Les inauguracions seran aquest divendres, 8 de setembre, a les vuit del vespre, en les diferents sales de la Casa de Cultura de Salt
Aquest divendres, 8 de setembre, s’inauguraran simultàniament quatre exposicions de proximitat a la Casa de Cultura de Salt, cadascuna diferenciada per un dels espais de les Bernardes.
Els treballs dels artistes que es podran veure són ÖRÖK de Ferran Amagat, SALTVS · IVGERVM – Pere Bellés, UN SOMNI, UN BOSC – Pere Quero i VIDA MINERAL – Enric Sala.
L’exposició es podrà veure a la casa de cultura entre el 8 de setembre i el 27 d’octubre de 2017.
Històries de les Exposicions
ÖRÖK – Ferran Amagat
Espai: Sala 29 m2
El principi d’eternitat sempre ha esdevingut un principi aparentment inassolible per a la nostra espècie. Però des d’un punt de vista dogmàtic, aliè al temps i a l’espai, hem pogut crear allò etern, hem pogut crear idees, principis humans i conceptes abstractes que no es degraden amb el pas de la 4a dimensió. Per tant, allò efímer i evanescent ens permet tocar el sant Greal dels conceptes, la immortalitat.
L’artista Ferran Amagat basa una part íntima del seu ésser per transmetre el concepte de l’etern a través d’aquesta instal·lació escenogràfica audiovisual, realitzada amb noves tecnologies i tècniques de videomapping.
SALTVS · IVGERVM – Pere Bellés
Espai: Sala Sant Jordi – Laboratori
Davant d’un projecte com Saltvs Ivgervm, és probable que l’expectativa d’una proposta artística ens faci lliscar fins a una sensació de confusió. El que tindrem davant, potser aparentment inconnex, sembla que se’ns revela com un trencaclosques ple de referències que s’associem a camps diversos: el de l’agricultura, la història, la llengua, l’art, el pensament etc. No podem obviar, doncs, el caràcter multidisciplinari que té la proposta d’en Pere Bellès, amb una trajectòria molt marcada pel component formal de la seva obra, però alhora, i cada cop més, per una voluntat de trobar maneres de fer extensiu allò purament artístic a d’altres mirades que se’n puguin enriquir i amb les quals enriquir-se.
UN SOMNI, UN BOSC – Pere Quero Martí
Espai: Sala Bernardes Photo
Sabia que hi ha molts tipus de bosc, però llegint un llibre de llunàtics (gràcies Robert per tenir les teves dèries i saber-les compartir i comunicar) he descobert que n’hi ha de dues classes bàsiques, diria que d’essencials, «el bosc plantant amb regle i el brotat com qui no vol la cosa». En la fotografia també podria fer-ne dues classes bàsiques: les més elaborades que viuen amb la idea de semblar el més reals possible i les que busquen commoure sense cap pretensió de realisme absolut.
En el bosc ens agrada quan està ordenat «resulta més agradable, fins i tot més esvelt i formós, però era fet d’artificis». En la fotografia passa quelcom semblant quan un compleix totes les regles que t’ensenyen quan s’està aprenen o quasi tot té un lloc i un espai. Aquesta també és una imatge esvelta i formosa, però també mostra un cert artifici. El bosc natural, tal com raja, «és desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre». Vull pensar que aquests fotos i imatges que he fet al llarg d’un temps tenen un esperit desordenat, caòtic, esgarrifós i maldestre. S’acosten molt més al bosc imaginari, il·lusionant d’un esperit un xic llunàtic.
Ben sovint quan anava a fer aquestes fotografies hi anava sol, però el meu diàleg bàsic era amb el bosc, amb l’arbre i amb la floreta. N’he fet, està clar, de «correctes», però les que vull mostrar-vos són les que m’han fet sentir com podia abraçar, emportar, dialogar amb la natura … i, segurament, no n’era conscient. He hagut de trobar un altre llunàtic per adonar-me que ha estat un gran plaer per a mi convertir el bosc ordenat en sentiment i emoció que sempre és i serà tal com raja.
Ara només us demano que no només ho mireu amb els ulls de la cara i de la correcció estètica, mireu-ho, si us bé de gust, amb els ulls dels sentiments, de l’estimació a la vida i a la natura.
VIDA MINERAL – Enric Sala
Espai: Sala Central
“He tingut en la pedra un aliat extraordinari. M’ha permès l’exploració de l’espai més enllà de la massa densa d’un material que semblaria inorgànic i no obstant amaga una vitalitat radiant, que es pot percebre al aproximar-s’hi.
Continguda en la memòria del regne mineral, el què una vegada fou viu i orgànic s’expressa ara en un silenci radioactiu. L’arcaica plasticitat que ara és rígida continua explicant les transformacions de la vida.”
- Basalt- La sang de la terra
- Granits- Les roques del foc
- Sedimentàries- Els ossos de la terra
- Cristalls- la intel·ligència del mineral (sistema nerviós)
