El proper dilluns 17 de juliol a les 12 la plataforma ciutadana que està dialogant sobre la situació escolar del poble de Salt presentarà a registre una instància sol·licitant la diagnosi complerta de la situació que pateix la comunitat educativa del nostre poble.Diverses persones han estat treballant durant els darrers mesos, a títol individual i/o com a membres d’entitats pertanyents al teixit social del poble. El resultat d’aquesta feina ha estat un document que contextualitza la situació escolar a Salt. Tot i que s’ha publicat recentment les adhesions al document de determinades entitats, no és fins a aquesta setmana que hem tingut la confirmació inequívoca d’aquestes adhesions: el Seminari de directores i directors de centres públics de primària i secundària de Salt, el Consell de Ciutat, el Consell Escolar Municipal, l’Escola d’Adults, la FAPAC, la Fundació Gentis, la Fundació SER.GI, Càritas Salt, El Casal dels Infants, i les AMPAS de les escoles Les Arrels, El Veïnat, Les Deveses, Silvestre Santaló, El Gegant del Rec, La Farga i Silvestre Santaló, i les AMPAS dels instituts Salvador Espriu i Salvador Sunyer.El document visibilitza la situació de segregació escolar que s’està donant a les escoles i instituts públics de Salt. I posa èmfasis en els efectes nocius que provoca aquesta situació.Cal tenir en compte que els sistemes educatius segregats tenen resultats acadèmics inferiors als sistemes inclusius. L’alumnat que més pateix aquesta pèrdua d’oportunitats i fa front al fracàs escolar es concentra dins del col·lectiu d’alumnes desafavorits amb pocs recursos educatius fora del sistema públic. I al mateix temps la societat on s’estableix aquest tipus d’escolarització segmentada pateix una manca de cohesió social que en cap cas és desitjable.Per aquest motiu, i atès que obtenir dades de l’administració més enllà de la nacionalitat dels nens i nenes és una tasca gairebé impossible, se sol·licita com a punt de partida una diagnosi de la situació real i un compromís polític amb l’objectiu de endegar un Pla Educatiu de Ciutat que permeti millora el rendiment escolar dels nostres nens i nenes, fomenti la cohesió social i eviti la estigmatització de determinats centres i col·lectius.
El proper dilluns dia 17 de juliol de 2017 a les 20 hores tenim sessió ordinària del Ple de Salt
El següent ordre del dia:
1r.- APROVACIÓ de l’acta del ple ordinari del dia 19 de juny de 2017 (06/2017).
2n.- DONAR COMPTE de la relació de decrets aprovats del mes de juny de 2017.
3r.- DONAR COMPTE de l’auto núm. 87/2017 del procediment abreujat 383/2016 de declarar inadmissible un recurs contenciós-administratiu. Exp. 2016F023000005
4r.- DONAR COMPTE del Decret de l’Alcaldia de data 12 de juny de 2017 d’acceptar la donació de documentació a l’arxiu municipal. Exp. 2017C036000003
5è.- DONAR COMPTE del Decret de l’Alcaldia de data 21 de juny de 2017 d’aprovar el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Salt per establir les condicions d’ús del sistema d’informació i gestió d’activitats (GIA). Exp. 2017Z009000007
6è.- DONAR COMPTE de l’execució trimestral del pressupost de la corporació del segon trimestre 2017. Exp. 2017E026000003
7è.- DONAR COMPTE del període mig de pagament a proveïdors del segon trimestre de 2017. Exp. 2017B017000007
8è.- DONAR COMPTE de l’informe de Tresoreria corresponent del segon trimestre de 2017 previst a l’article 4.3 de la llei 5/2010 de modificació de la llei 3/2004, de 29 de desembre. Exp. 2017B017000006
9è.- DONAR COMPTE de la memòria d’actuacions de l’any 2016 de la Defensora del Ciutadà. Exp. 2017A032000001
SERVEIS GENERALS I ECONÒMICS, SERVEIS A LES PERSONES, ACCIÓ SOCIAL I HABITATGE
10è.- PROPOSAR al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya les festes de caràcter local per a l’any 2018. Exp. 2017Z001000001
11è.- APROVAR inicialment modificacions del Reglament Orgànic Municipal. Exp. 2017C008000001
12è.- RATIFICAR el Decret de l’Alcaldia de data 29 de juny de 2017 de resoldre les sol·licituds de bonificacions a la quota tributària de l’Impost de Construccions, instal·lacions i obres. Exp. 2017E062000049.
