Muntar una fira sembla fàcil.
Hi arribem, fem un tomb entre les parades, tastem alguna cosa, saludem quatre coneguts i tornem cap a casa. Tot plegat sembla espontani, com si les fires apareguessin gairebé per art de màgia.
Però perquè tot això passi, hi ha molta feina al darrere.
Carpes, taules, cadires, espais per als expositors, punts d’informació, zones per menjar o serveis perquè els visitants puguin gaudir de la jornada amb comoditat. Empreses com Viada fa anys que aporten solucions pràctiques perquè fires i esdeveniments puguin créixer, adaptar-se a cada necessitat i funcionar amb totes les garanties.
I al Gironès, de fires, en sabem força.
Hi ha cites que ni tan sols cal marcar al calendari. Simplement arriben. Els carrers s’omplen de gent, retrobades a les places, on sempre acabes trobant algú que feia mesos que no veies. Famílies que aprofiten per passar el dia plegades, amics que es troben i visitants que descobreixen pobles que potser mai no havien visitat.
Perquè una fira és molt més que un conjunt de parades.
És una excusa per sortir de casa.
Per retrobar-nos.
I també una manera de redescobrir el territori.
Les fires tenen aquesta capacitat de convertir els espais quotidians en llocs de trobada. Durant unes hores o uns dies, els carrers canvien de ritme, els comerços es fan més visibles i els productors, artesans i entitats tenen una oportunitat per donar-se a conèixer i explicar què fan.
Les Fires de Sant Narcís de Girona en són probablement el millor exemple. Durant unes setmanes, la ciutat es transforma del tot. Hi ha atraccions, concerts, mercats, cultura popular i activitats per a totes les edats. Els carrers i les places es converteixen en un escenari ple de vida i l’ambient festiu s’estén per tots els barris. L’edició de 2026, que se celebrarà del 23 d’octubre a l’1 de novembre, tornarà a convertir Girona en un dels grans punts de trobada de la demarcació.
Però si hi ha un esdeveniment que continua sorprenent fins i tot els qui coneixen Girona pam a pam és Temps de Flors. Durant uns dies, carrers, patis i jardins es transformen i et fan mirar la ciutat amb uns altres ulls. Aquest 2026, la mostra ha arribat a la seva 71a edició, amb 141 projectes repartits en 113 espais diferents. És una proposta que combina patrimoni, creativitat i participació ciutadana i que cada any atrau milers de visitants.
I després hi ha aquelles fires que potser són més petites, però que tenen una personalitat immensa.
La Fira Internacional del Cistell de Salt reivindica l’artesania i els oficis tradicionals. La Fira del Bolet de Llagostera converteix el nucli antic en un gran aparador de gastronomia i tradició. A Sant Gregori, la Fira del Pa i la Xocolata és tota una festa per als amants de la bona taula. La Fira del Conte de Medinyà aposta per la literatura infantil i la imaginació, mentre que la Fira del Tap de Cassà de la Selva recorda la importància de la tradició surera i del patrimoni industrial.
Potser és per això que les fires continuen tenint tant d’èxit.
Perquè ens agrada passejar sense pressa.
Descobrir productes nous.
Parlar amb els artesans.
I retrobar aquella gent que, curiosament, sempre acaba apareixent en alguna fira, encara que durant la resta de l’any gairebé no ens veiem.
Al capdavall, les fires del Gironès continuen fent una cosa molt senzilla.
Ens recorden qui som.
I que, de tant en tant, encara val la pena aturar-se una estona i tornar a compartir carrer, conversa i territori.
