense soroll
Aquest any, les atraccions de l’Era de Cal Cigarro tindran una franja diària sense soroll.
De sis a set de la tarda, els firaires apagaran la música i els sons perquè els nens i nenes amb necessitats especials o una sensibilitat elevada també puguin gaudir de les atraccions amb més tranquil·litat.
Una mesura necessària perquè, quan diem que la Festa Major és de tothom, ho sigui de veritat.
Ara només queda començar a mirar el programa, quedar amb la colla i decidir què no ens volem perdre.
Del 23 al 27 de juliol, ens trobem pels carrers de Salt.
Salt se suma a una iniciativa europea que vol canviar la manera d’explicar la diversitat cultural. L’Ajuntament participa en el projecte STAND (Strengthening Towns’ Activation for new Narratives on Diversity), un programa internacional que promou relats positius sobre les societats diverses i inclusives.
El projecte reuneix catorze municipis d’Itàlia, Portugal, Polònia i l’Estat espanyol. Entre les ciutats participants hi ha Bilbao, Santa Coloma de Gramenet, Castelló de la Plana, Barcelos, Loures, Vila Verde, Viseu, Lublin, Wroclaw, Olbia, Reggio Emilia, Mòdena, Parma i Montesilvano.
Cada municipi desenvolupa una acció pilot adaptada a la seva realitat.
Un vídeo creat amb veïns i tècnics municipals
A Salt, el projecte va començar l’any passat amb grups de discussió veïnals i formacions dirigides al personal tècnic municipal. Les activitats van comptar amb una cinquantena de participants.
Aquest 2026, el treball ha continuat amb la creació col·lectiva d’un vídeo que mostra la diversitat de procedències dels habitants com una riquesa i reforça l’orgull de pertinença al municipi.
A principis de febrer, un grup de setze persones —onze veïnes i veïns i cinc tècniques municipals— va participar en la redacció del guió. El rodatge es va fer durant el mes de març amb la participació de residents de Salt i ara el resultat es difon a través de les xarxes socials de l’Ajuntament.
Una ciutat formada per milers d’històries
Aquesta iniciativa segueix el camí d’altres projectes municipals com la campanya Salt, una ciutat, milers d’històries. L’acció, impulsada l’any 2021, va mostrar diferents trajectòries vitals per reflectir la realitat d’un municipi on conviuen unes noranta nacionalitats.
L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, considera que la participació en el projecte és una oportunitat per reforçar una idea molt present al municipi.
“La diversitat és un actiu que ens fa més forts com a comunitat. Som un municipi amb moltes procedències i històries de vida, i això no és un repte, és una riquesa que cal explicar i reivindicar”, afirma.
La primera tinent d’alcalde de Drets Socials i Ciutadania, Fanny Carabellido, també destaca la voluntat de continuar promovent iniciatives relacionades amb la convivència, la igualtat i la cohesió social.
“Formar part de la xarxa RECI i del programa Intercultural Cities ens dona eines i aliances per seguir avançant cap a un Salt més inclusiu i reforçar l’orgull de pertinença, un element molt saltenc”, remarca.
El vincle de Salt amb les ciutats interculturals
La participació de Salt en el projecte STAND neix de la seva vinculació amb la Red Española de Ciudades Interculturales. L’adhesió, impulsada pel Consell de Ciutat, va ser aprovada pel ple municipal el gener del 2018.
Des d’aleshores, Salt forma part del programa Intercultural Cities, promogut pel Consell d’Europa des del 2008. Aquesta xarxa facilita l’intercanvi de coneixements, la col·laboració entre municipis i l’accés a projectes europeus.
Amb la seva participació en STAND, Salt reafirma el compromís amb la igualtat, la convivència i la interculturalitat, i defensa la diversitat com un actiu per construir el futur del municipi.
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