13è.- APROVAR inicialment la modificació de crèdit 03/2017 de Ple. Exp. 2017E022000003
14è.- IMPOSAR una sanció per una infracció de caràcter molt greu prevista a la llei 50/1999 de Règim Jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. Exp.
20160036000050.
TERRITORI, SEGURETAT CIUTADANA I PROTECCIÓ CIVIL
15è.- RESOLDRE les al·legacions i aprovar definitivament la memòria i la modificació dels Estatuts de la societat Gestora Urbanística Nou Salt, SL. Exp. 2017Z016000001
16è.- APROVAR la suspensió de l’atorgament de llicències pel termini d’un any per l’ús recreatiu. Exp. 2017S002000002
17è.- APROVAR provisionalment la modificació puntual del PGOU núm. 1/2017, desenvolupament de la clau 4A R2A – Sector A – Pla de Salt. Exp. 2017S009000001
18è.- APROVAR provisionalment la modificació puntual núm. 3 del Pla Especial de la zona residencial 2A sector A del Pla de Salt. Exp. 2017S014000001
CONTROL DE L’ACTIVITAT DE GOVERN
19è.- MOCIÓ presentada pel grup municipal Ciutadans sol·licitant la supressió gradual de les aules prefabricades i el manteniment de les instal·lacions provisionals “no més barracons a Salt”. Exp. 2017A034000049
L’alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha visitat aquest matí el Casal Municipal de Lleure i L’Esportiu Ter-aventura en els que participen aquests estiu 91 i 191 infants, respectivament. Els Casals estan organitzats per l’àrea de Joventut i Lleure de l’Ajuntament de Salt i gestionats per l’empresa Tot Oci S.L.
L’oferta de casals municipals ha recuperat aquest any el servei de tarda fins les 17h i incorpora per primera vegada el servei d’acollida matinal de 8 a 9h, des del 26 de juny fins al 8 de setembre.
El Casal de Lleure es centra en jocs, activitats pre-esportives, tallers, psicomotricitat, cançons, danses i ritmes, gimcanes (Activitat Central), l’hora del conte a la Biblioteca, piscina, i sortides per l’entorn… Tot articulat a partir d’un centre d’interès: “Capità Green al rescat”
El casal esportiu TER-AVENTURA és una activitat de caràcter poliesportiu i recreatiu adreçada a nens i nenes i nois i noies nascuts entre els anys 2003 i 2010. Les activitats proposades i programades, així com la seva intensitat estan especialment pensades i adaptades a les diferents franges d’edat.
Per una república sense racisme ni discriminacions i amb igualtat de drets per a tothom l’ 1 d’octubre ha de poder votar tothom!
El referèndum sobre la independència de Catalunya es farà el diumenge 1 d’octubre de 2017. I es demanarà als i les catalanes que responguem sí o no a la pregunta següent: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ L’exercici d’autodeterminació que exercirà el poble català no només resoldrà si Catalunya ha de continuar o no dins l’Estat espanyol. També resoldrà el reconeixement de Catalunya com a nació al món i com a espai democràtic de decisió. La celebració del referèndum oficial i vinculant, no pot quedar reduït a una mobilització popular, ha de ser un procés participatiu amb conseqüències polítiques, en què caldrà defensar els drets civils i polítics i democràtics.
Des de l’Espai Antiracista portem anys lluitant pel dret de vot per tothom. En alguns pobles i ciutats l’exclusió de drets polítics -amb la manca de legitimitat democràtica dels òrgans de suposada representació i les conseqüències en les seves polítiques que comporta- és tan escandalosa com a Salt, en què 1 de cada 3 veïns i veïnes majors d’edat (7.338 en les darreres eleccions municipals) no podem escollir els “nostres” representants polítics. Per això hem rebut com una sorpresa gens agradable la proposta de llei de convocatòria que han fet pública JxSí i CUP-CC, segons la qual el referèndum d’autodeterminació, que és una conquesta democràtica indubtable, serà només per a ”les persones amb dret de vot al Parlament de Catalunya”, és a dir, només per als i les que tenen nacionalitat espanyola.
El poble de Catalunya està format per tots i totes les seves veïnes, independentment del nostre origen i nacionalitat. Cap català ni catalana pot ser exclòs del dret d’autodeterminació del nostre poble ni de la ciutadania en una eventual República Catalana pel fet de no tenir la nacionalitat espanyola. A més, aquest criteri arbitrari suposa un pas enrere respecte la consulta del 9N, en què el criteri era el veïnatge a Catalunya. Per més que se’ns argumenti en relació al reconeixement internacional del referèndum, no entenem que la validesa d’un referèndum que forçosament se celebrarà en ruptura amb la legalitat de l’Estat espanyol depengui del fet que s’exclogui una part del poble de Catalunya.
D’altra banda, la participació és la clau per una bona i exitosa cohesió social. Plens drets polítics per a les persones que no tenim la nacionalitat espanyola suposa reconèixer-nos com agents actius de la comunitat política i incloure’ns en els mecanismes dels quals disposa la resta de la ciutadania per participar en política i reverteix positivament en el conjunt de la societat.
Només podem imaginar una República catalana així:
Una república en què totes i tots les que hi vivim, independentment del nostre origen, nacionalitat o situació administrativa de partida, participem en la seva construcció amb igualtat i amb plens drets polítics i de ciutadania, incloent-hi, és clar, la nacionalitat catalana per tothom.
Una república que sigui terra d’acollida, sense murs ni lleis d’estrangeria.
Una república formada des de la multiplicitat d’identitats nacionals, culturals, religioses i lingüístiques de tots i totes aquelles que hi viuen.
Una república compromesa en la lluita contra el feixisme, el racisme, la xenofòbia, la islamofòbia i qualsevol discriminació per raó d’origen, llengua, cultura, religió o color de pell.
Per tant, demanem el dret de vot per a totes les persones majors d’edat empadronades a Catalunya des de, com a mínim, els darrers sis mesos abans del dia de la votació.
Construir una República Catalana és l’oportunitat que ens permetrà veure si som o no capaces de fer-la plural, justa i igual
Dret de vot per tots els veïns i veïnes de Catalunya en el referèndum d’autodeterminació.
Nacionalitat catalana amb tots els drets polítics i de ciutadania en la República Catalana en cas que es constitueixi.
El 11 de juliol a les onze del matí es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Salt l’acte de presentació del cartell i la programació de la Festa Major d’enguany.
La festa del 2017 s’allargarà del 20 al 29 de juliol
Dimarts, 11 de juliol de 2017
El saltenc i actual president del Girona FC, Delfí Geli, serà el pregoner de la Festa Major d’aquest any. Jordi Viñas, alcalde de Salt, va indicar que Delfí Geli encaixa perfectament en el criteri aplicat habitualment a l’hora de triar el pregoner, una persona vinculada a Salt i que hagi transcendit més enllà del municipi.
Nascut a Salt el 1969, va fer els seus primers passos al mon del futbol a la seva vila, va anar al Girona FC i va estar dos anys cedit al Coma-Cros. Entre altres equips, ha jugat al, FC Barcelona, L’Albacete, l’Atlètic de Madrid i l’Alavés. També ha estat membre de la selecció espanyola i la catalana.Actualment i des de l’estiu de 2015 és el president del Girona Futbol Club, que aquest any ha aconseguit el pujar per primera vegada a Primera Divisió.
La festa major d’aquest any durarà un dia més de l’habitual, del 22 al 29 de juliol. D’aquesta manera abastarà dos caps de setmana consecutius, sense que això hagi suposat un augment dels costos, segons ha explicat Xavi Fortuny d’RGB Management. D’aquesta manera es dóna resposta a una demanda de moltes entitats del municipi i a una voluntat de l’equip de govern de repartir les activitats.
Eva Rigau, regidora de cultura, ha explicat que la majoria d’actes tradicionals i els que més bé van funcionar l’any passat, es mantenen en el seu format i ubicació, exceptuant la Feixina, que aquest any es farà al Parc Monar enlloc del Pla dels Socs on es feia habitualment. La resta de programació inclou com és habitual activitats infantils, familiars, cercaviles, correfocs, gegants, balls tradicionals . . . . per assegurar que tothom pugui gaudir de la festa.
Les actuacions musicals es concentraran novament a l’Era de Cal Cigarro on es podrà ballar amb Oques Grasses, The Basement, Smoking Souls,les orquestres Selvatana i Montecarlo, el Ultimo Tributo o Mambo Jambo entre d’altres.
El cartell d’aquest any és novament una obra de l’artista Delphine Labedan, Directora de l’Escola Municipal de Belles Arts de Salt, un disseny fresc i molt personal de l’autora que ha volgut sortir dels tòpics de Salt.
Aquest estiu, com estava previst, han començat les obres de la futura Unitat de Semicrítics de l’Hospital Santa Caterina. Les obres, adjudicades a la UTE Dominion Industry & Infraestructures i Serveis Obres i Manteniment SL per valor de 2.093.154, 64 euros (IVA inclòs), es troben en fase de fonamentació i aixecament d’estructura. La metodologia emprada en el projecte constructiu farà que l’afectació a l’activitat del Santa Caterina i del Parc Hospitalari sigui nul·la, a excepció de l’accés a carga i descàrrega que quedarà tancat per motius preventius durant tan sols quinze dies. Es preveu que els nous equipaments estiguin acabats durant el primer trimestre de l’any vinent. Cal afegir a la inversió de l’obra, el cost de l’equipament, xifrat en gairebé 1 milió d’euros.La nova unitat, un projecte que s’emmarca dins l’aliança estratègica de l’IAS i l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, té com a objectiu regular i atendre millor la totalitat de pacients crítics de la Regió Sanitària de Girona (RSG), segons el nivell de cures intensives que necessitin. D’aquesta manera, els pacients crítics menys complexos ingressaran a la nova unitat de semicrítics del Santa Caterina, mentre que la UCI de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta atendrà els pacients crítics i més complexos com a centre de referència del territori, amb una UCI de nivell I i els serveis assistencials mèdics i quirúrgics necessaris per a l’assistència a aquest tipus de pacients. Es preveu que la nova unitat atendrà uns 300 pacients l’any, amb una estada mitjana de sis dies.La planificació del nou equipament, que des del punt de vista mèdic, estarà dirigit pel Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Josep Trueta, s’ha realitzat per part del CatSalut en base als criteris tècnics i assistencials segons les necessitats de la població de referència. Amb la unitat de semicrítics en marxa es podrà donar una millor atenció als pacients crítics d’urgències o ingressats a planta de l’Hospital de Santa Caterina, als pacients quirúrgics amb postoperatori complicat i als pacients del territori de Girona amb unes necessitats tècniques i d’exploracions intensives però menys complexes.La posada en marxa de les noves instal·lacions significarà també un increment de la plantilla de professionals especialitzats en l’atenció al pacient crític, tant en l’àmbit facultatiu com d’infermeria.Un projecte arquitectònic integrat a l’actual hospitalL’estudi arquitectònic de la nova unitat es projecta sobre un espai al sud-est de l’Hospital Santa Caterina, annex a l’actual àrea quirúrgica i a prop del servei d’urgències, de manera que el nou equipament quedarà plenament integrat al centre i connectat amb els serveis assistencials amb els que operarà. La unitat tindrà una superfície construïda total de 737,5 m2 en planta baixa. Les instal•lacions comptaran amb vuit box (dos de reserva), més un box de cures, a més dels espais propis i idonis per al seu funcionament, destinats a control d’infermeria, usos del personal assistencial, sales de treball, diferents espais per a familiars i serveis generals.
Arran de les darreres informacions sobre el futur del festival Can Panxut, els seus creadors i organitzadors durant els darrers 10 anys volen fer palés amb aquest comunicat el sentiment de tristesa i amargor que genera la situació creada amb l’edició d’enguany.La idea de cedir l’organització del Can Panxut a l’Ateneu Coma Cros sorgia de la mateixa naturalesa del festival: reivindicatiu, alternatiu, compromés i proper. Reivindicatiu en la defensa de les oportunitats de la música local, alternatiu per defugir del format de “barraques” i grans concerts a l’Era de Cal Cigarro, compromés perquè cedia espais i oportunitats a altres entitats per finançar les seves iniciatives, i proper perquè apostava per la plaça del Teatre, al Barri Vell, a l’antiga plaça del Panxut.Crèiem, a més, que l’Ateneu podia mantenir intacte aquest esperit i la il·lusió dels seus inicis, i que la seva col·laboració en les darreres edicions feien d’aquesta entitat l’hereu natural d’aquesta iniciativa musical. L’assemblea de l’Ateneu va entomar el repte i ha treballat dur els darrers mesos per fer possible aquest espectacle musical obert a tots els públics en un nou espai simbòlic com és la Coma Cros.Val a dir que darrera de la nostra renuncia a continuar organitzar el Panxut derivava, entre altres motius, de la sensació que l’Ajuntament havia anat retirant el suport i la confiança en el festival i que cada cop era més difícil i feixuc organitzar-ho tot. Fins i tot se’ns va proposar fer el festival fora dels dies de festa, quan nosaltres sempre vam apostar pel primer divendres. El festival es sumava a la festa , atès que ampliava la oferta. De fet , mai es va voler competir amb les barraques , des del nostre punt de vista, completaven la vetllada.Si la notícia d’incloure la 11a edició del Panxut com a tancament de la Festa Major havia estat rebuda amb alegria, la successió d’esdeveniments, amb la convocatòria final i per sorpresa d’un sorteig per gestionar la barra del festival, ha acabat de desmoralitzar-nos. Mai havíem entés que el suport reclamat les darreres edicions al municipi signifiqués, a canvi de 3.000€, desvirtuar el festival i convertir-lo en una “barraca” més. El Panxut no havia nascut per això.Entenem les dificultats i limitations que pot tenir un ajuntament per recolzar un festival com el Panxut, però ens hagués agradat compartir una altra perspectiva per encarar els entrebancs per fer d’allò difícil, possible.Per això, tot desitjant mantenir l’esperit original que el fer nèixer, demanem que el concert que s’organitzi en el marc de la Festa Major no porti el nom de “Can Panxut”. Pensem que si canvia la forma, també ha de canviar el nom.Esperem que els propers anys el Panxut revisqui de la mà de l’Ateneu amb el format reivindicatiu, alternatiu, compromés i proper que el va fer únic i singular. I sobretot, volem donar les gràcies a l’associació de veïns del barri vell i tota la gent que , a títol personal , durant deu anys van donar suport al Panxut, perquè també va ser seu festival. Isaac Bosch , Gerard Canadell , Alfons Garrido ,Nuri Mancebo i Xevi Pascual (Creadors i promotors del festival Can Panxut)
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a fer possible, personalitzar i analitzar la navegació, millorant la qualitat dels serveis. Si prem "Acceptar" s'entén que ha estat informat i accepta la instal·lació i l'us de les cookies.
Si la notícia d’incloure la 11a edició del Panxut com a tancament de la Festa Major havia estat rebuda amb alegria, la successió d’esdeveniments, amb la convocatòria final i per sorpresa d’un sorteig per gestionar la barra del festival, ha acabat de desmoralitzar-nos. Mai havíem entés que el suport reclamat les darreres edicions al municipi signifiqués, a canvi de 3.000€, desvirtuar el festival i convertir-lo en una “barraca” més. El Panxut no havia nascut per això.Entenem les dificultats i limitations que pot tenir un ajuntament per recolzar un festival com el Panxut, però ens hagués agradat compartir una altra perspectiva per encarar els entrebancs per fer d’allò difícil, possible.Per això, tot desitjant mantenir l’esperit original que el fer nèixer, demanem que el concert que s’organitzi en el marc de la Festa Major no porti el nom de “Can Panxut”. Pensem que si canvia la forma, també ha de canviar el nom.Esperem que els propers anys el Panxut revisqui de la mà de l’Ateneu amb el format reivindicatiu, alternatiu, compromés i proper que el va fer únic i singular. I sobretot, volem donar les gràcies a l’associació de veïns del barri vell i tota la gent que , a títol personal , durant deu anys van donar suport al Panxut, perquè també va ser seu festival. Isaac Bosch , Gerard Canadell , Alfons Garrido ,Nuri Mancebo i Xevi Pascual (Creadors i promotors del festival Can Panxut)
Si la notícia d’incloure la 11a edició del Panxut com a tancament de la Festa Major havia estat rebuda amb alegria, la successió d’esdeveniments, amb la convocatòria final i per sorpresa d’un sorteig per gestionar la barra del festival, ha acabat de desmoralitzar-nos. Mai havíem entés que el suport reclamat les darreres edicions al municipi signifiqués, a canvi de 3.000€, desvirtuar el festival i convertir-lo en una “barraca” més. El Panxut no havia nascut per això.Entenem les dificultats i limitations que pot tenir un ajuntament per recolzar un festival com el Panxut, però ens hagués agradat compartir una altra perspectiva per encarar els entrebancs per fer d’allò difícil, possible.Per això, tot desitjant mantenir l’esperit original que el fer nèixer, demanem que el concert que s’organitzi en el marc de la Festa Major no porti el nom de “Can Panxut”. Pensem que si canvia la forma, també ha de canviar el nom.Esperem que els propers anys el Panxut revisqui de la mà de l’Ateneu amb el format reivindicatiu, alternatiu, compromés i proper que el va fer únic i singular. I sobretot, volem donar les gràcies a l’associació de veïns del barri vell i tota la gent que , a títol personal , durant deu anys van donar suport al Panxut, perquè també va ser seu festival. Isaac Bosch , Gerard Canadell , Alfons Garrido ,Nuri Mancebo i Xevi Pascual (Creadors i promotors del festival Can Panxut)
